1.1 Marc Conceptual

1.1.1. Introducció

La violència vers les dones és una realitat tangible en totes les societats patriarcals. Al llarg de la història, les dones han gestat estratègies per poder significar què és i què representa aquesta violència que, de manera específica, atempta contra la seva integritat física, sexual, econòmica i emocional. Malgrat la violència contra les dones té una existència i una historicitat universal, no hi ha consensos absoluts respecte de l’ús i de l’abast dels conceptes que la refereixen.

La violència contra les dones forma part de la història de la humanitat, és difícil situar en el món i al llarg de la història una societat lliure de violència contra les dones, això no obstant el reconeixement social d’aquesta violència com una vulneració dels Drets Humans és un moviment recent que té, encara ara, múltiples detractors que o bé la neguen, o bé minimitzen els seus efectes o en responsabilitzen les dones.

CITA
"La historia siempre ha sido escrita por los hombres, con una finalidad clara que no es otra que la de continuar con la narrativa social del patriarcado, la misoginia y la inmanencia de la mujer como una otredad, un sujeto no válido para el poder y tendente a generar el caos en todos los espacios en los que está presente. Estas narrativas de la misoginia, el machismo y la violencia contra la mujer se pierden en el tiempo. Son imaginarios sociales ancestrales, que principalmente encontramos en las primeras estructuras jurídicas que no son otras que las religiosas."
Una revisión histórica de las violencias contra las mujeres

1.1.2. Conceptes i genealogia

Seguir el recorregut dels diferents conceptes que s’han definit per nombrar la violència contra les dones és una tasca necessària que ens ajuda a comprendre’n el seu abast, la seva dimensió i les diferents estratègies d’abordatge. Resseguir el procés de conceptualització de la violència contra les dones demanaria un treball exhaustiu de recorregut historiogràfic i jurídic. Per aquesta raó, en aquest curs situarem l’any 1975 com a punt de partida i la primera Conferència Mundial de la Dona, que organitzà Nacions Unides a la ciutat de Mèxic, com el primer context de treball en què, per primera vegada, la violència contra les dones esdevingué una qüestió prioritària.

Síntesi del cronograma i de la conceptualització normativa de la violència vers les dones


1975-1993. Violència contra la dona. Nacions Unides. Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer.


1989. Violència domèstica. Normativa Espanya. article 173.2 del Codi Penal.


1995. Violència de gènere. ONU Dones. IV Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing.


2004. Violència de gènere. Normativa Espanya. Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.


2008. Violència masclista. Normativa Catalunya. Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista I Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.


2011. Violència contra les dones. Consell d’Europa. Conveni d’Istanbul (Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica). El Conveni d’Istanbul redefineix també el concepte de violència domèstica per assenyalar les violències entre la família siguin convivents o no.


(Dècada 2010 – 2020). Violències de gènere i violències masclistes. Conceptes d’ús social no recollits de manera explícita al marc normatiu. S’estén el seu ús en aquest període per anomenar altres violències patriarcals més enllà de la violència contra les dones pel sol fet de ser-ne.


(2024) Violències patriarcals. Aquest concepte és d'ús cada vegada més freqüent en l'àmbit de la prevenció, tot i que no està desenvolupat normativament, ja que facilita la comprensió de la violència masclista com un fenomen sistèmic i aporta eines pel treball preventiu, especialment amb nois.

La importància de comprendre els conceptes i la seva evolució històrica rau, justament, en la gran contrarietat que existeix per denominar què és i què representa la violència contra les dones i la dificultat que existeix per assolir consensos socials i polítics.

  • Violència contra la dona

És en el marc del treball de Nacions Unides l’any 1975 que se situà com a necessari el treball de definició, amb claredat, d’aquest concepte per tal que els Estats assumissin la seva responsabilitat i es visualitzés l’existència d’un compromís de la comunitat internacional respecte de l’eliminació de la violència contra les dones. La veritat, com afirmava Maria Aurèlia Capmany, necessita ser dita perquè si no es diu no existeix. Per aquesta raó, justament, les paraules que emprem per parlar de la violència contra les dones són imprescindibles, perquè ens donen marc de comprensió i ens situen davant la responsabilitat de tornar-la impensable.

Violència contra la dona és el concepte pel qual apostà Nacions Unides per referir la violència que s’exerceix contra les dones per raó de sexe i que es va definir com: "tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de perpetració de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeix en l’àmbit públic com en l’àmbit privat". Aquest terme s’inscriu l’any 1993 a la Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer.

SABIES QUÈ…
La Declaració de Nacions Unides afirma que la violència contra les dones és un greu atemptat contra els Drets Humans de les dones i de les nenes i és la manifestació més explícita de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones.

En aquest sentit, s’entén la violència contra les dones com un dels principals mecanismes socials per mantenir la posició de subordinació de les dones respecte dels homes.

Per tant, l’objectiu de la violència contra les dones, en totes les seves formes i manifestacions, és la perpetuació de l’ordre patriarcal, del seu model de jerarquia i de dominació. Per aquest motiu, fer atenció a la terminologia és un treball necessari, perquè emmarca les diferents perspectives d’anàlisi i situa les diferents respostes socials i legals que es proposen respecte de la seva eradicació.

CITA
La violencia contra las mujeres no es exclusiva de ningún sistema político o económico; se da en todas las sociedades del mundo y sin distinción de posición económica, raza o cultura. Las estructuras de poder de la sociedad que la perpetúan se caracterizan por su profundo arraigo y su intransigencia. En todo el mundo, la violencia o las amenazas de violencia impiden a las mujeres ejercitar sus derechos humanos y disfrutar de ellos.

Está en nuestras manos. No más violencia contra las mujeres. Amnistía Internacional, Editorial Amnistía Internacional – EDAI, 2004, pp. 18 y 19. En Flora Tristán, 2005.

  • Violència domèstica

En el marc de la normativa de l’Estat Espanyol, fins l’any 1.989 no existia cap delicte que tipifiqués la violència contra les dones. Amb l’aprovació de l’article 173.2 del Codi Penal, el terme jurídic que va passar a acollir i significar la violència contra les dones dins de l’ordenament jurídic espanyol fou el de violència domèstica.

D’acord amb el que dicta la Llei, la violència domèstica suposa la comissió d’un delicte de maltractament continuat contra persones vinculades afectivament o familiarment amb la persona agressora o amb les que s’estableix una relació de convivència. La violència domèstica té com a subjecte de referència la família i no refereix cap menció al context social de discriminació que pateixen les dones d’acord amb allò que emmarca Nacions Unides.

Això no obstant, no podem perdre de vista que la composició de la família com a unitat social està travessada per les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones i, per tant, el seu funcionament i la seva composició estan influïdes pel sistema de creences patriarcal. En conseqüència, no totes les persones que formen part de la unitat familiar tenen la mateixa posició de poder ni poden fer prevaldre la seves necessitats de la mateixa manera.

CITA
En sus orígenes, la familia era de tipo patriarcal, es decir, que la autoridad la ejercía un varón, el jefe familiar o pater familias. Éste es la única persona dentro del núcleo familiar romano que no está sometido a la autoridad de otro (es una persona sui iuris, es decir, “de propio derecho”). Sin embargo, el resto de miembros de la familia están bajo la autoridad del pater familias, dependen de su voluntad (son personas alieni iuris, es decir, “bajo la autoridad o derecho de otro”). La familia romana composición

En el marc de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, la família s’esdevé un dels eixos de treball prioritaris i es demanda la llei del divorci, la pàtria potestat no exclusiva per a l’home, el reconeixement de drets per a les mares solteres, la supressió de la condició de fills il·legítims per a les criatures nascudes fora del matrimoni i la supressió del delicte d’adulteri femení del Codi Penal. La família representava per a les dones un lloc de discriminació jurídica i social que impedia que les dones poguessin ésser titulars d’un compte bancari sense tutela marital o parental i que les expulsava del mercat de treball si així ho decidia el marit en el moment en què es formalitzava el matrimoni.

Moltes veus dins del moviment feminista denunciaren la manca d’anàlisi i d’estudi de les dades que, en relació amb la violència domèstica, situaven els percentatges respecte del subjecte agressor i del subjecte víctima. La inexistència d’estadístiques al respecte indicaven la creença hegemònica que es tractava d’un problema d’índole particular sense cap relació amb l’estructura social i el sistema de valors.

En aquesta línia, Jalna Hanmer publicà l’any 1977 a la revista Questions Feministes, dirigida per Simone de Beauvoir, a l’article Violence et control social des femmes es preguntava la raó per la qual no es feien estadístiques per conèixer la incidència de la violència contra les dones en el sí de la unitat familiar.

És important assenyalar que en el moment en què hem pogut disposar de dades sobre la proporció de violència domèstica que reacau i ha recaigut envers les dones, s’ha fet evident fins a quin punt és important reconèixer els condicionants socials i culturals que legitimen l’ús de la violència contra les dones i quin és l’abast i la incidència que la violència té en la vida quotidiana de les dones, de manera important i significativa en el context familiar.

L’any 2023 es van presentar un total de 199.282 denúncies per violència de gènere als jutjats i comissaries espanyoles, dels quals 194.658 tenien una dona com a víctima.Dades del Consejo General del Poder Judicial

  • Violència de gènere

Durant la dècada dels setanta del segle XX les diferents perspectives feministes s’incorporen a les universitats i posicionen les seves aportacions des del reconeixement acadèmic. Aquest treball incideix en la conceptualització de la violència domèstica i assenyala les carències que aquest concepte té a l’hora de generar marc de comprensió i d’intervenció respecte de la violència contra les dones. És per aquesta raó que l’aparició del concepte violència de gènere representa un punt d’inflexió, ja que aporta un marc d’anàlisi que reconeix la dimensió estructural i simbòlica de la violència contra les dones.

CITA
"La violència de gènere és la forma de violència més pandèmica en el món, i no és fins ara que som testimonis d'un sorgiment d'oposició popular a aquestes formes de violència".


Ángela Davis
Lliçó inaugural UCR 2018 (Vídeo)

L’expressió violència de gènere és la traducció de l’anglès del terme gender-based violence o gender violence, concepte consensuat i assentat durant la Conferència de Beijing (1995). Amb aquest concepte s’identifica la violència que s’exerceix contra les dones per raó del seu sexe com a conseqüència de la seva posició de submissió als homes en les societats patriarcals.

La categoria gènere reconeix la situació de discriminació històrica de les dones, connecta l’abordatge de la violència amb els aprenentatges que les dones incorporen dins del dispositiu de socialització diferencial de gènere, admet la posició de privilegi dels homes i distingeix la impunitat que aquesta posició els hi confereix respecte de la perpetració de la violència.

Emmarcar la violència en el context de la relació de poder que s’articula a través de l’obediència als mandats de gènere de la feminitat i de la masculinitat garanteix la incorporació d’una anàlisi feminista: disposar d’eines específiques d’abordatge de la violència contra les dones que se situen en la comprensió de l’afectació de la violència simbòlica i en la necessitat de desarticular els ancoratges que col·loquen a les dones en una posició de risc i de vulnerabilitat.

Així, en el marc de la IV Conferència Mundial sobre la Dona, es defineix violència de gènere com qualsevol acte de violència basat en el gènere que té com a resultat, o és probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces dels esmentats actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada.

Tanmateix, en el marc de la transposició legislativa a l’Estat Espanyol a través de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, el concepte violència de gènere queda circumscrit a l’àmbit de la parella o exparella.

CITA
La violencia de género ha sido y sigue siendo una de las manifestaciones más claras de la desigualdad, subordinación y de las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres. Este tipo de violencia se basa y se ejerce por la diferencia subjetiva entre los sexos. En pocas palabras, las mujeres sufren violencia por el mero hecho de ser mujeres, y las víctimas son mujeres de cualquier estrato social, nivel educativo, cultural o económico. La violencia de género es aquella que se ejerce sobre las mujeres por parte de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones de afectividad (parejas o ex-parejas). El objetivo del agresor es producir daño y conseguir el control sobre la mujer, por lo que se produce de manera continuada en el tiempo y sistemática en la forma, como parte de una misma estrategia.
Definición de violencia de género

SABIES QUÈ …
En el marc del territori espanyol, anomenar VIOLÈNCIA DE GÈNERE a la violència contra les dones en l’àmbit de la parella heterosexual, va ser un assoliment del MOVIMENT FEMINISTA que va comportar l’aprovació d’una llei específica, i que s’avancés en la conscienciació social i en el suport institucional a les dones víctimes.

  • Violència masclista

Malgrat l’avenç que representà la incorporació del concepte violència de gènere, el fet que aquest quedés circumscrit a l’àmbit de la parella o exparella limità l’abordatge de totes les violències que les dones pateixen, pel simple fet de ser dones, en altres àmbits de la seva vida.

Per aquest motiu, des dels feminismes i en el marc del procés d’abordatge de la violència contra les dones, es varen començar a impulsar nous conceptes que permetessin desenvolupar respostes legals i socials per abordar-la. En aquesta línia, la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, modificada per la Llei 17/2020, de 22 de desembre, defineix el concepte violència masclista com una violació dels drets humans a través de la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, te com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

El masclisme és una ideologia que fixa una interpretació concreta de la realitat i estableix una lectura del món a través de la codificació de les emocions, les percepcions, les creences, les idees, els raonaments i les narratives discursives i pressuposa la superioritat dels homes sobre les dones. El masclisme és la ideologia que sosté, articula, legitima i justifica l’exercici de la violència dels homes contra les dones.

  • Violència contra les dones

L’any 2011 es signa el Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica, conegut popularment com el Conveni d’Istanbul, que esdevé el document marc de la legislació Europea respecte de l’abordatge de la violència contra les dones i la violència domèstica que, segons recull el propi text, afecta a les dones de manera desproporcionada. Aquest document s’estructura al voltant dels conceptes de violència contra les dones i violència domèstica.

CITA

A los efectos del presente Convenio:

por “violencia contra las mujeres” se deberá entender una violación de los derechos humanos y una forma de discriminación contra las mujeres, y designará todos los actos de violencia basados en el género que implican o pueden implicar para las mujeres daños o sufrimientos de naturaleza física, sexual, psicológica o económica, incluidas las amenazas de realizar dichos actos, la coacción o la privación arbitraria de libertad, en la vida pública o privada;

por “violencia doméstica” se entenderán todos los actos de violencia física, sexual, psicológica o económica que se producen en la familia o en el hogar o entre cónyuges o parejas de hecho antiguos o actuales, independientemente de que el autor del delito comparta o haya compartido el mismo domicilio que la víctima.

Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica (Conveni d'Istambul 2011).

SABIES QUÈ…

En la intersecció del marc normatiu internacional fruit de la Convenció dels Drets de l’Infant (1989) -amb el treball periòdic del Comité dels Drets de l’Infant-, i l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, ambdues de Nacions Unides, i el Conveni d’Istanbul (2011) del Consell d’Europa -amb el treball abordat a través del Pacto de Estado contra la violencia de género-, s’ha publicat la Ley Orgánica 8/2021, de 4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia. En el seu preàmbul la LLei indica: "Aquesta Llei orgànica es relaciona també amb els compromisos i metes del Pacte d’Estat contra la violència de gènere, així com de l’Agenda 2030 en diversos àmbits, i de manera molt específica amb la meta 16.2: «Posar fi al maltractament, l’explotació, el tràfic i totes les formes de violència i tortura contra els infants» dins de l’Objectiu 16 de promoure societats justes, pacífiques i inclusives. Les nenes, per la seva edat i sexe, moltes vegades són doblement discriminades o agredides. Per això aquesta Llei ha de tenir en compte les formes de violència que les nenes pateixen específicament pel fet de ser nenes i així abordar-les i prevenir-les a la vegada que s’incideix en el fet que només una societat que educa en el respecte i la igualtat serà capaç d’erradicar la violència cap a les nenes."

  • Violències masclistes

El procés de conceptualització continua en l’actualitat, amb reptes que encara no es recullen en el marc jurídic. Un dels aspectes que poc a poc es van incorporant és el fet que la violència masclista no inclou només la violència contra les dones, sinó també les violències que s’exerceixen contra totes aquelles persones que no obeeixen les normes de gènere, ja sigui per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

Sexe: Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjançant els processos de conjugació o fecundació adequats, una modificació periòdica de la informació genètica..

Identitat de gènere: Sentiment de pertinença a un gènere determinat. Vivència interna i individual del sexe tal com cada persona la sent i autodefineix, que pot o no correspondre amb el sexe assignat en néixer.

Expressió de gènere: Manera en què una persona manifesta exteriorment elements que tenen a veure amb el gènere, sigui a través de la indumentària o l’aparença en general, de les característiques físiques o la veu, de les maneres, les afinitats, que ve marcada socialment per allò que s’espera dels homes i les dones. L’expressió de gènere pot coincidir amb el sexe genital o amb la identitat sexual de la persona o pot no coincidir-hi.

Orientació sexual o sexualitat: Implica una atracció emocional, romàntica, sexual i afectiva envers una altra persona. S’acostuma a parlar de tres orientacions sexuals diferents: heterosexualitat, homosexualitat i bisexualitat. L’orientació sexual és independent del propi sexe, de la identitat de gènere i de l’expressió de gènere.

Definicions basades en el Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere en els centres educatius

Tot i que la combinació d’aquests quatre elements pot diferir en cada persona, la ideologia masclista defensa la superioritat de les persones amb una identitat cis heteronormativa, és a dir, aquelles en què el sexe, la identitat de gènere, l’expressió de gènere i l’orientació sexual s’alineen d’acord amb l’ordre binari i heterosexual.

SABIES QUÈ …
En aquesta línia, tenim la proposta del concepte de violències de gènere que apunta a les violències diverses que neixen més enllà de la dicotomia home / dona. Aquí, a Catalunya, en aquest mateix sentit, s’ha normalitzat l’ús del concepte violències masclistes per a totes aquelles violències exercides en nom del gènere com a construcció social i tots els eixos de desigualtat en què se sustenta.

El concepte violències masclistes s’entreveu per primera vegada a la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista quan aborda la violència en l’àmbit educatiu:

Article 4

Modificació de l'article 4 de la Llei 5/2008.

Vuitè. Violència en l’àmbit educatiu: qualsevol tipus de violència que es produeix en l’entorn educatiu entre els membres de la comunitat educativa. Es pot produir entre iguals, de major d’edat a menor d’edat o viceversa. Inclou l’assetjament, l’abús sexual i el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Entre aquetes violències n’hi ha que es produeixen per raó de gènere o d’identitat sexual.

Aquest plural integra les violències contra les dones i contra totes les persones dels col·lectius LGTBIQ+, així com totes aquelles accions que tenen la finalitat censurar i castigar qualsevol forma de dissidència als mandats normatius de la feminitat i la masculinitat patriarcal en el context educatiu. Les violències masclistes tenen el seu origen en el sistema patriarcal. Per aquest motiu, des de diversos sectors, es proposa la utilització del concepte violències patriarcals, que està obrint un marc de comprensió idoni per a la prevenció.

  • Violències patriarcals

L’antropòloga Rita Segato – al seu informe d’experta, al Tribunal Internacional de drets de les dones (Viena +20) – afirma que no és possible comprendre les dificultats que enfronten les dones i totes les persones associades amb la feminitat, en el seu desig d’una vida lliure de violència, si aquest procés no s’emmarca dins d’un model teòric explicatiu que reconegui les estructures patriarcals, que són les que posen en funcionament els mecanismes que les generen i les reprodueixen.

El concepte violències patriarcals neix per a posar l’accent en la dimensió sistèmica i estructural de les violències masclistes i d’altres eixos de violència (per raó de l’origen geopolític, de l’ètnia, del nivell econòmic, de l’aspecte físic, de l’edat, etc.), que permeten mantenir un ordre social jeràrquic basat en el poder. És una eina de coneixement que facilita la comprensió del procés històric de la violència i que orienta el treball de prevenció cap a l’anàlisi i el qüestionament del sistema que la reprodueix.

Aquest enfocament també s’ha convertit en un gran aliat a l'hora d’afrontar un dels principals reptes que planteja la prevenció en l’àmbit educatiu: el treball amb els nois. No és possible erradicar la violència masclista sense la seva implicació.

SABIES QUÈ…
El concepte de violències masclistes dificulta el treball amb els nois perquè implícitament ubica el focus del problema en allò masculí i fa que es posin a la defensiva. Parlar de violències patriarcals, en canvi, els ajuda a veure que el problema rau en un sistema social que hem heretat i reproduït, però que és susceptible de canvi amb la col·laboració de tothom. Veuen que ells no són el problema i que poden ser agents de transformació.

1.1.3. Àmbits i tipologies de la violència contra les dones

CITA
"…la violència contra la dona pot tenir, entre unes altres, les següents formes:
a) La violència física, sexual i psicològica en la família, inclosos els cops, l'abús sexual de les nenes en la llar, la violència relacionada amb el dot, la violació pel marit, la mutilació genital i altres pràctiques tradicionals que atempten contra la dona, la violència exercida per persones diferents del marit i la violència relacionada amb l'explotació;
b) La violència física, sexual i psicològica al nivell de la comunitat en general, incloses les violacions, els abusos sexuals, la fustigació i la intimidació sexuals en el treball, en institucions educacionals i en altres àmbits, la tracta de dones i la prostitució forçada;
c) La violència física, sexual i psicològica perpetrada o tolerada per l'Estat, on sigui que succeeixi."


Conferència Mundial de les Dones de Beijing. Nacions Unides (1995)

Tal com hem vist, a nivell conceptual i de reconeixement de les diferents organitzacions internacionals de referència, la violència vers les dones pel fet de ser-ne abasta qualsevol àmbit en el que es produeixi i totes les tipologies que puguin ser utilitzades per al seu exercici. Tot i aquest reconeixement i acceptació generalitzats que impregnen els valors del Dret intern de cada país que subscriu els instruments elaborats per aquestes organitzacions, articulen els marcs normatius segons les seves creences.

Àmbits de la violència masclista
Un exemple de molta transcendència en el nostre context normatiu és el de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere. És la llei d'àmbit estatal de caràcter penal que, tot i que en el seu preàmbul reconeix i visibilitza la universalitat de la violència vers les dones com “el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat”…

CITA
La violència de gènere no és un problema que afecti l’àmbit privat. Al contrari, es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d’una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, pel fet de ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió.

Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere


…en el seu articulat no dona cabuda a la diversitat de violències que pateixen nenes, noies i dones pel fet de ser dones a la nostra societat i tipifica només com a delicte de violència de gènere la que s’exerceix sobre les dones en l'àmbit privat: de la parella o exparella, per tant, deixa sense marc legislatiu específic d'àmbit penal a les dones que la pateixen en altres àmbits.

CITA
Article 1. Objecte de la Llei.
1. Aquesta Llei té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o els qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència.

Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere

Així, segons aquest instrument normatiu, les violències de gènere que les dones pateixen en altres àmbits no es regulen des d’aquesta llei i, per tant, l’aplicació de la llei que correspongui a cada cas no parteix del reconeixement de la violència simbòlica i estructural que està en el substrat d’aquella vivència de violència concreta sobre la qual s’està legislant. En conseqüència, queda reduïda al marc d’un fet aïllat i exclosa de l’assumpció de la responsabilitat cultural i social que es reconeix davant la violència de gènere.

La Llei 5/2008 del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, és una llei específica per al territori català i per tant de caràcter civil, que en el seu articulat amplia la mirada a altres àmbits on les dones pateixen violència:


- violència en l'àmbit de la parella
- violència en l'àmbit familiar
- violència en l'àmbit laboral
- violència en l'àmbit social o comunitari
- qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

Aquesta Llei ha estat modificada per la llei 17/2020 de 22 de desembre de modificació de la llei 5/2008 del Dret de les Dones a erradicar la violència masclista i ha ampliat els àmbits on les dones pateixen violència masclista pel fet de ser dones:


- violència en l’àmbit digital
- violència en l’àmbit institucional
- violència en l’àmbit de la vida política i l'esfera pública de les dones
- violència en l’àmbit educatiu.

CITA
Violència en l’àmbit educatiu: qualsevol tipus de violència que es produeix en l’entorn educatiu entre els membres de la comunitat educativa. Es pot produir entre iguals, de major d’edat a menor d’edat o viceversa. Inclou l’assetjament, l’abús sexual i el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Entre aquestes violències n’hi ha que es produeixen per raó de gènere o d’identitat sexual.
Llei 17/2020 de 22 de desembre de modificació de la llei 5/2008 del Dret de les Dones a erradicar la violència masclista

La tipificació per llei de la violència masclista a l’àmbit educatiu col·loca la responsabilitat de la prevenció i també de la detecció i la intervenció en les estructures del sistema educatiu.

Aquesta mateixa norma jurídica especifica que: Les nenes i les adolescents són subjectes de dret de la llei i, per tant, també ho són les nenes i les adolescents transgènere.

CITA
Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que resta redactat de la manera següent:
2. Les referències a les dones incloses en aquesta llei s'entén que inclouen les nenes i les adolescents, i, per tant, també les dones, nenes i adolescents transgènere.
Llei 17/2020 de 22 de desembre de modificació de la llei 5/2008 del Dret de les Dones a erradicar la violència masclista

Aquesta modificació de la Llei 5/2008 ha ampliat i detallat també violències exercides en l’àmbit social i comunitari, en aquest sentit és important assenyalar que ha inclòs la violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones i el feminicidi dins d’aquest àmbit.

Tipologies de la violència masclista
Seguint amb la interpretació que el nostre context legal fa de la violència masclista a Catalunya o de la violència de gènere al territori espanyol, trobem que la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere reconeix les següents tipologies de violència de gènere:

CITA
3. La violència de gènere a què es refereix aquesta Llei comprèn qualsevol acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat.

Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere

La llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, modificada per la Llei 17/2020, de 22 de desembre, reconeix que la violència masclista es pot exercir d'alguna de les formes següents:


a) Violència física: comprèn qualsevol acte de força contra el cos d’una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.
b) Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió que produeix en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, humiliació, vexacions, menysteniment, menyspreu, exigència d'obediència o submissió, coerció verbal, insults, aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat. La violència masclista també es pot dur a terme amb l'amenaça o la causació de violència física o psicològica contra l'entorn afectiu de la dona, especialment els fills i filles o altres familiars que hi convisquin o hi tinguin una relació directa, quan es dirigeixi a afligir la dona. També inclou la violència ambiental, que es duu a terme per mitjà de l'exercici de la violència sobre béns i propietats de la dona, amb valor econòmic o sentimental, o sobre els animals amb els quals té un vincle d'afecte, amb la finalitat d'afligir-la o de crear un entorn intimidatori.
c) Violència sexual: comprèn qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual i la dignitat personal de la dona creant unes condicions o aprofitant-se d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense tenir el consentiment ni la voluntat de la dona, amb independència del vincle que hi hagi entre la dona i l’agressor o agressors. Inclou l'accés corporal, la mutilació genital o el risc de patir-ne, els matrimonis forçats, el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual, l'assetjament sexual i per raó de sexe, l'amenaça sexual, l'exhibició, l'observació i la imposició de qualsevol pràctica sexual, entre altres conductes.
d) Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona i, si escau, de llurs fills o filles, en l’impagament reiterat i injustificat de pensions alimentàries estipulades en cas de separació o divorci, en el fet d’obstaculitzar la disposició dels recursos propis o compartits en l'àmbit familiar o de parella i en l’apropiació il·legítima de béns de la dona.

L’entrada en vigor de la Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008, reconeix noves formes o tipologies de violència masclista:


e) Violència obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius: consisteix a impedir o dificultar l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades. Pot afectar els diferents àmbits de la salut física i mental, incloent-hi la salut sexual i reproductiva, i pot impedir o dificultar a les dones prendre decisions sobre llurs pràctiques i preferències sexuals, i sobre llur reproducció i les condicions en què es duu a terme, d’acord amb els supòsits inclosos en la legislació sectorial aplicable. Inclou l’esterilització forçada, l'embaràs forçat, l'impediment d'avortament en els supòsits legalment establerts i la dificultat per a accedir als mètodes contraceptius, als mètodes de prevenció d’infeccions de transmissió sexual i del VIH, i als mètodes de reproducció assistida, i també les pràctiques ginecològiques i obstètriques que no respectin les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de la dona.
f) Violència digital: consisteix en els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones. Aquests actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips; danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar de la dona; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política i la seva llibertat d'expressió.
g) Violència de segon ordre: consisteix en la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista. Inclou els actes que impedeixen la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situació de violència masclista.
h) Violència vicària: consisteix en qualsevol tipus de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare.

En l’era digital, i especialment a l’àmbit educatiu, cal parar cada cop més atenció a allò que s’esdevé en l’esfera digital com a part del continu vital dels joves, incloses les violències masclistes. Tal i com afirmen Núria Vergés Bosch, Eva Alfama Guillén i Eva Cruells a l’article Violències masclistes digitals: implicacions del seu abordatge en el marc dels circuits de violència masclista: La nostra societat ha esdevingut una societat digital. Internet, les xarxes socials, els mòbils, la wifi, els ordinadors i tot un seguit de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són cada vegada més presents, fins al punt que va perdent sentit la diferenciació entre l’entorn en línia i l’entorn fora de línia. Cada cop més, la tecnologia esdevé un element intermediari en l’estudi, el treball, les gestions amb empreses i administracions, la comunicació i, sobretot, la nostra forma de relacionar-nos amb amistats, familiars, companys de feina i amb les nostres parelles i/o altres relacions sexoafectives, especialment en el cas de les persones joves.

El 7 d’octubre de 2022 entrà en vigor la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual, coneguda com la Llei “Només sí és sí”. Aquesta Llei elimina la tipología d’abús sexual, així, qualsevol contacte sexual no consentit, el tipifica com agressió. Aquest article de l’informatiu Público.es, del 28/8/2022, resumeix les innovacions principals d’aquesta Llei: Así es la ley del 'solo sí es sí' que ha aprobado el Congreso.

1.1.4.Prevenció

D’acord amb el Llibre Blanc de la Prevenció de les Violències Masclistes, les polítiques públiques de prevenció de les violències masclistes han d’esdevenir una estratègia transversal adreçada a evitar la (re)producció dels factors de vulnerabilitat de patir i/o exercir violència masclista i transcendir la pervivència d’un enfocament merament assistencial i punitiu com a única resposta. De manera que la prevenció de les violències masclistes:

  • Ha d’estar orientada a produir una transformació social feminista: deixar enrere la cultura patriarcal que possibilita, naturalitza i justifica les diferents formes de violència masclista.
  • Ha de ser un conjunt d’actuacions permanents i de qualitat, coordinades i planificades estratègicament amb les eines adequades, que transformi les causes estructurals de les violències masclistes.

SABIES QUÈ…
Situar la prevenció al centre de la resposta a les violències masclistes ha estat un repte des que, ja fa més de vint anys, els poders públics i les entitats de dones van començar a articular polítiques d’abordatge d’aquesta greu vulneració dels drets humans.

La prevenció de les violències masclistes no pot ser un cúmul d’accions puntuals inconnexes.

Tal i com s’explica al Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes , sovint s’argumenta que cal començar a fer prevenció a l’educació primària perquè així s’actua amb celeritat abans no arribi el problema, però quan ens posicionem aquí obviem que les violències masclistes són molt més que els comportaments violents en les relacions sexo–afectives i que quan intervenim amb grups d’infants identifiquem violències sexuals i psicològiques.

SABIES QUÈ…
Els infants integren durant els primers anys de vida les dinàmiques fruit de les jerarquies relacionals que observen al món adult: usos androcèntrics de l’espai i el llenguatge, la supremacia del model de masculinitat hegemònica, les dinàmiques sexistes en la resolució dels conflictes, la divisió per raó de gènere del món del treball…

Prevenció i reparació integral: dos eixos bàsics d’actuació

El Protocol marc per a una intervenció amb la diligència deguda, aprovat per acord de govern el novembre del 2022, estableix que la prevenció de les violències masclistes, junt amb la reparació integral de les dones, infants i adolescents supervivents, constitueix un eix bàsic de les polítiques d’abordatge de les violències masclistes.

SABIES QUÈ…
El Protocol Marc defineix la prevenció com el conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència del fenomen de la violència masclista mitjançant la reducció dels factors de risc. I segueix: La prevenció n’evita la normalització. Les actuacions preventives han de considerar tant els casos en els quals encara no s’han manifestat les dinàmiques de violència a fi d’actuar a l’avançada - especialment entre la població jove -, com els casos en els quals ja s’han donat situacions de violència per evitar-ne la cronicitat.

SABIES QUÈ…
El Protocol Marc defineix la reparació integral com totes les mesures necessàries per tornar a l'estat previ a la violència -que és un objectiu mínim, el punt de partida de la reparació-, per garantir integralment els drets de les persones en situació de violència masclista i promoure les transformacions personals, socials, comunitàries, institucionals necessàries per a que tals formes de VM no tornin a succeir. Prevenció i reparació s’han d’interpretar de manera circular, permetent la retroalimentació i l’entrecreuament.

Els centres educatius no només són claus en la prevenció, sinó també en la reparació integral, perquè poden construir garanties de no repetició, així com en la detecció i l'acompanyament dels infants, adolescents i dones que travessen situacions de violència masclista fora de l'àmbit educatiu, i, evidentment, en la detecció i en la intervenció educativa (reparació i restauració) davant les violències masclistes que es produeixin en l'àmbit educatiu.

Legislació vigent

CITA
La prevenció és el conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc, i impedir-ne així la normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania, especialment les dones, en el sentit que cap forma de violència no és justificable ni tolerable.
Llei 5/2008 del Dret de les Dones a Erradicar la violència masclista

La Llei 17/2020 de modificació de la Llei 5/2008 fa una aportació molt transcendent i defineix la Prevenció com: El conjunt d'accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc, i impedir-ne així la normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania en el sentit que cap forma ni manifestació de violència no és justificable ni tolerable.

La modificació de la llei exclou del redactat de la definició de Prevenció l’expressió “especialment les dones” i d’aquesta manera descarrega les dones de la responsabilitat principal en la prevenció de la violència que pateixen.

Prevenció estructural i prevenció situada al cas concret

La prevenció estructural és aquella que es materialitza en programes i accions orientats a produir canvis institucionals, socials i culturals. Aquesta prevenció presta atenció als mecanismes de transmissió de les normes i mandats de gènere i, per tant, inclou un treball permanent i proactiu amb els agents socialitzadors per crear alternatives a la cultura patriarcal, a través de la transmissió de nous imaginaris i codis relacionals que eviten reproduir les jerarquies socialment establertes.

S’observa que les actuacions de prevenció estructural tenen impacte a mitjà i llarg termini. Entre les accions de prevenció estructural també hi ha accions preventives indirectes, són aquelles que sense orientar-se específicament a fer front a les violències masclistes tenen un efecte preventiu secundari.

La prevenció situada en el cas concret o individual s’activa davant d’un context en què les violències masclistes ja han generat un impacte observable i identificable. En destaquen:

  • Accions d’acompanyament empoderador i centrat en els drets de dones, infants i adolescents en situació de violències i s’orienten a desenvolupar estratègies per reduir l’impacte, la repetició i la cronicitat de les violències. Aquestes són accions que afavoreixen l’auto-identificació de les violències, la construcció d’alternatives segures, individuals i comunitàries, la identificació de factors de protecció i de mesures reparadores, els espais de suport emocional per entorn de les víctimes i les persones que han estat testimonis de situacions de violència amb un alt impacte comunitari, els processos de justícia restaurativa interseccional i les accions de reparació de les supervivents.
  • Accions orientades a aturar i limitar el comportament violent dels agressors, ja sigui a través d’accions individuals o grupals, que posin l’accent en la transformació del model de masculinitat hegemònica patriarcal i en qüestionin els privilegis, ja que sovint ens trobem amb una gran resistència al canvi per part d’alguns homes i a la identificació, reconeixement i responsabilització de les violències masclistes que exerceixen. En el marc d’aquestes accions podem trobar-nos amb espais generalistes de treball entorn de la masculinitat (prevenció estructural) i intervencions específiques amb homes que exerceixen o han exercit violència (prevenció individual).
  • Accions de sensibilització, responsabilització comunitària i formació per a l’entorn de dones, infants i adolescents supervivents.

SABIES QUÈ…
Les actuacions preventives poden ser de caire més genèric –quan aborden factors de protecció– o bé més específiques –quan aborden la temàtica de la violència masclista directament.
Les actuacions preventives genèriques estan dirigides sobretot a nois i noies d’edats més joves. Poden abordar factors de protecció, com ara la resolució de conflictes de manera no violenta, l’apoderament i la capacitació personal, les relacions igualitàries, etc., sense haver de tractar necessàriament la qüestió de la violència masclista. Cal destacar que una intervenció basada a enfortir factors de protecció ens servirà també com a acció preventiva de conductes de risc lligades a altres temàtiques, com poden ser: el consum de drogues, l’anorèxia, la bulímia, etc.
Les actuacions preventives específiques incideixen més directament sobre la violència masclista i poden anar dirigides a grups de joves en els quals s’han identificat factors de risc (exercici o tolerància a la violència, actituds masclistes, discriminació a les noies joves, fortes creences respecte als rols tradicionals de gènere, relacions de poder, etc.).
Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista

Com podem veure, el treball en prevenció de violència masclista que es realitza a les escoles i centres educatius és principalment prevenció estructural. No es pot obviar però, que sovint hi ha casos que precisen d'una intervenció individual o col·lectiva. Cal tenir present que identificar i/o detectar una situació de violència masclista a l'escola no significa sempre una intervenció directa sobre les persones afectades en el cas per part del professorat, però sí requereix del coneixement i de l'activació dels recursos i/o dels protocols d'intervenció que la xarxa posa a la disposició de l'escola i del professorat.

En l’àmbit educatiu disposem dels protocols per a la millora de la convivència escolar, del Departament d’Educació, que faciliten les eines i recursos per treballar la prevenció de relacions de violència en l’entorn escolar. Aquesta qüestió s'aprofundirà en el mòdul 4.

La Llei 17/2015 , del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes amb consciència que la igualtat efectiva és imprescindible per a l’erradicació de la violència, articula diferents propostes com, per exemple: Capítol I. Disposicions generals Article 1. Objecte i finalitats. f) Abordar, prevenir i erradicar, d’acord amb el que disposa la normativa vigent en la matèria, tot tipus de violència masclista contra dones i infants.

Tal com anirem veient al llarg de la formació, l'escola té molta capacitat d'incidència en els canvis culturals i socials que són necessaris per a l'erradicació de la violència masclista. Els períodes vitals que l'alumnat transita a l’etapa educativa són molt significatius en els seus processos d’integració i de transmissió de la nostra cultura i valors i, per tant, la prevenció en l'àmbit educatiu es fa imprescindible per desarticular els mecanismes i les estructures que sostenen i perpetuen aquesta violència.