Bloc 1 - Apartat 1

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir el terme salut com l'equilibri entre el benestar físic, mental i social de les persones, i no tan sols com l'absència de malaltia.

La salut és el resultat d’un procés de desenvolupament individual de la persona que pot augmentar o minvar en funció de les condicions que l’envoltin, del seu entorn i de la seva capacitat.

"La salut és un dret humà, i per tant, la salut no es ven."

El Departament d’Educació vetlla per l’existència d’una política de prevenció de riscos laborals en compliment de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Prevenció és el conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases d’activitat d’un centre de treball a fi d’evitar o de disminuir els riscos derivats de l’entorn de treball.

La prevenció de riscos laborals té com a objectiu fonamental que la seguretat i la salut del personal treballador no es vegin alterades per unes condicions inadequades dels llocs de treball.

Les patologies del treball són el conjunt de danys o dolences que el treballador o la treballadora pateix a conseqüència de la feina que realitza.

• Patologies específiques: quan les condicions ambientals en el treball són les causes clarament determinants del dany per al treballador. Hi ha relació de causa-efecte (accidents de treball, malalties professionals).
• Patologia inespecífica: quan les condicions ambientals en el treball no són les úniques causes del dany, ja que hi pot haver motius externs que ocasionin en conjunt el dany (cansament, depressió, estrès, envelliment prematur, trastorns musculoesquelètics, ansietat).

”Conjunt de variables que defineixen la realització d’una tasca concreta i l’entorn en què aquesta es realitza, i que determina la salut de la persona que les realitza en la seva triple dimensió: física, mental i social.”
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, 1987

“Qualsevol característica del treball que pugui tenir una influència significativa per a la seguretat i salut dels treballadors.”
Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, art. 4.7

• Les característiques generals dels locals, les instal·lacions, els equips, els productes i altres estris existents en el centre de treball.
• La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents en l’ambient de treball i les seves corresponents intensitats i concentracions o els seus nivells de presència.
• Els procediments per a la utilització dels agents esmentats anteriorment que influeixen en la generació dels riscos mencionats.
• Totes aquelles altres característiques de la feina, incloent-hi les relatives a la seva organització i ordenació, que influeixen en la magnitud dels riscos als quals estigui exposat el treballador o la treballadora.

En la prevenció de riscos laborals hi ha quatre disciplines preventives diferenciades:

• Seguretat: Disciplina que té per objecte evitar accidents de treball. Es tenen en compte elements constructius, manipulació d’objectes, emmagatzematge, instal·lacions, plans d’emergència, màquines, eines, aparells elevadors, vehicles de transport i equips de soldadura, entre d’altres.
• Higiene: Tècnica no mèdica de prevenció de malalties professionals. Té en compte els elements contaminants que es poden trobar en l’ambient: elements químics (gas, vapor, fum, etc.), elements físics (soroll, vibracions, calor i fred extrem, etc.), elements biològics (virus, bacteris o fongs, entre d’altres).
• Ergonomia i psicosociologia aplicada: L’ergonomia adapta els mètodes de treball, els equips i les condicions de treball a l’anatomia, la fisiologia i la psicologia de la persona amb la finalitat de millorar les seves condicions de treball (disseny integral del lloc de treball). La psicosociologia aplicada estudia les característiques de les condicions de treball, sobretot pel que fa als aspectes organitzatius, que poden també afectar la salut de les persones.
• Medicina del treball: Especialitat mèdica que es dedica a l’estudi de les malalties i els accidents que es produeixen per causa o conseqüència de l’activitat laboral, així com les mesures de prevenció que han de ser adoptades per evitar-les o minorar les seves conseqüències.