La biblioteca escolar 2.0: comunicació i col·laboració
Els sistemes de la Web 2.0 o web social s’han introduït de manera ràpida en el funcionament de les biblioteques. Les causes són:
- La participació dels usuaris gràcies a les eines que ofereix la Web 2.0.
- La contínua transformació en els seus serveis, ja que es basa en un model de gestió de canvi constant i ràpid.
- La facilitat d'ús, perquè el nivell de coneixements informàtics necessaris és bàsic o mitjà.
- La millora dels serveis perquè s’agilitzen algunes de les tasques bibliotecàries com la difusió.
- La gratuïtat, ja que les biblioteques tenen al seu abast una gran quantitat d'eines gratuïtes i de fàcil usabilitat.
- La independència tecnològica, molt lligada a la facilitat d’ús i al fàcil accés. La persona responsable de la biblioteca per si sola o amb molt poca ajuda (només inicialment) és capaç de manejar la majoria de les aplicacions de la Web 2.0.
- L’atracció digital, que facilita la incorporació de nous usuaris, com és el cas dels joves.
Segons reconeix José A. Merlo al seu article Las tecnologías de la participación en las bibliotecas, les diferents finalitats per l'aplicació de la web social a les biblioteques són:
- Comunicació: mitjans per a contactar de manera sincrònica o asincrònica amb els usuaris.
- Relació: intercanvi d'opinions, informacions i arxius per mitjà de xarxes socials.
- Orientació: mitjans per a realitzar recomanacions i realitzar accions de difusió.
- Gestió: aplicacions d'escriptori i recursos d'ofimàtica per a treballar en grup amb altres professionals o amb els usuaris.
- Documentació: emmagatzematge conjunt (biblioteca/usuaris) d'arxius en servidors creats per a compartir documents.
- Informació: sistemes per a obtenir informació de manera senzilla com la sindicació de continguts.
- Formació: eines per a la formació en línia.
- Investigació: mitjans que permetin el intercanvi de recursos, referències entre comunitats professionals.
- Diversió: mitjans que permetin la utilització de productes culturals i recreatius.
- Adquisició: eines des de les que es pot realitzar la compra de recursos per a la biblioteca.
La biblioteca escolar 2.0
Les TIC i, especialment, el desenvolupament de les eines de la web social han facilitat que la biblioteca estigui present i sigui accessible des de qualsevol dels espais educatius del centre, però també des de les llars. Es pot convenir que la biblioteca escolar es fa present allí on i quan l’usuariat la necessita i que la seva quantitat i varietat s’ha incrementat.
Usant les eines de la web social, augmenten els canals d‘accés a la biblioteca i la seva utilització, però també, i cal destacar-ho, es facilita la comunicació i es dóna accés la participació i a la col·laboració de la comunitat educativa.
- És una biblioteca sense barreres. Es passa d'un nombre limitat d'usuaris a un gran nombre de possibles visitants.
- És una biblioteca participativa. Convida a la col•laboració dels usuaris per tal d'aprofitar la intel•ligència col·lectiva, perquè es converteixin en constructors de nous serveis (recomanant lectures i llocs web, enriquint el catàleg o realitzant comentaris).
- És una biblioteca creadora i formadora. No només és un espai de consulta o lectura, sinó que genera informació i coneixement.
- Ajuda l'alfabetització digital i informacional afavorint el desenvolupament de les competències bàsiques del currículum.
- És una biblioteca experimental. El canvi és la base de la biblioteca, per això la innovació ha de ser una de les seves prioritats.
La conversió d’una biblioteca escolar convencional a biblioteca escolar 2.0 és un pas que cal planificar. Per fer-ho, el centre cal que es plantegi tot un seguit de preguntes i que, de mica en mica, hi vagi donant resposta. Quines són aquestes preguntes?
Pregunta 1. Quins són els objectius que el centre vol assolir amb el pas a una biblioteca escolar 2.0? La resposta l'ha de buscar al seu propi projecte educatiu.
Pregunta 2. De quines eines es disposa? Cal conèixer les eines de la web social que poden facilitar la implementació gradual de la biblioteca 2.0. En un principi, amb les eines gratuïtes de la web 2.0 n’hi hauria d’haver prou.
Pregunta 3. Quins són els serveis que poden ajudar a assolir els objectius proposats? Han de ser uns serveis fàcils d’utilitzar i que d’una manera o altra l’usuariat ja hi estigui familiaritzat. En l’estructura d’una biblioteca escolar hi ha implícites quatre categories de serveis:
- Serveis bibliotecaris: Accés a obres de referència i publicacions periòdiques, catàlegs, guies de lectura, biblioteques digitals, sindicació de continguts…
- Serveis a l’usuariat (biblioteca social): Accés a blocs i/o wikis, marcadors socials, xarxes socials i multimèdia compartit.
- Serveis de suport al currículum: Accés a eines digitals com traductors, cercadors, agendes, alertes, etc, i a llocs webs, objectes i continguts educatius digitals, classificats per àrees curriculars.
- Serveis de dinamització i assessorament: Accés a materials de suport a la lectura, la competència digital i informacional.
Pregunta 4. Quins són els destinataris dels serveis? Conèixer els destinataris (professorat, alumnat, famílies…) ha de permetre dissenyar estratègies i itineraris d’accés als serveis que ofereix la biblioteca i d’utilització de les noves eines. Cal preveure quina interactuació hi haurà, no tan sols amb aquests usuaris, sinó amb d’altres persones que són més enllà de la comunitat educativa i que hi poden inferir en la dinàmica habitual.
Pregunta 5. Quins inconvenients hi ha i com poden afectar? S’ha de preveure d’on poden sorgir els inconvenients que puguin dificultar el pas a la biblioteca escolar 2.0, de manera que el centre pugui dissenyar un pla d’intervenció per reconduir possibles situacions conflictives.
El pas a una biblioteca 2.0 ha de ser gradual, hom no pot pretendre, des de la biblioteca escolar, oferir tots els serveis a l’usuariat. Cal prioritzar i escollir aquelles eines o serveis que siguin més útils per a l’acció que es vulgui desenvolupar. Un exemple el mostra Mònica Baró (2010) a l’article Biblioteca escolar y nuevas alfabetizaciones, on presenta una taula on es relacionen les principals accions que es poden dur a terme en una biblioteca escolar amb les eines que en poden facilitar l’accés:
Quines eines 2.0 poden donar servei a la biblioteca escolar?
De cadascuna de les eines que identifica la Mònica Baró i que la biblioteca escolar pot utilitzar per donar serveis al seu usuariat, hi ha diferents aplicacions. A continuació es presenta una llista de les eines amb les aplicacions més accessibles i amb enllaços a manuals d’ús.
b) Xarxes socials: Facebook, Twitter i Tumblr
c) Marcadors socials: Diigo i Delicious
d) Plataformes educatives: Moodle. El Departament d’Ensenyament, a través d’Àgora ofereix la possibilitat a l’usuariat de la disposar d’una plataforma pròpia per al centre.
e) Wikis: Wikispaces o Dokuwiki
f) Galeries fotogràfiques: Flickr i Picasa
g) Serveis de vídeo: Youtube i Vimeo
h) Podcast: Soundcloud
A aquestes aplicacions cal afegir-hi:
i) Eines de Google: A través de Google accounts, qualsevol usuari té accés a un conjunt d’eines que permeten treballar en línia i compartir informació i coneixement amb altres usuaris: Google calendar, Google docs, Google maps, Google sites…
j) Sistemes de publicació i de presentació en línea: Issuu, Slideshare, Scribd, Glogster, Prezi
k) Escriptoris virtuals: Netvibes, IGoogle
l) Plataformes d’emmagatzematge virtual: Dropbox
L’ús de les eines 2.0 a la biblioteca escolar: comunicar i col·laborar
L’eina més utilitzada a les biblioteques escolars és el bloc. Hi ha nombrosos exemples de biblioteques escolars que utilitzen els blocs per difondre les novetats bibliogràfiques, per donar a conèixer les seves activitats o com a eina de suport al gust per la lectura.
Disposar d’un bloc o bé utilitzar d’altres eines 2.0 (Youtube o Flickr) i les xarxes socials (Twitter o Tumblr) permet mantenir actualitzada la projecció digital de la biblioteca escolar. A través d’aquests eines la biblioteca mostra la seva activitat i difon la informació que genera ja sigui per iniciativa pròpia o per la demanda del seu usuariat.
Aquest darrer fet, la demanda de l’usuariat, explica la principal característica de la biblioteca escolar 2.0, la participació - col·laboració - cooperació, mitjançant la qual qualsevol membre de la comunitat educativa pot participar en la dinàmica del servei, per exemple, el catàleg de la biblioteca 2.0 és un catàleg obert que es pot ampliar per les propostes fetes pels usuaris en funció del coneixement que hom en té (lectures, explotació didàctica de recursos digitals…).
Comunicació - difusió
La comunicació i la difusió de l’activitat de la biblioteca afavoreix el reconeixement intern i extern, a més del compromís dels diferents agents implicats.
La presència de la biblioteca escolar a la xarxa ha fet un salt quantitatiu i qualitatiu, especialment pel que fa a la difusió i la comunicació amb la comunitat educativa, com ho demostra l’anàlisi dels continguts i serveis oferts a través del web de les biblioteques escolars de 8 centres que hi ha a la pàgina 42 de l’estudi Bibliotecas escolares 'entre comillas'. Estudio de casos: buenas prácticas en la integración de la biblioteca escolar en los centros educativos.
Tanmateix si ens fixem bé, aquesta anàlisi feta amb dades anteriors al 2009 fa referència especialment a la presència a internet mitjançant l’ús de webs estàtiques (web 1.0).
El 2012 són nombrosos els centres educatius de Catalunya que tenen un bloc de la biblioteca escolar, en el qual essencialment se'n fa difusió de la dinàmica.
Què s’hi pot trobar a la majoria de blocs i webs de les biblioteques escolars? Si s’analitza amb una mica de profunditat els blocs i alguns espais web creats mitjançant Google sites i d’altres sistemes que faciliten la interacció amb l’usuariat, es podrà comprovar que els serveis que s’ofereixen no són pas tan diferents als que apareixen en la taula de l’estudi de la Fundación German Sánchez Ruipérez. Heus ací alguns exemples:
- L’organització de la biblioteca (horaris, normativa, préstec…)
- Accés al catàleg de la biblioteca
- Informacions sobre les novetats de la biblioteca
- Recomanacions de llibres per a infants i adolescents.
- Recomanacions de llibres per a mestres i professorat.
- Recomanacions de recursos digitals
- Activitats de la biblioteca (concursos, l’hora del conte, clubs de lectura, bibliopati…).
- Recursos adreçats als grups-classe del centre relacionats amb els projectes interdisciplinaris o treball de recerca.
- Informacions d’activitats que es fan a l’entorn (biblioteca pública, ajuntaments i altres entitats relacionades amb la lectura).
- Recomanacions adreçades a les famílies
- Si els blocs són relativament recents hom pot trobar informacions sobre concursos sobre el nom o la mascota de la biblioteca.
El que varia d’una manera substancial és la forma de presentar-ho, hi apareixen força sovint determinades eines 2.0:
- Es presenten gravacions de veu mitjançant podcast, en alguns dels quals són els propis alumnes que expliquen l’activitat del centre.
- Algunes activitats de la biblioteca es presenten en forma de reportatge videogràfic.
- D’altres activitats es mostren mitjançant la utilització dels sistemes de publicació i presentació.
- Es creen Vokis per ensenyar algunes composicions textuals dels alumnes.
Participació - col·laboració - cooperació
El que resta pendent és l’aspecte més social de l’aplicació de les eines 2.0 a la biblioteca escolar. En el cas d’alguns blocs es destaquen diferents tipologies d’iniciatives per fomentar la participació - col·laboració - cooperació:
a) Blocs de biblioteques escolars que fomenten la participació dels membres de la comunitat educativa mitjançant l’opció de recomanar llibres a través de missatges al correu-e de la biblioteca. Però les entrades als blocs les escriuen els responsables de la biblioteca. Es podria parlar d’una participació indirecta en el bloc de la biblioteca. Aquesta participació està molt lligada a les recomanacions individuals i col·lectives.
b) D’altres blocs de biblioteques fomenten la participació directa dels docents i de l’alumnat del centre mitjançant la utilització d’algunes de les opcions pròpies dels blocs com és el cas de fer comentaris als posts o bé la utilització de recursos externs com els fòrums o els formularis.
c) La tercera opció està més relacionada amb la col·laboració / cooperació per a la construcció conjunta de coneixement. És el cas de blocs lligats a la dinàmica de treball d’alguns centres de recursos pedagògics:
- Bibliobloc, el bloc de dinamització de la lectura del CRP del Gironès).
- Biblioreport (Coordinació de les biblioteques escolars de la demarcació del Servei Educatiu Baix Llobregat-6). Si bé el manteniment del bloc es fa des del CRP les aportacions les fan els docents a través d’una altra eina 2.0, el Tumblr.
Aquesta presentació del bloc de la biblioteca de l’escola Mare de Déu del Remei d’Alcover (Alt Camp) és un bon exemple d’integració de les eines 2.0 per difondre les activitats de la biblioteca i fomentar la participació de la comunitat educativa.
Orientacions per a l’ús d’altres eines 2.0 i les xarxes socials
En l’apartat anterior, a partir de l’ús que les biblioteques escolars fan del bloc, s’ha mostrat la utilitat d’algunes de les eines 2.0 més populars, especialment pel que fa a la comunicació i la participació. Tanmateix, queden d’altres eines com la wiki o els escriptoris virtuals o les mateixes xarxes socials que tenen un potencial enorme en el marc de la dinàmica que s’estableix en la biblioteca escolar.
a) Alguns centres han començat a utilitzar un escriptori virtual com el Netvibes per presentar l’activitat i recollir en un mateix entorn l’activitat de la seva biblioteca escolar, és el cas de la biblioteca Ricardo Alcántara de l’escola Folch i Torres d’Esplugues de Llobregat.
b) Les wikis són una eina de participació. El cas més paradigmàtic és el de la Wikipèdia, en la redacció de la qual participen nombrosos centres educatius catalans, especialment de secundària. A les wikis usades a les escoles i instituts, l’alumnat hi esdevé creador de continguts acadèmics. Un parell d’exemples d’ús de les wikis:
- Eduwiki és un espai col·laboratiu per als alumnes de les escoles i instituts de Catalunya, on el coneixement es construeix de manera compartida i es promou entre l’alumnat i el professorat participant l’ús d’altres eines 2.0.
- Animalec és un projecte de treball que vol oferir a la comunitat educativa en general (pares, mares, docents i altres professionals implicats) recursos, idees i propostes per fomentar els gust per la lectura. Està pensat per exposar experiències concretes d'animació lectora, en els àmbits escolar, familiar, biblioteques…
Com es poden utilitzar les wikis a la biblioteca escolar?
- Elaboració d’antologies: selecció, organització i presentació de textos segons criteris prefixats i amb un repartiment de responsabilitats entre els autors.
- Recopilació i presentació de fonts documentals, per exemple, articles de premsa, ressenyes de llibres, reproducció de contes i poemes sobre els quals s’estigui treballant.
- Intercanvi d’informacions entre l’alumnat, ja sigui del mateix centre o de diversos centres.
- Redacció de treball en grup i de textos literaris de manera col·laborativa (contes…).
- Organització de tallers d’escriptura.
c) Les xarxes socials.
L’ús de les xarxes socials va sent cada cop més ampli en el món educatiu, tanmateix la seva presència dins les biblioteques escolars encara és minsa. Hi ha pocs exemples d’ús:
c.1. D’usos del Twitter a les biblioteques escolars, en tenim alguns exemples com el de l’escola Estalella i l’institut Eugeni d’Ors ambdós de Vilafranca del Penedès o de l’institut Montserrat de Barcelona. En aquests tres casos el Twitter es fa servir per fer present la biblioteca a la xarxa i per fer un seguiment de les informacions que posen a la xarxa altres institucions i persones relacionades amb la biblioteca en general i amb la biblioteca escolar en particular.
Quins altres usos es pot fer del Twitter des de la biblioteca escolar:
- Organització de tallers d’escriptura breu usant de manera convencional la llengua.
- Fer ressenyes in situ d’allò que s’està fent en un moment determinat a la biblioteca.
- Crear hastags propis amb l’objectiu de concentrar (usant programes com el Twubs) qualsevol informació relacionada amb la biblioteca i que ha estat posada a la xarxa per altres membres de la comunitat eductiva (professorat i alumnat que tingui accés al Twitter). Per exemple: recomanacions de llibres, fotografies d’actes, enllaços interessants…
En aquest darrer exemple, pel que fa a les recomanacions, el Twitter pot ser entès com una nova manera de gestionar la política de creixement del fons de la biblioteca.
c.2. Són nombroses les biblioteques públiques que tenen un perfil a Facebook, en canvi l’ús entre les biblioteques escolars és més aviat escàs, primer perquè la seva utilització als centres de primària es veu restringida a causa de l’edat i, en segon lloc, per les reticències que una xarxa social com aquesta encara desperta entre bona part de la comunitat educativa.
Un exemple d’utilització del Facebook a la biblioteca escolar és el de l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona. L’objectiu que va guiar la creació d’un perfil a Facebook per part d’aquest centre va ser el donar la màxima difusió i dinamització entre la comunitat educativa dels recursos existents per a secundària a la biblioteca. Per tal de fer entendre l’ús que es faria del Facebook a l’usuariat de la biblioteca es va elaborar aquest cartell:
El Facebook a l’escola Joan Pelegrí s’utilitza per:
- Publicitar les activitats de dinamització de la biblioteca de l'escola (tallers, xerrades amb autors, formació …)
- Donar a conèixer les noves adquisicions de la biblioteca, adreçades també a les mares i pares que sovint no estan al cas de les novetats.
- Informar sobre les activitats de tipus cultural i d'interès que es fan al barri (Hostafrancs) i a la ciutat (Barcelona)
- Trobar els enllaços als webs de les biblioteques del barri de Sants-Hostafrancs (Biblioteca Vapor Vell, Biblioteca Joan Miró), de Les Corts (Biblioteca Miquel Llongueras) i de la Zona Franca (Biblioteca Francesc Candel) perquè els usuaris puguin accedir fàcilment als seus serveis: catàleg, gestió de préstecs, clubs de lectura, horaris…
- Incloure enllaços als catàlegs de les biblioteques universitàries i recursos de cara a preparar el Treball de Recerca.
- Accedir als butlletins de sumaris de les revistes que es reben a l'escola.
- Eines 2.0 per a la biblioteca escolar, de Montserrat Batallé i Anna Blasco.
- El uso del Twitter y el Facebook en las bibliotecas, de Julián Marquina.
Bibliografia complementària:
COLL, César; MONEREO, Carles [eds]. Psicología de la educación virtual. Aprender y enseñar con las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Madrid: Morata, 2008 (Psicología. Manuales).
HARO OLLÉ, Juan José de. Redes sociales para la educación. Madrid: Anaya multimedia, 2011 (Manual imprescindible)