3.4 Relacions lliures i saludables

  • Introducció

Les persones tenim la necessitat de l’amor. Una de les seves expressions més significatives a la nostra societat és la de les relacions de parella. En aquest mòdul es parteix del procés de socialització de l’amor al context cultural per presentar eines que ens apropin formes sanes i plaents per desenvolupar relacions sexe-afectives.

  • La construcció de les relacions afectives i les TRIC (Tecnologies de la Relació, la Informació i la Comunicació)

Atenent al material didàctic Estimar no fa mal, l’amor és una experiència vital que forma part d’una identitat pròpia i singular que cal equilibrar a l’hora d’establir els vincles amorosos.

A fi que les i els joves estableixin relacions saludables i positives, cal que tinguin elements per reconèixer els factors de risc quan estan davant d’una relació que pot esdevenir no saludable i destructiva. A l’adolescència i la joventut s’inicia l’experiència en l’establiment de les relacions afectives i és un moment idoni per construir-les d’una manera saludable i satisfactòria.

CITA
La salut sexual és un estat de benestar físic, mental i social en relació amb la sexuallitat. Requereix d’un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat i de les relacions sexuals, això com la possibilitat de tenir experiències sexuals plaents i segures, lliures de qualsevol coacció, discriminació i violència.
Organització Mundial de la salut

Cal situar la manca de referents culturals positius a l’educació sexe-afectiva i la difusió massiva de missatges que perpetuen els mites de l'amor romàntic i els mandats de gènere normatius. La suma d’ambdues realitats, crea un buit enorme a l'hora d’obrir-se a la reflexió sobre l'amor i sobre la construcció de relacions saludables. Des d’aquí, pensar sobre el que s'espera d'una relació, partint de paràmetres equitatius, sans, curosos, plaents, i que reportin experiències felices, sembla un camí pendent de fer.

La socialització digital que viuen els i les joves, adolescents, i fins i tot, infants, incideix de forma protagonista en la construcció de les relacions sexo-afectives. Cal tenir present que, per joves i adolescents, l’espai digital és un espai de relació i d’intercanvi d’informació i sabers que ocupa un lloc central en els seus processos de socialització.

CITA
A diferencia de las personas ya entradas en la edad adulta, la población adolescente actual ha nacido en pleno apogeo digital. Según los últimos datos sobre el uso de Internet, el 92,9 % de las personas de entre 10 y 15 años utiliza internet, aumentando este porcentaje hasta el 99,1 % en las personas de entre 16 y 24 años.
\\ (Des)información sexual: pornografía y adolescència.. Save the Children

Les xarxes socials i els recursos de missatgeria són espais en els que àrees de la intimitat, són exposades a la vista dels i les altres, en aquest sentit s’ha adaptat el concepte extimitat de Lacan i s’ha transformat per nombrar aquesta exhibició de la intimitat.

CITA
El mundo occidental atraviesa serias transformaciones que afectan los modos en que los individuos configuran sus experiencias subjetivas. El homo privatus se disuelve al proyectar su intimidad en la visibilidad de las pantallas, y las subjetividades introdirigidas se extinguen para ceder el paso a las nuevas configuraciones alterdirigidas.
La intimidad como espectáculo. Paula Sibila

Tal i com assenyalen Save the Children en el seu informe (Des)información sexual: pornografía y adolescència. En un mundo completamente tecnológico marcado todavía por la desigualdad, la violencia de género y en el que la educación afectivo-sexual no siempre está a la orden del día dentro del hogar y de las familias, ni está incluida en el currículo, internet se convierte en docente y consultorio sobre sexualidad y con él, la pornografía.

És imprescindible abordar l’educació afectivo-sexual incorporant la realitat que viuen els i les adolescents i joves amb qui treballem. No podem obviar que, segons l’informe citat, el 53,8 % de les persones enquestades ha accedit per primer cop a la pornografia abans dels 13 anys d’edat, i un 8,7% abans dels 10 anys. L’edat mitjana, de manera global, és els 12 anys (abans dels 12 pels nois i els 12 i mig per les noies).

CITA
“…als programes de primària em trobo nenes que ja reben contingut inapropiat a través de xarxes. Els envien fotos d’una brutalitat total. Als 12 o 13 anys, elles ja estan acostumades a rebre-les. I no ho identifiquen com cap mena d’abús. No avisen ningú.”
Marina Marroquí
“Els adolescents estan construint el seu desig sexual sobre la base de la pornografia”
El diari de l’Educació 12/11/2020


El perill no és que vegin pornografia, sinó que el seu desig sexual s’està construint sobre uns fonaments irreals, violents i desiguals i creient que el seu consentiment, els desitjos i preferències, o les de la resta, no tenen perquè ser tinguts en consideració”, assegura Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children a Catalunya.
\\ Els adolescents catalans que veuen pornografia ho fan des dels 12 anys i el 70% de manera freqüent

Diari La República (30/05/2021)

Les psicòlogues Itziar Fernández Cortés i Pepa Horno Goicoechea, especialitzades en infantesa i joventut i violències masclistes, en la seva publicació adreçada, principalment, als i les adolescents: guia de educación afectivo-sexual: atrévete a sentir, atrévete a cuidar y cuidarte, situen el procés necessari per construir unes relacions afectivo-sexual saludables, segures, no violentes, i plaents a través d’una seqüenciació precisa, per la qual utilitzen la metàfora d’una escala: 1r graó afectivitat, 2n graó intimitat, 3r graó sexualitat, 4rt graó genitalitat. Elles orienten que el pas d’un graó a l’altre s’ha de fer de forma: conscient, recíproca, lliure, segura i pausada. Aquest procés permet forjar relacions des del coneixement propi, la identificació i construcció de límits i el respecte i l’intercanvi amb l’altre o l’altra. En relació a l’espai digital, facilita la identificació dels tipus de relacions que poden sorgir a través de les xarxes i atorga un aprenentatge que permet regular què de la intimitat, de la relació que es pugui construir, s’exposa a les xarxes.

Abordar el treball sobre els efectes de la pornografia en l’educació sexo-afectiva de nois i de noies té moltes dimensions. Cal un treball en l’àmbit cultural i social que permeti transformar les creences que sostenen la validesa d’aquesta pràctica però, hi ha una altra dimensió que no es pot deixar de banda, és fer entendre que la pornografia és ficció, que els valors i pràctiques que s’hi reprodueixen no formen part de les relacions sexuals reals.

Per saber-ne més:
El Departament d’Educació facilita a través de l’XTEC materials de suport per a l’educació afectivosexual. Per consultar i descarregar seguir l’enllaç següent: Orientacions per a l’educació afectivosexual.
”La palabra más sexy es sí”, de Shayna Joy Machlus

  • Espai personal i models de relació

Fina Sanz, en el seu llibre “Los vínculos amorosos” proposa un concepte clau per la construcció saludable de les relacions sexo-afectives: l'espai personal. A partir d’aquest concepte és possible analitzar com s'estructuren els vincles afectius i, en el cas que ens ocupa, quan poden convertir-se en relacions abusives:

A l’espai personal de cada individu, es distingeixin tres espais que són entrellaçats:


1. Espai interior: allò que vivim, pensem, sentim, que ningú pot saber si no ho exterioritzem;
2. Espai relacional: com ens col·loquem davant d'una altra persona, lloc on es desenvolupa les dinàmiques de relació, inclosa la de parella;
3. Espai social: lloc o llocs socials que ocupem a cada moment i que implica interacció amb altres persones (professió, rol familiar, status social…).

Aquests tres aspectes s'activen i s’interrelacionen quan s’inicia una relació per això, cal tenir-los presents a l’hora d’analitzar els possibles models de relació de parella i la forma en la que cada persona escull construir els seus vincles afectius.

Espai personal i model de relació són conceptes que permeten analitzar de forma pràctica diverses formes de pensar la relació i de com situar-se a la mateixa. Són eines que poden servir com instruments per al treball propi i per a la tasca preventiva amb infants i joves perquè permeten visualitzar les expectatives i/o experiències sobre l’amor, i, sobretot, per estructurar relacions sanes durant el cicle vital.

Segons la mateixa autora, des de la mirada situada en l’espai personal dins de cada model de relació, es proposen tres models bàsics: el d’ inclusió, el fusional utòpic i el d’interdependència. Afegeix dos models més que són complementaris: el de separació total i el de solitud -.

Model d’inclusió: És un model jerarquitzat que afavoreix les relacions de poder i respon a les relacions tradicionals de parella. Una persona inclosa en l’espai de l’altra, que l’engloba en el seu. És un model familiar molt estès encara. Si s'analitza dins de l’estructura social basada en el gènere, s’identifica la representació d’una relació de parella on la dona roman dins l’espai de l’home, sense cap altre espai de relació fora d’aquest, ni cap a l’exterior, ni respecte a l’espai personal, perquè està inclòs en el de la parella. Aquest model entra en crisi amb la no acceptació dels rols establerts o amb la recerca d’un relatiu espai propi per sortir fora de la relació.

Model fusional utòpic: És el model idealitzat que es proposa socialment com a relació de parella, exemplificat amb la fusió de les parts que sovint es dona durant el període de l’enamorament, és la representació utòpica del model d’amor romàntic. És un model de fantasia però té molta representació en els missatges culturals i socials, per aquest motiu és un model amb el que se somia des de petites i petits. És normal, aleshores, que hi hagi un grau elevat de frustració i d’insatisfacció quan la fusió no es dona, o s’acaba desprès del moment d'enamorament.

Model d’interdependència: És el model que planteja una relació en la qual existeix un desig de relacions horitzontals, d’igual a igual. Implica, almenys teòricament, que cada persona de la parella té un espai personal propi no compartit i un espai comú compartit amb la parella. Aquest model permet diferents formes, pot haver-hi relacions en les que l’espai compartit sigui més o menys gran o, també relacions en les que una de les parts tingui molt d’espai compartit i l’altre menys.

Model de separació total: Expressa que es desitja mantenir tot l’espai propi, fet que impedeix punts de contacte i bloqueja la possibilitat de relació. Pot ser el model ideal de qui volen contactes eventuals, moments de les relacions que necessiten d’un distanciament, o pot passar després d’una ruptura amorosa.

Model de solitud: S'ha d'entendre la soledat com una situació, un posicionament, una necessitat a vegades indispensable o un desig tan legítim com qualsevol altre.

  • Bases per construir altres models d’amor

Més que oferir una recepta per treballar amb infants i joves el model de relacions saludables, es presenten ara un seguit de reflexions que ajuden a assentar punts sobre els quals poder construir-lo, partint del treball sobre l'espai personal i el model d'interdependència.

1. El treball de l'espai personal amb infants i joves ha de permetre assolir competències com:

Espai propi


- Reconèixer les emocions pròpies i tenir eines per poder canalitzar-les.
- Formular desitjos i tenir projectes propis on poder projectar-los.
- Cuidar-se i estimar-se: cultivar l'autoestima.
- Conèixer els límits propis i respectar-los practicant alhora el respecte pels límits dels altres.
- Desenvolupar activitats que reportin benestar físic, emocional i psíquic.
- Fer-se responsable del propi benestar com a tasca principal a la vida.
- Aprendre a demanar ajuda quan es necessita o es tenen dubtes respecte d’alguna experiència concreta.
- Cuidar-se en relació a l’exposició a les xarxes socials.

Espai relacional


- Aprendre la cura i l’estima de l’altra persona (o d'altres persones) i deixar-se cuidar i estimar per ella.
- Escoltar, acollir l’altra persona.
- Practicar la comunicació i l’empatia com exercicis que generen plaer: respecte mutu, negociar i arribar a acords en qualsevol dels aspectes de la relació.
- Gestionar les emocions dins la parella i resoldre conflictes, de forma no violenta, com a fases de creixement individual i relacional.
- Practicar la creativitat i gaudir compartint espais, projectes i/o relacions fora de la relació.
- Contemplar i acceptar processos de separació i ruptura com a possibilitat dins la relació.
- Cuidar la intimitat de la relació en les xarxes.

Espai social


- Construir la família afectiva: desenvolupar relacions d’amistat, professionals i familiars.
- Aprendre la cura i l’estima d’altres persones i deixar-se cuidar i estimar.
- Construir espais de confiança i seguretat fora de la parella.
- Gaudir i cultivar experiències plaents amb altres persones.
- Posar en pràctica les capacitats i habilitats pròpies en l’espai social, defensant la creences i desenvolupant actituds que desmuntin els rols de gènere.
- Traçar límits clars entre l’espai virtual i l’espai real.

2. El treball del model d'interdependència amb infants i joves ha de partir d'idees com:


- L’espai propi i l’espai relacional són components d'una relació que han d'estar en harmonia, ha d’haver-hi reciprocitat.
- Equilibri entre seguretat afectiva i llibertat personal (entesa com capacitat de decisió), les dues han de créixer i cuidar-se en el dia a dia de la relació, des del propi espai i des de la comprensió de l’espai de l’altra persona.
- Creixement individual i creixement de la relació han d’anar de la mà. És a partir del treball sobre l’espai propi, sobre l’autoestima, la seguretat personal i la capacitat de posar límits, des d’on és possible entendre i reconèixer la pròpia individualitat dins d’una relació. És en la interacció entre el respecte sobre la pròpia individualitat i en el respecte cap a l’altra persona on s’assenten les bases per al benestar a la relació.
- Cal facilitar processos des de la infància que permetin elaborar projectes de vida on la relació de parella tingui la mateixa jerarquia que altres relacions afectives: familiars, d’amistat, professionals, etc. És important que la relació de parella sigui en, si mateixa, el projecte de vida.

Com a part de l’educació sexual i afectiva, és fonamental parlar amb infants i joves sobre el què s’activa i els efectes que suposa “sentir alguna cosa” per una altra persona. Això ha d’anar de la mà del treball sobre l’apoderament de les nenes i les noies i de la responsabilització dels nens i els nois, per poder establir relacions lliures i saludables al marge dels principis patriarcals.

Per saber-ne més:
“Penélope o las trampas del amor” on Charo Altable realitza un estudi comparatiu en el qual analitza l’impacte diferencial del model d'amor romàntic entre nois i noies de secundària.