Introducció. Justificació i Marc Teòric
La necessitat d’abordar la cultura gitana a les aules parteix del principi d’acomodació (Zapata, 2004) segons el qual s’ha de tendir a una mútua adaptació, de forma bidireccional, entre les institucions (en aquest cas, l’escolar) i els/les que hi estem immersos.
El poc reconeixement de la cultura gitana en el currículum educatiu en general, i en els llibres de text en particular, és un fet. Tot i portar 600 anys al nostre país i ser constructors actius de la nostra història i identitat, la importància i les aparicions del Poble Gitano als recursos educatius de les nostres aules brillen per la seva absència.1
Entre altres conseqüències, entreteixides de forma complexa, aquest distanciament genera unes barreres entre les institucions educatives i l’alumnat gitano i les seves famílies, donat que la comunitat gitana no se sent representada a la institució escolar.
Aquest baix sentiment de pertinença a la institució educativa és un dels motius que explica les altes taxes de fracàs escolar i l’exclusió educativa de la comunitat gitana,2 tot i que les causes d’aquest fracàs i exclusió són més complexes i àmplies.3 L’absentisme escolar i l’abandonament se’ns presenten com dues problemàtiques escolars de primer ordre, davant les quals es necessiten accions integrals i coordinades.
Amb l’objectiu de fer front a aquesta font d’exclusió social i potenciar l’èxit escolar d’aquest col·lectiu, a Catalunya s’han elaborat diverses lleis que avancen en aquest sentit: l’Estatut d’Autonomia (article 42.7)4; la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació; la Llei 14/2010 dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència; el Pla per la Llengua i la Cohesió Social i el Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya. Aquest últim té com un dels seus objectius principals donar a conèixer a tota la població de Catalunya la cultura gitana, diversa i transnacional, com a integrant i membre de la cultura catalana. S’argumenta que persisteixen estereotips i prejudicis socials motivats pel desconeixement que acaben generant exclusió social.
A més, marquen com a línia estratègica educativa promoure els valors de la cultura gitana dins el currículum escolar i en el projecte educatiu de centre, des d’un vessant positiu, que eviti les teories del dèficit i, en conseqüència, la reproducció social.
La necessitat d’un apropament a la institució s’ha intentat resoldre des de diferents vies, però, arribats en aquest punt, cal dotar-los d’un nou enfocament i deixar d’invisibilitzar-los. Així doncs, aquestes unitats didàctiques suposen la inclusió de la cultura gitana als continguts curriculars, per tal de ser una nova i eficaç estratègia educativa que generi dinàmiques afavoridores de la cohesió social i el reconeixement mutu entre la comunitat gitana i la resta de la societat catalana.
NOTES
2 Mentre que, el 2010, un de cada quatre catalans entre 16 i 29 anys (26,8%) tenia una titulació superior i la majoria (61,7%) havia acabat l’Educació Secundària, entre la població gitana un 70% acabava la seva trajectòria formativa a la primària, un 29% a la secundària i només un 1% obtenia el Graduat superior (Sánchez et al., 2010). Dades similars s’obtenen si ens centrem a la resta de l’estat, on només el 30% de l'alumnat gitano obté el graduat d'educació secundària, quan el 60% de l'alumnat no gitano supera amb èxit aquesta etapa (Ministeri de Sanitat. Serveis Socials i Igualtat, 2016).
3 La segregació sistemàtica de l'alumnat gitano a aules de baix rendiment, les adaptacions curriculars basades en un currículum de mínims, els estereotips i prejudicis sobre l'alumnat gitano i les seves famílies, així com nombroses pràctiques educatives basades en ocurrències i no en les recomanacions de la comunitat científica, són les principals causes de l'exclusió educativa del Poble Gitano, tal i com demostren els organismes i la comunitat científica internacional des de fa dècades (Agència Europea de Drets Fonamentals, 2012; Comissió Europea, 2011; Flecha, 2015; Macías-Aranda, 2017; Santiago & Maya, 2012; Vargas & Gómez, 2003).
4 Els poders públics “«han de garantir el reconeixement de la cultura del Poble Gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble» (p. 38).