1.3 Eines per a la comprensió i abordatge de la violència masclista
1.3.1 Introducció
1.3.2 Feminisme i interseccionalitat
1.3.3 El Model ecològic
Aquest Model és una eina que ha aportat marc d’anàlisi i alhora d’intervenció en l’abordatge de la violència masclista, la perspectiva ecològica ens facilita la comprensió sobre els diferents sistemes que intervenen en la pervivència de la violència masclista.
SABIES QUÈ…
El Model Ecològic va ser formulat l’any 1979 pel psicòleg rus, Urie Bronfenbrenner, en la seva obra: L’ecologia del desenvolupament humà. L’autor va adaptar recursos de comprensió de la ciència ecològica a l’estudi del desenvolupament infantil, partint de la premissa ecològica de la interrelació amb l’ambient en què la criatura creix i l’adaptació constant a les propietats canviants del seu entorn. Una qüestió transcendent que assenyala és que la interrelació és bidireccional i recíproca, així, el procés d’influència entre la persona i l’ecosistema és dinàmic, està en un procés continu.
Seguint els postulats del model ecològic, cal concebre l’entorn o l’ambient on es desenvolupa la persona com a complex i que va més enllà del sistema de relacions més immediat, és un conjunt d’estructures seriades i estructurades en diferents nivells, on cadascun d’aquests diferents nivells conté a l’altre. Per comprendre aquesta interacció, el model ecològic que plantegem proposa l’anàlisi de l’ecosistema en tres parts, que s’anomenen: Macrosistema, Exosistema i Microsistema.
MACROSISTEMA (ideologies, valors culturals, creences, mites, rols i estereotips…)
És la part de l’ecosistema en què trobem els paradigmes, les creences, els valors i les ideologies que són predominants en una cultura determinada. Per exemple: l'ús de la violència com a eina per a resoldre conflictes, les creences que atorguen i validen el control i els privilegis dels homes vers les dones, la cosificació dels cossos de les dones, la definició dels rols i dels estereotips de gènere, etc.
EXOSISTEMA (institucions, mitjans de comunicació, educació, legislació…)
Els valors i les creences culturals que es defineixen en el Macrosistema necessiten, per ser absorbides per l’individu, d’un mitjà que faci possible i assimilable aquests discurs. Aquesta mediació entre la ideologia, la cultura i les persones es realitza a través dels agents que formen part de l'estructura més pròxima i de la qual depenen: l’àmbit educatiu i del lleure, els òrgans judicials i de seguretat, els mitjans de comunicació, les institucions, etc. A través d'aquests agents, s’assegura la divulgació i socialització entre totes les persones, i així es converteixen en part de la vida i donen sentit a les creences de la població a la qual van dirigides. Per entendre el funcionament, el Macrositema transmet a base de missatges culturals la inferioritat de les dones, i l'exosistema ho confirma col·locant-les en un lloc social de discriminació (p.ex: a mateixa feina, sou més baix). Es constitueix així en un espai de mediació entre el microsistema i el macrosistema.
MICROSISTEMA (família, grup d’iguals, relacions de parella, aficions…)
La família és el primer ecosistema en què ens trobem i on es comença a construir la identitat personal, la pròpia història. És on es donen les relacions més íntimes i directes entre les persones. El context familiar és el nucli del microsistema on es construeixen els vincles d’afectivitat i de relació més propers, on rebem les primeres informacions sobre la cultura en la qual ens trobem i que inclouen: models jeràrquics, expectatives sobre rols i estereotips de gènere, estratègies de resolució de conflictes, i, per tant condicionen les característiques de socialització que cada criatura incorpora. També haurem de situar dins el microsistema les relacions entre iguals, les relacions a l’escola, les relacions de parella, les relacions vinculades a les creences religioses, les activitats de lleure, … Formen part també del microsistema aquelles condicions singulars que intervenen en les relacions socials de les persones: sexe, gènere, salut, funcionalitat, identitat sexual, estètica, racialització, diversitat cultural, etc.
El fet que el model ecològic s’expressi en format de cercles concèntrics, en els que un àmbit s’inclou dins de l’altre, mostra la retroalimentació entre els diferents àmbits. Un canvi transcendent al microsistema pot generar modificacions al macrosistema que al mateix temps provocarà canvis a l’exosistema.
En el mòdul 4 s'aprofundirà en aquest model ecològic per comprendre com aquesta eina ens serveix per a la detecció de les relacions de violència.
1.3.4 El triangle de la violència
Johan Galtung (1930-2024), sociòleg i matemàtic, estudiós de la pau i dels conflictes socials, sosté que la violència té tres dimensions: la directa, l’estructural i la simbòlica (cultural).
El triangle de la violència a la Teoria de conflictos. Johan Galtung
En l’anàlisi i la comprensió de la violència masclista, aquesta tridimensionalitat ens permet identificar des de quines dimensions opera la violència i quines són les estratègies.
- La violència simbòlica
És aquella a través de la qual se’ns convenç, en l’àmbit simbòlic, de la veracitat de les idees que configuren tota la cultura patriarcal.
Pierre Bourdieu (sociòleg) la defineix com una violència amortida, invisible i insensible per a les seves pròpies víctimes, que s’exerceix essencialment a través de camins merament simbòlics de comunicació i coneixement, reconeixement o, en darrera instància, del sentiment. Les també sociòlogues, Inés Alberdi i Natalia Matas, situen la violència simbòlica com l’enorme treball previ que assegura la dominació, que afavoreix l’adquisició d’hàbits de dominació i submissió en ambdós gèneres.
CITA
La violencia cultural se define aquí como cualquier aspecto de una cultura que pueda ser utilizada para legitimar la violencia en su forma directa o estructural. La violencia simbòlica introducida en una cultura no mata ni mutila como la violencia directa o utiliza la explotación como la violencia incorporada en una estructura. Sin embargo, se utiliza para legitimar ambas o una de ellas, como por ejemplo en el concepto de raza superior. (…) La violencia cultural hace que la violencia directa y la estructural aparezcan, e incluso se perciban, como cargadas de razón, –o al menos, que se sienta que no están equivocadas–. (…) y, por lo tanto, su transformación en aceptables para la sociedad.
La violencia: cultural, estructural y directa. Johan Galtung
- La violència estructural
La violència estructural possibilita l’existència de la violència masclista.
És la que genera i articula les estructures i els recursos necessaris per tal que la violència simbòlica aterri a les vides de les persones. Violències estructurals vers les dones en trobem, per exemple, en les absències o les presències esbiaixades en els continguts curriculars; en l’ús del masculí genèric en les comunicacions oficials; en la creació i manteniment de recursos específics; en les dificultats per accedir a certs llocs de treball; en la responsabilitat de la cura; en el marc normatiu;… etc.
CITA
Violencia estructural: este concepto permite desvelar las formas ocultas y estáticas de la violencia, y las relaciones que pueden existir entre unas y otras formas de la misma. Efectivamente la violencia de los sistemas (desigualdades de género, hambre, miseria, analfabetismo, incultura, dependencia, etc.), sus causas, mecanismos y resortes están, en muchas ocasiones, velados por otras circunstancias que, además, hacen que sean más difícilmente detectables. Todo ello genera la frustración de no poder realizar las potencialidades propias del ser humano y además encontrar dificultades para descubrir las causas de que esto ocurra. No hay un sujeto agresor (personas, grupos o instituciones) perceptible que se pueda identificar fácilmente, no se puede personalizar, puede que tampoco responsabilizar, en nadie concreto, ya que está enmascarado en una trama de decisiones que se toman en sistemas o estructuras que resultan, en definitiva, injustas.
Francisco Jiménez Bautista y Francisco Adolfo Muñoz Muñoz.
La Enciclopedia de Paz y Conflictos (Granada, 2004)
- La violència directa
Aquesta violència es composa dels actes de violència que són visibles entre subjectes identificables. Hi ha una acció violenta que causa un dany i el seu exercici depèn de la decisió del/dels victimaris d’executar-la, o no. Quan parlem de la violència masclista, exercir violència directe contra la/les dones, és decisió i responsabilitat de l’agressor, a l’empara de tot un sistema de valors i creences que el legitima en el seu ús.
Per abordar la violència masclista cal situar les tres dimensions de la violència ja que si no hi hagués tot un mecanisme que la sustentés i la legitimés ja estaria erradicada. Així, la violència directa a la parella o a la família, pot estar legitimada en el nivell micro per costums, jerarquies familiars, grups d’iguals, tradicions, etc. en el nivell exo per una manca de recursos adequats (educació, salut, justícia …) que suposen una violència estructural contra la dona i, tot això, alimentat per una ideologia patriarcal que, en el macrosistema, i a través de la violència simbòlica, regula i normalitza l’asimetria de poder necessària per tal que la violència masclista s’expressi en una relació concreta.
1.3.5 L’Iceberg de la violència masclista
L’Iceberg de la violència masclista és una infografia divulgada per Amnistia Internacional que, de forma molt visual, situa les expressions de la violència masclista en funció de la gradació del seu exercici en quant a la visibilitat i a la percepció.
La imatge de l’iceberg apel·la al saber comunitari que reconeix que d’un iceberg allò més gran és allò que no es veu. És una imatge que explica de forma gràfica com la violència masclista que és identificada en allò singular, és possible gràcies a tot el substrat de violències subtils que, sovint, no són percebudes com a tals. Així, en una única imatge, mostra la dimensió socio-cultural de la violència masclista.
1.3.6 El recorregut ocult de la violència masclista