4.2 Recursos per treballar la detecció en l’àmbit educatiu

  • Introducció

Tal i com reconeix el Pla d’Escoles Lliures de Violència, moltes violències passen sense que hi hagi una alteració de la convivència escolar i moltes violències són “una lliçó quotidiana a l’escola”, tal com reconeix l’informe #ENDViolence. Per aquest motiu és indispensable crear espais entre l’alumnat i equips docents per revisar conductes, actituds i formes relacionals.

La detecció de situacions de violència masclista requereix de l’adquisició d’eines per part dels i les professionals que estan vinculades al coneixement dels conceptes bàsics de la violència masclista, les seves dinàmiques i els efectes que generen, a més del desenvolupament d’una mirada crítica respecte dels valors i de les ideologies que afirmen la superioritat masculina i naturalitzen la posició de subordinació de les dones, ja que aquests sistemes de creences són la base de les violències masclistes.

  • Els protocols com a eina imprescindible

En l’apartat 4.4 s’aprofundeix en l’ús i l’articulació que regula el treball a través dels protocols però al llarg del mòdul es farà referencia als que són d’aplicació en el context educatiu i, per tal de facilitar la seva ubicació, recollim en aquest punt els que són específics per a l’abordatge de la violència masclista, tant a nivell marc de Catalunya, com a nivell específic de l’àmbit educatiu:

Protocols marc d’aplicació a Catalunya:
- Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista.
- Protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya.
- Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista.

Protocols específics de l’àmbit educatiu:

En la web del Departament d’Educació, en l’apartat: Circuit simplificat d’intervenció i Protocols per a la millora de la convivència, estan ubicats els enllaços als protocols d’intervenció i d’abordatge de les violències. Es detallen a continuació els que són d’ús més específic per situacions de violència masclista però és important accedir al web i conèixer també la resta de protocols que el departament té activats en matèria de violències.
- Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu.
- Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant la violència masclista entre l’alumnat.
- Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals.

  • La responsabilitat professional

Com a professionals tenim, sempre, la responsabilitat d’actuar quan detectem una situació de violència masclista. Aquest principi d’actuació està recollit en el marc jurídic i en els plans d’actuació vigents. La responsabilitat de comunicació davant les situacions de risc, a més a més, estableix l’obligatorietat de formular denuncia en el moment en què ens trobem davant d’un delicte. Aquest és un procés que demana, sobretot, d’eines i recursos de detecció que permetin explorar i situar correctament la informació, així com acollir i acompanyar adequadament la víctima.

El Pla d’Escoles lliures de violència proposa com a principi general per al desplegament de les accions La celeritat en l’actuació per abordar amb la urgència necessària totes les situacions de violència. En la mateixa definició, però, puntualitza que, malgrat que la resposta ha de ser immediata, cal un temps per fer-ne un abordatge adequat. En aquest sentit, és important acollir que els processos de detecció de la violència masclista demanen temps, temps per observar, per poder explorar, per aproximar-nos i conèixer què és allò que la víctima precisa i de quina manera podem acompanyar-la sense cancel·lar la pròpia agència i sense que la nostra actuació sigui revictimitzadora.

La Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix en el marc de l’actuació dels i les professionals el principi de diligència deguda:

CITA
La diligència deguda és l’obligació dels poder públics d’adoptar mesures legislatives i de qualsevol altre ordre per a actuar amb l’agilitat i eficiència necessàries i assegurar-se que les autoritats, el personal, els agents, les entitats públiques i altres actors que actuen en nom d’aquests poders públics es comportaran d’acord amb aquesta obligació amb vista a prevenir, investigar, perseguir, castigar i reparar adequadament els actes de violència masclista i protegir-ne les víctimes.

En aquesta mateixa línia, l'article 11 de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista especifica que totes les persones professionals, especialment les professionals de la salut, dels serveis socials i de l’educació, han d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement d’una situació de risc o d’una evidència fonamentada de violència masclista. Igualment, la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència circumscriu quines són les obligacions que tenim com a professionals de l’àmbit educatiu.

En conseqüència, quan detectem situacions de violència masclista, és un deure professional actuar d’acord amb els procediments que dicta la llei. En aquest sentit, és important que en el procés de detecció sapiguem fer una adequada valoració, perquè hi ha situacions que poden indicar un major risc, i decidir quines poden ser les accions que durem a terme.

La concepció patriarcal de l’ordenament social, la concepció masclista de les relacions, l’exercici de relacions abusives, la reiteració i la durada en el temps d’aquestes violències (no són fets puntuals) requereixen un abordatge sistèmic i especialitzat que doni resposta adequada i centri la mirada en qui les pateix, sense deixar d’intervenir en qui les provoca: alumne o alumna, o persona adulta. Una intervenció errònia en aquests casos provoca a qui les pateix danys irreparables.
Pla d’Escoles lliures de violència

  • La coeducació, una eina d’observació i detecció a l’aula:

La coeducació és l’acció pedagògica que desarticula, transcendeix i supera els aprenentatges del dispositiu de socialització diferencial de gènere, un dispositiu que vincula els aprenentatges dels nois amb la violència i els de les noies amb la submissió. Sense pràctica coeducativa s’esdevé molt difícil integrar actituds i comportaments que ens condueixin a pensar i projectar relacions de parella heterosexuals i relacions socials, entre homes i dones, que no estiguin travessades per la desigualtat, l’abús i la violència.

En aquest sentit, l’acció pedagògica coeducativa és la que ens ajuda a percebre les actituds hostils i d’exclusió que pateix l’alumnat que no es reconeix dins el sistema sexe-gènere, un assetjament que pot arribar a inhibir, fins i tot, el desig o la necessitat de mostrar-se i reconèixer-se davant del grup.

La coeducació és una eina valuosíssima per adquirir estratègies i capacitar-nos en l’observació i la detecció de dinàmiques, actituds i comportaments violents dins de l’aula.

La coeducació és, també, la que ens dona la perspectiva per transformar el biaix androcèntric dels currículums i portar a l’aula el saber que les dones, al llarg dels segles, han gestat en totes i cadascuna de les disciplines que treballem a l’aula; i és la pràctica que ens facilita un marc de comprensió per confrontar els comentaris i les actituds sexistes que es produeixen, quotidianament, a l’aula i que l’alumnat considera i valora com una broma o té tan integrades i normalitzades que no les identifica, malgrat tenen un impacte en la dinàmica del grup i de totes les persones que el composen.

El Departament d’Educació disposa d’una Programa específic, el Coeduca’t, per ajudar els centres a treballar aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i de sexualitat de forma explícita, sistemàtica, rigorosa i respectuosa. Aquest Programa posa a disposició dels centres criteris i materials perquè els docents incorporin aquests aspectes als diferents àmbits del currículum, a les sessions de tutoria —tant individual com grupal— i a les qüestions generals d'organització del centre, i recursos per compartir i treballar conjuntament amb les famílies.

CITA:
“En el dia d’avui m’agradaria demanar-vos que comencéssim a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent.”
Chimamanda Ngozi Adichie

Justament, la incorporació, a través de les propostes coeducatives, del treball des de la governança emocional ens ajudarà a detectar millor i, al mateix temps, afavorirà el treball de detecció de l’alumnat. Reconèixer i identificar les emocions que ens travessen, aprendre a expressar-les, saber com compartir-les i responsabilitzar-nos de la seva exteriorització i de l’impacte que aquest procés d’exteriorització té en les altres persones, i també en nosaltres mateixes, quan ho fem a través de la violència, és un treball d’apoderament i d’agència molt important en totes les etapes educatives.

Incloure el treball de gestió de les emocions afavoreix la creació de canals de comunicació interna, de l'adolescent en amb sí mateix, i de comunicació externa, de l’adolescent amb l’exterior. Aquest és un treball que és important iniciar amb les criatures des que s’incorporen al sistema educatiu com a estratègia de prevenció primària de les violències masclistes.

L’experiència abusiva genera molta confusió a nivell emocional, fins al punt que la víctima pot acabar dubtant del que sent, de com han succeït els esdeveniments i de qui té la responsabilitat. És comú, en moltes víctimes, sentir el pes de la responsabilitat del que està passant, culpabilitzar-se’n i avergonyir-se’n.

Tant en l’experiència d’infants com en la d’adolescents, els efectes dels maltractaments o situacions abusives estan mediatitzats per la seva manera de veure el món i sovint s’atribueixen la responsabilitat dels episodis abusius pensant que han fet quelcom per a que la violència no s’aturi, malgrat la responsabilitat de l’abús és sempre de qui l’exerceix.

En el marc del treball de detecció són eines imprescindibles el Cicle de la Violència, el Model Ecològic, l’Iceberg de la violència i l’anàlisi crític del dispositiu de socialització diferencial de gènere. Totes aquestes són eines que ens permeten un marc de comprensió de les violències masclistes i ens faciliten estratègies d’observació i d’interpretació de la realitat que habitem, quotidianament, dins l’aula.

En el procés de detecció de les violències masclistes és important saber-nos col·locar disponibles a l’alumnat i és necessari, també, apropar-nos adequadament als infants i adolescents per tal que es sentin segurs i confortables i puguin parlar i mobilitzar la demanda d’ajuda. El treball d’abordatge de la violència masclista en l’àmbit educatiu no pot centrar-se, únicament, amb la protecció de la víctima i en la intervenció amb ella, sinó que hem de saber, també, acompanyar al victimari amb l’objectiu de desarticular l’entramat de creences i aprenentatges que, en el seu fer, validen l’ús de la violència.

Tal i com hem vist en el transcurs de la formació, la coeducació aporta tot un seguit d’estratègies que afavoreixen l’educació en la igualtat i el reconeixement i valoració de les diferències.

  • L’aula: espai de detecció de les violències masclistes

Per saber detectar en el context de l’aula i del centre educatiu és imprescindible observar i identificar els valors, les actituds i els comportament que representen un factor de risc i són l’expressió més invisible de la violència masclista, recordem la imatge de l’Iceberg.

Valors i mites: actualment el treball en relació amb la prevenció de les violències masclistes ha contribuït a generar una major conscienciació respecte de l’equitat de gènere, això no obstant, moltes vegades, observem que s’ha integrat el relat des de la correcció política però que aquest relat no significa que hi hagi transformació en les pràctiques i les maneres de fer i de relacionar-nos i, en conseqüència, els valors que segueixen prevalent són sexistes i discriminatoris. L’efecte d’aquesta dissociació entre el relat i les pràctiques el trobem, en el moment en que hi ha detecció de comportaments masclistes, en la dificultat d’assenyalar-los sense que es posi en dubte la credibilitat de la persona que ho denuncia i en les estratègies de minimització. El treball a l’aula consistirà, per tant, en detectar quins són els valors que té l’alumnat, més enllà dels relats apresos, en com s’expressen aquests mites, en els comentaris masclistes i lgtbifòbics, en les manifestacions que normalitzen la desigualtat o la violència masclista i en si són valors hegemònics dins de la dinàmica del grup i no tenen cap tipus de confrontació i/o rebuig per part del grup, ja sigui perquè hi ha coincidència o perquè la pressió del grup i les sancions que s’estableixen dissuadeixen aquells i aquelles que tenen valors de respecte a la diferència i de validació de l’equitat de gènere.

Actituds: en relació amb el treball de prevenció de les violències masclistes és important observar aquelles actituds que s’expressen des de la confrontació i articulen estratègies de boicot sistemàtiques davant de l’oportunitat que s’aprofundeixi en el coneixement d’aquesta qüestió Quan ens trobem davant d’aquesta reacció podem pensar que hi ha alguna vivència traumàtica o bé que hi ha una certa normalització que no es vol veure qüestionada. Quan realitzem treball de prevenció i de detecció ens trobarem, gairebé sempre, amb resistències perquè, tant la prevenció com la detecció, són processos que assenyala constructes que han estat apresos des de diferents agents familiars i socials, tenen una marca identitària en la construcció personal, atorguen una posició de poder i privilegi i, molt probablement fins aquest moment, no havien estat qüestionats.

Comportaments: avui en dia hi ha certs comportaments violents que són mal vistos, ja que hi ha tota una feina feta en relació amb la identificació de la violència masclista i la sensibilització per part del jovent. Però ens trobem amb que, en canvi, sovint hi ha certs comportaments i actituds sexistes que són normalitzades i fins i tot vistes com a atractives. Freqüentment el control, l’objectualització de l’altre, la crítica constant, la gelosia o altres tipus de comportaments abusius són promoguts i confirmats a través de programes televisius adreçats a joves i població general, cançons, sèries i persones de referència que construeixen discurs a través de les xarxes socials.

Quan es fan activitats a l’aula per treballar la violència masclista, la desigualtat de gènere o per raó de sexe o altres temes vinculats, hi ha una sèrie d’indicadors que és important tenir en compte per detectar les persones que pateixen una situació abusiva i les persones que exerceixen aquest abús.

El Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista proposa els següents indicadors de sospita per a una bona detecció de violència masclista en el context d'una actuació de prevenció:


- Quan la persona surt ràpidament de l’espai on s’està fent l’activitat.
- Quan la persona mostra una actitud de boicot i rebuig respecte del tema del qual es parla.
- Quan la persona minimitza o justifica les situacions de violència que s’estan tractant.
- Quan la persona de cop es mostra intranquil·la, nerviosa o avergonyida.
- Quan la persona canvia la seva actitud i estat anímic durant la intervenció (d’estar alegre passa a estar trista, d’una conducta participativa passa a estar aïllada, etc.).
- Quan les mirades dels i les companyes vagin dirigides cap a una persona en concret.

El Pla les escoles lliures de violències planteja com un pilar la formació de les persones de referència perquè puguin observar els canvis sobtats que poden presentar infants i adolescents en la seva conducta, des del punt de vista emocional, somàtics i d’aprenentatge, i puguin informar les direccions dels centres, que són les encarregades de valorar la situació per dur a terme les actuacions i derivacions indicades en els protocols.

  • Efectes de la violència masclista en les víctimes. Pautes de detecció

Per poder incorporar eines que afavoreixin els processos de detecció a la nostra aula és important conèixer quins són els efectes de la violència masclista, com s’expressen i quins són els elements que ens ajuden a la comprensió de la complexitat d’allò que és i suposa la violència masclista.

CITA:
El maltractament per part de la parella fa desenvolupar una sèrie de símptomes crònics, sent els més prevalents en les dones maltractades per la seva parella el trastorn d'estrès posttraumàtic i la depressió.
Leonor Walker (1984)

La violència masclista en l’àmbit de la parella i en l’àmbit familiar, així com altres tipus de violències masclistes tenen efectes comuns. Entre ells l’estrès posttraumàtic i la depressió.

L’estrès posttraumàtic es caracteritza per tres tipus de manifestacions:


- Reexperimentació: es reexperimenta l'experiència traumàtica a través d'imatges, pensaments i records persistents i intrusius, i també a través malsons i flashbacks. La reexperimentació és el malestar psicològic i el malestar fisiològic que s’esdevé quan recordem la situació traumàtica.
- Evitació: S’eviten pensaments, sentiments o converses associades a l’episodi o episodis viscuts, hi ha pèrdua d'interès en activitats significatives i restricció de la vida afectiva.
- Hiperactivació: manifestació de simptomatologia vinculada a l’ansietat, la hipervigilància i els sobresalts, sovint acompanyats d'irritabilitat, insomni i dificultats de concentració.

CITA:
Una de les estratègies de la persona abusadora per mantenir el seu domini és degradar, ridiculitzar i aïllar la dona generant una disminució d'autoestima i del sentiment d'autoeficàcia. El maltractament va generant inseguretat a la víctima, que pot arribar a sentir-se mereixedora dels càstigs i violència de la qual és receptora.
Matud (2004)

La depressió està íntimament lligada als efectes de la violència masclista però també a la vulnerabilitat de les dones davant d'aquestes situacions. I, en la mateixa línia, és important considerar també com a indicadors: els trastorns de conducta alimentària, les fòbies i el trastorn límit de personalitat que, entre d’altres, poden ser efecte d’una violència crònica i intensa en el temps.

Apuntem a continuació alguns efectes que pateixen les víctimes de violència masclista i que, sense que s’hagin de donar en tots els casos, ens poden aportar algunes senyals per a la detecció a l’àmbit educatiu:

Igualment, en el procés de detecció a l’aula, és important incorporar elements d’observació en relació amb la posició del victimari per poder detectar els comportaments abusius i enfocar el treball amb els nois de manera específica, atès l’alt risc que hi ha a conseqüència de la integració dels mandats hegemònics de la masculinitat normativa.

No hi ha un patró concret de noi abusador, però sí que hi ha algunes característiques comunes que es manifesten entre els nois que perpetren l’abús, característiques que ens poden alertar i que estan íntimament relacionades amb un aprenentatge d’un rol rígid de masculinitat.

Elements de sospita per a la detecció dels abusadors:


- El control és un dels elements més comuns: el control del mòbil, de les converses, de les amistats, de la roba, de les activitats, …
- Poca claredat a nivell emocional. O bé no parla de les emocions o bé en parla de manera confusa.
- No assumpció de la responsabilitat de l’abús, externalització de la culpa que s’adjudica a la parella o a altres persones i/o situacions. És compartida l’experiència de moltes noies en què l’abusador es col·loca en el lloc de “víctima” davant les injustícies dels altres, també la de que l’abusador fa creure que té dificultats d’expressió i esclats d’ira però que en el fons és molt sensible.
- Intenció de fer dany a l’altra persona. Hi ha repetició de l’abús en el temps malgrat la persona abusada verbalitzi o expressi el dany que està patint.
- Davant de la possibilitat de sentir-se qüestionat, l’estratègia és desacreditar o disminuir a l’altra persona.
- La manipulació és present al llarg de la relació a través de fer sentir, a l’altra persona, culpa, vergonya i responsabilitat per les vivències abusives. Formen part d’aquesta manipulació les demandes de perdó i promeses de canvi. Quan hi ha promeses de canvi sovint són amb la intenció de ser perdonat i recuperar l’equilibri en la relació sense que això signifiqui un canvi real.

Ara que identifiquem els efectes en les víctimes de violència masclista i coneixem algunes característiques dels perfils abusadors, tenim una guia per entrenar la nostra observació dins de l’aula i augmentar les habilitats professionals per detectar quan fem alguna activitat a l’escola, ja que les actuacions preventives de la violència masclista fan emergir algunes d’aquestes actituds.

Alguns apunts en relació a la violència masclista en l’àmbit familiar

En el marc dels processos de prevenció i detecció de la violència masclista dins del centre educatiu, és molt probable que ens trobem amb alumnat, infants o adolescents, que pateixen violència a la família.

CITA
Del total de dones que pateixen o han patit violència física, sexual o por de les seves parelles o exparelles i que tenien fills / es en el moment en què es van produir els episodis de violència, el 63,6% afirma que els fills i filles van presenciar o van escoltar alguna de les situacions de violència.
Macroencuesta de violencia contra la mujer (2015)

Quan es viu violència masclista a la família, els fills i filles o bé la pateixen directament o bé en reben l'impacte.

CITA
(…)Las mujeres víctimas de la violencia por motivos de género y sus hijos requieren con frecuencia especial apoyo y protección debido al elevado riesgo de victimización secundaria o reiterada, o de intimidación o represalias ligadas a este tipo de violencia. (art.17)
DIRECTIVA 2012/29/UE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO

CITA
Los hijos menores y los menores sujetos a tutela, guarda y custodia de las mujeres víctimas de violencia de género o de personas víctimas de violencia doméstica tendrán derecho a las medidas de asistencia y protección previstas en los Títulos I y III de esta Ley. (art. 10)
Ley 4/2015, de 27 de abril, del Estatuto de la víctima del delito

La darrera modificació de la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista reconeix, entre les diferents formes de violència, la violència vicària que consisteix en qualsevol tipus de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare.

En cas de violència familiar, l’exposició a la violència pot generar efectes negatius en la infància, independentment de l’edat dels nens i nenes que la pateixen:


- Problemes físics: problemes en el creixement, alteracions en el son i l’alimentació…
- Alteracions emocionals: ansietat, ira, depressió, baixa autoestima, trastorn d’estrès posttraumàtic…
- Alteracions cognitives: retard en el desenvolupament del llenguatge, por d’explorar l’ambient, afectació en el rendiment escolar….
- Alteracions de conducta: dèficit en habilitats socials, agressivitat, dèficit d’atenció-hiperactivitat, dèficits en el desenvolupament de l’empatia…

L’article 2 de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista , estableix que els fills i filles de dones víctimes de violència masclista són víctimes directes reconegudes per l’esmentada llei:
Article 2 - Garantia dels drets de les dones
1. Totes les dones que es troben en situacions de violència masclista, i també llurs fills i filles dependents, que visquin o treballin a Catalunya i amb independència del veïnatge civil, la nacionalitat o la situació administrativa i personal, tenen garantits els drets que aquesta llei els reconeix, sens perjudici del que estableix la legislació en matèria d'estrangeria i de l'exigència de determinats requisits per a les diferents prestacions i serveis.

És important tenir en compte que, tal com situa l’informe d’UNICEF (2006), exercir violència masclista en la parella és incompatible amb donar als fills/es una bona criança.

Alguns apunts en relació amb l’abús sexual

L’abús sexual és un tema que continua sent tabú a la nostra societat i aquesta percepció disminueix la detecció per part dels i les professionals.

A continuació exposem alguns dels Indicadors per detectar si un infant o adolescent està patint abús sexual:


- Problemes conductuals com poden ser: comportaments reservats, infantils, regressius; por; agressivitat; coneixement de conductes sexuals inapropiades per l’edat; dificultats de relació amb els companys i companyes.
- Problemes psicosomàtics: trastorns del son i l’alimentació, dolors abdominals, cefalees….
- Problemes psíquics: vergonya, ansietat, automarginació, culpa, desconfiança, depressions, trastorn d’estrès posttraumàtic, intents d’autòlisi, mutilacions, autoimatge distorsionada, promiscuïtat sexual.

Per saber-ne més…
Indicadors de maltractament Aquest document forma part del Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu.
Ulls que no volen veure Annex Catalunya. Els abusos sexuals a nens i nenes i els errors del sistema. Estudi especialitzat de Save The Children (2017).

Per treballar la prevenció i la detecció dels abusos sexuals dins de l’àmbit educatiu, trobareu recursos, orientacions per a les famílies, indicadors i unitats didàctiques per a primària i secundària al protocol ja citat: Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu.

Quan es detecten situacions de violència masclista a l’escola cal activar el Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu a fi de garantir una correcta valoració i intervenció que protegeixi la víctima i rebutgi totalment l’ús de la violència.

El Departament d’Educació posa a disposició dels i les professionals de l’àmbit educatiu el Circuit simplificat d'intervenció davant conductes de l'alumnat greument perjudicials per a la convivència Aquest circuit sintetitza les fases de comunicació i intervenció de diversos protocols per a la millora de la convivència amb la finalitat d’unificar criteris i procediments d’actuació davant aquestes situacions. Tal i com recull el propi document: Entenem per conductes greument perjudicials per a la convivència les conductes tipificades en l’article 37.1 de la Llei 12/2009 del 10 de juliol d’educació.

Per saber-ne més…
Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
L’article 95 de la llei obliga l’Administració a proporcionar atenció als infants i adolescents que conviuen amb situacions de violència masclista.
L’article 100 estableix el deure de comunicació, intervenció i denúncia, es desenvolupa en els següents punts:
- Els ciutadans que tenen coneixement de la situació de risc o desemparament en què es troba un infant o adolescent tenen el deure de comunicar-ho als serveis socials bàsics, especialitzats o del departament competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents, al més aviat possible, perquè en tinguin coneixement.
- L’Administració ha de garantir la confidencialitat de la identitat de la persona que porta a terme la comunicació a què fa referència l’apartat 1.
- Tots els professionals, especialment els professionals de la salut, dels serveis socials i de l’educació, han d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement de la situació de risc o de desemparament en què es troba un infant o adolescent, d’acord amb els protocols específics i en col·laboració i coordinació amb l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents. Aquesta obligació inclou la de facilitar la informació i la documentació que calgui per a valorar la situació de l’infant o l’adolescent.