1.2.1. Introducció

Tal i com recull el Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes, les actituds patriarcals no es tradueixen necessàriament en opinions explícitament favorables a la superioritat masculina ni a l’ús de la violència, sinó que sovint són inconscients i es basen en imaginaris àmpliament naturalitzats pel conjunt de la població.

La família, l’escola, les xarxes socials i els mitjans de comunicació són institucions clau en la transmissió d’aquests imaginaris que (re)produeixen les actituds patriarcals, les desigualtats de gènere i les violències masclistes mitjançant l’activació de mecanismes estructurals i col·lectius de control, pressió i sotmetiment davant les conductes que no s’adeqüen a les normes socials del sistema patriarcal.

Així, el Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes proposa que, per poder desballestar els mecanismes patriarcals de control social, és important que la prevenció es construeixi des d’una perspectiva estructural i cultural, que permeti comprendre i qüestionar com s’articulen les relacions interpersonals i socials a través:

• El model de masculinitat hegemònica: model reconegut socialment per construir-se com a home que inclou l’ocupació de l’espai físic i simbòlic, l’exercici de l’autoritat, l’ús de la violència, la força física o la temeritat. Es pren com a patró de normalitat.
• La divisió sexual (o per raó de gènere) del treball: ubicació simbòlica i material de les dones en l’esfera domèstica/privada i dels homes en l’esfera productiva/pública, que és més visible i reconeguda socialment.
• Norma cisheterosexual: suposada correlació natural entre el sexe biològic i el gènere amb què s’identifiquen les persones i que pressuposa l’heterosexualitat com a norma.
• Mites de l’amor i la sexualitat: idees preconcebudes sobre l’amor, les relacions de parella i la sexualitat que serveixen per justificar les violències masclistes, basades en la dominació, la possessió, el control i la gelosia dels homes envers les dones.
• Cosificació: tractament del cos de les dones com un objecte, un producte o una mercaderia, especialment de caràcter sexual, a través d’un procés de deshumanització.
• Cultura de la violació: naturalització de totes les formes de violència sexual cap a les dones, infants i adolescents que es produeixen en el marc dels sistemes patriarcals i que els mitjans de comunicació afavoreixen a través de la seva perpetuació. De fet, els mecanismes de naturalització de les violències sexuals permeten la seva reproducció i perdurabilitat al llarg del temps i en dificulten la seva identificació.
• Indefensió apresa: sentiment provocat a les dones que genera impotència i bloqueig, basat en les creences que no poden fer res per aturar la violència i que necessiten protecció per part dels homes.
• Neofeixisme: resistència organitzada contra els drets humans. En la vessant neo-masclista i misògina vol aturar el reconeixement dels drets de les dones i les polítiques d’igualtat.

En els propers apartats abordarem la base social, cultural i estructural que sosté l’entramat de la violència masclista perquè, com hem vist, la prevenció no es pot activar sobre els casos concrets sinó que ha d’anar dirigida a les idees implícites que sostenen les relacions de poder del patriarcat.

1.2.2. Patriarcat

La violència contra les dones que reconeixen i recullen els diferents tractats nacionals i internacionals no seria possible sense un ordre simbòlic i un ordre estructural que les legitimés. L’origen d’aquests ordres és el sistema patriarcal. El patriarcat és present en la gran majoria de les cultures conegudes com a fundador, estructurador i perpetuador d’aquesta violència.

La historiadora Gerda Lerner (1920-2013), en la seva obra La creación del patriarcado (1986) va situar l’origen del patriarcat i va identificar i desgranar les estratègies de perpetuació que ha desenvolupat al llarg de la història des d’una perspectiva cultural i simbòlica. La politòloga britànica Carole Pateman, en la seva tesi doctoral titulada “El contrato sexual” (1988), aprofundí en la recerca de les arrels del patriarcat modern i va situar com a pacte fundador de tota societat patriarcal un contracte sexual que consisteix en un pacte no pacífic entre homes heterosexuals para a distribuir-se l’accés al cos femení fèrtil.
Una característica essencial del sistema patriarcal que l’antropòloga Dolors Reguant situa com una institució que està inscrita però no està escrita:

1.2.3. Dispositiu de socialització diferencial de gènere

El dispositiu de socialització diferencial de gènere és el conjunt de normes, preceptes, rols i estereotips que construeixen els models socials de la feminitat i de la masculinitat normatives. Aquest és un dispositiu d’aprenentatge de les normes de gènere que proposa el patriarcat i que planteja una conceptualització de la sexuació humana a partir d’un codi binari de representació. Així, només obtenim validació social si complim amb els models de gènere assignats. A més a més, aquest modelatge binari assigna funcions i posicions de poder desiguals a homes i a dones en les relacions socials. Una desigualtat que es tradueix en la discriminació estructural de les dones.

El dispositiu de socialització diferencial de gènere és funcional al sistema sexe-gènere que és el que defineix l’ordre primer de categorització binària entre dones i homes, i que adjudica el gènere social en funció del sexe biològic amb el que es neix.

• Sexe. Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles (…). Diccionari DIEC

• Gènere. Construcció social d’allò que es considera masculinitat o feminitat. Viquipèdia. Sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats. Diccionari DIEC

Aquest és el primer pas per configurar el sistema jeràrquic que precisa el patriarcat per la seva perpetuació

El dispositiu de socialització diferencial de gènere proposa com a natural el procés de culturització patriarcal i delimita les fronteres que edifiquen les identitats masculina i femenina, per aquesta raó sanciona amb severitat tota transgressió que suposi un risc per al manteniment d’aquestes fronteres i esdevingui una acció de desafiament respecte del principi de complementarietat entre la representació masculina i la representació femenina amb l’objectiu de preservar l’heterosexualitat com a règim de relació obligatòria.

• Mandats de gènere. Són el conjunt de normes que, a través de processos de transferència no conscients, articulen l’entramat de significats, criteris, pautes i conductes que són pròpies del gènere masculí i del gènere femení, ja que la construcció del gènere en les societat patriarcals és binària i només reconeix com a possibles aquestes dues identitats. Els mandats de gènere articulen el procés de construcció de la subjectivitat d’acord amb la definició de gènere que la societat reconeix com a vàlida i són tots aquells missatges que ens imposen com hem de ser, comportar-nos, sentir-nos, expressar-nos i relacionar-nos. Aquests missatges els aprenem, els incorporem i els reproduïm sense adonar-nos-en perquè estan inserits i validats dins del dispositiu de socialització diferencial de gènere sense que hi hagi una aproximació crítica i reflexiva. A través dels modelatges que observem des que som criatures integrem molts d’aquests mandats de gènere.

• Estereotips de gènere. Són el conjunt de característiques que socialment s’atribueixen a homes o a dones. 'Estereotipar' segons el gènere és la pràctica d'atribuir a una persona característiques o rols específics pel fet de ser home o dona a la nostra societat. A partir dels estereotips es genera el procés d’idealització dels models, valors, comportaments i actituds que es consideren pròpies de homes i dones. La identificació amb atribucions estereotipades que no es corresponen al gènere assignat comporten sanció social a través d’estratègies com l’insult, la vexació, l’exclusió o l’agressió física.

• Rols de gènere. Tasques i funcions assignades depenent d’allò que en cada moment històric i cada societat es considera com apropiat segons el gènere assignat. Els rols de gènere determinen l’accessibilitat a l’espai públic i la responsabilització de l’espai privat de dones i homes en el sentit que recull Carol Pateman en la seva obra El contracte sexual.

La dicotomia entre espai privat i espai públic ha fixat, històricament, un dels principals biaixos en la construcció del sistema sexe -gènere. La responsabilització de la gestió i la cura de l'espai privat ha estat atribuïda a la feminitat mentre que la presència i el desenvolupament de les identitats pròpies de l'espai públic s’han vinculat amb la masculinitat.

El contracte sexual és el pacte que fixa l’exclusivitat d’accés al món públic per part dels homes i estableix les normes per fer efectiva la distribució d’aquest poder entre ells. Al mateix temps que relega a les dones dins l’espai privat i les sotmet a la necessària mediació masculina per obtenir estatus i reconeixement social. D’aquesta manera el procediment per poder tenir accés a determinades quotes de poder passa, ineludiblement, per la institució del matrimoni i la dissolució en la identitat del marit.

La socialització de gènere és un procés d’aprenentatge diferencial a través del qual es transmeten creences, valors i comportaments desitjables per a la masculinitat i per a la feminitat.

- La socialització de gènere en la infància.
La socialització primària es produeix en l’entorn familiar on l’aprenentatge dels rols de gènere s’inicia, principalment, a través del llenguatge i del modelatge. Durant la primera infantesa és especialment significatiu el llenguatge gestual i afectiu, així com les expectatives que els adults col·loquen sobre les criatures en funció del seu sexe. Gestos, to de veu, tipologia i missatges dels adjectius: “bonica, guapa, princeseta, dolça” sovint són utilitzats per adreçar-se a les nenes, mentre que: “fort, preciós, entremaliat, xicotot” són utilitzats per dirigir-se als nens. Alhora, les joguines, les cançons, la roba, etc. de forma generalitzada, incideixen en aquest procés en la mateixa mesura que les representacions de gènere que poden observar en les persones adultes amb les que conviuen.

- La socialització de gènere en l'adolescència
En l’etapa adolescent, es poden refermar aquests rols, és un moment en el que entren a jugar un paper importantíssim altres agents socials, especialment els grups d’iguals i les xarxes socials. És el que s’anomena la socialització secundària. En l’adolescència, el grup d’iguals passa a constituir-se en referent i model, tant de les creences i valors, com de l’estètica i la roba, les actituds, les companyies, la música, etc., en aquesta etapa els papers assignats a noies i nois són diferenciats, sovint fortament estereotipats i, en molts casos, legitimadors de les relacions de violència. Tenim múltiples exemples en pel·lícules, cançons, videojocs…

Durant l’adolescència conformem i assentem la pròpia identitat i en aquest procés, que està travessat pel dispositiu de socialització diferencial de gènere, és important assenyalar dues àrees d’influència:

La percepció de si mateix/a a través:
* Del reconeixement del propi cos.
* De la identificació amb les persones més properes: progenitors i altres figures de referència de l’entorn quotidià.
* De la relació progressiva i gradual amb l’entorn proper.
* De la possibilitat de satisfer les pròpies necessitats.

La relació i interacció amb l'entorn i amb els/les altres:
* Reconeixement de l’altre com a subjecte.
* Reconeixement de la interdependència com a necessitat de vida.
* Reconeixement del l’entorn en el que es construeix.

En aquests procés, els i les adolescents, es plantegen qüestions al voltant de:
1. Qui soc? En relació amb: un nom propi, orígens, gènere, condició social…
2. Què penso? Valors, principis, creences.
3. Què sento? Sentiments, emocions, desitjos i preferències.

Dispositiu de socialització diferencial de gènere: El dispositiu de socialització diferencial de gènere és el conjunt de normes, preceptes, rols i estereotips que construeixen els models socials de la feminitat i de la masculinitat normatives.

Gènere: conjunt de característiques d'origen cultural relatives a patrons de comportament i d'identitat sobre la base de les quals s'estableix socialment la distinció entre homes i dones.
- Mandats de gènere. Conjunt de normes que, a través de processos de transferència no conscients, articulen l’entramat de significats, criteris, pautes i conductes que són pròpies del gènere masculí i del gènere femení.
- Estereotips de gènere. Conjunt de característiques que socialment s’atribueixen a homes o a dones.
- Rols de gènere. Conjunt de tasques i funcions assignades depenent d’allò que en cada moment històric i cada societat es considera com apropiat segons el gènere assignat.

Socialització de gènere. Procés d’aprenentatge diferencial a través del qual es transmeten creences, valors i comportaments desitjables per a la masculinitat i per a la feminitat.
- Socialització primària. Es produeix en l’entorn familiar on l’aprenentatge dels rols de gènere s’inicia, principalment, a través del llenguatge i del modelatge.
- Socialització secundària. Es produeix en la interacció amb altres agents socials. En l’etapa vital adolescent i jove, prenen especial importància els grups d’iguals i les xarxes socials.

Evidentment no tothom assumeix els mandats de gènere de la mateixa manera, en el procés de construcció de la pròpia identitat hi trobem estratègies diverses que van des de la incorporació, l’adaptació, o el rebuig als estàndards socials hegemònics que situa el dispositiu de socialització diferencial de gènere.

El primer que hem de ressaltar és que l’autoestima es construeix, no es una qualitat estàtica i inamovible sinó que pot modificar-se i tenir oscil·lacions en funció de les situacions personals i de les interaccions externes. Una bona autoestima és important, ja que facilita mecanismes d'autoprotecció, autoconfiança i desenvolupament personal. La construcció de l’autoestima està vinculada amb la pròpia percepció, amb sentir-nos valuosos i valuoses i percebre que les accions, les decisions, els sentiments, les emocions, i els projectes propis tenen una dimensió de valoració positiva per a una mateixa/un mateix, a la vegada que són valorats i acceptats per les persones més properes afectivament i pel propi entorn social. S’inicia en la infantesa quan la mirada, l’acceptació i els retorns positius de les figures parentals tenen una gran importància, i continua al llarg de la vida, pot créixer o minvar en funció de l'experiència en la interacció.

1.2.4. De quina manera el gènere condiciona el reconeixement i l’autoestima?

En el marc de l’actual dispositiu de socialització diferencial de gènere, per a les dones serà més difícil construir-se en una valoració positiva de si mateixes atès que els valors que s’associen a la feminitat es presenten des de la carència: debilitat, inestabilitat, inseguretat, passivitat, obediència, inhibició, manipulació, sensibilitat…, especialment si es continuen proposant com a valors i actituds desitjables per a les dones, les joves, les nenes, sense qüestionar-los.

En canvi els valors associats a la masculinitat: força, seguretat, activitat, emprenedoria, claredat, potència…, es presenten des de la capacitat d’agència de la pròpia vida i de la pròpia trajectòria. Aquests atributs afavoreixen la construcció d’una autoestima segura i una autovaloració positiva. Això, però, no vol dir que sigui fàcil per a tots els homes, joves i nens. Certament, quan la seva identitat no respon a aquest model o no s'hi senten identificats també pateixen sancions. Tot i això, el model de masculinitat hegemònica ocupa una posició de privilegi.

1.2.5. Dinàmiques de poder i d’exclusió: Interseccionalitat

La interseccionalitat és una aportació teòrica i metodològica de les feministes negres que situa la necessitat d’una perspectiva d’anàlisi complexa, una contribució imprescindible que parteix de la necessitat d’expressar, des de la pròpia experiència, els significats que sorgeixen en la intersecció de les diverses estructures de poder: patriarcat, racisme, colonialisme i capitalisme.

La configuració de les relacions socials de poder s’articulen des de la dimensió relacional i hi intervenen múltiples interaccions – la majoria de vegades no conscients ni reflexionades – que es conformen a partir de les normes socials, la tradició, el costum, els relats i els discursos que naturalitzen la desigualtat humana. En aquest sentit, els imaginaris socialment arrelats que s’expressen a través dels estereotips incideixen en la construcció de la pròpia subjectivitat a partir de la posició que cada persona ocupa d’acord amb els paràmetres del status quo. Les identitats socials i les jerarquies de poder determinen l’accés als recursos i al relat de la pròpia existència i determinen quina és la posició de privilegi social.

En l’abordatge de la violència masclista la perspectiva d’anàlisi interseccional situa la importància de considerar les dones – i específicament les dones víctimes de violència masclista – com un grup heterogeni i, al mateix temps, identificar les necessitats específiques que cada dona, en funció del seu context de realitat, precisa en el seu procés de recuperació. Al mateix temps, emmarca la necessitat de significar tots els imaginaris que articulen la legitimació de la violència contra les dones per tal de poder disposar d’eines de comprensió que no siguin revictimitzadores ni externalitzadores.