2.1 Dimensió de la violència masclista
- Introducció
La violència masclista és un instrument que té per objectiu garantir la imposició de la creença de la superioritat masculina en la construcció de l’imaginari social i mantenir el règim de relacions de poder que se’n deriva dins de l’ordre patriarcal. Els estudis d’impacte i les dades estadístiques ens ofereixen una constatació de com segueix sent vigent el seu ús en el marc de les relacions. En el Mòdul 3 treballarem les estratègies que podem mobilitzar per aproximar-nos a la la construcció de la masculinitat com agent de canvi social i afavorir la implicació dels nois en l’erradicació de la violència masclista.
- Dades en relació a la infantesa i la joventut
CITA
"(…) más del 80% de los adolescentes y jóvenes españoles de 14 a 19 años afirma conocer o haber conocido algún acto de violencia entre géneros en parejas de su edad (…)"
¿Fuerte como papá? ¿Sensible como mamá? Identidades de género en la adolescencia (2015)
Infografia breu de l’estudi ¿Fuerte como papá? ¿Sensible como mamá? Identidades de género en la adolescencia.
SABIES QUÈ…
Voces tras los datos, una mirada cualitativa a la violencia de género en adolescentes, des d’una aproximació qualitativa a la violència masclista, revela que durant l’adolescència “los maltratadores comienzan a agredir físicamente incluso al mes de comenzar la relación, que el 100% de las chicas ha sufrido acoso sexual y que los primeros signos de violencia de género se camuflan bajo una falsa idea de amor romántico”.
La “Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género”, l’any 2020 publicà:
- Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019
- Menores y violencia de género
Aquests estudis aporten dades molt significatives en relació a la vigència de l’impacte de la violència masclista a Espanya. Com a dada representativa extreta de la Macroencuesta, 1 de cada 2 dones, de 16 o més anys d’edat, ha patit violència masclista en alguna de les seves formes. En les relacions de parella, el 32,4% de les dones enquestades la pateixen o l’han patit.
Font: Resum executiu de la Macroencuesta de violència contra la mujer 2019
En el resum executiu de l’estudi Menores y violencia de género s’hi recullen dades que ens donen dimensió de la problemàtica en la vida de les adolescents:
CITA
Violencia de género en la pareja vivida por las adolescentes: las situaciones de
violencia de género vividas por un mayor número de chicas adolescentes son las de abuso
emocional y control abusivo:
- El 16,9% dicen que su pareja les ha insultado o ridiculizado.
- El 16% afirman que la pareja les ha intentado controlar, decidiendo por ellas hasta el
más mínimo detalle.
- El 13,6% reconoce que su pareja las ha intentado controlar a través del móvil.
- El 10,9% dice que se ha sentido presionada para situaciones de tipo sexual en las que
no quería participar.
- El 9% afirma que le han hecho “sentir miedo”.
- El 8,4% reconoce que “le han dicho que no valía nada”.
- El 5,9% dice que ha recibido mensajes a través de internet o de teléfono móvil en los
que le insultaban, amenazaban, ofendían o asustaban.
- El 3,4% reconoce que su pareja le ha pegado.
- El 7,6% afirma que el chico que ha ejercido estas conductas presumía de ellas ante
amigos u otras personas.
- El porcentaje de chicos que reconoce haber ejercido cada situación de maltrato hacia
la chica con la que salía, quería salir o quería salir con él, es sensiblemente menor al
porcentaje chicas que reconoce haber sufrido cada situación
Les dades ens aporten informació sobre l’abast però també, a través de les enquestes i estudis, podem identificar quines són les creences, mites i relats que configuren els imaginaris dels i les joves a l’hora de construir i de llegir els significats de les seves relacions amoroses.
CITA:
Existe una aceptación muy generalizada entre chicos y chicas respecto a todos los tópicos y
estereotipos que definen la feminidad, como ser coquetas, sensibles y tiernas. Ocurre lo mismo con la masculinidad. Tanto chicos como chicas identifican a los varones con personas posesivas o superficiales. Si bien es verdad que tienden a ser cada vez más igualitarias, se siguen manteniendo roles y convicciones que perpetúan la desigualdad, por ejemplo el chico debe protegir a la chica, las mujeres necesitan el amor de la pareja para sentirse realizadas,
la existencia de celos como algo normal, tanto ellos (35%) como ellas (29.3%).
La violencia de género en los jóvenes (Injuve)
Primer informe jóvenes y género la (in)consciencia de equidad de la población joven en españa Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud (2019)
Enquesta de violència masclista a Catalunya. Generalitat de Catalunya 2016. L’edat de les dones enquestades és igual o superior als setze anys i no retorna una informació específica relacionada amb la infància i l’adolescència però hi ha dades que ens han d’interpel·lar com, per exemple, qui són els victimaris principals en funció de l’edat de les dones.
De forma periòdica, entitats i organismes publiquen enquestes i informes que orienten i faciliten els objectius de treball per a l’erradicació de la violència masclista.
- Posicionament i marc d’abordatge de les violències masclistes en el context dels centres educatius.
El mes de març de 2021 el departament d’Educació va aprovar el Pla d’Escoles Lliures de violències, un document que situa l’abordatge de les violències masclistes com una estratègia imprescindible per tal que els centres educatius esdevinguin espais segurs i aposta per dotar els i les professionals de l’àmbit educatiu, de les eines necessàries per prevenir les violències i minimitzar els riscos. En aquest sentit, tal i com afirma el Pla:
En conseqüència, el posicionament institucional i el posicionament professional davant l’abordatge de les violències masclistes són dues eines clau, ja que estableixen el marc de construcció dels imaginaris col·lectius i validen la proposta d’acció front les manifestacions quotidianes de violència masclista que es poden observar en el context dels centres educatius.
Així doncs, conèixer el posicionament garanteix la definició de les estratègies de tota la comunitat educativa i la presa de decisions en relació amb la intervenció davant les dinàmiques i els fets abusius concrets. El posicionament és imprescindible per erradicar les tàctiques de normalització i minimització de les violències masclistes, així com el treball d’identificació dels discursos, els comportaments, les actituds i les actuacions que les faciliten en el context dels centres educatius.
En el marc de l’abordatge de la violència masclista, és important assenyalar que fins la data, el plantejament més estès ha situat com a eix central del model d’intervenció les mesures de caràcter penal i processat; d’aquí que, durant molt de temps, les campanyes institucionals promoguessin el missatge: dona denuncia. En aquest sentit, el treball d’eradicació de la violència masclista s’ha conformat, preferentment, des d’un paradigma positiu. Aquest marc de treball ha evidenciat que, si bé el sistema penal és un instrument necessari per a fer front a la violència masclista, l’abordatge des d’aquesta perspectiva punitiva no és a no és suficient i requereix de la intersecció i interacció amb d’altres enfocaments que permetin superar la ficció que estem davant d’una problemàtica que ens interpel·la com a individus i no com a societat.
CITA
¿Cuánto de transformador hay en mandar a alguien que ha cometido violència de genero a la cárcel? Àngela Davis
En la mateixa línia, és important que tota la comunitat educativa el conegui i que tingui les eines per poder treballar el posicionament professional i personal, dins d’aquest marc institucional, de manera que hi hagi transparència en la identificació de les diferents manifestacions i expressions de les violències masclistes, i seguretat en el moment en què s’inicia un procés d’identificació d’una situació de violència masclista, o de demanda d’ajuda per part de la persona que es troba en aquesta situació.
CITA
Enseñar el consentimiento y responder a la violencia sexual.
Exigimos que todas las escuelas enseñen a todos los estudiantes, independientemente de su edad, identidad de género, sexo, discapacidad, religión, raza y orientación sexual, a respetar los límites físicos y sexuales de los demás. Todas las escuelas deben proporcionar medios accesibles y fiables para denunciar los casos de acoso y agresión sexual (ya sean físicos, psicológicos, emocionales y/o verbales) consagrados en los documentos y políticas de la escuela, que deben ser inclusivos.
El Manifiesto de la Juventud #ENDviolence. (UNICEF)
Des d’aquesta perspectiva pedagògica és possible situar, d’una banda, l’acció en l’acompanyament al procés de recuperació de les víctimes i, de l’altra, en la conducció dels victimaris a la responsabilització dels propis actes i a l’assumpció de l’impacte i els efectes que aquests actes violents tenen en la vida quotidiana de qui els rep, emprant com a estratègia de transformació l’empatia amb el dany, el patiment i el dolor que han ocasionat.
En el marc del treball dins dels centres educatius la incorporació de la perspectiva pedagògica permet, definir les mesures d’actuació per fer front a les situacions puntuals i, també, determinar les propostes de treball que permetin identificar i desarticular el sistema cultural i estructural que es troba en la base de les violències masclistes.
CITA:
'El mandato de la masculinidad exige al hombre probarse hombre todo el tiempo; porque la masculinidad, a diferencia de la feminidad, es un estatus, una jerarquía de prestigio, se adquiere como un título y se debe renovar y comprobar su vigencia como tal.
"Contra-pedagogías de la crueldad” Rita Segato
“Hay varias formas en las que los hombres son conducidos al ejercicio de la violencia y son vulnerables a la seducción de la violencia, porque han creído en el mandato de masculinidad y han adherido a la corporación masculina, que es la pedagogía de la crueldad”.
“ La violència de género es la primera escuela de todas las otras formes de violència” Rita Segato
El Departament d’Educació ofereix un programa de formació i recursos específics en matèria de prevenció de la violència masclista adreçat a professorat, alumnat de primària, de secundària i a famílies. L’objectiu és dotar a les diferents persones implicades d’eines i recursos que els permetin identificar i abordar la violència masclista. El programa inclou actuacions diverses, tant per a l’alumnat i les seves famílies com per al professorat. Es pot consultar i descarregar a través del següent enllaç web: Programa formatiu de prevenció de la violència masclista
Amb l'objectiu d’ajudar els centres a treballar aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i de sexualitat de forma explícita, sistemàtica, rigorosa i respectuosa, el Departament d’Educació ha iniciat també el programa Coeduca’t. Es pot consultar en l’enllaç al web.
Per explorar en noves metodologies de treball que ens poden acompanyar dins de l’aula: Manual per a professorat: L’art d’aprendre a tractar-se bé. Sara Carro Ibarra.