4.4 Els Protocols de detecció i actuació davant la violència masclista. Treball d’equip i adequació a la realitat de cada centre educatiu
- Introducció
Pla Escoles lliures de violència
Els i les professionals requereixen que el centre educatiu disposi la definició d’una estructura protocol·litzada per tal d’actuar amb seguretat en el moment en què es detecten casos de violència masclista. En aquest punt explorarem quins protocols i quins recursos estan a disposició dels equips docents i valorarem quines són les eines necessàries per crear un protocol de centre que s’adapti a la pròpia realitat -territorial i sociodemogràfica- i que es defineixi a partir dels recursos disponibles.
El departament d’Educació ha elaborat un document marc per facilitar i acompanyar als centres educatius en la definició dels processos de concreció dels diferents protocols a la seva realitat social, demogràfica i territorial: Concreció dels protocols per a la millora de la convivència. Aquest document marc és una guia que ajuda al treball que cada centre educatiu ha de desenvolupar.
En aquest sentit, és important prioritzar la formació dels equips docents, ja que en l’abordatge de la violència masclista és imprescindible tenir un marc de comprensió, que és essencial per aplicar, adequadament el protocols.
- La comunicació: la importància d’ésser visibles i accessibles:
En el procés de disseny d’un Protocol de centre hem de partir de la premissa que, perquè sigui realment efectiu, ha d’ésser fàcilment identificable. L’alumnat i el professorat, tota la comunitat educativa, ha de distingir qui són les persones referents d’aquest àmbit, ha de conèixer quines són les seves funcions, així com els espais i els horaris en què les podem trobar disponibles. Un Protocol requereix de la constitució d’un equip i aquest cal que sigui visible dins del centre. És important reconèixer amb qui podem parlar i com ens podem acompanyar.
Identificar el canal de comunicació és un element prioritari, un objectiu necessari. El Protocol de Centre precisa d’un procés de definició i de l’organització d’un equip és el primer moviment. Tal i com refereix el Pla d’Escoles lliures de violència, garantir el context comunicatiu és cabdal per poder fer una actuació davant de qualsevol situació de maltractament o abús. Un context comunicatiu adequat permet i facilita que la víctima pugui mobilitzar la demanda d’ajuda i explicar allò que li està passant i, al mateix temps, també contribueix a que aquelles persones que en són coneixedores o testimonis puguin reportar allò que saben en un context de seguretat i confortabilitat.
- Acompanyament expert per acompanyar amb confortabilitat:
En el mateix sentit, totes les persones professionals del centre, han de conèixer qui són les persones referents a les que poden adreçar-se per compartir qualsevol qüestió relacionada amb el procés de detecció d’una situació de violència masclista. L’acompanyament professional és cabdal i és imprescindible articular dinàmiques i procediments de treball en equip.
La intervenció davant els casos de violència no pot recaure mai en una sola persona.
El Departament d’Educació, en el marc del Pla Escoles lliures de violència posa en funcionament la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV), que ha de guiar i assessorar sobre l’abordatge a fer en situacions de violències.
La funció d’aquesta unitat – tal i com recull el Pla Escoles lliures de violència - és gestionar tots els casos que arribin i coordinar-ne l’abordatge, garantir una actuació sense demora i l’escolta activa a les víctimes i treballar conjuntament amb els serveis territorials.
Davant de la complexitat que demana tot procés de detecció d’una situació de violència masclista i davant de la importància d’establir una proposta adient d’intervenció - que ha de contemplar, en tot moment, l’acompanyament adequat de la víctima i evitar la revictimització – sovint, els equips professionals dels centres educatius requeriran d’una mirada experta i d’un acompanyament professional especialitzat. És per aquesta raó que, el coneixement i les sinèrgies de cooperació amb la xarxa de recursos d’abordatge de les violències masclistes al territori, és cabdal.
En aquest sentit, són necessàries les estratègies de col·laboració i coordinació amb:
Els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIADS) de cada territori;
Els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIES) de cada territori,
Els Serveis d’Atenció Integral (SAI) de cada territori,
Les Oficines de l’Institut Català de les Dones,
Els equips itinerants de contenció i assistència (EICA) són equips de nova creació amb l’objectiu de donar suport immediat i especialitzat als equips directius, professorat i víctimes i famílies. A través de convenis amb fundacions i entitats especialitzades en l’abordatge de les violències, es proporciona als centres una assistència per contenir i orientar les primeres intervencions en situacions complexes que requereixen les diferents formes de violències en espais educatius. (Pla d’Escoles lliures de violència)
La unitat integrada d’atenció a infants i adolescents víctimes d’abús sexual de Catalunya del Complex Educatiu de Tarragona que, basada en el model Barnahus (Casa dels Infants) dels països nòrdics, facilita que tots els departaments que intervenen en un cas de violència sexual a menors es coordinin i treballin sota el mateix sostre, i així eviten que l’infant s’hagi d’anar desplaçant als diferents serveis involucrats i haver de repetir la seva història. (Pla d’Escoles lliures de violència)
Els equips funcionals d’experts existents en l’àmbit sanitari (Hospital Clínic, la Unitat Funcional d’Abusos al Menor (UFAM), etc.), social, judicial i les xarxes d’atenció i recuperació en violència masclista i LGBTI. Aquests equips estan integrats per professionals de diverses disciplines (pediatria, treball social, psicologia, psiquiatria, infermeria pediàtrica, etc.) i poden fer el diagnòstic i el tractament inicial de casos de violència sexual a menors i de maltractaments infantils de caràcter greu. (Pla d’Escoles lliures de violència)
- Conèixer els protocols per saber orientar la pròpia pràctica professional:
En l’àmbit educatiu és important conèixer i saber interpretar les diferents confluències, així com l’àmbit específic d’actuació, del conjunt de protocols que s’han articulat per a la millora de la convivència i que són d'aplicació en l'àmbit de la violència masclista. Els teniu recollits a l’apartat 4.2. També els podeu consultar:
En la mateixa línia, a Catalunya també disposem del del Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista que, d’acord amb l’articulat de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, desenvolupa les diferents accions que s’han de dur a terme en relació amb la prevenció, la detecció, la intervenció i la recuperació de les dones en situacions de violència masclista.
PROTOCOL MARC per una intervenció amb diligència deguda en situacions de violències masclistes. Departament d’Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya (2022)
El Protocol marc per una intervenció coordinada contra la violència masclista, legitimat per la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, és un instrument actiu que estableix les bases a partir de les quals es defineix un model d’intervenció compatible amb el que estableix la llei. Aquest model s’ha de completar amb el treball interinstitucional que s’està desenvolupant a nivell territorial, i amb les pràctiques i les aportacions de tots els agents i àmbits implicats. (text web)
En el marc del nostre treball, és també important conèixer el Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista, document que concreta les accions a fer en l’àmbit d’actuació del treball amb joves i la violència masclista. En aquest sentit, per poder fer un bon ús d’aquest protocol, és important tenir en compte diferents qüestions:
S’adreça a persones que treballen amb joves i des d’una perspectiva educativa i pedagògica i, en conseqüència, proposa eines de detecció i d’intervenció des de l’actuació educativa específicament.
Concreta les manifestacions de la violència masclista i aporta exemples de les tipologies d’abusos que s’expressen en la realitat jove, també proposa intervencions possibles en funció de l’àmbit de treball (context d’assessoria a joves i context d’una actuació de prevenció).
Proposa pautes d’actuació davant situacions de violència masclista per tal de treballar d’una manera comuna tots i totes les professionals i aprofundeix en la intervenció a través dels estàndards de servei per a adolescents.
Estàndards de servei en relació amb adolescents i violències masclistes Aquest document forma part del ja citat Protocol marc per una intervenció coordinada contra la violència masclista.
En el procés de definició del PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE és important considerar:
- La integració de la perspectiva de gènere per garantir la promoció de la igualtat efectiva de dones i homes i la prevenció de la violència masclista, en aquest sentit, és important la formació del professorat.
- La planificació i l’avaluació de les actuacions coeducatives, així com el treball de revisió d’aquestes activitats al llarg dels cursos. Aquesta planificació facilita una intervenció integrada al propi centre i la promoció de canvis estructurals.
- L’organització del centre educatiu i de les dinàmiques de l’aula des d’una metodologia que afavoreixi la interrelació, l’autonomia personal i la responsabilitat individual i col·lectiva.
- La identificació de les persones referents en matèria de coeducació, perspectiva de gènere i coneixement de la violència masclista. És imprescindible la definició dels rols i de les funcions que cada rol professional té assignades. Aquestes persones referents han de poder impulsar, amb garanties i des del reconeixement a la seva pràctica professional, l’equitat de gènere entre l’alumnat i en la comunitat educativa.
- L’establiment de mecanismes de detecció que siguin fàcilment identificables i transparents i que assegurin el canals de comunicació i els procediment de treball per tal de que, quan algun membre de la comunitat educativa conegui o sospiti de situacions de violència masclista, pugui actuar amb seguretat.
- La priorització, com a estratègia de formació del professorat, així com dels diferents membres de la comunitat educativa, del treball de revisió personal de les pròpies creences i dels mites persistents en relació amb la violència masclista, els estereotips i rols de gènere. És important observar com aquestes creences són conseqüència de la pròpia experiència personal i dels aprenentatges que hem fet en relació amb el masclisme, la desigualtat de gènere i la violència masclista.
- Punts clau a tenir en compte per a elaborar un protocol d'intervenció específic de violència masclista en el centre educatiu
En el marc dels Protocols per a la millora de convivència del Departament d'Educació, a continuació es fa una proposta orientativa de punts clau a incloure en un protocol d'intervenció envers la violència masclista en un centre educatiu. Recorregut que és important guiar des dels Protocols de centre en l’abordatge de les violències:
Pas 1: Pensar en quins són els canals de comunicació, a través de quins circuits i de quines persones es mobilitzen i arriben les demandes d’assessorament i acompanyament en relació amb les violències masclistes.
Pas 2: Decidir quines persones integren l’equip de valoració i pensar quina formació precisen i de quin acompanyament disposen, també fora del centre educatiu.
Pas 3:Proposar com s’organitza el context i l’espai d’equip per poder realitzar, adequadament la valoració de la situació.
Pas 4: Determinar un acord en la presa de decisions que reconegui el marc de la normativa vigent.
Pas 5: Establir els espais de coordinació amb tots els serveis de la xarxa, participar del circuits de coordinació territorial i definir els processos de derivació.
Pas 6: Definir les estratègies de comunicació amb les famílies implicades i amb la comunitat educativa.
CITA
Els protocols com a eines professionals que ens ajuden en la intervenció en violència masclista, han de poder ser elaborats a partir de la responsabilitat social de participar en un canvi ideològic a través de propostes pràctiques que situen la violència masclista com a un problema social, polític i de salut en qualsevol societat. Els protocols tindran la funció de dinamitzar, ordenar i coordinar el treball en xarxa existent, és a dir els circuits d’intervenció presents en cada territori (o context).
Els protocols com a eines en la intervenció en violència de gènere
Rakel Escurriol