Bloc 5 - Apartat 3

Sortida de sang des de l’aparell circulatori provocada per la ruptura de vasos sanguinis venes, arteries o capil·lars. Va des d'un vessament de sang del nas fins a una fuita sanguínia derivada d'una ferida oberta, el protocol d'actuació en el cas d'una hemorràgia és aturar la pèrdua de sang. La posició de la persona afectada i l'aplicació d'una compressió ho fan possible.

Es una lesió que desencadena una pèrdua de sang, de caràcter intern o extern, i depenen del seu volum pot originar diverses complicacions (anèmia, xoc hipovolèmic, etc).

La impressió de gravetat ens la donarà quan observem alguns d’aquests signes i símptomes: pal·lidesa, ansietat, respiració ràpida i poc profunda, pols ràpid i dèbil, obnubilació. Si trobem aquests signes, cal actuar amb rapidesa.

• Ferida a la pell

• Sagnat a tot ample, si només afecta a capil·lars. Més abundant i continuo si afecta a vasos venosos i de forma intermitent en cas de lesió arterial.

• Dolor, per la ferida, contusió o fractura.

• Si es molt abundant, la víctima podria presentar xoc hipovolèmic, hem de valorar: pal·lidesa pell i mucoses, ansietat, respiració ràpida i poc profunda, pols ràpid i dèbil, obnubilació.

• Tranquil·litzar la víctima

• Rentar-nos les mans i utilitzar guants, si en tenim.

• Localitzeu el lloc de l'hemorràgia, que de vegades queda ocult per la roba. • Valorar signes vitals

• Si es tracta d'un cas greu, aviseu ràpidament els serveis d'emergències (112).

• Col·loqueu la persona accidentada en posició horitzontal, amb els membres inferiors aixecats.

• Localitzeu el lloc de l'hemorràgia, que de vegades queda ocult per la roba.

• Atureu la sortida de sang mitjançant una compressió amb un tros de roba net, pressionant sempre contra l'os, en el punt més proper a la ferida.

• Si l'hemorràgia és causada per la separació d'un membre o una part d'aquest de la resta del cos, agafeu-ne aquell fragment que se n'hagi desprès, per petit que sigui, aïlleu-lo higiènicament i entregueu-lo als serveis mèdics per tal que el puguin reconstruir.

• Fer pressió sobre el punt de sagnat amb gases, apòsits o mocadors de roba, el més asèptics possibles, amb els dits, mà o puny, durant 10 minuts

• Aixecar el membre afectat, si no hi ha una fractura o altra lesió que ens ho impedeixi

• Si continua sagnant, i la primera capa d’apòsit ja està xopa, col·locar sobre aquesta primera capa més quantitat de gases, mocadors, o draps nets, i seguir fent pressió

• Repetir aquesta operació si continua sagnant.

• Si s’atura el sagnat, NO RETIRAR l’apòsit

• Aquest mètode no es pot fer si hi ha fractura oberta o en cas d’objectes enclavats, que no es poden retirar.

• No feu mai un torniquet.

• Revalorar els signes vitals

• Si la víctima es mareja posar-la en posició antishock, amb les cames aixecades

• Si la víctima està inconscient, però respira, posar-la en PLS. Si no respira iniciar maniobres de RCP.

Sagnat per les foses nasals.

Les causes més freqüents d’epistaxis son per cops o traumatismes nasals, per desgast de mucosa nasal i per hipertensió arterial.

• Seure a la persona amb el cap inclinat cap a davant. Cal tenir en compte que part del sagnat es pot empassar i anar cap a l’estómac, i llavors la quantitat serà més gran que la que veiem.

• Comprimir els laterals del nas durant 3 o 5 min, realitzant una pressió directa sobre la fosa nasal i contra el septe nasal.

• Afluixar una mica la pressió i comprovar si encara continua sagnant, si es així continuar la pressió durant 5-10 minuts més.

• Si no cedeix la hemorràgia, cal anar a centre mèdic per tal de realitzar un tamponament anterior o posterior.

Obstrucció de la via aèria per un cos estrany (OVACE).

Ens farà sospitar si tenim antecedents d’estar menjant, bevent, o jugant amb peces petites abans de començar els símptomes, i aquest comencen de manera brusca: tos.

La presència d'un cos estrany a les vies respiratòries pot impedir el pas de l'aire i la respiració adequada, i pot causar la mort d'una persona.

Les morts per asfixia es donen, en general, en nens menors de tres anys i en persones grans, però poden passar a qualsevol edat.

• Si la persona afectada respira, animeu-la a tossir i a no fer res més.

• Si mostra senyals de fatiga o deixa de tossir o respirar, doneu-li cinc cops ben forts a l'esquena amb el palmell de la mà ben obert, entre les dues espatlles.

• Si els cops a l'esquena fallen, intenteu realitzar la maniobra de Heimlich, que consisteix a fer compressions abdominals, amb la persona accidentada dreta, de manera que el moviment solucioni l'obstrucció de les vies respiratòries i que causi l'expulsió d'allò que les obstaculitza. Rodegeu-li la cintura per darrere amb els braços i feu força amb els punys cap a dins i cap amunt, a l'alçada de l'estómac.

• Si la persona perd el coneixement i deixa de respirar amb normalitat, inicieu les compressions toràciques com si féssiu maniobres de reanimació cardiopulmonar. No deixeu de fer-ho fins que arribin els sistemes d'emergències. Signes: • Tos inefectiva

• No pot parlar ni emetre sons

• S’agafa el coll

• Esta cianòtic i suós

• Moviments respiratoris forçats però ineficaços

No provar de treure l’objecte amb la mà

Actuació:

 VICTIMA CONSCIENT:

– Tossir amb força, “Tussi, Tussi”

– Posició inclinat endavant, 5 cops a l’esquena

– Maniobra de Heimlich (compressió abdominal) No es fa en lactants

 VICTIMA INCONSCIENT:

• Comprovar l’obstrucció de les vies respiratòries

• Si es veu l’objecte i es fàcil de treure amb un sol dit es pot fer, si no es veu, no fer-ho, ja que es pot empènyer més l’objecte

• Iniciar la RCP

Podeu visualitzar el vídeo que trobareu en el següent enllaç on s’explica com realitzar la Maniobra de Heimlich:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers_auxilis/ennuegaments/

Una cremada pot ser de primer grau, de segon o de tercer. En el primer cas, la pell presenta un color vermellós. En la cremada de segon grau hi ha butllofes, i en el tercer grau d'una cremada la pell està carbonitzada i pot arribar a afectar els músculs i els ossos, que acostumen a no fer mal per la destrucció de les fibres nervioses sensitives (a diferència dels altres dos casos).

En funció del que ha ocasionat la cremada, de la dimensió i de l'estat de la ferida, cal seguir unes pautes diferents.

Cremades de grau I i II:

• Tingueu sempre en compte l'ordre de les accions: protegir, alertar i socórrer. Un cop hàgiu comprovat que l'entorn és segur, aparteu la víctima de l'agent causant de la cremada si la vostra seguretat no corre perill.

• Traieu-li la roba, els anells, les pròtesis dentals mòbils i les joies, si escau. No li tragueu la roba si està molt enganxada a la pell o si la cremada és molt extensa.

• Renteu la cremada amb sèrum fisiològic o amb aigua. Si és amb aigua, s'ha de fer durant un mínim de vint minuts a temperatura tèbia.

L'aigua elimina agents nocius i disminueix el dolor i la inflor. En cremades extenses, eviteu deixar-hi tovalloles o gases humides durant molta estona, per risc de baixada de temperatura corporal. Si és possible, oferiu al ferit un entorn amb una temperatura confortable.

• Cobriu la zona amb gasa estèril.

• Els antisèptics poden retardar-ne la curació. En cas que utilitzeu antisèptics, només els heu d'aplicar a les zones on la pell està intacta, mai dins la ferida.

• Els professionals mèdics valoraran si cal aplicar la vacuna del tètanus i si és millor cobrir la ferida o deixar-la al descobert.

Si us trobeu davant d'un cas d'insolació:

o Procureu-li aigua o una beguda isotònica, sempre que la persona afectada no vomiti i estigui conscient (heu de poder-hi mantenir una conversa). No heu de donar mai aliments ni líquids a una persona inconscient o que el nivell de consciència de la qual no sigui completament normal.

o Poseu la persona afectada a l'ombra, però en cap cas no la banyeu en aigua freda directament. Si podeu, oferiu-li un ambient amb aire condicionat.

Cremada de III grau:

En la primera atenció, heu de seguir les recomanacions exposades per a les cremades menors amb la diferència que, en aquest cas, la persona afectada pot necessitar tractament especialitzat. Per tant, l'avís als sistemes d'emergències ha de ser immediat (112).

En cas que la cremada hagi estat causada per foc o altes temperatures, cal que seguiu algunes recomanacions:

• Elimineu-ne o suprimiu-ne la causa sempre que la vostra seguretat no corri perill.

• Si la roba està afectada per les flames, eviteu que la persona afectada corri.

• Emboliqueu-la amb una peça de roba (manta o abric), de manera que les flames s'apaguin. Eviteu accions que puguin lesionar-la encara més.

• Refredeu la cremada ruixant-la amb molta aigua tèbia (entre 10 i 20°C) i feu-ho així durant deu o quinze minuts.

• Un cop apagades les flames, protegiu les cremades amb llençols nets i, encara millor, amb compreses estèrils humides. Eviteu deixar tovalloles o gases humides durant molta estona, per risc de baixada de temperatura corporal, sobretot si les cremades són extenses.

• Tapeu la persona que pateix la cremada amb una manta per evitar-li un refredament general, i ajudeu-la a mantenir-se en posició horitzontal.

• Si la cremada és a l'esquena, estireu-la cap per avall o recolzeu-la sobre un dels costats. La persona ha d'estar cap per amunt si les cremades les té a la part del davant del cos o en algun dels laterals.

• No li doneu res per menjar o beure, sobretot si la cremada és de caràcter greu.

http://canalsalut.gencat.cat/ca/sistema-de-salut/urgencies/primers_auxilis/cremades/

Cremades elèctriques

Talleu el subministrament elèctric. Aboqueu aigua abundant a la part afectada. Si l’accidentat està ferit inconscient TRUQUEU A URGÈNCIES (112). No toqueu mai l’accidentat mentre estigui en contacte amb la font d’electricitat.

Cremades químiques

Aboqueu aigua abundant a la part afectada durant almenys 20 min. Talleu al més ràpidament possible la roba afectada. Arrastreu el producte amb aigua a raig. Cobriu la zona amb gasa estèril. Les cremades per àcid fluorhídric SEMPRE requereix atenció mèdica.

Ells ulls

Manteniu l’ull afectat sota un raig d’aigua suau durant 20 min. Utilitzeu els rentaulls de seguretat. Tapeu l’ull afectat amb gases mullades en aigua. Aneu Centre Assistencial (porteu la fitxa seguretat del producte).

En cap cas

La intoxicació és l’efecte nociu que es produeix a l’organisme a causa de la ingesta o el contacte de substàncies tòxiques que generalment s’ingereixen per equivocació. Pot produir dolor abdominal, diarrea, nàusees, vòmits, mareig, mal de cap, confusió, somnolència, dolor toràcic, erupció cutània, cremades a la boca, llengua o pell, trastorns de la visió, sensació d’ofec, llavis morats… Si se sospita que la persona s’ha intoxicat, heu d’actuar abans que n’apareguin els símptomes. Vigileu la respiració, i si deixa de respirar iniciar les maniobres de RCP.

• En primer lloc, conserveu la tranquil·litat.

• Si la ingestió ha estat molt petita, truqueu ràpidament al Servei d'Informació Toxicològica (al telèfon 91 562 04 20, que funciona les 24 hores del dia) i seguiu-ne les instruccions.

• Si és un infant qui ha ingerit una substància altament tòxica o bé una gran quantitat de medicament, és important que acudiu directament al servei d'urgències de l'hospital més proper.

• Identifiqueu la substància, feu una estimació de la quantitat ingerida, guardeu el sobre o el recipient on era emmagatzemada i recordeu l'hora aproximada de la ingestió.

• En el cas que la persona afectada vomiti, guardeu la substància del vòmit, ja que podria ajudar a identificar l'agent causal.

• Si el tòxic ha entrat en contacte amb la pell o les mucoses, renteu immediatament la zona amb aigua abundant durant uns deu o vint minuts, per arrossegar el producte.

• No heu d'intentar provocar el vòmit (sobretot en casos de càustics o corrosius: lleixiu, salfumant), ni administrar líquids, com per exemple llet, sense instruccions del metge o la metgessa.

• Si el tòxic ha entrat en contacte amb els ulls, no hi poseu col·liris ni pomades. Renteu-los immediatament amb aigua abundant i amb les parpelles obertes per tal que l'aigua arrossegui el producte, durant uns deu o quinze minuts.

• En les intoxicacions per gasos, vapors o fums: abans de socórrer una persona cal comunicar-ho sempre al servei d’emergències. En cas que aquests ho autoritzin, podreu portar l’accidentat a un lloc airejat.