2.3 Tipologia d'abusos i la dinàmica abusiva en el marc de de la parella

  • Introducció

La dinàmica abusiva cal entendre-la com un procés, comença poc a poc, amb manifestacions subtils i efectes progressius que fan difícil la seva identificació. Per poder detectar-la i fer intervencions preventives que tinguin en compte la seva complexitat, és important conèixer les formes en què es manifesta i els efectes que genera.

  • La relació abusiva. Principals característiques

La finalitat de la conducta violenta és sotmetre l’altre mitjançant l’ús de la força. La conducta violenta és sinònim d’abús de poder, d’un abús que genera un dany. En el context de l’abordatge de la violència masclista, quan l’abús està instal·lat en una relació de parella, per tant el vincle afectiu és el canal per l’exercici dels abusos, parlem d’una relació abusiva o de violència masclista a la parella.

Tenir en compte la presència de dany és essencial a l'hora d’identificar l'abús. Encara que sigui subtil, l'abús de poder genera dany, fins i tot quan la persona que el rep no el reconegui, o al/a la professional que abordi el cas li costi de veure'l.

La distància afectiva entre l’agressor i la víctima s’ha constatat com un indicador de gravetat en les relacions on hi ha violència. Com més proximitat afectiva hi ha, major és el dany i major és la dificultat d’identificació dels abusos.

Característiques principals de la relació abusiva:
- El vincle afectiu és el canal per a l’exercici dels abusos
- El comportament és intencional
- L’exercici abusiu és unidireccional
- Els abusos es presenten de forma gradual
- Els abusos van creixent en freqüència i/o gravetat
- Els abusos poden ser de diferents tipologies
- Els abusos poden presentar-se en diferents àmbits

Conèixer aquestes característiques és imprescindible per identificar situacions i relacions abusives. La intencionalitat i la unidireccionalitat són clau en aquest tipus de relació, l’objectiu és sotmetre a l'altra persona i destruir la seva autoestima, per això, l’agressor utilitza estratègies i dinàmiques de violència.

Així, els abusos prenen diferents formes i es poden presentar de forma insidiosa i progressiva, si no s’identifiquen, es normalitzen i poden augmentar en gravetat i freqüència. Poden exercir-se diferents estratègies i tipologies d’abús de forma simultània i es donen, inicialment, a l’àmbit privat però, amb el temps, també al públic, amb aquesta progressió es crea un clima de permissivitat i deshumanització en la relació.

En el procés d'abús la freqüència de les agressions augmenta amb el decurs del temps. Les preguntes clau que ens poden ajudar a valorar són: aquest fet que valorem, és el primer cop que succeeix?, si ha succeït abans, quantes vegades? Tothom podem tenir comportaments nocius per als altres sense adonar-nos-en però, quan sabem que hem fet mal, és a la nostra mà no repetir-ho. Hem d’assumir la responsabilitat dels propis actes, i dels efectes que tenen en les altres, una de les característiques comuna per tots els agressors és la manca de responsabilització de l’abús comès.

Els mecanismes dels agressors per a la no responsabilització en els incidents abusius són:
Negació, no reconèixer el dany que s’ha fet ni els efectes en les dones.
Minimització, treure importància i gravetat a les agressions.
Racionalització, argumentar amb motius raonables la necessitat d’aquella acció abusiva.
Justificació, recolzar-se en la provocació per part de la víctima, pel que ha dit o ha fet.

Expressions de l’abús i els seus efectes. La tipologia d’abusos

Anomenem tipologia d’abusos a les diferents formes en que es pot manifestar la violència en una relació de parella i/o en altres àmbits. En el marc de les relacions abusives, aquesta tipologia d’abusos no es pot analitzar en independència els uns dels altres, ans al contrari, representen un conjunt d’accions i estratègies que poden anar emergint i fent-se actives i insidioses i, difícilment, es donarà una única forma d’abús. La gravetat de l’afectació de la víctima dependrà del temps d’exposició, del suport de comunitat (família, amistats,…) i de les respostes de l’entorn (existència d’agents de reparació).

Davant una relació abusiva, es fa necessari tenir en compte dues qüestions:
L’efecte acumulatiu de l’abús: Diversitat d’abusos i d’àmbits en els que s’exerceix.
La progressió de la dinàmica abusiva: Tant l’expressió abusiva, com el patiment que genera, són progressius.

A continuació relacionem la tipologia d’abusos i alguns efectes que generen en les dones que els pateixen, la descripció no pretén ser exhaustiva, situarem les principals formes en que s’exerceixen els abusos, el canal a través del qual es fan efectius, i alguns dels efectes que provoca en qui els pateix.

CITA
Una tipologia d’abusos no pot reflectir realment el dany que provoca l’abús sistemàtic. Suposa una abstracció necessària per enumerar les diferents formes de violència. Aquestes llistes pretenen visibilitzar i reconèixer aquelles formes més greus i, sobretot, aquelles més subtils que no pel fet de ser culturalment acceptades provoquen menys dany.
Tamaia, Dones contra la violència (2002)

  • Abusos psicològics/emocionals

Els abusos psicològics conformen l’essència de l’abús i són, per tant, l’eix central en qualsevol relació abusiva. Són els més difícils de reconèixer tant per qui els rep, com pel seu entorn social.

La seva expressió principal son els missatges que es donen a la víctima. El canal més freqüent per al seu exercici és la comunicació verbal però també són importants la comunicació no verbal, en tota la seva magnitud, i la comunicació a través de les tecnologies digitals.

Algunes de les formes més habituals són:
Les crítiques sistemàtiques i habituals / El control / L’assetjament continuat / La manipulació / El menysteniment / El tracte despectiu / La humiliació / La desautorització / La condescendència / La intimidació / La burla / Les amenaces / Les mirades / La negació de la comunicació / La contradicció / Les mentides / Els insults

Es fan efectius a través de la relació de poder establerta i el domini sobre l’altre i són la base sobre la qual s’assenten els altres tipus d'abús. Poden continuar presents, fins i tot, quan la relació s'ha acabat.

La manipulació de l’agressor per convèncer la víctima que ella és la responsable o culpable de la situació de violència, forma part essencial de l’abús psicològic.

Totes les dones agredides parlen dels efectes d’aquestes formes d’abús com les més greus, les que deixen més seqüeles, i els que dificulten més la recuperació. Poden destruir l’autoestima i la salut mental de qui els pateix, especialment quan són perllongats en el temps.

Poden identificar-se efectes en la salut com: addiccions, intents de suïcidi, intents d’autòlisi, trastorns de conducta alimentària, autolesions, fòbies, síndrome d’estrès posttraumàtic i efectes emocionals derivats, etc. Aquests tipus d’efectes es sumen als provocats per les altres tipologies d’abús.

  • Abusos físics

Són els més reconeguts perquè són tangibles, les dones els poden identificar com una acció agressiva i, a més, poden deixar marques externes. Sorgeixen en un context d’abús psicològic i tenen una gradació de menys a més gravetat, tot i que, també poden donar-se agressions físiques greus en iniciar la relació. Són abusos que mostren el trencament de límits en la consideració a la integritat física de l’altra persona. Es fan efectius a través de la força física i el poder.

Són els que generen més impacte en l’opinió pública i en els mitjans de comunicació, la qual cosa reforça la creença social que diu que si no hi ha abusos físics no hi ha violència masclista a la relació de parella.

Algunes de les formes més habituals són:
Cops / Empentes / Pessics / Estirades de cabells / Puntades de peu / Cops amb objectes / Agressions amb armes.

Els efectes d’aquest tipus d’abús tenen conseqüències greus en la salut de les víctimes, tant de forma directe com indirecte: lesions, pèrdues en la visió o en l’oïda, avortaments, afeccions cròniques i, en la pitjor situació, la mort.

  • Abusos sexuals

Els abusos sexuals en les relacions de parella, són molt presents en el període vital de les adolescents i les joves. A les noies joves els hi és difícil identificar aquesta tipologia d’abús en els inicis de les relacions sexo-afectives, poden acceptar pràctiques sexuals no desitjades per por a perdre la relació com efecte de la manipulació de l’agressor. En relacions que poden configurar-se com estables, sovint, per evitar la violència i per complaure a la parella, les joves no oposen resistència a les activitats sexuals requerides.

La sexualització dels cossos de les nenes i les joves en la cultura patriarcal, l’aprenentatge de les conductes sexual a través de la pornografia, i la dificultat de situar com a ineludible la pràctica del consentiment explícit, generen una gran dificultat per reconèixer els abusos sexuals en les relacions de parella. Per la mateixa raó, estan molt generalitzats en les relacions íntimes entre els i les joves.

A nivell de formes i d’efectes, es poden situar en una intersecció de l’abús psicològic i de l’abús físic. Es fan efectius a través d’estratègies de domini, de pressió i/o manipulació psicològica, i també per força o violència física.

Algunes de les formes més habituals són:
Imposició d'actes o pràctiques sexuals no desitjats / Sexualització en el marc de la relació / Xantatge, coacció, manipulació per no utilitzar preservatiu, stealthing (treure’s el preservatiu sense consentiment) / Menyspreu de l’atractiu sexual / Exposició a la mirada d’altres / Tocaments i/o relacions en llocs públics / Violació.

La pràctica d’abusos sexuals és tan estesa que la Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008 del Dret de les Dones a erradicar la violència masclista ha incorporat en el seu articulat el concepte de consentiment sexual. Aquesta incorporació és clau en l’abordatge dels abusos sexuals en el context normatiu però, també i molt important, en situar-lo, està donant marc de comprensió i de possibilitat als i les joves i eines d’identificació de pràctiques abusives a les joves. Així mateix està dotant de significació el NO de les joves i obrint la mirada a la llibertat de decidir al llarg d’una pràctica o vivència sexual.

CITA
Consentiment sexual: la voluntat expressa, emmarcada en la llibertat sexual i en la dignitat personal, que dona pas a l'exercici de pràctiques sexuals i l’avala. La prestació del consentiment sexual s’ha de fer des de la llibertat, ha de romandre vigent durant tota la pràctica sexual i està acotada a una persona o diverses persones, a unes determinades pràctiques sexuals i a unes determinades mesures de precaució, tant davant d'un embaràs no desitjat com d'infeccions de transmissió sexual. No hi ha consentiment si l'agressor crea unes condicions o s'aprofita d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona.
la Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008 del Dret de les Dones a erradicar la violència masclista

En relació als efectes de l’abús sexual, poden ser similars als de l’abús psicològic i físic amb l’agreujant que atempten contra la pròpia sexualitat femenina en afegir, als abusos directes, una gran càrrega de violència simbòlica. A nivell d’efectes en la salut, els abusos sexuals poden provocar: malalties de transmissió sexual (VIH, V. Papil·loma,…), dificultats per establir noves relacions afectives, alteracions en l’expressió sexual, dolors menstruals, auto-objectivació, pràctiques sexuals de risc, etc.

  • Abusos econòmics/socials/ambientals

Molt estesos socialment tenen un fort caràcter estructural, especialment els econòmics, que fa difícil la seva identificació malgrat la dimensió dels mateixos. Es fan efectius a través del poder en l’àmbit econòmic i laboral, de la manipulació, i de la força física.

Algunes de les formes habituals de l'abús econòmic:
Obligar les joves a pagar les sortides / Ocultar els béns propis / Utilitzar els diners de la parella per ús propi / Carregar l’assumpció de deutes a la parella / Falsificar documents per apropiar-se de recursos de la parella / Control dels diners i béns de la parella / impagament d’obligacions.

Els abusos econòmics tenen com efecte l’empobriment dels propis recursos de les dones i, també, l’assumpció de responsabilitats sobre càrregues i obligacions econòmiques que no els hi pertoquen.

Algunes de les formes més habituals de l'abús social:
Aïllar / Humiliar la parella en l’entorn social que comparteixen / Culpabilitzar la parella en l’àmbit de la família / Mostrar-se irrespectuós amb l’entorn de la parella / Desprestigiar la parella socialment / Controlar les sortides i trobades de la parella amb altres persones / Difondre informacions falses o material personal de la parella.

Els abusos socials tenen l’efecte de danyar el grup social/familiar de la víctima i provoquen que cada cop sigui més reduït i fràgil. L’absència de xarxa social i de suport de la comunitat de la víctima, facilita a l’agressor tenir-ne el control i el domini i, alhora, provoca que la jove que pateix l’abús es quedi en la relació per manca d’ajut per la sortida. En les relacions abusives aquest tipus d’abús hi és normalment present, l’aïllament de la víctima és una de les estratègies més comuns en l’exercici de la violència masclista. Aquest és un efecte que en el rol professional en el context educatiu pot donar la clau per identificar una relació abusiva al centre educatiu.

Algunes de les formes més habituals de l'abús ambiental:
Malbaratar pertinences de la parella / Danyar el mòbil (o l’ordinador) o amagar-lo o robar-lo o posar-li virus / Fer malbé objectes valuosos per a la parella / Danyar els animals domèstics / Embrutar o desendreçar objectes de la parella / Destruir els espais físics de la parella / Penjar rètols per allà on ella es mou / Picar les parets / Trencar mobles / Conducció temerària amb la jove dins del vehicle / accidentar

Els abusos ambientals s’exerceixen sobre el context espacial de la dona, l’estratègia principal és mostrar el poder a través d’una presència amenaçadora constant que té com objectiu generar por i inseguretat. Els efectes d’aquests abusos són assimilables a una intersecció dels efectes dels abusos psicològics, dels abusos econòmics i dels abusos socials.

La Llei 17/2020 ha incorporat en les tipologies de violència que es donen en les relacions abusives, la violència vicària i la violència digital.
Tal com s’ha situat en el mòdul anterior, la Violència vicària consisteix en qualsevol tipus de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare. Aquest és un tipus d’abús molt present en les relacions de violència masclista però, donat el cicle vital de les dones en l’època que transiten l’àmbit educatiu, només en situem la seva existència i el reconeixement legal que ha aconseguit. Fins a la publicació d’aquesta llei, aquests abusos es situaven en el marc de la dimensió psicològica/emocional la qual cosa limitava l’abast, la comprensió i l’abordatge del fenomen.
En quant a la violència digital, és precisament en aquest cicle vital en el que té una gran transcendència i és per aquest motiu que hi ha un apartat específic dedicat a aquesta tipologia de violència.

Eines per a la comprensió dels mecanismes i processos de la violència masclista:
La dinàmica abusiva

Tal com hem anat veient al llarg del mòdul, la violència masclista en les relacions de parella i/o familiar requereix d’un procés complex per instal·lar-se i per mantenir-se, aquestes característiques parlen d’una dinàmica abusiva. La comprensió d’aquesta dinàmica és clau per una correcte abordatge d’aquesta violència.

A continuació exposem dues eines que aporten comprensió de la dinàmica abusiva en les relacions de parella: el Cicle de la violència i l’Escala cíclica de la violència masclista a l’adolescència.

  • El Cicle de la violència

Leonor Walker (psicòloga) va identificar i definir el cicle de la violència com ‘aquell patró de comportament que es repeteix i reprodueix en les relacions de violència a la parella’ i que acaba convertint-se en una dinàmica que atrapa les dones, normalment sense ser-ne conscients, en un cicle que va deteriorant la seva salut psíquica, física i social. És una estratègia abusiva que genera uns efectes en les joves que ens poden ajudar a identificar i detectar la presència d’una relació abusiva.

El Cicle es composa de tres fases: Tensió, Agressió (abús), i Manipulació afectiva (o lluna de mel). S’inicia amb diferents situacions que van generant tensió en la parella, petits abusos que, per si mateixos, cadascun, no s’identifiquen com a tals però que porten a que la víctima comenci a modular el seu estar i fer per suavitzar la situació i evitar el malestar en la relació. Per molt que la víctima faci, hi ha un moment en que esclata una agressió, no ha de ser una agressió física, és una acció que incrementa el nivell d’intensitat de les anteriors i que genera un impacte greu en la víctima. Superada aquesta fase, s’inicia la de manipulació afectiva o lluna de mel en la que, l’agressor, demana perdó i manipula la víctima col·locant a les seves mans la possibilitat de que la/les agressions no es tornin a produir. En aquesta fase les joves activen l’esperança de que tot tornarà a ser com abans i creuen que elles tenen a les seves mans que ell no torni a actuar d’aquella manera; i el cicle es repeteix.

Font: Tamaia Viure Sense Violència, SCCL. Estimar no fa mal. Projecte de formació per a la prevenció de la violència masclista. Institut Català de les Dones; 2015. p. 135.

CITA
“…De vegades hi havia situacions molt surrealistes: s’irritava perquè m’havia vestit per anar a sopar d’una manera molt provocativa, segons ell, i jo m’havia posat el mateix de sempre, i ell abans no havia dit res! Amb aquest nou “enfado”, aprenia una cosa nova que no podria tornar a fer.”
“… Yo no entendia nada, però me desmontaba que me pidiera perdón. Era tan fuerte la atracción que tenían para mí sus palabras, sus gestos. En aquellos momentos me sentia transportada a un mundo perfecto en el cual era la reina y conseguía acallar todas mis alarmas, me entregaba rendida a sus pies. Siempre acababa encontrando una excusa para justificar su comportamiento. Poco a poco, pasados los efectos del “hechizo”, me encontraba llena de contradicciones, triste, sola, sin saber como manejar aquella situación.”
Ni príncipes ni perdices, set històries de dones que diuen prou. Tamaia Viure Sense Violència (2007)

L’experiència en l’abordatge de la violència masclista ha permès identificar que aquest cicle de la violència es produeix encara que no hi hagi convivència i que moltes parelles joves entren en aquesta dinàmica.

CITA
El cicle de la violència es compon de tres fases i, en cada relació, tenen una durada i una distància entre elles variable en funció, principalment, de la cronificació de la situació de violència. És un ball que es fa amb diferents ritmes i estils, però les passes són sempre les mateixes. Aquest és un tret essencial per a la comprensió dels efectes que té, ja que les estratègies, els tipus i els àmbits de la violència exercida sobre la dona, són diversos en una mateixa relació, que s’intercala, al mateix temps, amb períodes d’expressió d’amor i de normalitat. Aquesta estratègia genera una vivència de fragmentació de la violència que dificulta la identificació d’estar immersa en una relació abusiva, ja que sembla una correlació de fets aïllats, explicables cadascun per ells mateixos, amb possibilitat de resolució.
La salut de les dones en situació de violència masclista: mirades amb curaTamaia Viure Sense Violència (2019)

important

  • L’Escala cíclica de la violència masclista a l’adolescència

La Dra. Carmen Ruiz Repullo (sociòloga), al seu estudi Voces tres los datos, Una mirada cualitativa a la violència de género en adolescentes (2016), ha definit l’escala cíclica de la violència masclista a l’adolescència. El significat de procés que conté el pujar una escala i el graons com a fases que el composen, li han servit com a metàfora per il·lustrar el camí que les adolescents emprenen quan son atrapades en una relació abusiva

Font: Escalera cíclica de la violencia de género en los adolescentes, del estudio 'Voces tras los datos: una mirada cualitativa a la violencia de género en adolescentes', de Carmen Ruiz Repullo y el Instituto Andaluz de la Mujer.

Les joves pugen una escala que els hi és presentada com l’escala que representa l’amor veritable i, en cada graó, hi vivencíen diferents estratègies de diverses tipologies de violència que, a més, es desenvolupen amb les característiques cícliques que hem exposat en el punt anterior (Cicle de la Violència). Aquest ascens es produeix amb una gradació progressiva, emparada per mites i creences de l’amor romàntic que fan que les joves no s’adonin de de la dinàmica abusiva a la que estan sotmeses fins que la violència és molt explícita.

Els graons de l’escala cíclica de la violència masclista a l’adolescència que cita en aquest estudi són: El control; l’aïllament; la culpabilització i el xantatge; les desvaloritzacions, les humiliacions i els insults; les baralles, les amenaces i la intimidació; la violència física; la violència sexual.

L’autora exposa en les seves xerrades que les estratègies i dinàmiques abusives evolucionen i que, des que va definir la metàfora de l’escala per primer cop, ha hagut d’afegir-hi graons.

Per saber-ne més:
Pepe i Pepa, la escalera cíclica de la violència de género en l’adolescencia
Los peldaños perversos del amor: el proceso de la violencia de género en la adolescència. Carmen Ruiz Repullo. Tesi doctoral sociologia

Cal un treball coeducatiu que, d’una banda, faciliti a les adolescents identificar els primers graons per no seguir pujant l’escala i, de l’altra banda, potenciï una masculinitat igualitària i no violenta.