• Introducció

En aquest apartat, us proposem un seguit de pautes i recursos per treballar la prevenció de la violència masclista i les relacions abusives en l'àmbit educatiu. S'han agrupat aquestes pautes en cinc grups o idees temàtiques: revisió de la pràctica professional; indicacions prèvies; pautes d'actuació; recomanacions sobre l'enfocament dels continguts i recomanacions metodològiques. Fet el recorregut pels apartats previs, es tracta ara d'incorporar alguns elements per poder decidir i projectar les pràctiques i les activitats de prevenció.

• Revisió de la pràctica professional:

En relació amb la prevenció de les violències masclistes l’eina més important és, sens dubte, la relació d’aprenentatge que s’estableix entre el/la docent i l’alumnat. Per aquesta raó és imprescindible revisar-nos i explorar la pròpia pràctica. Com ens col·loquem davant l’alumnat, quin modelatge els hi proposem, què podem escoltar i quines incomoditats se’ns obren quan situem la prevenció de les violències masclistes a l’aula.

La pràctica docent, quan treballem eines de prevenció de les violències masclistes, requereix tenir un bon marc de comprensió i entrenament per poder-nos col·locar i donar resposta a situacions imprevisibles. Una bona estratègia és fer equip i tenir suport dins de l’aula per poder compartir i per poder sostenir la imprevisibilitat. No és possible tenir resposta per a tot, de manera immediata, i és important no respondre una qüestió si no en tenim la certesa més absoluta.

Quan treballem a l’aula violències masclistes donem marc – eines – per poder llegir el present. Les violències masclistes estan arreu i ho travessen tot i, per tant, l’alumnat pot portar vivències que estan dins la dinàmica de l’aula. De vegades, aquestes dinàmiques, estan tan integrades que necessitarem posar atenció i observar què passa dins de l’aula: les mirades, els ulls clavats a terra, el nerviosisme en les mans, les cames que es mouen sense parar… és important fixar-nos en qui parla i en qui no, en com s’actua el relat, en els discursos apresos, els políticament correctes, i els que no ho són, les creences integrades.

Quan fem prevenció de les violències masclistes amb el nostre alumnat no podem negociar. Donem eines, no un lloc per al debat al voltant de si les violències masclistes són, ho no són. Les eines són el marc de comprensió. Els conceptes són importants, a través dels conceptes compartim els significats que permeten una mirada crítica envers dinàmiques d’abús que perpetuem i tenim integrades, dinàmiques que són violències masclistes.

• Indicacions prèvies per al disseny d’activitats de prevenció:

Fer una recerca activa sobre l’estat de la qüestió de les situacions de violència masclista al propi centre, és important saber què passa dins de l’aula i què passa al centre i tenir-ho present, investigar és incorporar la perspectiva de gènere i pensar les interseccionalitats de l’aula per trobar la manera d’identificar les dinàmiques de discriminació;

Què fa el centre? Qui ho fa? Com ho fan? Amb qui ho fan? Quins recursos de suport existeixen? Quins sentim necessaris i no trobem? I jo, què vull fer? Què sento que puc fer? quin és el compromís de transferència a la pròpia pràctica professional? Alinear les pròpies accions a l’estratègia del centre i participar de la definició i del procés d’implementació d’aquesta estratègia;

Informar-nos de qui forma part de la comissió o grup de coeducació, si hi ha un equip que tingui atribuïda aquesta tasca dins del centre, i també és important conèixer quin és el circuit contra la violència masclista al nostre territori, i animar-nos a participar-hi com a centre;

La prevenció de la violència masclista és important que sigui transversal, i que no quedi reduïda a activitats aïllades, i això parteix, amb freqüència, de la motivació i el compromís per part del professorat;

• Pautes d'actuació per al desenvolupament de les accions preventives:

En el marc del Protocol de Joventut per a l'abordatge de la violència masclista, i referides a l'àmbit educatiu, ressaltem:

Conèixer la població destinatària per adaptar l’acció a cada realitat concreta. Cal tenir present que cada entorn social i cultural té diferents formes i manifestacions de les creences masclistes, i diferents nivells de tolerància a la violència. Per tant, cal identificar les diverses manifestacions de les creences masclistes i la tolerància a la violència masclista en funció dels patrons culturals, socials, d’edat, sexe i construcció de gènere del grup amb el qual es treballa.

Triar l’actuació preventiva més adequada en funció del grup. Cal atendre no sols l’edat, sinó també la diversitat sexual, cultural, d’origen i familiar de l’alumnat per adaptar l’actuació i millorar l’eficiència i eficàcia. Es pot distingir entre les activitats preventives genèriques, dirigides sobretot a l’alumnat més jove. Aquestes activitats poden abordar factors de protecció, com ara la resolució de conflictes de manera no violenta, l’apoderament i la capacitació personal, les relacions equitatives, etc., tal com proposa el marc de la coeducació, sense haver de tractar necessàriament la qüestió de la violència masclista.

Dissenyar l’estratègia d’aproximació al grup. A vegades, pot ser que l’alumnat mostri un cert rebuig per les qüestions de gènere i de violència masclista, o fins i tot que expressi resistències i boicots a treballar-les. En aquests casos, caldrà valorar la possibilitat de posar en marxa estratègies de prevenció indirectes, com identificar els temes que interessen als i les joves a qui van dirigir les activitats preventives.

Identificar i enfortir els factors de protecció de l’alumnat. Es pot dirigir les actuacions de prevenció a potenciar les habilitats, les creences i les actituds que permeten actuar positivament i no caure en una relació abusiva com les plantejades als apartats previs, com ara l’apoderament i la capacitat de decidir, el respecte mutu, la gestió emocional i afectiva de les relacions personals i la resolució no violenta de conflictes.

Reflexionar abans de fer la intervenció sobre la idoneïtat de treballar amb un grup mixt de nens/nois i nenes/noies, o bé planificar actuacions dirigides a nois i a noies de manera separada. La decisió dependrà molt del grup i de la temàtica a treballar. A vegades, les temàtiques a tractar, l’enfocament utilitzat per tractar-ho, la maduresa i la sensació de comoditat dels i les joves per expressar-se lliurement, varia si el grup és mixt o no. A més, això possibilita treballar els dos eixos plantejats abans, apoderament i responsabilització, en fases prèvies que permetin el treball amb tot el grup posteriorment.

Buscar complicitats per crear xarxes de col·laboració que donin més consistència i continuïtat a les accions preventives. Més enllà del treball amb l’alumnat, cal el treball transversal amb la resta del professorat i de la comunitat educativa, realitzant, per exemple, sessions formatives amb el professorat del centre, amb mares i pares, establir vincles amb professionals del lleure educatiu del territori, etc.

• Recomanacions sobre l’enfocament dels continguts sobre violència masclista

- Explorar la multidimensionalitat de la violència masclista: es poden fer servir les múltiples formes i àmbits en què es pot produir aquest tipus de violència, així com del seu arrelament en el sistema patriarcal, per donar compte del seu caràcter estructural i la seva naturalesa multidimensional.

- Emmarcar el fenomen en la distribució desigual de poder entre dones i homes dins del sistema patriarcal i introduir i examinar què és el patriarcat, com s’expressa, i com ha evolucionat històricament.

- Fer visibles els models agressius vinculats a la masculinitat tradicional i les conductes passives o subordinades tradicionalment vinculades als valors femenins.

- Diferenciar l’origen i les causes de la violència masclista dels problemes concrets afegits que puguin afectar els agressors, com alteracions mentals, toxicomanies i alcoholisme, problemes econòmics, etc.

- Presentar les dones que han patit violència masclista com a persones que han pogut activar els recursos propis i superar les situacions de violència. És important situar l’experiència de les dones supervivents i oferir un missatge que parli de les estratègies de sortida de les relacions i els contextos de violències masclistes.

- Defugir d’afirmacions o estereotips que relacionin la violència masclista amb perfils concrets tant de qui l’exerceix com de qui la pateix, en funció de nivells educatius, estatus socioeconòmics o procedències culturals determinades.

- Incorporar la història dels feminismes com a eina imprescindible per a l prevenció de la violència masclista.

• Recomanacions metodològiques per a les activitats preventives:

El Protocol de Joventut per a l'abordatge de la violència masclista ofereix algunes indicacions metodològiques que és important i incorporar en el desenvolupament de les pràctiques preventives:

Evitar centrar-nos en discursos teòrics que, sovint, generen més rebuig que reflexió. Buscar exemples sobre situacions en què les persones joves es puguin sentir identificades.

Utilitzar dinàmiques actives i basades en la pràctica reflexiva, que promoguin la participació i incitin a la reflexió sobre les pròpies creences i comportaments sense que les persones participants se sentin jutjades. Una opció és incloure l’alumnat en la mateixa preparació i disseny de l’actuació, especialment si es tracta de la creació d’algun material (còmic, grafit, etc.).

Utilitzar recursos innovadors i creatius, en sintonia amb els interessos de l’alumnat. Es poden utilitzar múltiples suports i recursos per abordar el fenomen de la violència masclista, com ara les xarxes socials i formats 2.0, videojocs, recursos musicals o audiovisuals, guies o còmics, grafits, creació de lipdubs, exposicions, sessions de videofòrum, performances al carrer, tallers, etc.

Adaptar els materials i recursos en funció del grup, cercant un llenguatge proper, així com imatges o exemples que siguin significatius per al grup. Procurar que els recursos i exemples que s’utilitzin facin referència a l’heterogeneïtat social i cultural perquè tothom s’hi pugui sentir identificat o identificada.

Centrar-nos en estratègies i actuacions flexibles que permetin ser adaptades a cada realitat. Per a aquest punt, és important incorporar les recomanacions prèvies, referents a l’enfocament dels continguts.

Procurar planificar actuacions preventives que tinguin constància en el temps, i evitar les intervencions puntuals i aïllades. Les actuacions constants i reiterades faciliten la incidència en el canvi d’actituds i comportaments d’infants i joves, ja que s’incorporen en el seu procés d’aprenentatge.

Tenir en compte els interessos i les prioritats de nois i noies per definir les temàtiques a tractar, tenint en compte que poden ser diferents. Convé tenir present i recollir les necessitats i opinions de tothom, perquè no s’invisibilitzi cap demanda ni necessitat de la diversitat de l'alumnat.

• Recursos i materials:

És interessant participar, com a centre, en projectes i programes que ja plantegen una proposta de continguts i metodologia i, alhora, es precís sol·licitar recursos que s'adeqüin a les necessitats específiques de cada centre. Ambdós estratègies generen dinàmiques que són necessàries per poder construir una cultura de centre en l'abordatge de les violències masclistes.

Recursos específics institucionals

A nivell de cada territori és important, també, la Xarxa de Serveis d'informació i Atenció a les Dones (SIADS) i la Xarxa de Serveis d'Atenció Integral (SAI) . Ambdós recursos coneixen les línies de treball municipals i comarcals i els projectes que s'impulsen des d'aquestes institucions. I, igualment, són recursos que poden acollir i acompanyar demandes específiques de cada centre i orientar adequadament l'acompanyament al professorat en els processos de detecció professional.

En demandes d'orientació i d'intervenció és important comptar amb l'assessorament de l'equip del SIE, Servei d'intervenció Especialitzada.. A Catalunya, actualment n'hi ha 17, i tenen distribució territorial. En la mateixa línia, és important referir el SAI Central..

A la demarcació de Barcelona és important la tasca que porta a terme la DIBA, de suport i assessorament als ens locals i als equips professionals del territori mitjançant la formació, el disseny de materials i campanyes de sensibilització.

A Barcelona ciutat és necessari conèixer el circuit municipal, els Punts d'informació i Atenció a les dones i el SARA. La ciutat, per la seva dimensió, disposa de recursos propis. En la mateixa línia, les grans ciutats, a través dels Ajuntaments, són institucions molt actives en el disseny de projectes que reconeixen la coeducació com a eina prioritària en l'abordatge de les violències masclistes. És inviable referir tots els webs dels Ajuntaments, però és precís apuntar-los com a espais que ofereixen recursos i que alhora poden canalitzar i participar de les propostes que es formulen des dels centres educatius.

Llistat de recursos per a la pràctica coeducativa: Els Serveis Educatius de Zona són un espai on podem trobar materials, assessorament i acompanyament a través dels equips multiprofessionals que composen els Centres de Recursos Pedagògics, els Equips d’Assessorament psicopedagògics i els Equips d’assessorament en llengua i cohesió social. Els equips professionals d’aquests serveis coneixen els projectes i els processos que s'articulen a nivell territorial i, a més a més, disposen de fons documentals i reculls d'experiències metodològiques per poder reorganitzar els continguts curriculars.

Recursos del Departament d’Educació del Govern de la Generalitat de Catalunya:

- Programa formatiu de prevenció de la violència masclista
- Coeducació i Igualtat de gènere
- Coeduca’t
- Orientacions sobre el tractament de la igualtat de gènere i la diversitat cultural en el material didàctic
- Una comunitat educativa restaurativa i resilient
- Orientacions per a l’educació afectivosexual

Recursos pedagògics online per la igualtat, de l’Ajuntament de Barcelona.
Revoluciona el Gènere, projecte de la Direcció General de Joventut.
Guia: Desaprenent. Una mirada feminista a l’etapa secundària.
Guia: Joves, gènere i violències: fem nostra la prevenció. Recull fitxes i metodologies per poder desenvolupar-les, adaptades segons les necessitats i característiques del grup
Guia: Estimar no fa mal. Viu l’amor lliure de violència. Recull fitxes i metodologies per poder desenvolupar-les, adaptades segons les necessitats i característiques del grup
Guia d’educació integral per educació infantil. Recull fitxes i metodologies per poder desenvolupar-les, adaptades segons les necessitats i característiques del grup
Guia d’educació afectiva i sexual. Atrévete a sentir, atrévete a cuidar y a cuidarte.

Pam a pam, coeduquem. Quadern pedagògic per a professorat de cicle formatiu de grau superior d’educació infantil. Material Didàctic.
Joc de taula: 100 fites del feminisme i algun entrebanc, aquest joc té com a objectiu posar en valor el moviment feminista i difondre’n les seves reivindicacions, algunes de les quals encara a dia d’avui no han estat complertes.
Explica’m un conte: coeducar en la petita infància a través dels contes
Quan parlem de literatura infantil i sexisme hem de tenir present el treball d’ Adela Turín que és qui millor ha sistematitzat l’estudi de la literatura infantil i el sexisme amb perspectiva de gènere. Aquesta autora que presenta unes pautes fàcils de portar a la pràctica per tal de poder determinar si un conte és sexista o no ho és. Les exposo a continuació.
Rompiendo Moldes España. L’informe ofereix els resultats de la investigació i analitza què opinen les persones adolescents i joves residents a Espanya pel que fa als imaginaris socials vinculats a les violències masclistes. Des del CJAS s’ha conduit aquesta recerca a petició d’Oxfam, i l’informe ha estat comissionat per Almena Feminista.

Noves masculinitats. Trenquem els estereotips de gènere, el Departament d’Ensenyament ha elaborat un model transferible sobre Noves masculinitats, trenquem els estereotips de gènere, que recull propostes d’activitats didàctiques i recursos per treballar aquesta temàtica dins d’un projecte de Servei Comunitari (acció educativa obligatòria, que ha de realitzar tot l’alumnat a 3r o 4t d’ESO).
Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l'elaboració d'un projecte de centre, aquesta Guia està adreçada a la comunitat educativa i ofereix reflexions i recursos que poden orientar la pràctica docent i la dinàmica de centre amb l'objectiu d'ajudar a la implantació d'un model de centre coeducatiu.
Guía de buenas pràcticas para favorecer la igualdad entre hombres y mujeres en educación, es tracta d’un manual per a la pràctica educativa que inclou des d’eines per fer una diagnosi al centre educatiu en matèria d’igualtat entre homes i dones, fins a qüestionaris que ajuden a revisar l’exercici professional, així com materials i eines per al desenvolupament de la coeducació.

Karícies, un blog d’educació sexual. Blog sobre sexualitat, construcció i identitats de gènere creat per Rosa Sanchís, professora de secundària, amb les aportacions del seu alumnat. És una eina rica en continguts i recursos per treballar la prevenció de la violència masclista de forma propera a la joventut.
Dibuixant el gènere. Projecte divulgatiu basat en el llibre Dibuixant el gènere, que té com a objectiu acostar les aportacions dels estudis de gènere a un públic ampli.
Guia d’intervenció metodològica per a professionals. Proposta educativa per a l’apoderament de noies adolescents i joves del Centre Educatiu Can Llupià des d’una perspectiva de gènere. Recull fitxes i metodologies per poder desenvolupar-les, adaptades segons les necessitats i característiques del grup, al treball amb noies.
El blog de la Lore. Espai virtual amb informació sobre gènere, sexualitat i relacions. És un espai participatiu, on es poden fer consultes i aportacions, recomanable com a recurs per oferir i treballar amb adolescents i joves.

Eina interactiva: TABÚ. Tu tries què t'hi jugues. Recurs pedagògic per abordar la prevenció de les violències sexuals als centres educatius i espais de joves. És un joc per parlar-ne i construir nous imaginaris socials de referència, que permetin a noies i nois sentir-se més lliures en la seva manera de ser i en la seva manera d’estimar i relacionar-se.
Plantar cara a la violència. JOVE.CAT. Portal web de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya amb diversos materials, lectures i eines adreçats a joves per prevenir i fer front a la violència masclista.
Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca, promou i afavoreix l'estudi i la investigació sobre les dones mitjançant la informació bibliogràfica i documental que recull, organitza i difon. A través d’aquesta pàgina podreu accedir a un ampli fons documental i bibliogràfic.
Pantallas amigas, recull de recuros per a la promoció de l'ús segur i saludable de les tecnologies i el foment de la ciutadania digital responsable a la infància i adolescència. Recomanem els menús de "Recursos educativos" i el Canal YouTube PantallasAmigas.
Guía Tecnologias y relaciones en la infancia y la adolescencia. És una guia pensada per orientar a les criatures i adolescents a fer un ús segur dels recursos que ofereixen les xarxes socials i els serveis de missatgeria.
Internet segura for Kids. És una web on s’ofereixen informacions i recursos per acompanyar un ús curós i segur de les xarxes socials.