Bloc 3 - Apartat 1

Els trets bàsics de l'accident laboral són:

• S'ha de produir una lesió corporal.
• El treball s'ha d'entendre com una activitat del treballador que voluntàriament presta els seus serveis retribuïts per compte d'altri i dins l'àmbit d'organització i direcció de l'empresari.
• Hi ha d'haver relació entre la lesió i el treball: l'accident ha de produir-se en ocasió o per conseqüència del treball efectuat.

No tindran la consideració d'accident laboral:

• Els accidents que tenen lloc com a conseqüència de força major aliena al treball.
• Els accidents que siguin deguts a dol o imprudència temerària del treballador accidentat.

Tipus d’accidents laborals:

En funció del lloc on succeeix
En funció de l’existència, o no, de lesions i baixa mèdica

En funció del lloc on succeeix:

• Al centre de treball: l’accident té lloc al centre de treball habitual (a les aules, al passadís, al pati, al gimnàs, a la secretaria, etc.)
• Accidents in mission: són els que tenen lloc fora del centre de treball però realitzant una tasca encomanda per l’empresa (l’escola, l’institut, el departament, etc.), o de camí al lloc on l’hem de realitzar. Com per exemple, quan acompanyem els alumnes al teatre, al cinema, a una excursió, quan anem a una reunió de feina o a una formació, etc.
• Accidents in itinere: són els que tenen lloc en el desplaçament habitual que fem per anar o tornar de la feina. Poden tenir lloc caminant, en transport públic o en transport privat, però ha de ser durant el temps que habitualment s'inverteix en el trajecte, i que el recorregut no es vegi alterat per desviacions o alteracions temporals que trenquin el nexe causal amb l'anada o tornada de la feina.
• Accidents que pateix el treballador amb ocasió o com a conseqüència de l'acompliment de càrrecs electes de caràcter sindical, així com els que tenen lloc a l'anada o a la tornada del lloc on s'exerceixen les funcions pròpies d'aquests càrrecs.
• Els que tenen lloc en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga, quan, uns i altres, tinguin connexió amb el treball.

En funció de l’existència, o no, de lesions i de baixa laboral:

• Accidents amb baixa laboral: són aquells accidents en què el treballador pateix lesions i el servei mèdic corresponent li dóna la baixa per accident laboral.
• Accidents sense baixa laboral: són aquells accidents en què el treballador pateix lesions però el servei mèdic corresponent no li dóna la baixa per accident laboral i es pot reincorporar al seu lloc de treball en un termini màxim de 24 hores.
• Accidents blancs o incidents: el treballador no pateix cap lesió però pot haver-hi danys materials.

Què cal fer davant d’un accident laboral? Evidentment, el primer que hem de fer és atendre la persona accidentada. Com que es tracta d’un accident laboral, l’atenció sanitària ha de ser donada per la mútua d’accidents de treball corresponent.

No es pot rebre assistència a la Seguretat Social llevat que es tracti d’una situació greu (urgència vital) o en unes situacions molt específiques (vegeu-ho més avall).

A més, no tothom té la mateixa relació contractual amb el Departament d’Educació, i, per tant, la seva mútua d’accidents laborals és diferent:

• Personal docent (mestres i professorat) funcionari de carrera que pertany al règim de MUFACE. Davant d’un accident laboral ha de rebre assistència als centres sanitaris de la entitat asseguradora de la seva elecció a través de MUFACE o a la xarxa sanitària de la Seguretat Social (en el cas d'elecció d'aquesta última), com si es tractés d'una malaltia comuna.
• Personal docent (mestres i professorat) interí i substitut que pertany al règim general de la Seguretat Social. Davant d’un accident laboral ha de rebre assistència a la mútua d’accidents de treball (en aquests moments, la Mútua Asepeyo o associades).
• Personal PAS que pertany al règim de MUFACE (són pocs treballadors, que porten molts anys treballant al Departament). Davant d’un accident laboral han de rebre assistència a la seva mútua habitual, com si es tractés d’una malaltia comuna.
• Personal PAS que pertany al règim general de la Seguretat Social (és la gran majoria de personal PAS del Departament, independentment de si és funcionari de carrera, interí, laboral, etc., i inclou personal administratiu, personal de manteniment, personal de neteja i de cuina en plantilla del Departament, educadors, tècnics, etc.). Pertanyen al règim general de la Seguretat Social i davant d’un accident laboral han de rebre assistència a la mútua d’accidents de treball (Mútua Asepeyo o associades).

Com rebre l’assistència

Un treballador del centre (mestre, administratiu…) ha tingut un accident. Què hem de fer?:

• Si es tracta d’una situació greu (ferides obertes amb molta sang, pèrdua del coneixement, infart, accident de trànsit amb intervenció d’alguna autoritat, etc.), la forma més ràpida d’actuar és trucar al telèfon d’emergències 112 i demanar l’assistència. El treballador accidentat serà traslladat a un centre mèdic (hospital) de la Seguretat Social – ICS. Com que s’explicarà als serveis mèdics el que ha passat ells qualificaran l’accident com de treball. Això vol dir que l’ICS no es farà càrrec del cost de l’assistència i, per tant, el treballador (o si no pot, una altra persona) s’haurà de posar en contacte amb la mútua d’accidents (Asepeyo, la corresponent de MUFACE, etc.) perquè tramiti la factura.
• Si es tracta d’una situació menys greu (per exemple, esquinç al turmell, estrebada muscular, contusió, cops, etc.) actuarem de la forma següent:
  • Règim de MUFACE: l’accidentat anirà a la seva mútua habitual DKV, Adeslas, etc.) amb el seu talonari d’assistència. Hi ha persones dins del règim de MUFACE que tenen com a mútua habitual la Seguretat Social: només aquestes persones han d’anar a un centre públic (CAP, hospital) a rebre assistència en cas d’accident laboral.
    En aquest cas hauran de fer servir el seu carnet/targeta de mutualista i el seu talonari de baixes, si escau.
  • Règim de la Seguretat Social: l’accidentat anirà a rebre assistència a un centre de la Mútua Asepeyo (o associat, com Serveis Mèdics del Penedès SMP, per exemple). Pot triar el centre que li vagi millor (el més a prop de la feina, el més a prop de casa, el que quedi més a prop del metro…). Per conèixer les adreces i horaris d’obertura dels centres cal trucar a:
    • 900 151 000 (Mútua Asepeyo, urgències 24 h i si cal transport sanitari).
    • 902 151 000 (Mútua Asepeyo, atenció a l’usuari).
      En aquest cas, per rebre assistència a la mútua d’accidents de treball (Asepeyo), s’haurà de lliurar, omplert, el corresponent volant d'assistència, que ha d’omplir el centre de treball (centre docent).

• Si es tracta d’una situació encara menys greu i que no necessita rebre assistència per cap entitat mèdica externa, s’actuarà, si és necessari, fent servir el material de la farmaciola del centre. Però, en qualsevol cas, es considerarà el fet com un accident sense baixa.

Comunicació dels accidents de treball

Per altra banda, cal comunicar l’accident laboral als serveis territorials que ens corresponguin. El temps per fer aquesta comunicació és limitat ja que des dels SSTT s’ha de comunicar l'accident al Departament d’Empresa i Coneixement dins d’un termini establert per llei de:

• 24 hores, en cas d’accidents mortals, molt greus, greus o que afectin més de 4 treballadors.
• 48 hores, en cas d’accidents lleus, sense baixa i incidents.

Per fer aquesta comunicació, a banda d’avançar la informació per telèfon, si la situació és greu o si necessitem algun aclariment, hem d’omplir i trametre el full de notificació d'accidents. Es pot descarregar aquest document a l’apartat de Seguretat i salut laboral de la https://espai.educacio.gencat.cat/Personal/Prevencio-riscos/Accidents-laborals/Pagines/default.aspx del Departament d’Educació.

Aquest document s’ha d’omplir al centre de treball (centre docent) per alguna persona que tingui coneixement del que ha passat i sota la supervisió de la direcció del centre o persona en qui delegui. Cal disposar de dades sobre l’accidentat, informació acurada dels fets que han causat l’accident, dades de l’assistència sanitària (centre mèdic, existència o no de baixa mèdica, diagnòstic sense aprofundir, etc.).

Un cop omplert el document, signat pel director/a del centre i amb el segell del centre, haurem d’enviar l’original a la direcció dels serveis territorials d’Educació/Consorci d’Educació de Barcelona (via oficina gestora, etc.). És important, però, avançar aquest document per correu electrònic o fax al Servei de Personal o a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals (depenen de l’organització funcional de cada un dels SSTT).

Aquest document ha d’anar acompanyat de:

• Fotocòpia del volant d’assistència (si el treballador pertany al règim general de la Seguretat Social i rep, per tant, l’assistència a la mútua d’accidents). Els treballadors de MUFACE no necessiten volant d’assistència i han de fer servir el seu talonari.
• Còpia de l’informe d’assistència sanitària.
• Si hi ha baixa mèdica, còpia de la baixa mèdica per accident laboral.
• Si l’accident és in itínere, caldrà adjuntar una còpia dels horaris del treballador i, si cal (perquè, per exemple, hi havia una reunió fora d’hores), una justificació signada per la direcció del centre.
• Si a més és un accident de trànsit, cal adjuntar una còpia de l’atestat de l’informe d’accident.

Cal tenir present que:

• S’ha de donar una còpia del comunicat d’accidents degudament omplert i signat a la persona afectada.
• El centre docent ha de guardar una còpia del comunicat d’accidents i de tota la documentació relacionada.
• S’han de comunicar TOTS els accidents, ja siguin amb baixa o sense baixa, i hagin rebut o no assistència mèdica (fins i tot quan només ha estat un cop i ho hem pogut solucionar amb la farmaciola).

Farmaciola del centre

El contingut de la farmaciola d’un centre de treball està regulat per la legislació vigent. El podem trobar al Reial Decret 486/1997, de 14 de abril, on s’estableixen les condicions mínimes de seguretat i salut als espais de treball, Annex VI, punt 3, on diu:

Per altra banda, el Departament d’Educació estableix, al document Organització i funcionament del curs 2020 - 21 https://documents.espai.educacio.gencat.cat/IPCNormativa/DOIGC/GEST_Prevencio_riscos.pdf, que a cada centre hi ha d’haver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement fresc i sec, a l’abast del personal, tancada però no amb clau, no accessible als alumnes i pròxima a un punt d’aigua.

També, a prop de cada farmaciola i en un lloc visible, hi ha d’haver la fitxa de situacions d'emergència i les instruccions bàsiques de primers auxilis i de contingut de la farmaciola, les quals, de manera orientativa, poden ser les que el Departament d’Educació facilita als centres mitjançant el document “La farmaciola escolar". I també hi ha d'haver la fitxa de situacions d'emergència.

Disposeu d’aquests documents a l’adreça: http://www.xtec.cat/web/comunitat/salutescola/normativa

Què hi ha d’haver? Per a què serveix el contingut de la farmaciola?

Cal guardar sempre el contingut en el seu envàs original, amb el seu prospecte si en porta. S’han de revisar periòdicament les dates de caducitat.

Administració de medicació als alumnes

El Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria han recomanat introduir paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de Catalunya amb unes recomanacions d’ús del medicament. http://xtec.gencat.cat/ca/comunitat/salutescola/normativa/

Per administrar paracetamol als infants a les escoles, cal tenir l’autorització del pare, la mare o la persona tutora, que s’ha de demanar en el moment de matriculació de l’alumnat.

En relació amb les malalties que tenen relació amb el treball ens podem trobar dues situacions:

• Que sigui una malaltia professional
• Que sigui una malaltia relacionada amb el treball

Quina és la diferència? Doncs bé, la diferència es un tema legal:

• L'article 116 de la Llei General de la Seguretat Social defineix la malaltia professional com qualsevol malaltia adquirida a conseqüència del treball executat per compte d'altre, en les activitats que s'especifiquen al quadre de malalties professionals aprovat pel Reial Decret 1299/2006.
• Si el treballador contreu una malaltia com a conseqüència del treball que desenvolupa establint una relació causa-efecte, però aquesta no està inclosa dins del quadre de malalties professionals, parlarem llavors de malaltia relacionada amb el treball, que es considerarà, a tots els efectes, com un accident de treball.

Tot dos casos s’han d’adreçar a la Mútua d’Accidents i Malalties Professionals (Mútua Asepeyo o via MUFACE, segons sigui la relació laboral del treballador).

Una de les patologies que pot patir el personal que presta servei com a docent és l’afectació de la veu (patologia de la veu). Cal tenir present, però, que malgrat ser l’única malaltia reconeguda com a malaltia professional en els docents, només ho és en el cas que el diagnòstic sigui per nòduls en les cordes vocals.

Si al nostre centre docent hi ha una persona (mestre, professor/a) que presenta una alteració de la veu amb més de tres setmanes d’evolució s’ha de posar en marxa el protocol de vigilància de la salut per patologia de la veu.

Com en el cas dels accidents de treball (vegeu més amunt), el procediment és diferent si es tracta de personal docent de MUFACE o personal docent interí/substitut (Asepeyo):

• Docents de MUFACE: en aquest cas, els docents han de sol·licitar l’assistència mèdica i les proves necessàries a la seva mútua habitual (Adeslas, DKV, Seguretat Social com a mútua, etc.) com si es tractés d’una malaltia comuna i fent servir el seu carnet/targeta de mutualista.
  Si un cop realitzades aquestes proves el diagnòstic és de nòduls a les cordes vocals, la persona afectada ha de fer una sol·licitud de visita a la Secció de Prevenció de Riscos Laborals dels corresponents serveis territorials. És important especificar en el motiu de la sol·licitud PATOLOGIA DE LA VEU.
  Un cop rebuda aquesta sol·licitud per part de la Secció de Prevenció de Riscos Laborals, es concertarà una visita amb el/la metge/metgessa del treball. Tot el tràmit de declaració de malaltia professional es farà des dels serveis territorials.

• Docents interins/substituts (Asepeyo): els docents interins/substituts han d’anar directament a un centre Asepeyo amb el volant d’assistència d’accidents de treball. En aquest centre els realitzaran les proves necessàries per determinar si es tracta de nòduls a les cordes vocals o d'una altra patologia. Si es confirma que són nòduls, llavors té la consideració de malaltia professional i el mateix centre ASEPEYO fa la declaració de malaltia professional i ho posa en coneixement de la direcció dels serveis territorials corresponents. Si es tracta de qualsevol altra patologia de la veu, llavors no és considerada com a malaltia professional i la persona afectada serà derivada a la Seguretat Social.

En qualsevol cas,
es pot sol·licitar una entrevista amb la Secció de Prevenció de Riscos Laborals que informarà de les actuacions a fer i posteriorment farà un seguiment de la vigilància de la salut d’aquella persona.

La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals estableix:

La vigilància de la salut té dos objectius principals:

• Particulars: obtenir informació sobre l'estat de salut en relació amb el lloc de treball que s’ocupa i els riscos laborals als quals s’està sotmès.
• Col·lectius: extracció estadística, per detectar situacions i adoptar mesures preventives en els entorns necessaris.

Dit d’una altra manera, la vigilància de la salut:

• Ha de considerar-se una activitat complementària de la intervenció preventiva sobre les condicions de treball.
• Ha de servir per detectar precoçment malalties i alteracions relacionades amb els riscos als quals està exposat cada treballador.
• Aquestes alteracions han de ser objecte d'estudi mitjançant l’avaluació dels riscos del lloc de treball.
• Els resultats dels reconeixements han d’analitzar-se en el seu conjunt per si apareix un nombre de casos de malalties més gran del que esperem.
• Els exàmens de salut o reconeixements mèdics són el mitjà principal per realitzar la vigilància de la salut individual però no els únics, ja que aquesta també es pot portar a terme per mitjà d’altres tècniques i procediments com les enquestes de salut, els controls biològics, etc.

La figura mostra la ubicació relativa de cada concepte:

• La vigilància de la salut del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya es realitza mitjançant les actuacions del personal mèdic especialista en medicina del treball del Servei de Prevenció Propi (SPP), i un Encàrrec de Serveis amb un Servei de Prevenció Aliè (SPA) regulat per l’Acord Marc de serveis de prevenció de riscos laborals aliens de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (exp. 2013/6).
• Es realitzen exàmens de salut inicials, periòdics, de persones que han sol·licitat una d’adaptació lloc de treball, també d’aquelles que han demanat visita mèdica, de persones derivades dels exàmens de salut laboral realitzat per al SPA, de personal amb discapacitat legalment reconeguda, revisions periòdiques de casos als quals és fa seguiment mèdic, personal amb reincorporació després d’una absència important per raons de salut, i personal amb possible risc laboral durant l’embaràs.
• També es realitzen altres actuacions de vigilància de la salut com formació en prevenció de riscos per sobrecarrega de la veu i emocional, així com l’aplicació de qüestionaris de salut per la detecció de sobrecàrrega de la veu.
• La vigilància de la salut es realitza tenint en compte el dret a la intimitat, la dignitat i la confidencialitat del la persona. Es voluntari per al treballador.
• Vigilància de la salut individual: El treballador dona consentiment, per la realització de qualsevol actuació referent a la seva salut. La informació mèdica de caràcter personal solament hi te accés el personal mèdic i l’autoritat sanitària. El resultat final amb les recomanacions de salut les rep el personal treballador.
• Quant a la vigilància de la salut col·lectiva els resultats es realitzen de manera desagregada (només números i dades). Dels resultats estadístics es fan propostes d’actuacions preventives per millorar la salut i evitar-ne danys posteriors.
• L’empresari i les persones o òrgans amb responsabilitat en matèria de prevenció seran informats de les conclusions que se’n derivin dels reconeixements efectuats en relació a l’aptitud del treballador per al desenvolupament del seu lloc de treball o a la necessitat d’introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció.
• Els exàmens de salut són específics pels riscos associats a cada lloc de treball i es realitzen d’acord amb els protocols de vigilància sanitària específica del Ministerio de Sanidad y Consumo i altres elaborats per grups de treball de Comunitats Autònomes i Societats Científiques.

En aquest cas, la mateixa persona treballadora s'ha d'informar a través de la Secció de Prevenció de Riscos Laborals.

La Secció de Prevenció de Riscos laborals, un cop valorat el cas iniciarà el procediment establert a aquest efecte:
Procediment general que estableix el procés per a la tramitació de l’adaptació de lloc de treball.

El tècnic en medicina del treball concertarà una visita amb aquesta persona, i, si escau:

• Examen de salut individual per avaluar l'estat de salut (aptitud) dels treballadors en relació amb el lloc de treball que ocupen i proposar actuacions preventives.
• Avaluació específica del lloc de treball de la persona afectada (fent especial èmfasi en aquells aspectes relacionats amb la seva problemàtica).

Amb això es proposaran les mesures preventives més adients que poden donar lloc a diferents propostes:

• Adaptació del lloc de treball: mesures organitzatives, ergonòmiques, de formació, personals…
• Incapacitat laboral.