3.2 Construcció de nous models femenins i l’apoderament de les noies

  • Introducció

La coeducació és el marc de treball imprescindible per a la prevenció de la violència masclista en el context educatiu. La seva integració a les aules permet el qüestionament de la desigualtat de gènere i ofereix nous valors i referents a partir dels quals construir nous models de feminitat. Cal donar eines a nenes i joves que els hi permetin construir les seves identitats de forma lliure i plena més enllà dels mandats de gènere que integren el model normatiu de feminitat. Amb aquest objectiu, és necessari conèixer els modelatges que ofereix la socialització de la feminitat, els efectes que generen en les nenes i les noies, i com les afecten en el recorregut dels seus processos vitals. En aquest apartat, s’aborda l'apoderament com a concepte clau per integrar aquestes eines.

  • El camí cap a nous models de feminitat i l'apoderament de les nenes i noies


1. Qüestionar els mandats de gènere i prendre consciència de la desigualtat de gènere

El primer pas per plantejar nous models de feminitat és qüestionar els mandats de gènere perquè cal el reconeixement del caràcter construït dels estereotips i dels rols. És a dir, que responen a un “acord” social i cultural, no són naturals i, per tant, els podem modificar.

Reconèixer-ne la construcció permet posar nom a l’experiència comuna de desigualtat viscuda per les dones, noies i nenes, i a l’experiència de desigualtat viscuda per totes aquelles persones que no reprodueixen els patrons de gènere més generalitzats.

Totes les situacions en les quals s’identifica desigualtat pel fet de ser dona, o per no respondre al que s’espera segons el gènere, no es poden interpretar des de la individualitat o la singularitat, cal ubicar-les en el marc de la desigualtat estructural i simbòlica.


Als tallers de prevenció de relacions abusives, sovint costa treballar la desigualtat, moltes noies oposen resistència perquè no és gens fàcil reconèixer-se a una mateixa en el lloc de la subordinació. A més, tal com situàvem en el mòdul 2, en l’apartat 2, la fal·làcia de la igualtat també opera i dificulta la identificació de les discriminacions viscudes per raó de gènere.
La desigualtat de gènere és arrel de la violència masclista, però la socialització diferencial aconsegueix normalitzar-la com a part integrant d’un paradigma acceptat que estructura les relacions socials, configura les identitats i modela les subjectivitats. En el treball amb les nenes i les joves, és important tenir en compte que allò acceptat i conegut és difícil de transformar perquè toca la zona de confort individual, i que la dissidència a la normativitat de gènere sempre té cost i cal acompanyar-la.

Recorda que…
Cal visibilitzar que, tot i estar reconeguda una igualtat a nivell formal, es manté una desigualtat estructural i simbòlica que s’expressa a través de moltes situacions de discriminació i d’experiències de violència en diversos àmbits de la vida de les persones. És important recordar que aquesta igualtat esbiaixada valida, com a element de mesura, la masculinitat hegemònica amb els valors que la defineixen, no pas els de la feminitat o els d'altres identitats.
Si no es té present el context de desigualtat de gènere i l’estructura de les relacions de poder, s’invisibilitza el context de dificultat per als processos de construcció d’identitats sexuals i de gènere amb valors i criteris més sans, lliures i curosos, per tant, més apoderadors.

Seria errònia la pretensió d’esperar l’apoderament de les joves sense tenir en compte el context que les condiciona, les relacions amb els seus grups d’iguals, les estructures famíliars, els valors i referents de les xarxes socials i les expectatives de la comunitat.

2.Efectes de risc de la socialització de gènere i dels mandats de la feminitat normativa en nenes i noies

Com hem anat veient, el marc de la cultura patriarcal situa les dones en un lloc d’inferioritat i de subordinació. Per assolir aquest objectiu, la violència simbòlica fa un treball d’objectivació i de sexualització (reduir el cos a objecte sexual) de les dones, i la violència estructural les condiciona per mantenir-les en situació de major precarietat. Fa falta un complex entramat d’estratègies de violència per aconseguir aquesta jerarquia de relacions.

D’aquest entramat que nombraven, situem tres aprenentatges de la feminitat (evidentment no són els únics) que són essencials en la construcció de la subjectivitat i la conformació de la pròpia identitat de les joves, i que les fan vulnerables a patir violència masclista:


- En primer lloc, les nenes i les noies aprenen la necessitat de tenir una parella, la maternitat i la família segueixen sent pilars de la identitat femenina, en aquest període del cicle vital comença l’establiment de les relacions sexo-afectives i la cerca de relacions sexo-afectives.
- En segon lloc, la importància del cos - de la imatge física – condicionada per un cànon de bellesa normatiu (i inabastable) que integren des de que són ben petites, aprenen a sentir-se valorades en tant que mirades. Actualment amb els recursos i l’abast de les xarxes socials i el protagonisme de la imatge en el marc de les relacions digitals, aquest aprenentatge adquireix una importància cabdal i és font de molt dolor per les joves, l’aprenentatge de la inadequació és present.
- En tercer lloc, l’aprenentatge de la cura dels altres, amb el desenvolupament de l’empatia i la priorització de la cura dels altres per damunt de la cura pròpia.

Quins efectes té tot això? Fixem-nos com aquests aprenentatges poden construir una autovaloració vinculada a la dependència del reconeixement i l’acceptació dels i les altres, amb el risc d'aprendre que el valor propi depèn de la mirada des les altres persones.

Alguns dels efectes negatius dels aprenentatges situats:


- Objectualització i sexualització del cos de les dones. El cos de les dones (noies i nenes) com objecte de desig té una presència determinant a la nostra societat la qual cosa té un impacte directe en la forma en que s’estableixen les relacions amb els altres i també amb una mateixa, en el sentit que amb l’aprenentatge de la dependència de la mirada de l’altre, es genera un efecte d’auto-objectivació: mirar-se a si mateixes com són mirades. A nivell comunitari, la sexualització dels cossos de les dones implica sovint, la culpabilització de les joves si són agredides, a l’extrem de responsabilitzar el propi cos com l'objecte de la provocació, afavorint a més, la impunitat de qui agredeix.
- Afectació en la salut. La salut física i psicològica es pot veure compromesa per la pressió social per assolir el cànon de bellesa imposat. La necessitat de semblar-se a aquest model inabastable i el fet de situar com a mesura de valor propi, i del d’altres dones, l’aproximació a aquest model, són realitats presents en les experiències de les joves. Això pot tenir greus conseqüències en la configuració de la subjectivitat i de la relació amb els altres, en detriment de la salut: trastorns alimentaris, exercici físic extrem, desvalorització, baixa autoestima, addiccions, dificultat per relacionar-se, conductes sexuals de risc, dificultat per confrontar la pressió del grup d’iguals, intent d’autòlisi, etc.

CITA
La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties..
Organització Mundial de la Salut (1948)


- Competitivitat entre dones. Les nenes sovint integren el marc del paradigma de ser la princesa escollida pel príncep. El risc de considerar el propi cos com objecte de desig té associada la idea de ser avaluable, aquesta idea combinada amb la necessitat d’agradar als altres té com a resultat la competència entre noies, perpetuada pel mite de la “rivalitat entre dones”: has de ser escollida tu, no les altres, perquè el teu valor vindrà donat en relació a agradar més que les altres.
- Paper passiu en les relacions sexuals. La preocupació per la imatge física és per agradar als altres i no per preguntar-se sobre si s'agrada a una mateixa, i està lligada a esperar a ser escollida, i no a expressar el desig o prendre la iniciativa.
- Indefensió apresa. Aquest concepte fa referència a l’efecte de les situacions abusives que es poden viure en una societat que sustenta la desigualtat i la violència masclista, en relació a l’experiència de saber o sentir que no es pot fer res, ni es pot demanar ajut a ningú, per a erradicar-les, l’efecte d’impotència que genera és la indefensió apresa.
- Aprenentatge de la dependència i de la necessitat de protecció. Els valors que s’associen a la feminitat sovint es presenten com a carències: debilitat, inestabilitat, inseguretat, passivitat, obediència, inhibició, manipulació, sensibilitat, etc. La interiorització d’aquests valors posats en relació amb els altres efectes que es recullen, pot generar inseguretat sobre les pròpies capacitats i recursos (desapoderament), aquesta inseguretat es pot manifestar a través de la necessitat d’algú que ofereixi protecció (recordem els relats de prínceps i princeses, ideari comú dels relats de les pel·lícules d’avui dia: la noia està en perill, o front una situació complexa, i no la resol sola, li cal el noi per sortir-se’n).

Tots aquests efectes conformen el substrat necessari per sostenir una relació de violència masclista. No oblidem, a més, l’aprenentatge de gènere de la feminitat normativa situat en la necessitat de tenir parella ni el mite de la mitja taronja, tots aquests aprenentatges dificulten la identificació dels abusos, les eines que tenen per interpretar el que viuen no els hi retornen la lectura de violència masclista.

3.Nous models i apoderament de les nenes i les noies

Tot i l’abast del sistema patriarcal, conviuen discursos i experiències que trenquen amb els rols de la feminitat normativa i permeten formular-ne de nous. De fet, sembla fàcil la proposta: si el problema està en què la nostra societat és sexista -perquè partint de les característiques sexuals classifica les persones com a dones o homes i les hi adjudica rols asimètrics de gènere-, i que això encara avui sovint es tradueix en masclisme, la solució seria esborrar el sexisme i el problema estaria solucionat.

Tanmateix aterrar això a un nivell pràctic és força complex, perquè els referents culturals dominants continuen sent els mateixos i fan que nous models de ser noia, i de ser noi, entrin en contradicció en el procés de construcció de la pròpia identitat. En especial quan parlem de població jove, degut a la importància del reconeixement del grup d’iguals i sotmesa a la seva pressió.

Un concepte clau per pensar en com dur a la pràctica aquesta disjuntiva és l’apoderament, eix central sobre el que pivoten els nous models de feminitat.

Apoderament és la traducció del concepte empowerment, que significa “guanyar poder”, fer-se forta, personalment i en la posició social, econòmica i política, concepte recuperat i resignificat pels moviments feministes. El concepte d’apoderament de les dones va ser introduït a la III Conferència Mundial sobre la Dona de las Nacions Unides (Nairobi, 1985), i es va desenvolupar i consolidar a la IV Conferència Mundial de les Dones en Beijing de 1995.

CITA
" L'apoderament és el conjunt de processos vitals definits per l'adquisició i interiorització de poders que permeten a cada dona o col·lectiu de dones, enfrontar formes d'opressió vigents en les seves vides (…) Diem que una dona o grup de dones està apoderada, quan aquests poders ja no li són externs, se li torna cos i subjectivitat, manera de ser i de viure. Quan cada dona i cada grup de dones defensa per sobre totes les coses el seu cos, els seus recursos, les seves capacitats, els seus béns, les seves oportunitats, el seu món immediat i mediat."
Marcela Lagarde (2000)

Des d’aquesta comprensió, l’apoderament té una vessant individual - per la repercussió en la construcció de la pròpia identitat -, i una altra grupal - per la sensació de pertinença a un col·lectiu i la necessitat de reconeixement dins d'aquest-. Segueixen alguns objectius que orienten la seva concreció.

Línies de treball amb les nenes i les noies per acompanyar el seu apoderament, tan en les activitats preventives com en el projecte educatiu transversal:


- Estimar-se una mateixa: cal posar a les nenes i les joves en el centre del seu propi procés vital, mirar-se a si mateixes i desmuntar totes aquelles imatges que les ensenyen a comparar-se i valorar-se en relació al cànon de bellesa i a la mirada dels altres.
- Desenvolupar l’autoestima: cuidar-se; realitzar activitats que reportin benestar físic, emocional i psíquic.
- Tenir un espai propi, real, físic i psíquic, i aprendre a tenir-ne cura perquè és font imprescindible d’autoestima. Quan s’aprèn a respectar l’espai propi i a col·locar-lo com valuós per a una mateixa, és més fàcil posar límits i ser assertiva.
- Aprendre a conèixer i configurar els límits propis i respectar-los, és imprescindible aprendre a dir no de forma explícita. Alhora, s’ha de practicar el respecte pels límits dels altres. Des d’aquí es practica la negociació basada en la reciprocitat.
- Aprendre a posar límits i gestionar l’efecte de la preocupació sobre el que pensa la resta. Aprendre també a posar límits en la responsabilització de la cura dels altres.
- Identificar i acollir el propis desitjos i aprendre a manifestar-los.
- Identificar l’aprenentatge de la por, de la vergonya i de la responsabilitat en relació al risc de l’abús sexual i desresponsabilitzar-se’n.
- Assumir el compromís i la responsabilitat del propi benestar com a tasca principal a la vida i desmuntar la creença que serà el príncep blau qui l'hi donarà.
- Promoure l’autoconeixement del cos i de la pròpia sexualitat.
- Adquirir eines i capacitar-se per abordar situacions o problemes de forma autònoma.
- Aprendre a demanar ajuda i, si la que es demana no és la que es necessitava, aprendre que pot buscar-la en un altre lloc.
- Aprendre a reconèixer les referents en la pròpia genealogia familiar.
- Visibilitzar i reconèixer a dones precursores, els seus sabers i valors.
- Aprendre a analitzar i revisar les dones (nenes i noies) que els hi són referents en el context cultural, en el grup d’iguals, en la comunitat, en les xarxes socials, quins son els valors i modelatges que les estan impactant. Aquest és un treball urgent degut a la influència socialitzadora de les figures de les xarxes socials que tenen molt poder, cal un treball de desemmascarament dels missatges que se’n reben i d’identificació de les referents positives.
- Practicar la sororitat, és a dir, crear aliances basades en la confiança i el suport mutu amb altres noies, nenes i dones. La sororitat no refereix amistat sinó germanor en l’experiència compartida del ser dona en un context socio-cultural patriarcal.

Aquests nous models de feminitat són els que aporten apoderament a les nenes i les joves a través d’un augment de l'autoestima i l’autoconfiança, i amb un concepte i una percepció de si mateixes respectuosa i positiva. Això és clau per prevenir la vivència de violència masclista.