1.1 Marc Conceptual

  • Conceptes i genealogia

La violència vers les dones és una realitat tangible en totes les societats patriarcals. Al llarg de la història, les dones han gestat estratègies per poder significar què és i què representa aquesta violència que, de manera específica, atempta contra la seva integritat física, sexual, econòmica i emocional. Malgrat la violència contra les dones té una existència i una historicitat universal, no hi ha consensos absoluts respecte de l’ús i de l’abast dels conceptes que la refereixen. La violència contra les dones forma part de la història de la humanitat, és difícil situar en el món i al llarg de la història una societat lliure de violència contra les dones, això no obstant el reconeixement social d’aquesta violència com una vulneració dels Drets Humans és un moviment recent que té, encara ara, múltiples detractors que o bé la neguen, o bé minimitzen els seus efectes o en responsabilitzen les dones.

CITA
"La historia siempre ha sido escrita por los hombres, con una finalidad clara que no es otra que la de continuar con la narrativa social del patriarcado, la misoginia y la inmanencia de la mujer como una otredad, un sujeto no válido para el poder y tendente a generar el caos en todos los espacios en los que está presente. Estas narrativas de la misoginia, el machismo y la violencia contra la mujer se pierden en el tiempo. Son imaginarios sociales ancestrales, que principalmente encontramos en las primeras estructuras jurídicas que no son otras que las religiosas."
Una revisión histórica de las violencias contra las mujeres

Situar el recorregut dels diferents conceptes que s’han definit per nombrar la violència contra les dones és una tasca necessària que ens ajuda a comprendre’n el seu abast, la seva dimensió i les diferents estratègies d’abordatge. Resseguir el procés de conceptualització de la violència contra les dones demanaria un treball exhaustiu de recorregut historiogràfic i jurídic. Per aquesta raó, en aquest curs situarem l’any 1975 com a punt de partida i la primera Conferència Mundial de la Dona, que organitzà Nacions Unides a la ciutat de Mèxic, com el primer context de treball en què, per primera vegada, la violència contra les dones esdevingué una qüestió prioritària.

És en el marc del treball de Nacions Unides l’any 1975 que se situà com a necessari el treball de definició, amb claredat, d’aquest concepte per tal que els Estats assumissin la seva responsabilitat i es visualitzés l’existència d’un compromís de la comunitat internacional respecte de l’eliminació de la violència contra les dones. La veritat, com afirmava Maria Aurèlia Capmany, necessita ser dita perquè si no es diu no existeix. Per aquesta raó, justament, les paraules que emprem per parlar de la violència contra les dones són imprescindibles, perquè ens donen marc de comprensió i ens situen davant la responsabilitat de tornar-la impensable.

Violència contra la dona és el concepte que apostà Nacions Unides per referir la violència que s’exerceix contra les dones per raó de sexe i aquesta és la seva definició: ‘tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de perpetració de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeix en l’àmbit públic com en l’àmbit privat. Aquest terme s’inscriu l’any 1993 a la Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer.

SABIES QUÈ…
La Declaració de Nacions Unides afirma que la violència contra les dones és un greu atemptat contra els Drets Humans de les dones i de les nenes i és la manifestació més explícita de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones.

En aquest sentit, s’entén la violència contra les dones com un dels principals mecanismes socials per mantenir la posició de subordinació de les dones respecte dels homes.

Per tant, l’objectiu de la violència contra les dones, en totes les seves formes i manifestacions, és la perpetuació de l’ordre patriarcal, del seu model de jerarquia i de dominació. Per aquest motiu, fer atenció a la terminologia és un treball necessari, perquè emmarca les diferents perspectives d’anàlisi i situa les diferents respostes socials i legals que es proposen respecte de la seva eradicació.

CITA
La violencia contra las mujeres no es exclusiva de ningún sistema político o económico; se da en todas las sociedades del mundo y sin distinción de posición económica, raza o cultura. Las estructuras de poder de la sociedad que la perpetúan se caracterizan por su profundo arraigo y su intransigencia. En todo el mundo, la violencia o las amenazas de violencia impiden a las mujeres ejercitar sus derechos humanos y disfrutar de ellos.

Está en nuestras manos. No más violencia contra las mujeres. Amnistía Internacional, Editorial Amnistía Internacional – EDAI, 2004, pp. 18 y 19. En Flora Tristán, 2005.

En el marc de la normativa de l’Estat Espanyol, fins l’any 1.989 no existia cap delicte que tipifiques la violència contra les dones, amb l’ aprovació de l’ article 173.2 del Codi Penal, el terme jurídic que va passar a acollir i significar la violència contra les dones dins de l’ordenament jurídic espanyol fou el de violència domèstica. D’acord amb el que dicta la Llei, la violència domèstica suposa la comissió d’un delicte de maltractament continuat contra persones vinculades afectivament o familiarment amb la persona agressora o amb les que s’estableix una relació de convivència. La violència domèstica té com a subjecte de referència la família i no refereix cap menció al context social de discriminació que pateixen les dones d’acord amb allò que emmarca Nacions Unides.

Això no obstant, no podem perdre de vista que la composició de la família com a unitat social està travessada per les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones i, per tant, el seu funcionament i la seva composició estan influïdes pels sistema de creences patriarcal. En conseqüència, no totes les persones que formen part de la unitat familiar tenen la mateixa posició de poder ni poden fer prevaldre la seves necessitats de la mateixa manera.

CITA
En sus orígenes, la familia era de tipo patriarcal, es decir, que la autoridad la ejercía un varón, el jefe familiar o pater familias. Éste es la única persona dentro del núcleo familiar romano que no está sometido a la autoridad de otro (es una persona sui iuris, es decir, “de propio derecho”). Sin embargo, el resto de miembros de la familia están bajo la autoridad del pater familias, dependen de su voluntad (son personas alieni iuris, es decir, “bajo la autoridad o derecho de otro”). La familia romana composición

En el marc de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, la família s’esdevé un dels eixos de treball prioritaris i es demanda la llei del divorci, la pàtria potestat no exclusiva per a l’home, el reconeixement de drets per a les mares solteres, la supressió de la condició de fills il·legítims per a les criatures nascudes fora del matrimoni i la supressió del delicte d’adulteri femení del Codi Penal. La família representava per a les dones un lloc de discriminació jurídica i social que impedia que les dones poguessin ésser titulars d’un compte bancari sense tutela marital o parental i que les expulsava del mercat de treball si així ho decidia el marit en el moment en que es formalitzava el matrimoni.

Moltes veus dins del moviment feminista qüestionaren la manca d’anàlisi i d’estudi de les dades que, en relació amb la violència domèstica, situaven els percentatges respecte del subjecte agressor i del subjecte víctima. La inexistència d’estadístiques al respecte indicaven la creença hegemònica que es tractava d’un problema d’índole particular sense cap relació amb l’estructura social i el sistema de valors. En aquesta línia, Jalna Hanmer publicà l’any 1977 a la revista Questions Feministes, dirigida per Simone de Beavoir, l’article Violence et control social des femmes en què es preguntava la raó per la qual no es feien estadístiques per conèixer la incidència de la violència contra les dones en el sí de la unitat familiar. És important assenyalar que en el moment en què hem pogut disposar de dades respecte de la incidència que la violència contra les dones té – i ha tingut al llarg de la història – en el global que recull el concepte violència domèstica, s’ha fet evident fins a quin punt és important reconèixer els condicionants socials i culturals que legitimen l’ús de la violència contra les dones i quin és l’abast i la incidència que la violència té en la vida quotidiana de les dones, de manera important i significativa en el context familiar.

L’any 2019 es van presentar un total de 15.744 denuncies per violència domèstica als Jutjats d’Instrucció i de 1a. Instància i 166.936 denuncies per violència de gènere als Jutjats de Violència sobre la Dona.Dades del Consejo General del Poder Judicial

Durant la dècada dels setanta del segle XX les diferents perspectives feministes s’incorporen a les universitat i posicionen les seves aportacions des del reconeixement acadèmic. Aquest treball incideix en la conceptualització de la violència domèstica i assenyala les carències que aquest concepte té a l’hora de generar marc de comprensió i d’intervenció respecte de la violència contra les dones. És per aquesta raó que l’aparició del concepte VIOLÈNCIA DE GÈNERE representa un punt d’inflexió, ja que aporta un marc d’anàlisi que reconeix la dimensió estructural i simbòlica de la violència contra les dones.

CITA
"La violència de gènere és la forma de violència més pandèmica en el món, i no és fins ara que som testimonis d'un sorgiment d'oposició popular a aquestes formes de violència".


Ángela Davis
Lliçó inaugural UCR 2018 (Vídeo)

L’expressió violència de gènere és la traducció de l’anglès del terme gender-based violence o gender violencia, concepte consensuat i assentat durant la Conferència de Beijing (1995). Amb aquest concepte s’identifica la violència que s’exerceix contra les dones per raó del seu sexe com a conseqüència de la seva posició de submissió als homes en les societats patriarcals. La categoria gènere reconeix la situació de discriminació històrica de les dones, connecta l’abordatge de la violència amb els aprenentatges que les dones incorporen dins del dispositiu de socialització diferencial de gènere, admet la posició de privilegi dels homes i distingeix la impunitat que aquesta posició els hi confereix respecte de la perpetració de la violència.

Emmarcar la violència en el context de la relació de poder que s’articula a través de l’obediència als mandats de gènere de la feminitat i de la masculinitat garanteix la incorporació d’una anàlisi feminista: disposar d’eines específiques d’abordatge de la violència contra les dones que se situen en la comprensió de l’afectació de la violència simbòlica i en la necessitat de desarticular els ancoratges que col·loquen a les dones en una posició de risc i de vulnerabilitat.

Així, en el marc de la IV Conferència Mundial sobre la Dona, es defineix Violència de gènere com qualsevol acte de violència basat en el gènere que té com a resultat, o és probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces dels esmentats actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada.

Tanmateix, en el marc de la transposició legislativa a l’Estat Espanyol a través de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, el concepte Violència de Gènere queda circumscrit a l’àmbit de la parella o ex-parella.

CITA
La violencia de género ha sido y sigue siendo una de las manifestaciones más claras de la desigualdad, subordinación y de las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres. Este tipo de violencia se basa y se ejerce por la diferencia subjetiva entre los sexos. En pocas palabras, las mujeres sufren violencia por el mero hecho de ser mujeres, y las víctimas son mujeres de cualquier estrato social, nivel educativo, cultural o económico. La violencia de género es aquella que se ejerce sobre las mujeres por parte de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones de afectividad (parejas o ex-parejas). El objetivo del agresor es producir daño y conseguir el control sobre la mujer, por lo que se produce de manera continuada en el tiempo y sistemática en la forma, como parte de una misma estrategia.
Definición de violencia de género

SABIES QUÈ …
En el marc del territori espanyol, anomenar VIOLÈNCIA DE GÈNERE a la violència contra les dones en l’àmbit de la parella heterosexual, va ser un assoliment del MOVIMENT FEMINISTA que va comportar l’aprovació d’una llei específica, i que s’avancés en la conscienciació social i en el suport institucional a les dones víctimes.

Malgrat l’avenç que representà la incorporació del concepte violència de gènere, el fet que aquest quedés circumscrit a l’àmbit de la parella o ex-parella limità l’abordatge de totes les violències que les dones pateixen, pel simple fet de ser dones, en altres àmbits de la seva vida.

Per aquest motiu, des dels feminismes i en el marc del procés d’abordatge de la violència contra les dones, es varen començar a impulsar nous conceptes que permetessin desenvolupar respostes legals i socials per abordar-la. En aquesta línia, la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix el concepte Violència Masclista com la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

El masclisme és una ideologia que fixa una interpretació concreta de la realitat i estableix una lectura del món a través de la codificació de les emocions, les percepcions, les creences, les idees, els raonaments i les narratives discursives i pressuposa la superioritat dels homes sobre les dones. El masclisme és la ideologia que sosté, articula, legitima i justifica l’exercici de la violència dels homes contra les dones.

En aquest ordre de sentit, tot i que la Llei catalana no ho recull quan articula la definició del concepte violència masclista, la ideologia masclista regula també les violències que s’exerceixen contra totes aquelles persones que no obeeixen les normes de gènere, ja sigui per orientació sexual, d’ identitat de gènere o d’expressió de gènere. L’abast de qui pot ésser víctima de violència masclista és un debat obert que demana situar novament els marcs de comprensió i anàlisi.

SABIES QUÈ …
En aquesta mateixa línia, tenim la proposta paradigmàtica del concepte de violències de gènere que apunta a les violències diverses que neixen més enllà de la dicotomia home / dona. Aquí, a Catalunya, en aquest mateix sentit, s’ha normalitzat l’ús del concepte violències masclistes. Aquest és un terme que es proposa per visibilitzar les violències més enllà de la desigualtat home / dona i fa referència a totes aquelles violències exercides en nom del gènere com a construcció social i tots els eixos de desigualtat en els que es sustenta (identitat o orientació LGTBIQ+, classe social, racialització, cànon de bellesa, diferències estètiques, diversitat funcional, edat, …).

Aquest marc de comprensió s’incorpora parcialment a l’article vuitè de la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista i ho fa quan defineix la Violència en l’àmbit educatiu, àmbit en que es situen també les violències que es produeixen per raó de gènere o d’identitat sexual.

Finalment, a través de l’aprovació del Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica, conegut popularment com el Conveni d’Istanbul, observem com els conceptes que s’articulen són violència contra les dones i violència domèstica. El Conveni és el document marc de la legislació Europea respecte de l’abordatge de la violència contra les dones i la violència domèstica que segons recull el propi text, afecta a les dones de manera desproporcionada.

CITA

A los efectos del presente Convenio:

por “violencia contra las mujeres” se deberá entender una violación de los derechos humanos y una forma de discriminación contra las mujeres, y designará todos los actos de violencia basados en el género que implican o pueden implicar para las mujeres daños o sufrimientos de naturaleza física, sexual, psicológica o económica, incluidas las amenazas de realizar dichos actos, la coacción o la privación arbitraria de libertad, en la vida pública o privada;

por “violencia doméstica” se entenderán todos los actos de violencia física, sexual, psicológica o económica que se producen en la familia o en el hogar o entre cónyuges o parejas de hecho antiguos o actuales, independientemente de que el autor del delito comparta o haya compartido el mismo domicilio que la víctima. Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica. CONVENI D’ISTANBUL

Síntesi del cronograma i de la conceptualització normativa de la violència vers les dones.
1993. Violència contra la dona. Nacions Unides. Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer.
1989. Violència domèstica. Normativa Espanya. article 173.2 del Codi Penal
1995. Violència de gènere. ONU Dones. IV Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing
2004. Violència de gènere. Normativa Espanya. Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género
2008. Violència masclista. Normativa Catalunya. Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista I Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista
2011. Violència contra les dones. Consell d’Europa. Conveni d’Istanbul (Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica). El Conveni d’Istanbul redefineix també el concepte de violència domèstica per assenyalar les violències entre la família siguin convivents o no.
(Dècada 2010 – 2020). Violències de gènere i violències masclistes. Conceptes d’ús social no recollits al marc normatiu. S’estén el seu ús en aquest període per anomenar altres violències patriarcals més enllà de la violència contra les dones pel sol fet de ser-ne.

La importància de comprendre els conceptes i la seva evolució històrica rau, justament, en la gran contrarietat que existeix per denominar què és i què representa la violència contra les dones i la dificultat que existeix per assolir consensos socials i polítics.

SABIES QUÈ…

En la intersecció del marc normatiu internacional fruit de la Convenció dels Drets de l’Infant (1989) -amb el treball periòdic del Comité dels Drets de l’Infant-, i l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, ambdues de Nacions Unides, i el Conveni d’Istanbul (2011) del Consell d’Europa -amb el treball abordat a través del Pacto de Estado contra la violencia de género-, s’ha publicat la Ley Orgánica 8/2021, de 4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia.En el seu préambul la LLei indica: Esta ley orgánica se relaciona también con los compromisos y metas del Pacto de Estado contra la violencia de género, así como de la Agenda 2030 en varios ámbitos, y de forma muy específica con la meta 16.2: «Poner fin al maltrato, la explotación, la trata y todas las formas de violencia y tortura contra los niños.» dentro del Objetivo 16 de promover sociedades, justas, pacíficas e inclusivas. Las niñas, por su edad y sexo, muchas veces son doblemente discriminadas o agredidas. Por eso esta ley debe tener en cuenta las formas de violencia que las niñas sufren específicamente por el hecho de ser niñas y así abordarlas y prevenirlas a la vez que se incide en que sólo una sociedad que educa en respeto e igualdad será capaz de erradicar la violencia hacia las niñas.

  • Àmbits i tipologies de la violència

CITA
"…la violència contra la dona pot tenir, entre unes altres, les següents formes: a) La violència física, sexual i psicològica en la família, inclosos els cops, l'abús sexual de les nenes en la llar, la violència relacionada amb el dot, la violació pel marit, la mutilació genital i altres pràctiques tradicionals que atempten contra la dona, la violència exercida per persones diferents del marit i la violència relacionada amb l'explotació; b) La violència física, sexual i psicològica al nivell de la comunitat en general, incloses les violacions, els abusos sexuals, la fustigació i la intimidació sexuals en el treball, en institucions educacionals i en altres àmbits, la tracta de dones i la prostitució forçada; c) La violència física, sexual i psicològica perpetrada o tolerada per l'Estat, on sigui que succeeixi."
Conferència Mundial de les Dones de Beijing. Nacions Unides (1995)

Tal com hem vist, a nivell conceptual i de reconeixement de les diferents organitzacions internacionals de referència, la violència vers les dones pel fet de ser-ne abasta qualsevol àmbit en el que es produeixi i totes les tipologies que puguin ser utilitzades per al seu exercici. Tot i aquest reconeixement i acceptació generalitzats que impregnen els valors del Dret intern de cada país que subscriu els instruments elaborats per aquestes organitzacions, articulen els marcs normatius segons les seves creences.

Àmbits de la violència masclista
Un exemple de molta transcendència en el nostre context normatiu és el de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere. És la llei d'àmbit estatal de caràcter penal que, tot i que en el seu preàmbul reconeix i visibilitza la universalitat de la violència vers les dones com “el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat”.

CITA
La violencia de género no es un problema que afecte al ámbito privado. Al contrario, se manifiesta como el símbolo más brutal de la desigualdad existente en nuestra sociedad. Se trata de una violencia que se dirige sobre las mujeres por el hecho mismo de serlo, por ser consideradas, por sus agresores, carentes de los derechos mínimos de libertad, respeto y capacidad de decisión. Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere


En el seu articulat no dona cabuda a la diversitat de violències que pateixen nenes, noies i dones pel fet de ser dones a la nostra societat i tipifica només com a delicte de violència de gènere la que s’exerceix sobre les dones en l'àmbit privat: de la parella o ex parella, per tant, deixa sense marc legislatiu específic d'àmbit penal a les dones que la pateixen en altres àmbits.

CITA
Artículo 1. Objeto de la Ley.
1. La presente Ley tiene por objeto actuar contra la violencia que, como manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia.
Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere

Així, segons aquest instrument normatiu, les violències de gènere que les dones pateixen en altres àmbits no es regulen des d’aquesta llei i, per tant, l’aplicació de la llei que correspongui a cada cas no parteix del reconeixement de la violència simbòlica i estructural que està en el substrat d’aquella vivència de violència concreta sobre la qual s’està legislant. En conseqüència, queda reduïda al marc d’un fet aïllat i exclosa de l’assumpció de la responsabilitat cultural i social que es reconeix davant la violència de gènere.

La Llei 5/2008 del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, és una llei específica per al territori català i per tant de caràcter civil, que en el seu articulat amplia la mirada a altres àmbits on les dones pateixen violència:


- Violència en l'àmbit de la parella.
- Violència en l'àmbit familiar.
- Violència en l'àmbit laboral.
- Violència en l'àmbit social o comunitari.
- Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei la llei 17/2020 de 22 de desembre de modificació de la llei 5/2008 del Dret de les Dones a erradicar la violència masclista i ha ampliat els àmbits on les dones pateixen violència masclista pel fet de ser dones:


- Violència en l’àmbit digital.
- Violència en l’àmbit institucional
- Violència en l’àmbit de la vida política i l'esfera pública de les dones.
- Violència en l’àmbit educatiu

CITA
Violència en l’àmbit educatiu: qualsevol tipus de violència que es produeix en l’entorn educatiu entre els membres de la comunitat educativa. Es pot produir entre iguals, de major d’edat a menor d’edat o viceversa. Inclou l’assetjament, l’abús sexual i el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Entre aquestes violències n’hi ha que es produeixen per raó de gènere o d’identitat sexual.
Llei 17/2020 de 22 de desembre de modificació de la llei 5/2008 del Dret de les Dones a erradicar la violència masclista

La tipificació per llei de la violència masclista a l’àmbit educatiu col·loca la responsabilitat de la prevenció i també de la detecció i la intervenció en les estructures del sistema educatiu.

Aquesta mateixa norma jurídica especifica que: Les nenes i les adolescents són subjectes de dret de la llei i, per tant, també ho són les nenes i les adolescents transgènere.

CITA
Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que resta redactat de la manera següent:
2. Les referències a les dones incloses en aquesta llei s'entén que inclouen les nenes i les adolescents, i, per tant, també les dones, nenes i adolescents transgènere.
Llei 17/2020 de 22 de desembre de modificació de la llei 5/2008 del Dret de les Dones a erradicar la violència masclista

Aquesta modificació de la Llei 5/2008 ha ampliat i detallat també violències exercides en l’àmbit social i comunitari, en aquest sentit és important assenyalar que ha inclòs la violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones i el feminicidi dins d’aquest àmbit.

Tipologies de la violència masclista Seguint amb la interpretació que el nostre context legal fa de la violència masclista a Catalunya o de la violència de gènere al territori espanyol, trobem que la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere reconeix les següents tipologies de violència de gènere:

CITA
“La violencia de género a que se refiere la presente Ley comprende todo acto de violencia física y psicológica, incluidas las agresiones a la libertad sexual, las amenazas, las coacciones o la privación arbitraria de libertad”.
Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere

La llei 5/2008, fins al moment de la seva modificació, reconeix que la violència masclista es pot exercir d'alguna de les formes següents:


- Violència física: comprèn qualsevol acte o omissió de força contra el cos d'una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.
- Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, d'humiliació, de vexacions, d'exigència d'obediència o submissió, de coerció verbal, d'insults, d'aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.
- Violència sexual i abusos sexuals: comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l'exhibició, l'observació i la imposició, per mitjà de violència, d'intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.
- Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l'àmbit familiar o de parella.

L’entrada en vigor de la Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008, reconeix noves formes o tipologies de violència masclista:


- Violència obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius: consisteix a impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions en què es duu a terme, d’acord amb els supòsits inclosos en la legislació sectorial aplicable. Inclou l’esterilització forçada, l'embaràs forçat, l'impediment d'avortament en els supòsits legalment establerts i la dificultat per a accedir als mètodes contraceptius, als mètodes de prevenció d’infeccions de transmissió sexual i del VIH, i als mètodes de reproducció assistida, i també les pràctiques ginecològiques i obstètriques que no respectin les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de la dona.
- Violència digital: consisteix en els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones. Aquests actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips; danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar de la dona; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política i la seva llibertat d'expressió.
- Violència de segon ordre: consisteix en la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista. Inclou els actes que impedeixen la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situació de violència masclista.
- Violència vicària: consisteix en qualsevol tipus de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare.

Veiem que el marc normatiu de cada societat categoritza i ordena les possibilitats i els recursos per a l’abordatge comunitari de les relacions de violència vers les dones, i defineix i atorga el marc d’identificació de la violència en l’experiència de vida de les dones i de les persones singulars que conformen la societat concreta.

  • Prevenció

Tal com dèiem a l'inici, per abordar la prevenció de la violència masclista en l'àmbit educatiu ens cal conèixer el marc conceptual i legal de referència. En aquest apartat concretem què s'entén per prevenció i a quins nivells s’intervé des de l'àmbit educatiu.

SABIES QUÈ…
El redactat del Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista recull com a eix bàsic d’actuació la prevenció i la defineix com el conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència del fenomen de la violència masclista mitjançant la reducció dels factors de risc. I segueix: La prevenció n’evita la normalització. Les actuacions preventives han de considerar tant els casos en els quals encara no s’han manifestat les situacions d’abús, a fi d’actuar a l’avançada - especialment entre la població jove -, com els casos en els quals ja s’han donat situacions de violència per evitar-ne la cronicitat.

Ens cal però veure quin és el reconeixement i definició que en fa la legislació vigent perquè confereix el marc de comprensió i d’actuació, atorga les responsabilitats i regula els recursos necessaris per al seu compliment.

CITA
La prevenció és el conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc, i impedir-ne així la normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania, especialment les dones, en el sentit que cap forma de violència no és justificable ni tolerable.
Llei 5/2008 del Dret de les Dones a Erradicar la violència masclista

La Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008 fa una aportació molt transcendent i defineix la Prevenció com: El conjunt d'accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc, i impedir-ne així la normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania en el sentit que cap forma ni manifestació de violència no és justificable ni tolerable.

La modificació de la llei exclou del redactat de la definició de Prevenció l’entre-comes “especialment les dones”, d’aquesta manera descarrega a les dones de la responsabilitat principal en la prevenció de la violència que pateixen.

Nivells de prevenció:
Prevenció Primària: nivell on es treballa per tal que el problema no succeeixi. Aquí s’inclouen totes aquelles estratègies de sensibilització i de prevenció que faciliten la conscienciació de la problemàtica i la visibilització de les arrels de la violència masclista. És en aquest nivell que incidim, a través de la nostra pràctica educativa a l’escola, fomentant una mirada crítica en relació als diferents factors culturals i socials que interactuen en la problemàtica.
Prevenció Secundària: en aquest nivell es treballa amb població en risc, en aquest cas l’alumnat, per tal de poder detectar davant possibles casos de violència masclista. A través de les estructures i recursos del sistema educatiu, podem facilitar la identificació i activar la detecció de casos en els que tinguem capacitat d’incidència en el propi context i en funció de la responsabilitat que el propi rol educatiu ens confereixi.
Prevenció Terciària: en la prevenció terciària s'intervé directament amb la població afectada, això és amb alumnat que està en situacions de violència masclista bé a la família, bé a la parella, bé a l’escola. En aquest nivell treballem directament amb la persona afectada tenint en compte el grup d’iguals, la família i la seva interrelació conjuntament amb l’escola.

CITA
Les actuacions preventives han de considerar tant les situacions en què encara no s’ha donat l’abús, per permetre identificar-les, com els casos en què ja s’han donat situacions de violència, per evitar-ne la cronicitat. Per això és important referir-se a tres tipus de prevenció:
La prevenció primària pretén evitar els factors causants del risc que els problemes apareguin.
La prevenció secundària pretén diagnosticar les situacions d’alt risc i adoptar les mesures necessàries perquè els problemes no creixin i no es consolidin.
La prevenció terciària pretén intervenir en situacions ja problemàtiques per tal de donar protecció a les persones afectades.
Intervenció en situacions de relacions abusives i de violència Clara Camps Calvet

SABIES QUÈ…
Les actuacions preventives poden ser de caire més genèric –quan aborden factors de protecció– o bé més específiques –quan aborden la temàtica de la violència masclista directament.
Les actuacions preventives genèriques estan dirigides sobretot a nois i noies d’edats més joves. Poden abordar factors de protecció, com ara la resolució de conflictes de manera no violenta, l’apoderament i la capacitació personal, les relacions igualitàries, etc., sense haver de tractar necessàriament la qüestió de la violència masclista. Cal destacar que una intervenció basada a enfortir factors de protecció ens servirà també com a acció preventiva de conductes de risc lligades a altres temàtiques, com poden ser: el consum de drogues, l’anorèxia, la bulímia, etc.
Les actuacions preventives específiques incideixen més directament sobre la violència masclista i poden anar dirigides a grups de joves en els quals s’han identificat factors de risc (exercici o tolerància a la violència, actituds masclistes, discriminació a les noies joves, fortes creences respecte els rols tradicionals de gènere, relacions abusives, etc.).
Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista

Com podem veure, el treball en prevenció de violència masclista que es realitza a les escoles i centres educatius és principalment prevenció primària. No es pot obviar però, que sovint hi ha casos que precisen d'un altre nivell de prevenció, cal tenir present que identificar i/o detectar una situació de violència masclista a l'escola no significa sempre una intervenció directa sobre les persones afectades en el cas per part del professorat, però sí requereix del coneixement i de l'activació dels recursos i/o dels protocols d'intervenció que la xarxa posa a la disposició de l'escola i del professorat.

En l’àmbit educatiu disposem del Circuit simplificat d’intervenció i dels protocols per a la Millora de la convivència escolar, del Departament d’Educació, que faciliten les eines i recursos per treballar la prevenció de relacions abusives en l’entorn escolar. Aquest qüestió s'aprofundirà en el mòdul 4.

La Llei 17/2015 , del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes amb consciència que la igualtat efectiva és imprescindible per a l’erradicació de la violència, articula diferents propostes com, per exemple: Capítol I. Disposicions generals Article 1. Objecte i finalitats. f) Abordar, prevenir i erradicar, d’acord amb el que disposa la normativa vigent en la matèria, tot tipus de violència masclista contra dones i infants.

Tal com anirem veient al llarg de la formació, l'escola té molta capacitat d'incidència en els canvis culturals i socials que són necessaris per a l'erradicació de la violència masclista. Els períodes vitals que l'alumnat transita a l’etapa educativa són molt significatius en els seus processos d’integració i de transmissió de la nostra cultura i valors i, per tant, la prevenció en l'àmbit educatiu es fa imprescindible per desarticular els mecanismes i les estructures que sostenen i perpetuen aquesta violència.