BLOC 5. Apartat 1: El paper del socorrista. Suport vital bàsic
1. Què són els primers auxilis?
• Els primers auxilis són l'atenció més immediata i provisional que es dona a una persona accidentada o malalta abans d'ésser atesa en un centre sanitari o per professionals experts dels equips d'emergències.
• La seva finalitat és que no s’agreugin les lesions que ha patit la persona accidentada o malalta.
2. Activar el sistema PAS
P: Protegir / Prevenir
A: Avisar
S: Socórrer
Davant d'una situació d'emergència de qualsevol tipus sempre cal seguir tres passos, sense alterar-ne l'ordre: • Protegir-se, protegir l'entorn i protegir la víctima en el lloc on s'ha produït l'accident.
• Alertar els serveis d'emergències mitjançant una trucada telefònica al 112.
• Socórrer les víctimes accidentades o malaltes, sempre tenint en compte que davant del dubte és millor no actuar.
Cal fer-ne una avaluació primària (per determinar les situacions en què hi hagi la possibilitat immediata de pèrdua de vida) i una avaluació secundària (per a controlar aquelles lesions que poden ser tractades pels professionals dels serveis especialitzats).
1r Avaluació primària: Signes vitals
La avaluació primària té per objectiu detectar i tractar els símptomes de risc vital, mitjançant la valoració i actuació immediata.
Diferents situacions poden tenir com a desenllaç una pèrdua de consciència i una aturada respiratòria. Quan això passa s'han de practicar maniobres de reanimació cardiopulmonar. Les maniobres de reanimació cardiopulmonar consisteixen bàsicament a fer compressions al tòrax de la persona afectada i, si és possible, administrar aire mitjançant el boca a boca per intentar mantenir el flux sanguini al cervell, al cor i als altres òrgans vitals. Cal fer-ho fins que arribin els equips mèdics.
• Consciència:
a. Sacsegi la víctima amb cura per les espatlles
b. Pregunti-li amb veu forta :”ES TROBA BÉ?”
Si no existeix cap tipus de reacció → Considerem que està Inconscient → comprovi respiració → Trucar al 112
En una víctima inconscient la llengua pot caure enrere i bloquejar la via aèria. La via aèria es pot obrir fent bascular el cap enrere i aixecant el mento, fet que desplaça la llengua cap endavant, allunyant-la de la paret posterior de la gola.
Posi a la víctima ajaguda d’esquena. Col·loqui una ma damunt el front i faci bascular amb suavitat el cap enrere amb la punta dels dits sota el mento de la víctima, aixequi el mento per obrir la via aèria. (Maniobra front-mentó)
• Respiració:
Per comprovar si la víctima respira amb normalitat, mantingui la via aèria oberta:
a. Miri: si hi ha moviments del tòrax
b. Escolti: a la boca si sent sorolls respiratoris.
c. Senti: la respiració a la seva galta.
Miri, escolti i senti durant 10 segons com a màxim abans de decidir que la víctima no respira amb normalitat. Si té qualsevol dubte de si la respiració és normal, actuï com si no respirés amb normalitat i prepari’s per iniciar RCP
Si vostè està segur que la víctima respira amb normalitat però segueix sense respondre, col•loqui’l en la posició de recuperació (PLS):
• Si en porta tregui les ulleres a la víctima.
• Agenolli’s al costat de la víctima i asseguri’s que ambdues cames estan alineades.
• Col·loqui el braç més proper a vostè en angle recte amb el cos, amb el colze flexionat i el palmell de la mà mirant amunt.
• Creui el braç més allunyat per damunt del pit, i mantingui el dors de la mà en contacte amb la galta de la víctima.
• Amb l’altra mà agafi la cama més llunyana per sota del genoll i estiri-la cap amunt, deixant que el peu toqui a terra.
• Mantenint la seva mà fent pressió contra la galta, tibi la cama més allunyada per fer que la víctima rodoli de costat cap on és vostè.
• Asseguris que el colze del braç més allunyat està tocant l’altre braç o al terra.
• Sense moure les mans, ajusti la cama situada damunt, de manera que tant l’anca com el genoll estiguin doblegats en angle recte.
• Basculi el cap enrere per assegurar-se que la via aèria queda oberta.
• Ajusti la mà sota la galta, si fos necessari, per mantenir el cap basculat enrere.
Si la víctima està inconscient, no respira (RCP):
• Busqueu algú ràpidament perquè truqui als serveis d'emergències (112).
• Poseu la persona afectada panxa enlaire.
• Si no fa sorolls en respirar, no tus i no es mou, assegureu-vos que algú ha activat els serveis d'emergències.
• Si no és així, truqueu-hi vosaltres mateixos i inicieu les maniobres de reanimació com més aviat millor:
- Poseu-vos de genolls a terra al costat de la víctima.
- Comproveu que no tingui objectes a la boca: enretireu-li pròtesis dentals que no siguin fixes i objectes visibles.
- Tireu-li el cap enrere aixecant-li la barbeta per evitar que la llengua obstrueixi el pas d'aire.
- Col•loqui el taló de la seva mà al centre del pit de la víctima (que és la meitat inferior de l’estèrnum).
- Col•loqui el taló de l’altra mà al damunt de la primera.
- Entrellaci els dits de les seves mans i asseguri’s que la pressió no s’aplica sobre les costelles de la víctima.
- Mantingui els braços estirats
- No faci pressió sobre l’abdomen superior o sobre la part final inferior de l’estèrnum
- Col•loqui’s verticalment sobre el pit de la víctima i deprimeixi l’estèrnum aproximadament 5 cm (però no més de 6 cm)
- Desprès de cada compressió, relaxi totalment la pressió sobre el pit sense perdre el contacte entre les seves mans i l’estèrnum.
- Repeteixi a un ritme de 100-120 min.
- Feu les 30 compressions toràciques fent força amb el cos sense doblegar els braços, amb una freqüència d'unes 100 compressions per minut.
- Cada 30 compressions, obriu-li la boca aixecant la barbeta cap amunt, tapeu-li el nas i feu-li dues insuflacions mitjançant el boca a boca. Obri la via aèria utilitzant la manio¬bra front-mentó:
• Utilitzant la mà del front, pinci la part tova del nas amb els dits índex i polze
• Permeti que la boca s’obri, però mantenint el mentó elevat
• Faci una respiració normal i col•loqui els seus llavis ben ajustats al voltant de la boca, assegurant un bon segellat
• Insufli l’aire sostingudament dins de la boca mentre observa si el pit puja, durant 1 segon, com en una respiració normal. Això és una res¬piració de suport efectiva.
• Mantenint el cap basculat i el mentó elevat, separi la seva boca de la víctima i miri que el pit baixi a mesura que l’aire surti del seu interior
• Agafi aire amb normalitat i insufli’l de nou en la boca de la víctima, fent un total de 2 respiracions de suport efectives.
• No interrompi les compressions més de 10 segons per fer les dues respiracions. Desprès, sense perdre temps, torni a col•locar les mans en la posició correcta de l’estèrnum i faci 30 compressions toràciques més.
• Continuï amb les compressions toràciques i les respiracions de suport amb una cadència de 30:2
• Si no està entrenat o no pot fer respiracions de suport faci nomes compressions toràciques (continuades a una freqüència de, com a mínim, 100 per minut, però no més de 120 per minut).
• Continueu fent les maniobres de reanimació fins al retorn espontani del pols i la respiració (fins que la víctima tussi o faci algun moviment) o fins que arribin els serveis d'emergència.
• Si recupera la respiració espontània, poseu-lo en la posició lateral de seguretat.
Visualitzeu el següent vídeo explicatiu:
2n Avaluació secundària: Símptomes i altres signes
La valoració secundària consisteix en una avaluació dels símptomes: reconeixement i identificació de possibles lesions realitzada des de el cap fins els peus i control dels signes vitals. Té l’objectiu d’orientar quin és el problema de salut i mantenir una situació estable i de confort del malalt.
Es realitzarà una entrevista dirigida més específica mitjançant l’anamnesi, l’examen físic sistemàtic i valoració de les constants vitals.
1.- Buscarem en el cap: deformitats, enfonsaments, hemorràgies..
2.- En el tòrax i abdomen buscarem que no hagi fractures fent un lleuger massatge amb els dits per buscar anomalies.
3.- En els malucs sospitar fractura si dolor a la palpació i incapacitat d’aixecar la cama.
4.- En les extremitats buscarem deformacions ferides, hemorràgies…
• Patologia traumatologia: fractures, luxacions, esquinços: Evitar moviment de la zona afectada No intentar reduir la luxació ni la fractura, sobre tot si es oberta Controlar la circulació
• Sospita lesions cranials o de columna vertebral: Evitar en tot moment moviments innecessaris del cap i coll Evitar moviments innecessaris de les extremitats
Consells generals:
- Mantenir la tranquil·litat
- Actuar amb calma i sentit comú
- Evitar aglomeracions
- Saber imposar-se
- No moure l’accidentat, tret de continuar en la situació de perill (ex. incendi)
- Tranquil·litzar i examinar al ferit amb molta cura.