• Introducció

En relació a la violència masclista, la intervenció en l’àmbit educatiu té diferents dimensions. Recull totes aquelles accions que s’orienten per tal d’incidir:

- sobre la persona que ha patit violència,
- sobre la persona que l'ha exercida i,
- sobre l’entorn en el que es produeix.

Amb aquest triple enfocament, la intervenció treballa per generar una acció preventiva que tendeixi a l’erradicació de casos futurs i, alhora, a afavorir la recuperació de la víctima, la transformació de l’agressor, i l’adequació de l’entorn.

L’atenció i l’acompanyament són accions que es situen en la orientació personal, aquest apartat es centra principalment en aquesta dimensió.

• Intervenir en l’àmbit educatiu

És important situar que no es pot nombrar la violència masclista entre l’alumnat com a conflicte, conflicte i violència no són el mateix i requereixen d’abordatges diferents. La mediació és una eina que pot ser valuosa en un conflicte però que en una relació de violència masclista és totalment perjudicial. Aquesta diferencia condiciona i orienta la intervenció en l’àmbit educatiu.

En els casos de violència masclista en la relació de parella, i/o familiar es molt freqüent que es doni el fenomen de la sobre-responsabilització de la víctima. Aquest és un fenomen que es basa en la idea de que la víctima podria haver fet alguna altra cosa per evitar la situació de maltractament en la que es troba, o bé que està en les seves mans que la situació millori.

Aquest fenomen es sustenta en la creença de que el bon funcionament d’una relació depèn de la dona i que, per tant, ella pot aturar la violència masclista, així, d’una manera indirecta se la responsabilitza de la violència viscuda. En un altre ordre de significat, es sustenta també en la falsa idea de que la violència és incontrolable, mite que sovint desresponsabilitza a l'agressor i, per tant, orienta a que intervinguem amb la víctima i no amb el responsable de la violència.

• Primers auxilis en casos de violència masclista

Com podem actuar si una nena o una noia confia a una persona de l’equip educatiu que es troba en una relació de violència masclista?

Exemples d'actuacions a realitzar:

- Tenir en compte a la persona que la víctima de violència masclista ha escollit com a referent per a demanar ajuda.
- Facilitar la informació necessària als serveis corresponents per tal de que la persona afectada no hagi de repetir el seu testimoni una i altra vegada.
- El bon tracte cap a qui ha patit violència masclista és imprescindible.
- Escoltar sense judici, tenim l'oportunitat d’experimentar un vincle de bon tracte que parteix de la confiança i el respecte en l’altre.

Tenir cura de…

- Ser honest/a i donar confiança
- Respectar les decisions que la noia prengui, independentment que cregueu que n’hauria de prendre una altra.
- Ser conscient dels propis prejudicis entorn de la violència masclista i les relacions de parella.
- Respectar la privacitat i la confidencialitat, això implica no compartir amb altres persones el que sabem del cas si no és necessari.
- Donar-nos temps per escoltar i oferir la informació necessària.
- No assumir un rol d’atenció, oferir la informació sobre recursos als que adreçar-se o acompanyar-la al circuit de derivació del centre.

Primers auxilis en casos de violència masclista que orienta El protocol de joventut per a abordatge de la violència masclista: Recomanacions sobre l’entorn i l’espai on es proporciona l’atenció en violència masclista …

- Faciliteu un espai d’atenció personalitzada i la lliure expressió de sentiments de la persona jove en situació de violència, o de la persona que acudeix al vostre servei per una altra.
- Garantiu l’adequació, la confortabilitat, la confidencialitat i la seguretat dels espais en funció del tipus d’intervenció que s’hi estigui fent i de les necessitats de les persones amb les quals s’intervingui.
- Faciliteu un espai separat adequat per a l’atenció a la persona jove.
- Eviteu la coincidència en el mateix espai físic del presumpte agressor o agressors amb la noia.
- Faciliteu que l’espai no reveli per si mateix a terceres persones quin és el tipus d’atenció que s’hi duu a terme.
- Eviteu les interrupcions durant el temps que duri l’atenció a la persona.

Accions que NO hem de fer…
- Donar consells personals i judicis de valor.
- Posar cara de sorpresa o estupefacció.
- Tractar qüestions delicades o íntimes que puguin fer sentir la persona incòmoda o intimidada.
- Donar la sensació de tenir pressa, no mireu el rellotge ni feu altres tasques mentre escolteu la persona.
- Culpabilitzar la persona de la situació en què es troba ni caure en la segona victimització.
- Qüestioneu el que us està explicant ni les seves actuacions, encara que us semblin ambivalents.
- Preguntes del tipus: què vas fer en aquell moment per causar l’agressió?, què haguessis pogut fer per disminuir la situació de violència?
- Intervenir amb la persona agressora ni tampoc us hi poseu en contacte, encara que la conegueu. I no faciliteu mai espais de mediació en una qüestió de violència masclista.
- Enfadar-vos o fustrar-vos si la persona no vol rebre la vostra ajuda.

• Objectius fonamentals de l’atenció i l’acompanyament.

1. Contribuir a la reparació del dany traumàtic En la violència masclista tan en l'entorn familiar com en el de la parella, el dany traumàtic és fruit d’una relació de proximitat a nivell afectiu i de confiança. Contribuir a la reparació d’aquest dany té a veure amb l’actitud que tenim en el moment en el que detectem un cas de violència masclista i intervenim.

2. Protegir a la persona afectada En els casos detectats en els centres educatius, caldrà seguir les passes indicades en la fase d'intervenció del Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu que diferencia si el maltractament es produeix dins de l'àmbit familiar o fora.

Si la violència masclista que es detecta ho és en el marc d’una relació de parella en el context educatiu, disposem del Protocol d'actuació davant de qualsevol tipus de violència en l'àmbit educatiu.

3. Calmar el dolor i l’estrès Les criatures o adolescents, poden estar sentint intensament els efectes del maltractament i no expressar obertament aquest malestar o no demanar ajuda directament.

Hem de poder ser receptius i receptives per tal de captar aquells senyals que expressen les víctimes de violència masclista a través del llenguatge corporal o conductes disruptives. Expressions corporals i actitudinals defensives, poc obertes a la relació, desconfiades, que mostren por, són indicatives de que hi ha experiències de l’entorn de la criatura que han influït en la percepció del món com un lloc perillós i insegur. Actituds o expressions de confrontació o, fins i tot, de provocació també ens indiquen que pot haver-hi una necessitat de defensar-se de les relacions i vincles personals. L’elecció d’una o altra actitud depèn del bagatge personal, de les experiències amb la violència masclista i del caràcter de cada infant.

4. L’adopció de mesures educatives per prevenir situacions de violència futures Quan es detecta un cas de violència masclista al centre educatiu, és una oportunitat per a fer una revisió dels recursos, dels coneixements i de les necessitats de la comunitat educativa concreta en relació a aquest tema.

Algunes mesures educatives poden ser:
- Revisar si la formació del professorat és adequada i actualitzada.
- Valorar l’adequació de realitzar actuacions preventives específiques per tal de detectar altres possibles casos a l’escola.
- Fer actuacions en els diferents nivells educatius per afavorir la sensibilització i la prevenció.
- Revisar els canals de detecció i atenció que té l’escola.
- Valorar el funcionament del protocol de centre o bé crear-ne un.
- Valorar el projecte de centre, si en hi ha, o bé dissenyar-lo.

5. Contrarestar els efectes negatius de les intervencions de protecció tardanes o inadequades.

En el treball amb les víctimes de violència masclista es poden donar males praxis, o bé deteccions tardanes, sovint relacionades amb una manca de formació dels i les professionals en violència masclista i en una manca de recursos per a una actuació efectiva.

Hem de poder transmetre a qui està patint la violència masclista que el que li passa ens importa, que és una situació injusta i que és necessari fer alguna cosa per al seu benestar emocional i físic.

6. Facilitar i potenciar les capacitats de resiliència de nenes/nens i adolescents. Tots i totes tenim la capacitat de ser resilients, però cal trobar una persona que tingui confiança en nosaltres, en els nostres recursos i en les nostres capacitats per superar les situacions d’adversitat. L’acompanyament curós i solidari son la llavor de la resiliència.

Cal rescatar a aquelles accions, decisions i presa de consciència que ha fet en favor seu la pròpia víctima com, per exemple, aquelles que l'han portat a demanar ajuda. Visibilitzar i posar en valor les fortaleses que s’han minimitzat potencia la resiliència.

Recordar el recurs:

• Necessitats per a la recuperació

A continuació detallem alguns punts a tenir en compte en la contribució que pot fer la comunitat educativa i cada professional amb la intervenció amb situacions de violència masclista.

- Considerar la complexitat i gravetat de la problemàtica. És necessari tenir formació en violència masclista per tal de treballar en aquesta problemàtica, tan si es treballa a l’aula amb l’alumnat com en el projecte de centre amb la totalitat de la comunitat educativa.
- Reflexionar sobre els efectes en la comunitat: interacció de sistemes. Quan es detecten casos de violència masclista, actituds masclistes o bé hi ha factors de risc en l’alumnat, no hem de perdre de vista la mirada ecològica tenint en compte els diferents sistemes que intervenen.
- Constatar que l'observació de la realitat depèn de diversos factors: idees preconcebudes, experiències, valors propis, ideologia. Cadascú i cadascuna partim d’una socialització concreta a través de la qual hem aprés “com són les coses i per què”, posteriorment les experiències que hem anat tenint han confirmat o no aquesta visió del món. És important prendre consciència d’aquests processos i fer una revisió respecte dels coneixements que tenim.
- Posicionament de corresponsabilització. Aplicar la perspectiva de gènere a l’escola no és una qüestió d’estar a favor de les dones i en contra dels homes, és qüestió de posar atenció en com es manifesta el desequilibri de poder i la desigualtat de les dones, o bé de qui està fora de la normativitat de gènere, i poder corresponsabilitzar-nos de la seva existència i del treball per la seva eradicació.

• Derivació i treball en xarxa

Característiques d'una derivació responsable
- Disposar d’informació prèvia respecte dels serveis als que derivarem, bé contactant nosaltres mateixes/os o bé per les referències d’altres persones de la comunitat educativa.
- Aportar la informació dels serveis als quals volem derivar intentant facilitar aquells detalls útils per a la persona afectada (amb qui ha de contactar, horaris, adreça…) i explicant clarament quins són els passos que ha de seguir (ha de trucar o bé ha d’anar presencialment, té un temps d’espera per ser atesa o no…)
- Respectar la confidencialitat, si parlem amb altres professionals únicament donar els continguts necessaris per a que la derivació sigui correcta, no cal entrar en detalls morbosos del que ha succeït o detalls de la personalitat de la persona a derivar.
- Deixar la porta oberta per a que la persona que hem derivat ens pugui contactar per tal de saber si s’ha sentit ben atesa, si el servei era l’adient o bé necessita algun altre servei en funció de les seves necessitats.

• Intervenció amb nois

La intervenció amb nois que exerceixen violència masclista sovint no està tan present com és la intervenció amb la noia.

La intervenció adreçada a la prevenció de la violència masclista ha orientat el treball vers les joves amb l’objectiu de facilitar la identificació i possibilitar l’empoderament però, actualment, intensifica la orientació vers el treball amb els agressors. Perquè erradicar la violència vers les dones requereix revisar i desarticular els aprenentatges i els valors socials que col·loquen en la masculinitat la possibilitat d’exercir violència masclista com a eina de control en les relacions afectives.

El treball en xarxa es fa imprescindible també en aquests casos, hi ha entitats i professionals amb especialització en aquest abordatge concret, tant en la dimensió de l’atenció com de la prevenció, que poden acompanyar-nos, orientar-nos o a als qui podem confiar una derivació responsable. Així, el coneixement dels recursos disponibles a nivell territorial per al treball amb nois ens ajudarà davant la detecció de situacions de violència masclista, ens facilitarà la possibilitat de fer una intervenció educativa a nivell d’aula i/o de centre i, també, si s’escau, ens acompanyarà en la cerca d’estratègies per motivar als nois a accedir a recursos especialitzats.

La Generalitat de Catalunya té en marxa el projecte d’obertura de tres serveis dirigits a homes que tenen conductes masclistes aquest any 2021 amb l’objectiu específic de treballar amb els causants de la violència masclista.

Un servei d’atenció a homes que exerceixen violència masclista és el Servei d'Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH). El SAH va ser creat l’any 2005, és un espai d'informació, assessorament i tractament dirigit a homes que volen canviar el model de masculinitat, allunyant-se de les pautes violentes. El SAH és un recurs de l’Ajuntament de Barcelona i té un espai d’intervenció adreçat a joves de 12 a 21 anys SAH Jove i s’especialitza en l’atenció a nois que comencen a tenir comportaments abusius i violents.

• El treball amb les famílies

Normalment les famílies tenen dificultats per entendre com actuar davant la violència masclista. Això és així tant si són família de la víctima com de l'agressor. Les emocions poden fer-les sentir angoixades, impotents, desorientades, enfadades i amb por. Per tal de mitigar el patiment de les mares i els pares podem oferir informació que les ajudi a entendre els processos de violència masclista i també facilitar-los-hi les eines i recursos que estan al seu abast per acompanyar en el procés personal de recuperació.

La relació entre escola i família obre la porta a que puguin demanar ajuda per a ells per tal de tenir suport psicològic per part de professionals especialitzats/des, i tenir un espai de contenció i d’orientació.