2.4 La violència digital
2.4.1 Introducció
CITA
A internet no hi ha cossos, però sí que hi ha gènere. Els estereotips i rols de gènere estan tan presents en la nostra societat que traspassen el món virtual. Les TICs poden convertir-se en eines d’assetjament i control per exercir violències envers les dones.
Com avançàvem en el Mòdul 1 i en l’apartat anterior, la violència masclista digital està recollida en la Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008.
CITA
Violència digital: consisteix en els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones. Aquests actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips; danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar de la dona; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política i la seva llibertat d'expressió.
Llei 17/2020 de 22 de desembre
L’àmbit digital és un espai de socialització, de relació, de presència, de compartença, de creixement, i d’aprenentatge, és un espai en el que, entre d’altres, s’hi desenvolupen les relacions amb els i les iguals i amb les parelles. Tant és així que les relacions asimètriques de poder s’hi reprodueixen i la violència vers les dones hi és present.
L’advocada Laia Serra, l’any 2018 va publicar l’informe Las violencias de género en línea contra las mujeres. És un estudi de recerca sobre la conceptualització, l’abast i la dimensió de la violència digital vers les dones que s’alimenta de diversitat de fonts i que descriu un panorama molt exhaustiu de la violència digital masclista.
CITA
“Las violencias de género en línea, constituyen una continuación de las violencias que enfrentan las mujeres y las niñas fuera del entorno tecnológico. El uso de Internet se enmarca en un contexto de discriminación de género estructural. El mundo digital está atravesado por las estructuras sociales, económicas, culturales y políticas y reproduce las formas relacionadas de discriminación de género y los patrones patriarcales, que producen violencia de género fuera de línea.”
“A pesar de la falta de datos exhaustivos, debido al hecho de que se trata de un fenómeno relativamente nuevo, la macroencuesta europea de 2014 de la Agencia de Derechos Fundamentales de la Unión Europea (FRA), destacó que el 23% de las mujeres había informado haber sufrido abuso o acoso en línea al menos una vez en su vida, y que 1 de cada 10 mujeres, había experimentado alguna forma de ciberviolencia, a partir de los 15 años.”
Las violencias de género en línea contra las mujeres
CITA
…el ciberacoso también encajaría con el ámbito que trata de proteger la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, tanto en el tipo de prácticas como en la naturaleza de la acción, puesto que se trata de una manifestación de discriminación, abuso de poder y, en definitiva, impulsora de situaciones de desigualdad entre un hombre y una mujer que han tenido o tienen algún tipo de relación afectiva. En concreto, en su artículo 1 la referida Ley Orgánica 1/2004 señala que “la presente Ley tiene por objeto actuar contra la violencia que, como manifestación de la discriminación, la
situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aún si convivencia”.
El ciberacoso como forma de ejercer la violencia de género en la juventud: un riesgo en la sociedad de la información y del conocimiento
En l’adolescència i la joventut, la identitat en l’àmbit digital assoleix la mateixa significació que en l’àmbit relacional offline, l’ús de les xarxes socials i dels serveis de missatgeria o xats està molt estès, és per aquest motiu que la prevenció de la violència masclista en l’àmbit digital esdevé imprescindible.
2.4.2 Les expressions de violència més comunes entre joves i adolescents
CITA
Una nueva investigación de Amnistía Internacional ha revelado el alarmante impacto que tienen en las mujeres los abusos y el acoso en las redes sociales, con mujeres de todo el mundo que informan de estados de estrés y ansiedad o ataques de pánico como consecuencia de estas experiencias dañinas en Internet.
(…)
El impacto psicológico de los abusos en Internet puede ser devastador. En todos los países:
El 61% de las mujeres que dijeron que habían sufrido abusos o acoso en Internet dijo que como consecuencia de ellos tenían la autoestima más baja o habían perdido confianza en sí mismas. Más de la mitad (el 55%) dijo que había experimentado estrés, ansiedad o ataques de pánico tras sufrir abusos o acoso en Internet. El 63% dijo que había tenido problemas para dormir como consecuencia de los abusos o el acoso en Internet. En Nueva Zelanda, tres cuartas partes (el 75%) de las encuestadas dijo haber padecido este efecto. Más de la mitad (el 56%), dijo que los abusos o el acoso en Internet les habían impedido concentrarse durante periodos largos.
Amnistía revela alarmante impacto de los abusos contra las mujeres en Internet
Amnistia Internacional, novembre 2017
Si repassem les tipologies de violència masclista que hem vist a l’apartat anterior, podem observar com a l’àmbit digital es reprodueixen les agressions psicològiques/emocionals, les agressions sexuals, les agressions socials, les agressions econòmiques, les agressions ambientals, la diferència és que s’expressen de formes diferents.
Les estratègies violentes digitals vers les adolescents i les joves més comunes són les relacionades amb el control, amb la manipulació, amb l’assetjament, amb l’abús sexual, amb la difamació, amb l’amenaça, amb el xantatge, amb la coacció.
Save the Children, en el seu informe Violència Viral: anàlisi de la violència contra la infància i l’adolescència a l’entorn digital, en el marc de la violència masclista en les relacions de parella, afirma que: "la violència virtual en la parella o exparella pot ser una extensió de la violència que es dona al món físic o, al contrari, pot iniciar-se a la xarxa i després traslladar-se al món físic. Un exemple clar seria quan la parella veu una foto o un comentari a Internet que li provoca gelosia i desemboca en una agressió física o verbal".
Diversos estudis han constatat una estreta relació entre patir violència en la parella en la vida al món físic i fer-ho a la vida virtual, que es caracteritza pels comportaments següents:
- El control de la parella a través de les xarxes socials;
- L’apropiació indeguda de contrasenyes;
- La difusió de secrets;
- Les amenaces o insults;
- La vigilància de la parella a través de la seva localització o de les seves converses privades;
- Els comentaris ofensius o humiliants;
- La publicació de material degradant (com imatges o vídeos de la parella en situacions compromeses).
Institut Català de les Dones
Les Ciberviolències masclistes , grup de recerca Antígona, UAB (2019) p.30
La violencia en línea contra las mujeres en México. Luchadoras de México.
La violència digital és molt prevalent en aquest període del cicle vital de les dones i el treball en la prevenció de la violència masclista de caràcter sexual al ciberespai és imprescindible. L’objectiu de la prevenció ha de ser l’assoliment de pràctiques lliures, segures, saludables i responsables. El treball no pot ser enfocat al fet que les joves deixin de gaudir d’aquestes pràctiques per evitar possibles riscs sinó generar els recursos necessaris per tal que el ciberespai sigui segur.
La intimitat i la continuïtat que ofereix l’espai digital en les relacions humanes ha obert una possibilitat de realitzar noves formes de relació sexual en línia, una de les més esteses és el sèxting, que consisteix en l’enviament de textos, d’imatges, d’àudios i/o de vídeos de contingut sexual. El sèxting és una pràctica sexual basada en el consentiment de les parts implicades. Hi ha un pacte previ en el qual s’acorda el tractament dels continguts (privacitat, eliminació…), el desig de compartir i el desig de rebre, els tipus de continguts que són satisfactoris per a les parts, i tot allò que sigui important acollir per aconseguir una pràctica sexual saludable i satisfactòria.
La violència apareix quan aquests continguts són difosos per les xarxes sense el consentiment de la víctima, això és un agressió sexual anomenada sexpreading. Quan abordem la prevenció és important situar l’abismal distància entre el sèxting -relació sexual consentida- i el sexpreading -violència sexual-.
CITA
El sexpreading comporta una triple violència:
La primera és que el fet de difondre imatges de caràcter sexual envaeix la intimitat i exposa a la víctima a una mirada que ella no ha triat. L’impacte que pot causar en la persona és variable, però comporta una agressió cap a la seva intimitat i integritat emocional.
La segona, si la violència es deriva de la pràctica prèvia del sèxting, la persona que difon les imatges trenca la confiança, el pacte, i passa de ser una relació basada en el joc i el consentiment a ser una agressió. La persona amb qui s’està tenint la pràctica enganya i agredeix. Si l’agressió no prové de la pràctica sexual prèvia, existeix igualment una primera persona que roba la imatge, l’aconsegueix pressionant o la realitza sense permís.
La tercera violència, és el càstig, la violència col·lectiva; la reacció de cada persona que rep i difon de nou la imatge a noves persones perquè agredeixin novament de forma individual o grupal.
Per què li diuen sexting quan parlen de sexpreading? EdPAC i Candela
L’informe Drets de les dones adolescents davant la violència masclista en les relacions de parella i situacions anàlogues (2013) recull aquestes conductes dins la tipologia de delictes reflectits en el Conveni sobre la ciberdelinqüència del Consell d’Europa signat a Budapest el 23 de novembre de 2001. De les conductes que s’hi esmenten, a banda del sexpreading, les que entren directament en joc en les relacions violentes dins les parelles i en les dinàmiques d’assetjament amb connotacions sexuals i de gènere són:
Cracking: està regulat en el Codi Penal com aquella conducta que implica esborrar, suprimir, alterar o danyar greument dades o programes informàtics aliens, així com obstaculitzar-ne l’ús, sense estar autoritzat a fer-ho.
Phishing: terme que prové de la paraula anglesa fishing (pesca), i que va ser utilitzat per primera vegada el 1996. Aquesta conducta fa referència a llençar hams per tal que els usuaris “piquin” i així poder completar l’estafa. L’estratègia és suplantar la identitat.
Smishing: és una variant del phishing. Es practica a través de l’enviament de missatges SMS de telefonia mòbil. La conducta és similar, amb la mateixa finalitat d’engany per tal d’accedir a les dades de l’usuari i obtenir un profit monetari en detriment de la víctima.
Pharming (descaminament): es tracta de la intervenció de les comunicacions de l’usuari, de manera que, quan aquest tecleja qualsevol adreça web, és reconduït a una pàgina falsa, però que és una imitació idèntica de la real. Sense adonar-se del perill, introdueix les seves dades, que queden a disposició de l’estafador/agressor.
Grooming: són aquelles conductes de manipulació fetes per un adult sobre un menor d’edat a fi i efecte de guanyar-se la seva confiança i establir una relació que li permeti, finalment, materialitzar una agressió sexual.
Sexcasting: implica que l’adolescent grava vídeos de contingut sexual a través de la càmera web i després en fa difusió per correu electrònic, xarxes socials o altres canals.
Ciberbullying (ciberassetjament): és la conducta d’assetjament entre iguals mitjançant les TIC. Inclou conductes com vexacions, insults, burles, publicació de missatges cruels i humiliacions, o difusió d’informació difamatòria.
Stalking: És l’assetjament continuat i intrusiu a través dels recursos tecnològics: trucades, missatges, whatsapps…
Sextorsion: És fer xantatge a través de l’amenaça de difondre alguna imatge de caràcter sexual que s’ha obtingut de la xarxa o directament d’una relació de confiança.
Kit contra les violències masclistes online Violències masclistes on-line: Quines formes prenen? - Donestech
CITA
“Stalkware: es una forma de abuso tecnológico, una amenaza creciente que arrebata la libertad física y online de la víctima. Normalmente es instalado en los teléfonos móviles en secreto por supuestos amigos, parejas celosas y ex-parejas, con la finalidad de rastrear la ubicación física de la víctima, vigilar los sitios que visita, las llamadas telefónicas y los mensajes de texto, oprimiendo la libertad online y la independencia individual de la persona".
El ciberacoso y espionaje prolifera en España con la pandèmia
El Departament d’Educació posa a disposició dels centres educatius el protocol d'actuació davant de qualsevol tipus de violència en l'àmbit educatiu, que ofereix eines i recursos al professorat i les famílies per afrontar l'assetjament escolar i el ciberassetjament. D’altra banda, també hi ha informació per treballar el correcte ús de les tecnologies digitals al portal Internet segura.
2.4.3 Característiques diferencials de la violència exercida a través de les tecnologies digitals
CITA
La Asociación para el Progreso de las Comunicaciones (APC), en su Informe de 2014 , evidencia las siguientes tendencias:
⇒ Las mujeres jóvenes, de entre 18 y 30 años, son las más vulnerables
⇒ El 40% de las agresiones son cometidas por personas conocidas y el 30% por personas desconocidas.
Hay tres perfiles principales de mujeres atacadas:
⇒ Las mujeres que están en una relación íntima de violencia;
⇒ Las mujeres profesionales con perfil público que participan en espacios de comunicación (periodistas, investigadoras, activistas y artistas),
⇒ Las mujeres supervivientes de violencia física o sexual.
Las violencias digitales en línea
Les característiques diferencials de la violència exercida a través de les tecnologies digitals són:
1. La manera d’exposar-se a la violència, és a dir, l’espai digital determina factors nous de vulnerabilitat davant qualsevol mena de violència i en especial de la masclista;
2. La manera d’exercir violència. D’una banda, tant si ha estat una mateixa qui ha penjat alguna cosa, com si ho ha fet una altra persona, no es pot esborrar i pot tenir un efecte viral (amplificat), sense cap tipus de control per part de la persona. De l’altra, l'agressió està despersonificada, qualsevol pot convertir-se en un agressor en potència per a la víctima.
3. Els efectes d’aquestes agressions impacten greument sobre l'autoestima i la seguretat.
CITA
Impactos y daños provocados por las violencias de género en línea
El Informe de l’APC de 2017
identifica algunos de los daños experimentados:
Daño psicológico: experimentación de depresión, ansiedad, miedo o incluso pensamientos suicidas.
Aislamiento social: retraimiento de la vida pública, incluso del contacto con familiares y amistades.
Pérdidas económicas: despidos y pérdida de las fuentes de ingresos o dificultad en el hallazgo de empleo, debido al estigma.
Limitación de la movilidad: dificultad en la participación en los espacios en línea y / o fuera de línea.
Autocensura: restricción de la actividad, por miedo a una mayor victimización y por la pérdida de confianza en la seguridad del uso de las tecnologías digitales.
Más allá del impacto individual, una consecuencia importante de las violencias de género en línea, es su impacto social o comunitario. Éstas, crean una sociedad en la que las mujeres ya no se sienten seguras en línea y/o fuera de línea, limitando su capacidad de beneficiarse de las mismas oportunidades en línea que los hombres.
Quan ens apropem a la violència digital hem de tenir en compte els trets que la caracteritzen:
- Identitat oculta. L’anonimat facilita l’agressió i dificulta la identificació del/dels responsables de les agressions que pateix la víctima.
- Atemporalitat. L’agressió no queda delimitada en un marc temporal. Com hem vist en l’apartat de tipologia d’agressions, aquests actes no són fets puntuals, formen part d’un conjunt d’accions violentes que, quan s’exerceixen a través de les tecnologies digitals, es mantenen vigents en el temps, són agressions que no finalitzen i que, a més, es creuen constantment amb les altres agressions que s’estiguin exercint.
- Ubiqüitat de la violència. En el sentit que la violència pot estar arreu de l’entorn de la víctima al mateix temps i en diferents xarxes i mitjans.
- Extensió molt ràpida. La velocitat amb què arriba a tothom que pugui accedir al perfil o pàgina de la persona agredida és sovint incalculable, habitualment no es pot aturar.
- Amplitud de l'audiència. Arriba a una quantitat de persones difícil de dimensionar.
- Efectes multiplicadors. És a dir, es manté actiu i vigent tot i el decurs del temps, i arriba a milers de persones a través dels múltiples contactes que cada usuària/usuari té. Una agressió publicada a les xarxes per algú pot facilitar la complicitat d’altres persones, que d’alguna manera, donen continuïtat a les agressions i això es pot multiplicar a una velocitat incontrolable. Es crea un fenomen semblant a un joc on la víctima va patint la o les agressions des de diferents canals i amb la connivència d’un conjunt de persones, normalment del seu entorn social més proper, persones de referència, el seu grup d’iguals. Si això ho creuem amb els efectes de por, vergonya i culpa propis de la violència, el resultat pot ser molt destructiu. Malauradament, tenim l’evidència de diferents casos de suïcidis d’adolescents (vegeu cas d’Amanda Todd).
Un altre tret que caracteritza la violència digital és la figura dels viralitzadors. Els viralitzadors són aquelles figures que amplifiquen la difusió dels continguts i missatges agressius en reenviar-los als seus contactes. Formen part del procés violent perquè s’apropien de dades personals que no els hi pertanyen i les difonen, això és violència digital.
2.4.4 Prevenció i intervenció davant la violència digital
La prevenció de la violència masclista en l’àmbit digital demana una reflexió que té a veure amb la manera diferencial en què s’entenen i es viuen les mostres d’amor per part dels nois i per part de les noies i creuar-ho amb el concepte d’intimitat dins de la parella. Un dels principis de l’amor romàntic està lligat amb l’absència d'intimitat (així com d’espai propi), aquest mandat de l’amor romàntic s’articula diferent en funció del gènere, els nois sovint sí que conserven intimitat i espai propi i les noies ho perden en favor d’ells.
Aquest tret diferencial fa a les joves vulnerables a patir violència digital en el marc de la relació afectiva, també en l’entorn digital. Aquesta reflexió ens situa en la necessitat de fer prevenció de la violència masclista en l’àmbit educatiu abordant les especificitats de l’àmbit digital sense obviar la necessitat de transformar els aprenentatges de gènere i la socialització de l’amor com a marc on s’insereix aquesta violència.
Conectadas y Seguras: una campaña para promover una internet libre y segura para las mujeres ONG hiperderecho Línia feminista d’atenció i suport davant les violències digitals
Violències masclistes 2.0. Com abordar-les amb els nostres fills i filles. A càrrec d’Alba Casqueiro de l’entitat Enruta’t.
Las violencias machistas en línea hacia activistas. Datos para entender el fenómeno.
Las violencias de género en línia.