1.2 Marc estructural

  • Patriarcat

La violència contra les dones que reconeixen i recullen els diferents tractats nacionals i internacionals no serien possibles sense un ordre simbòlic i un ordre estructural que les legitimés, l’origen d’aquests ordres és el sistema patriarcal. El patriarcat és present en la gran majoria de les cultures conegudes com a fundador, estructurador i perpetuador d’aquesta violència.

CITA
"El patriarcat és una forma d’organització política, econòmica, religiosa i social basada en la idea d’autoritat i lideratge de l’home, en la qual es dona el predomini dels homes sobre les dones, del marit sobre l’esposa, del pare sobre la mare i els fills i filles, i de la línia de descendència paterna sobre la materna."
Victòria Sau (2001)

La historiadora Gerda Lerner (1920-2013), en la seva obra “La creación del patriarcado” (1986) va situar l’origen del patriarcat i va identificar i desgranar les estratègies de perpetuació que ha desenvolupat al llarg de la història des d’una perspectiva cultural i simbòlica. La politòloga britànica Carole Pateman, en la seva tesi doctoral titulada “El contrato sexual” (1988), aprofundí en la recerca de les arrels del patriarcat modern i va situar com a pacte fundador de tota societat patriarcal un contracte sexual que consisteix en un pacte no pacífic entre homes heterosexuals para a distribuir-se l’accés al cos femení fèrtil.
Una característica essencial del sistema patriarcal que l’antropòloga Dolors Reguant situa com és una institució que està inscrita però no està escrita:

CITA
El Patriarcado no está ESCRITO en nuestra Sociedad. Al ser una institución inscrita pero no ESCRITA, (…), no prevalece en la memoria del colectivo universal. Es decir, queda invisibilizada su existencia y por tanto se inhibe de la memoria y de su labor educativa. De esta manera la palabra y concepto “Patriarcado” es excluida del lenguaje habitual. Casi nunca está en boca de filósofos, políticos, etc., y es, precisamente, porque no forma parte de la convención.
Explicación abreviada del Patriarcado.. Dolors Reguant
https://patagonialibertaria.files.wordpress.com/2014/12/sintesis-patriarcado-es.pdf

Conèixer el Patriarcat, identificar com travessa les nostres creences, les estructures de les que participem i les nostres pràctiques, és imprescindible per abordar la prevenció de la violència masclista ja que l’erradicació d’aquesta violència passa per desarticular les estratègies que el sistema activa per a la seva perpetuació.

  • Dispositiu de socialització diferencial de gènere

CITA
Un exemple molt conegut que il·lustra la concepció postestructuralista del gènere ens trasllada a l’habitació d’una clínica on un metge està fent una ecografia a una dona embarassada. El metge enuncia “és una nena” —o “és un nen”—, i en aquest precís moment es posa en marxa tot un dispositiu cultural, el gènere, que ja no cessarà fins a la mort. Abans de néixer, la persona ja és marcada per la cultura: la roba i les expectatives que el vestiran, el significat de cada part del seu cos, les pressions per controlar el seu comportament… seran en femení o en masculí.
Transitant per les fronteres del gènere

El dispositiu de socialització diferencial de gènere és el conjunt de normes, preceptes, rols i estereotips que construeixen els models socials de la feminitat i de la masculinitat normatives. Aquest és un dispositiu d’aprenentatge de les normes de gènere que proposa el patriarcat i que planteja una conceptualització de la sexuació humana a partir d’un codi binari de representació. Així, només obtenim validació social si complim amb els models de gènere assignats. A més a més, aquest modelatge binari assigna funcions i posicions de poder desiguals a homes i a dones en les relacions socials. Una desigualtat que es tradueix en la discriminació estructural de les dones.

Per saber-ne més:

La Xina vol “masculinitzar” els nois per combatre l’estètica de les celebritats del K-Pop.
El Govern xinès vol combatre la influència de les estrelles mediàtiques andrògines, a les quals acusa de promoure la feminitat que associa amb la debilitat. Aquests referents musicals apareixen maquillats, amb arracades i un cutis molt fi, de manera que sovint és difícil distingir si són nois o noies.
Dins de la notícia hi trobareu un vídeo molt interessant per identificar com s’articula el dispositiu de socialització diferencial de gènere.

El dispositiu de socialització diferencial de gènere és funcional al sistema sexe-gènere que és el que defineix l’ordre primer de categorització binària entre dones i homes, i que adjudica el gènere social en funció del sexe biològic amb el que es neix.

Sexe. Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles (…). Diccionari DIEC

Gènere.
- Construcció social d’allò que es considera masculinitat o feminitat. Viquipèdia.
- Sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats. Diccionari DIEC
Aquest és el primer pas per configurar el sistema jeràrquic que precisa el patriarcat per la seva perpetuació

CITA
El sistema sexo- Género es un conjunto de disposiciones por el que una sociedad transforma la sexualidad biológica en productos de la actividad humana y en el cual se satisfacen esas necesidades humanas transformadas. Gayle S. Rubin (1975) a Mujeres Precursoras

El dispositiu de socialització diferencial de gènere proposa com a natural el procés de culturització patriarcal i delimita les fronteres que edifiquen les identitats masculina i femenina, per aquesta raó sanciona amb severitat tota transgressió que suposi un risc per al manteniment d’aquestes fronteres i esdevingui una acció de desafiament respecte del principi de complementarietat entre la representació masculina i la representació femenina amb l’objectiu de preservar l’heterosexualitat com a règim de relació obligatòria.

CITA
“El primer problema para todos nosotros, no es aprender, sino desaprender”.
Gloria Steinem

El TERMCAT defineix el gènere com el conjunt de característiques d'origen cultural relatives a patrons de comportament i d'identitat sobre la base de les quals s'estableix socialment la distinció entre homes i dones.

Quan ens referim al concepte gènere posem atenció en la construcció de la normativitat i en aquelles estratègies de sanció social que censuren totes aquelles manifestacions que són dissidents respecte de la norma. En el marc de les societats patriarcals la construcció del gènere és binària, el que significa que únicament accepta la manifestació del gènere masculí i del gènere femení i, al mateix temps, regula les relacions a partir de l’heterosexualitat obligatòria.

Mandats de gènere: Els mandats de gènere són el conjunt de normes que, a través de processos de transferència no conscients, articulen l’entramat de significats, criteris, pautes i conductes que són pròpies del gènere masculí i del gènere femení, ja que la construcció del gènere en les societat patriarcals és binària i només reconeix com a possibles aquestes dues identitats.
Els mandats de gènere articulen el procés de construcció de la subjectivitat d’acord amb la definició de gènere que la societat reconeix com a vàlida i són tots aquells missatges que ens imposen com hem de ser, comportar-nos, sentir-nos, expressar-nos i relacionar-nos. Aquests missatges els aprenem, els incorporem i els reproduïm sense adonar-nos-en perquè estan inserits i validats dins del dispositiu de socialització diferencial de gènere sense que hi hagi una aproximació crítica i reflexiva. A través dels modelatges que observem des que som criatures integrem molts d’aquests mandats de gènere.

Estereotips de gènere. Són el conjunt de característiques que socialment s’atribueixen a homes o a dones. 'Estereotipar' segons el gènere és la pràctica d'atribuir a una persona característiques o rols específics pel fet de ser home o dona a la nostra societat. A partir dels estereotips es genera el procés d’idealització dels models, valors, comportaments i actituds que es consideren pròpies de homes i dones. La identificació amb atribucions estereotipades que no es corresponen al gènere assignat comporten sanció social a través d’estratègies com l’insult, la vexació, l’exclusió o l’agressió física.

Rols de gènere. Tasques i funcions assignades depenent d’allò que en cada moment històric i cada societat es considera com apropiat segons el gènere assignat. Els rols de gènere determinen l’accessibilitat a l’espai públic i la responsabilització de l’espai privat de dones i homes en el sentit que recull Carol Pateman en la seva obra El contracte sexual.

CITA:
Enseñamos a las niñas a tener vergüenza. Cierra las piernas, tápate. Les hacemos sentir que, por el hecho de nacer mujeres, ya son culpables de algo.
Chimamanda Ngozi Adichie

CITA:
La masculinidad está mas disponible para la crueldad porque la socialización y entrenamiento para la vida del sujeto que deberá cargar el fardo de la masculinidad lo obliga a desarrollar una afinidad significativa – en una escala de tiempo de gran profundidad histórica – entre masculinidad y guerra, entre masculinidad y crueldad, entre masculinidad y distanciamiento, entre masculinidad y baja empatía.
Rita Segato
Contra-pedagogías de la crueldad

La dicotomia entre espai privat i espai públic ha fixat, històricament, un dels principals biaixos en la construcció del sistema sexe -gènere. La responsabilització de la gestió i la cura de l'espai privat ha estat atribuïda a la feminitat mentre que la presència i el desenvolupament de les identitats pròpies de l'espai públic s’han vinculat amb la masculinitat.

SABÍES QUÈ …
Aquesta distribució determina quin lloc ocupa cada de gènere a la nostra societat, atès que l'àmbit públic té reconeixement social i és l’espai que atorga valoració en relació amb els àmbits del saber, de l’acció i de l’aportació creativa. En canvi, la cura associada a la feminitat i vehiculada a través del rol de marentalitat, que reprodueix la vida i garanteix la supervivència, no té lloc de significació social

El Contracte Sexual és el pacte que fixa l’exclusivitat d’accés al món públic per part dels homes i estableix les normes per fer efectiva la distribució d’aquest poder entre ells. Al mateix temps que relega a les dones dins l’espai privat i les sotmet a la necessària mediació masculina per obtenir estatus i reconeixement social. D’aquesta manera el procediment per poder tenir accés a determinades quotes de poder passa, ineludiblement, per la institució del matrimoni i la dissolució en la identitat del marit.

Aquesta necessària mediació masculina per poder ésser reconegudes socialment, fomenta el principi de la rivalitat entre les dones: és imprescindible la competència entre les dones perquè finalment només pot quedar-ne una, l’escollida, tal i com llegim en el mite del príncep blau. Aquesta idea s’ha mantingut i s’ha anat reproduint al llarg de la història a través de diferents relats. Durant l’adolescència i la primera joventut de les noies, aquest és un greu factor de vulnerabilitat a patir violència masclista.

Quins són els valors associats al cànon de la feminitat? Quins són els valors associats al cànon de la masculinitat? Què se’ns imposa a les dones a través d’aquest cànon? Què se’ns imposa als homes? Com ens situem en relació amb la posició de centralitat i amb la posició de marginalitat en l’espai públic? Quina afectació té aquest cànon respecte de l’autopercepció? Què se’ns activa? Què fem amb el dolor que aquests cànons, la seva imposició i la seva reproducció, provoquen en la nostra quotidianitat? Quin impacte tenen els mandats hegemònics de la masculinitat i de la feminitat en l’aprenentatge de la violència masclista?

CITA
“El problema del género es que prescribe cómo debemos ser, en vez de reconocer quienes somos.”
Chimamanda Ngozi Adichie

La socialització de gènere és un procés d’aprenentatge diferencial a través del qual es transmeten creences, valors i comportaments desitjables per a la masculinitat i per a la feminitat.

- La socialització de gènere en la infància.
La socialització primària es produeix en l’entorn familiar on l’aprenentatge dels rols de gènere s’inicia, principalment, a través del llenguatge i del modelatge. Durant la primera infantesa és especialment significatiu el llenguatge gestual i afectiu, així com les expectatives que els adults col·loquen sobre les criatures en funció del seu sexe. Gestos, to de veu, tipologia i missatges dels adjectius: “bonica, guapa, princeseta, dolça” sovint són utilitzats per adreçar-se a les nenes, mentre que: “fort, preciós, entremaliat, xicotot” són utilitzats per dirigir-se als nens. Alhora, les joguines, les cançons, la roba, etc. de forma generalitzada, incideixen en aquest procés en la mateixa mesura que les representacions de gènere que poden observar en les persones adultes amb les que conviuen.

CITA:
Les criatures aprenen molt de pressa, s’adapten a tot; els éssers humans quan naixem no sabem com és el món ni què és el que volem i què és el que no, simplement ens adaptem a allò que veiem i a la forma com se’ns tracta. Cap als dos anys nens i nenes comencen a mostrar comportaments diferenciats i tal com van creixent cada cop s'evidencien més aquestes diferències. No només van incorporant-les sinó que detecten i reprodueixen l'asimetria dels gèneres, de seguida s’adonen que en el seu entorn són més importants els nens que les nenes, i que tothom espera que ells manin i expressin els seus desigs i que elles obeeixin i callin. Molt aviat adquireixen la noció d’una jerarquia entre els sexes, i creixen ja amb el convenciment que els homes són superiors a les dones.
Marina Subirats (2006)

Per saber-ne més:

Reportatge especial de l’Infok ‘Estimem-nos tal com som’

La Sara, una mestra de sisè de primària, demana a l’alumnat de la seva classe que escrigui 4 propòsits d’any nou. Les alarmes salten en el moment en què s’adona que la majoria de nenes i també algun nen escriuen: APRIMAR-ME. No és un cas aïllat, segons l'Associació contra l'anorèxia i la bulímia un 34% de les adolescents d'entre 12 i 16 anys han fet dieta per aprimar-se.

En aquest vídeo podeu trobar materials i idees per abordar aquest debat amb el vostre grup classe.

- La socialització de gènere en l'adolescència
En l’etapa adolescent, es poden refermar aquests rols, és un moment en el que entren a jugar un paper importantíssim altres agents socials, especialment els grups d’iguals i les xarxes socials. És el que s’anomena la socialització secundària. En l’adolescència, el grup d’iguals passa a constituir-se en referent i model, tant de les creences i valors, com de l’estètica i la roba, les actituds, les companyies, la música, etc., en aquesta etapa els papers assignats a noies i nois són diferenciats, sovint fortament estereotipats i, en molts casos, legitimadors de les relacions abusives. Tenim múltiples exemples en pel·lícules, cançons, videojocs…

Durant l’adolescència conformem i assentem la pròpia identitat i en aquest procés, que està travessat pel dispositiu de socialització diferencial de gènere, és important assenyalar dues àrees d’influència:

La percepció de sí mateix/a a través:
* Del reconeixement del propi cos.
* De la identificació amb les persones més properes: progenitors i altres figures de referència de l’entorn quotidià.
* De la relació progressiva i gradual amb l’entorn proper.
* De la possibilitat de satisfer les pròpies necessitats.

La relació i interacció amb l'entorn i amb els/les altres:
* Reconeixement de l’altre com a subjecte.
* Reconeixement de la interdependència com a necessitat de vida.
* Reconeixement del l’entorn en el que es construeix.

En aquests procés, els i les adolescents, es plantegen qüestions al voltant de:
1. Qui soc? En relació amb: un nom propi, orígens, gènere, condició social…
2. Què penso? Valors, principis, creences.
3. Què sento? Sentiments, emocions, desitjos i preferències.

SABÍES QUÈ…
La relació entre la percepció d'un/a mateix/a i el que els altres subjectes accepten, valoren i aproven, constitueix un intercanvi imprescindible en el procés de construcció de la pròpia identitat. La necessitat d’aquest reconeixement per part de les altres persones pot dificultar o facilitar la construcció d’una identitat pròpia i segura. Per tant, en el sentit en què hem elaborat anteriorment, el dispositiu de socialització diferencial de gènere tindrà un pes determinant per a l’acceptació i valoració d’un/a mateix/a.

todo box


Dispositiu de socialització diferencial de gènere: El dispositiu de socialització diferencial de gènere és el conjunt de normes, preceptes, rols i estereotips que construeixen els models socials de la feminitat i de la masculinitat normatives.


Gènere: conjunt de característiques d'origen cultural relatives a patrons de comportament i d'identitat sobre la base de les quals s'estableix socialment la distinció entre homes i dones.
- Mandats de gènere. Conjunt de normes que, a través de processos de transferència no conscients, articulen l’entramat de significats, criteris, pautes i conductes que són pròpies del gènere masculí i del gènere femení.
- Estereotips de gènere. Conjunt de característiques que socialment s’atribueixen a homes o a dones.
- Rols de gènere. Conjunt de tasques i funcions assignades depenent d’allò que en cada moment històric i cada societat es considera com apropiat segons el gènere assignat.

Socialització de gènere. Procés d’aprenentatge diferencial a través del qual es transmeten creences, valors i comportaments desitjables per a la masculinitat i per a la feminitat.
- Socialització primària. Es produeix en l’entorn familiar on l’aprenentatge dels rols de gènere s’inicia, principalment, a través del llenguatge i del modelatge.
- Socialització secundària. Es produeix en la interacció amb altres agents socials. En l’etapa vital adolescent i jove, prenen especial importància els grups d’iguals i les xarxes socials.

</WRAP>

Evidentment no tothom assumeix els mandats de gènere de la mateixa manera, en el procés de construcció de la pròpia identitat hi trobem estratègies diverses que van des de la incorporació, l’adaptació, o el rebuig als estàndards socials hegemònics que situa el dispositiu de socialització diferencial de gènere.

En aquest punt hem d’introduir el concepte d’autoestima, un concepte que té un pes i un impacte específic en els processos de construcció de la pròpia identitat.

El primer que hem de ressaltar és que l’autoestima es construeix, no es una qualitat estàtica i inamovible sinó que pot modificar-se i tenir oscil·lacions en funció de les situacions personals i de les interaccions externes. Una bona autoestima és important, ja que facilita mecanismes de autoprotecció, autoconfiança i desenvolupament personal. La construcció de l’autoestima està vinculada amb la pròpia percepció, amb sentir-nos valuosos i valuoses i percebre que les accions, les decisions, els sentiments, les emocions, i els projectes propis tenen una dimensió de valoració positiva per a una mateixa/un mateix, a la vegada que són valorats i acceptats per les persones més properes afectivament i pel propi entorn social. S’inicia en la infantesa quan la mirada, l’acceptació i els retorns positius de les figures parentals tenen una gran importància, i continua al llarg de la vida, pot créixer o minvar en funció de l'experiència en la interacció.

  • De quina manera el gènere condiciona el reconeixement i l’autoestima?

És important tenir en compte que en el nostre context social no és el mateix que una noia faci “coses de nois” a que un noi faci “coses de noies”. Un exemple transcendent per a l’alumnat: que un noi utilitzi la seva sexualitat lliurement, actitud per la qual rebrà aprovació, felicitacions i reconeixement per part dels seus iguals, a que ho faci una noia, que rebrà reprovació social, insults, menyspreus per part de les seves iguals i violència per part d’alguns homes. Tots aquests condicionants tenen incidència en la conformació de la pròpia autoestima, que és un factor imprescindible en la construcció de la pròpia identitat.

En el marc de l’actual dispositiu de socialització diferencial de gènere, per a les dones serà més difícil construir-se en una valoració positiva de si mateixes atès que els valors que s’associen a la feminitat es presenten des de la carència: debilitat, inestabilitat, inseguretat, passivitat, obediència, inhibició, manipulació, sensibilitat…, especialment si es continuen proposant com a valors i actituds desitjables per a les dones, les joves, les nenes, sense qüestionar-los.

En canvi els valors associats a la masculinitat: força, seguretat, activitat, emprenedoria, claredat, potència…, es presenten des de la capacitat d’agència de la pròpia vida i de la pròpia trajectòria. Aquests atributs afavoreixen la construcció d’una autoestima segura i una autovaloració positiva. Això, però, no vol dir que sigui fàcil per a tots els homes, joves i nens. Certament, quan la seva identitat no respon a aquest model o no s'hi senten identificats també pateixen sancions. Tot i això, el model de masculinitat hegemònica ocupa una posició de privilegi.

CITA
…les penalitzacions rebudes en intentar sortir-se del rol assignat tenen un impacte important en el procés de construcció de la subjectivitat davant el risc que pot suposar el no ser acceptat/da - “els nens no juguen a nines”, “les nenes no criden”, “els nois han de ser forts”, “les noies s’han de protegir”-, especialment quan són fetes per les figures d’afecció més properes (mare, pare, germans..) de les quals es depèn per al desenvolupament físic i emocional. D’alguna manera, cada individu adquireix un model cognitiu que sintonitza amb el món real en el que es troba de forma que allò exterior social ajuda a formar allò interior psicològic, per tant, no resulta fàcil dissociar-se del món particular en el que es viu ”.
Guia pedagògica Estimar no fa mal(2015)

CITA:
«Los niños son socializados para tener éxito y poder social. Las niñas, en cambio, son socializadas para tener éxito en el amor; deben competir para ser más bellas y deseadas. La rivalidad masculina invita al crecimiento personal y colectivo; la rivalidad femenina invita a la individualidad y la crítica destructiva».
Gema Otero

CITA


“Moltes vegades aquests exercicis de resistència a les masculinitats també tenen a veure amb què molts dels altres eixos de desigualtat estan en moviment, i la masculinitat és l’únic lloc comú que et pot donar, almenys, un cert estatus entre els teus iguals. A molts nois, l’únic que els hi queda és la masculinitat, perquè han fracassat en el compliment de moltes altres normes. Entendre això és molt important.”
Miquel Missé

En les diferents etapes del procés de socialització, l’escola esdevé un agent socialitzador de gran importància atès què intervé en tot el procés formatiu i educatiu de les criatures i dels i les joves. Per tant, és un agent important en la transmissió dels rols i estereotips de gènere. En el procés educatiu, el professorat, les matèries, el currículum explícit i també l’ocult poden tenir, i tenen, forta influència en la normalització del dispositiu de socialització diferencial de gènere, en la mesura que poden incidir en la seva reproducció o bé en el seu procés de desarticulació.

  • Dinàmiques de poder i d’exclusió: Interseccionalitat

La interseccionalitat és una aportació teòrica i metodològica de les feministes negres que situa la necessitat d’una perspectiva d’anàlisi complexa, una contribució imprescindible que parteix de la necessitat d’expressar, des de la pròpia experiència, els significats que sorgeixen en la intersecció de les diverses estructures de poder: patriarcat, racisme, colonialisme i capitalisme.

CITA:
Dins el feminisme, la idea que l’experiència d’opressió no podia ser explicada només a través del gènere havia estat posada de relleu per col·lectius com el Combahee River Collective (1977) (…) Però no va ser fins a finals dels vuitanta que el concepte d’”interseccionalitat” va ser introduit com a tal per Kimberlé Crenshaw (1989) com a forma de descriure les interconnexions existents entre la raça i el gènere en les dones negres. Les seves contribucions seguien els intents de les feministes negres de desplaçar el subjecte normatiu del feminisme, és a dir, la dona blanca, occidental, heterosexual i de classe mitja, que havia estat fins aleshores la mesura de la política feminista.
Geografies de la interseccionalitat: llocs emocions i desigualtats.
Maria Rodó – de- Zárate
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm 82, desembre 2016, p.141-163

Què és la interseccionalitat?Vídeo molt visual en què s’explora el concepte d’interseccionalitat des d’una mirada aplicada al disseny de les polítiques públiques municipals.

La configuració de les relacions socials de poder s’articulen des de la dimensió relacional i hi intervenen múltiples interaccions – la majoria de vegades no conscients ni reflexionades – que es conformen a partir de les normes socials, la tradició, el costum, els relats i els discursos que naturalitzen la desigualtat humana. En aquest sentit, els imaginaris socialment arrelats que s’expressen a través dels estereotips incideixen en la construcció de la pròpia subjectivitat a partir de la posició que cada persona ocupa d’acord amb els paràmetres del status quo. Les identitats socials i les jerarquies de poder determinen l’accés als recursos i al relat de la pròpia existència i determinen quina és la posició de privilegi social.

Un privilegi és una forma jurídica o una forma social que atorga un tractament d'excepció beneficiós - individual o col·lectiu - respecte del tractament, jurídic o social, que confereix a la resta.

Mis privilegios en gerundio Divertidíssim monòleg de la Pamela Palenciano en què reflexiona al voltant de la identificació dels propis privilegis i de quines són les eines necessàries per revisar-los.

La interseccionalitat és una eina que aporta claredat respecte de la interdependència dels diferents sistemes de dominació i que adverteix de les limitacions dels estudis que analitzen, de manera aïllada, els diferents eixos de desigualtat. És important comprendre que les dones no som un grup homogeni i que no totes ocupem la mateixa posició dins de les estructures de poder.

CITA:
Cuando las mujeres de clases altas utilizan de manera oportunista la plataforma feminista, mientras ayudan a mantener el mismo sistema patriarcal que en última instancia las volverá a subordinar, debilitan las políticas feministas y no solo traicionan al feminismo sino también a sí mismas.
bell hooks

En l’abordatge de la violència masclista la perspectiva d’anàlisi interseccional situa la importància de considerar les dones – i específicament les dones víctimes de violència masclista – com un grup heterogeni i, al mateix temps, identificar les necessitats específiques que cada dona, en funció del seu context de realitat, precisa en el seu procés de recuperació. Al mateix temps, emmarca la necessitat de significar tots els imaginaris que articulen la legitimació de la violència contra les dones per tal de poder disposar d’eines de comprensió que no siguin revictimitzadores ni externalitzadores.

CITA:
La Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista incorpora la següent definició:
Interseccionalitat o intersecció d’opressions: concurrència de la violència masclista amb altres eixos de discriminació, com l’origen, el color de la pell, el fenotip, l'ètnia, la religió, la situació administrativa, l’edat, la classe social, la precarietat econòmica, la diversitat funcional o psíquica, les addiccions, l’estat serològic, la privació de llibertat o la diversitat sexual i de gènere, que fa que impactin de manera agreujada i diferenciada. La interacció d’aquestes discriminacions ha d’ésser tinguda en compte a la hora d’abordar la violència masclista.
En la mateixa línia estableix que:
La violència masclista provoca un impacte agreujat i diferenciat quan concorre amb altres motius de discriminació, com l’origen, el fenotip, el grup ètnic, la religió, la situació migratòria, l’edat, la classe social, la discapacitat física o intel·lectual, l’estat serològic, la toxicomania o qualsevol altre addicció, la privació de llibertat, l’orientació sexual o la identitat i expressió de gènere

La interseccionalitat és una pràctica que situa la comprensió del procés de construcció de la pròpia identitat a partir del reconeixement de les múltiples estructures de poder i de com, aquestes estructures de poder, convergeixen en la concreció quotidiana de la vida cada persona. Així, en la conformació del sentit de qui som i de com som llegides des de la posició social que ocupem en relació amb el gènere, la raça, la classe social, la sexualitat, l’edat, el color de la pell, les capacitats, la nacionalitat, la religió… es configuren les relacions de poder i es regula l’accés als recursos, a la paraula i a l’oportunitat de significar la pròpia experiència.