• Introducció

La detecció de la violència masclista és una tasca que ens interpel·la professionalment, ja que ens col·loca en una posició que demana consciència i responsabilitat. En el context educatiu, la detecció de la violència masclista requereix de l’activació de totes les persones professionals i del treball en equip, perquè detectar la violència masclista és un procés de molta complexitat per la interiorització i la normalització de tots els factors que hi intervenen.

Els centres educatius són un àmbit de treball privilegiat en quant a la detecció de situacions de violència masclista, per bé que per poder dur a terme aquest el procés que significa, és imprescindible disposar de les eines que ens permetin, com a professionals, situar correctament l’abast de la violència masclista, conèixer com s’expressa i quin impacte té la en la quotidianitat de qui la pateix i també de qui l’exerceix, per poder acompanyar adequadament aquest procés. En aquest punt és important assenyalar l’Iceberg de la violència masclista i abordar les violències visibles i les invisibles.

• Col·locar-nos en el procés de detecció de la violència masclista

La sospita obre el procés de detecció de les situacions de violència masclista, la detecció s’esdevé perquè, en un primer moment, hem pogut observar quelcom que ens ha cridat l’atenció. Així doncs, prèviament al procés de detecció, hi ha una moviment imprescindible que radica en la capacitat de lectura de l’entorn, en aquest cas l’aula i el centre educatiu, i en les eines que podem mobilitzar per interpretar allò que llegim/observem en el marc del context professional.

Tal i com hem vist en els Mòduls anteriors, les societats patriarcals s’han aprovisionat de mites i narratives que legitimen la violència masclista i d’eines que minimitzen i normalitzen el seu impacte. Les estratègies de dissimulació de la violència masclista i dels seus efectes estan presents i s’expressen a través de les diferents manifestacions culturals i dels sistemes de creences hegemònics.

En conseqüència, incorporar a la pròpia pràctica professional les eines que ens permeten reconèixer i identificar els mites sobre la violència masclista, quins són els seus continguts i els arguments a través dels quals s’articulen els processos d’ocultació i legitimació, s’esdevé un treball imprescindible per poder col·locar l’atenció i la disponibilitat en la identificació del que succeeix i poder acompanyar, a continuació, el procés de detecció.

Les famílies són un dels agents més importants en el procés de socialització primària de les criatures i, en conseqüència, un dels entorns en què, de manera significativa, s’assenten els aprenentatges que, en relació amb la violència masclista, poden esdevenir factors de risc i/o de vulnerabilitat o de prevenció i apoderament. Un cop les criatures inicien l’etapa de l’adolescència, el grup d’iguals es convertirà en el context de relació prioritari i serà, en aquest context, on es produiran els aprenentatges més transcendents respecte dels sistemes de creences, les actituds i les formes de fer i actuar en relació amb la violència masclista.

En aquest procés, els centres educatius són un lloc privilegiat des del qual guiar els aprenentatges de l’alumnat, amb l’objectiu que tant nois com noies adquireixen les eines per poder identificar les situacions d’abús i, en cas que aquesta identificació no es produeixi, poder observar i col·locar-se disponibles per acompanyar el procés de detecció quan l’infant o l’adolescent es troba en una situació de violència masclista.

Les unitats familiars, per norma general, són un recurs de suport al procés de detecció que es realitza a través dels centres educatius, ja que poden informar, complementar i validar aquells canvis dels seus fills i filles que constitueixen elements de sospita. En aquest sentit, en el procés de detecció que duem a terme des del centre educatiu, és important comprovar si la unitat familiar és un recurs de suport o si podria representar un element de de vulnerabilitat.

El Departament d’Educació disposa de diversos materials que poden acompanyar les famílies que es troben en aquesta situació. Aquests materials, Prevenció i detecció de la violència masclista, són una eina important perquè les famílies puguin reconèixer i comprendre la situació i puguin esdevenir un recurs de suport, juntament amb el centre educatiu, que afavoreixi el procés de recuperació dels efectes de la violència masclista.

De vegades, pressuposem que la violència masclista que podem detectar en el context educatiu és només entre el grup d’iguals i en l’àmbit de la parella. La realitat ens mostra, però, que a partir del treball de prevenció de les relacions abusives l’alumnat adquireix eines per a la identificació, valora el context educatiu com un espai de seguretat i s’obre a compartir la seva situació; d’aquesta manera, el centre educatiu és converteix en un lloc en què es poden detectar múltiples situacions de violència masclista.

La detecció professional genera, gairebé sempre, malestar. En primer lloc perquè sempre hi ha dubtes respecte de si allò que hem observat i hem interpretat es correspon amb la realitat. I, en segon lloc, perquè representa confrontar una lectura de la realitat que incomoda i genera rebuig, sobretot si la persona a qui acompanyem en aquest procés de detecció professional no ha identificat la situació de violència masclista que travessa, ja sigui com a víctima o com a victimari.

• El nucli familiar en el procés de detecció de la violència masclista:

Respecte la detecció de situacions de violència masclista en l’àmbit de la parella, la implicació amb les mares i els pares és fonamental, ja que són una font de suport que pot facilitar la identificació per part de la noia víctima d’una relació abusiva. En el procés d’acompanyament la família, per poder ésser un agent actiu en la recuperació, ha de comprendre i assumir quines són les especificitats del procés abusiu, així com les necessitats per a la recuperació de les joves. La implicació de les famílies conjuntament amb l’escola també ajuda a disminuir l’angoixa i la desorientació que poden sentir les mares i pares davant la situació de violència de les seves filles.

La situació és diferent quan demanem, des del centre educatiu, suport a una família perquè acompanyi un noi que actua com a victimari. Segurament, en aquest context, la comunicació és més complexa i la possibilitat d’obtenir una resposta que confronti el centre educatiu és més elevada. Això no obstant, és important poder situar també aquest treball i poder-nos preparar per dur a terme també aquestes accions, ja que és important que les famílies puguin esdevenir agents actius en l’erradicació de la violència masclista des de l’assumpció del treball amb els nois que reprodueixen conductes d’abús.

Al mateix temps, hem de tenir en compte que hi ha famílies que viuen en un ambient de relacions abusives o en que la violència masclista hi està integrada i que, per tant, representen un risc per als i les menors. Als centres educatius és possible detectar el patiment a través de l’observació de l’alumnat, a partir del rendiment escolar i del comportament quotidià, que poden variar, de vegades de manera abrupta, i perniciosa d’altres.

Protocol d'actuació davant de qualsevol tipus de violència en l'àmbit educatiu del Departament d’Educació estableix que la finalitat de la intervenció educativa és aturar les situacions de violència masclista, evitar que es tornin a produir i promoure el desenvolupament de relacions igualitàries i saludables i ofereix guiatge als centres educatiu per poder actuar amb diligència i coneixement de totes aquelles qüestions que cal reflexionar i avaluar abans de decidir. En aquest sentit, és important conèixer les diferents fases i els elements que cadascuna d’aquestes integren per poder acompanyar cada situació des de la seva singularitat:
- FASE 1: Mesures d’urgència per a l'alumnat implicat.
- FASE 2: Mesures de protecció de l'alumnat que ha patit violència.
- FASE 3: Concreció d'actuacions educatives.
- FASE 4: Reconeixement, acceptació i reparació del dany.
- FASE 5: Pràctiques restauratives.
- FASE 6: Seguiment i tancament definitiu del cas.

En el document del Protocol d'actuació davant de qualsevol tipus de violència en l'àmbit educatiu podeu consultar el contingut de cadascuna de les fases d’intervenció: descripció, orientacions, materials de suport, guiatge per les entrevistes, consideracions respecte de com procedir i eines per poder procedir d’acord a la normativa vigent.

A l’escola sovint es fan activitats que poden ser susceptibles de generar identificació en les persones que estan vivint situacions de violència masclista. Quan es realitzen activitats concretes de prevenció o es generen espais d’assessoria per a joves com és el Programa Salut i escola o espais de tutoria, en el quals treballem el tema de la violència masclista, es fomenta que els i les joves tinguin la possibilitat d’adonar-se de la situació de risc en la que estan.

• El grup d’iguals en el procés de detecció de la violència masclista

Tal i com recull el Protocol d'actuació davant de qualsevol tipus de violència en l'àmbit educatiu, durant la preadolescència i l’adolescència, dins el marc de la socialització secundària, el grup d’iguals passa a constituir-se en referent i model. Les creences i valors del grup es transmeten entre iguals, sovint fortament estereotipats (mitjançant les actituds, la música, la manera de vestir, el cinema… ) de manera que arriben, en alguns casos, a legitimar les relacions abusives.

La construcció de la identitat és el procés més significatiu de l’adolescència, un procés que està travessat per la confusió i el desordre emocional, els canvis fisiològics que s’experimenten, l’adquisició de noves competències cognitives, la recerca de nous referents que transcendeixen els del propi nucli familiar, la transgressió de les normes i la necessitat d’acceptació i validació per part del grup d’iguals.

En aquest sentit, és important que valorem la importància de capacitar l’alumnat per tal que el grup d’iguals participi com a agent actiu en el procés de detecció de les situacions de violència masclista i que activem les eines necessàries per desarticular la complicitat davant de qualsevol expressió en relació amb les violències masclistes. Com a professionals de l’àmbit educatiu hem de considerar que l’alumnat té accés a informacions del grup d’iguals, amb el que interaccionen, que sovint no són accessibles per al professorat i per a les famílies. En conseqüència, si els formem adequadament, l’alumnat podrà identificar abans situacions d’abús en fases més primerenques.

• El procés de detecció des del Model Ecològic:

En el Mòdul 1 ja s’ha introduït el Model ecològic, que ofereix una mirada ecosistèmica per a l’abordatge de la violència masclista i situa els diferents nivells que interactuen quan es produeix una situació d’abús.

En el procés de detecció de la violència masclista, el Model Ecològic situa tres dimensions en què poder fixar la nostra atenció i poder fer una observació curosa per obtenir la informació que necessitem.

El Macrosistema: En aquesta dimensió s’ubiquen les creences, els mites i els valors que són hegemònics, socialment, en un moment històric determinat. Respecte de la violència masclista, tant la família com el grup d’iguals poden participar i normalitzar una cosmovisió que defineixi patrons de comportament de validació i legitimació o, ben al contrari, oferir una proposta crítica que fomenta la responsabilització respecte de l’erradicació de la violència masclista. L’escola tampoc no en queda al marge. Al mateix temps, quan tenim una sospita concreta, explorar quines són les creences i com s’expressen, tant individualment com col·lectivament, ens pot aportar molta informació per acompanyar el procés de detecció i decidir com conduir la nostra intervenció.

L’Exosistema: En aquesta dimensió hi trobem les estructures socials a través de les quals es transmeten les creences i els valors del macrosistema. No és només el que verbalitzem, sinó també com actuem en relació amb la violència masclista. En aquest sentit, és important observar com les estructures del centre educatiu afavoreixen la responsabilització de la víctima i la impunitat del victimari o si, ben al contrari, trenquen la impunitat del victimari i treballen per desresponsabilitzar la víctima de l’abús que ha patit.

Al mateix temps, pensar en l’exosistema ens permet revisar quins són els valors que s’integren a través de les dinàmiques del centre educatiu, la proposta organitzativa de les activitats, la distribució i l’accessibilitat als espais de manera equitativa i segura… Podem pensar, per exemple, quins aprenentatges incorporem en el marc d’una classe d’educació física que segregui per sexes i potencií en les noies la pràctica de voleibol mentre que promogui que els nois practiquin futbol; o quina perspectiva s’integra en un centre en què l’espai central estigui sempre ocupat pels nois o, fins i tot, què pot suposar un modelatge docent absolutament femení durant l’etapa d’educació primària.

El Microsistema: Aquesta dimensió ens col·loca davant de la realitat quotidiana que habitem i és l’espai on s’interrelacionen les experiències personals de cada criatura, de cada noi o noia, tan en relació amb la família com amb el grup d’iguals. Aquestes vivències estan mediatitzades per les normes socials apreses i per les experiències que han validat, o no, aquestes normes a través dels agents de l’Exosistema i dels sistemes de creences que s’han imposat com a hegemònics des del Macrosistema.

El Microsistema és l’espai en què s’expressen totes les discriminacions i és el marc on la interseccionalitat, com a metodologia de treball, permet una aproximació a la vivència de la discriminació a través de la transferència d’experiències. El treball en aquest nivell és important per poder oferir un marc de comprensió del que és i de l’impacte que té la violència masclista en la quotidianitat de les noies i una major empatia per part dels nois, sobretot si poden reconèixer-se en altres experiències de discriminació.

En aquesta dimensió podem observar quines són les estratègies de concreció a través de les quals es fixen les creences del Macrosistema. Així, per exemple, el missatge que canalitza la responsabilització d’aquelles noies que han sortit de festa sense parella i han hagut d’afrontar una experiència abusiva s’articula a través del fet que, en el context familiar, a les noies no les deixin sortir de nit si no van acompanyades de la seva parella i es justifica des de la por a que puguin ser agredides tal i com confirmen les notícies que alerten de casos d’abús sexual a les noies en els ambients d’oci nocturn.