Col·laboració entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública
Les biblioteques públiques, des de sempre, han estat les dinamitzadores de la vida cultural dels municipis. En funció dels seus recursos contribueixen a escurçar les diferències, d’accés a la lectura, entre poblacions, gran i petites o més aïllades. Obren un món de possibilitats a les quals, sense aquest equipament cultural, una gran part de la ciutadania difícilment hi accediria.
Les biblioteques públiques es coordinen a través d’una xarxa que els facilita uns serveis de qualitat i en garanteix l'equilibri territorial i és, a la vegada, una plataforma privilegiada per intercanviar experiències i criteris.
La biblioteca escolar, definida com un centre de recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge, permet al professorat posar en pràctica una metodologia més activa. És una eina imprescindible per a la formació de nois i noies en el marc de la societat de la informació. La biblioteca escolar és un espai educatiu que actua com a:
- centre d’aprenentatge,
- centre d’informació,
- centre de lectura,
- centre de dinamització cultural.
Cal avançar cap a un model que faci de la biblioteca escolar un espai educatiu que disposi dels recursos materials més novedosos, per tal de donar resposta a les necessitats formatives i informacionals de tots els integrants de la comunitat educativa
La biblioteca pública i la biblioteca escolar coincideixen en una sèrie de funcions: la informativa, l’educativa i la de lleure i, al mateix temps, es diferencien quant als seus objectius, especialment pel que fa a les necessitats les persones usuàries, l’oferta d’alguns serveis, les instal·lacions, la col·lecció i els recursos documentals.
La biblioteca escolar ha de donar resposta al projecte educatiu de centre, per la qual cosa té una finalitat clarament educativa, i els seus usuaris són els alumnes, el professorat i el conjunt de la comunitat educativa; mentre que la biblioteca pública s’adreça al conjunt de la població, i la seva finalitat és satisfer les necessitats informatives i culturals d’un públic variat i amb una gamma d’interessos molt més àmplia.
L’avenç de la societat només es pot entendre en clau comunitària. És imprescindible comptar amb els diversos agents, institucions, serveis, etc. que intervenen en una comunitat per promoure el desenvolupament social i cultural de les persones, atès que tots contribueixen, d’una manera o d’una altra, a fomentar l’hàbit de la lectura. En primer terme hi incideixen la família i l’escola, i en un altre nivell la ciutat o el municipi, els mitjans de comunicació, les biblioteques i les entitats especialitzades en la producció de literatura infantil i juvenil.
Fomentar la coordinació d’una bona part d’aquest agents - la biblioteca pública i la biblioteca escolar, més enllà dels seus àmbits específics d’actuació - pot ser una manera excel·lent d’assolir l’objectiu de fer persones lectores capaces de comprendre i interpretar tot tipus de textos, imatges, documents…, i gaudir-ne, amb la finalitat d’aconseguir una societat avançada, informada i democràtica.
Els avantatges de la col·laboració entre la biblioteca pública i la biblioteca escolar es resumeixen en aquest gràfic:
Conscients d’aquests avantatges, cal crear l’estructura que faci possible l’avenç en el marc de la col·laboració entre les dues biblioteques.
BUNDÓ NIN, Montserrat; GABARRÓ PARERA, Montserrat. La biblioteca escolar i la biblioteca pública: Idees per a la col·laboració. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació,
Notes per a la intervenció dels serveis educatius
Els centres de recursos pedagògics tenen, entre altres, dues funcions bàsiques: la gestió de la formació permanent del professorat i la gestió documental i la difusió de recursos educatius. Dues funcions dirigides als centres educatius d’un àmbit territorial concret, i que tenen com a finalitats la d’assessorar i col·laborar en la millora de la qualitat educativa.
Pel que fa a la gestió documental i la difusió de recursos educatius, els centres de recursos pedagògics haurien d’actuar com a veritables centres de documentació pedagògica, on el professorat pogués la documentació i la informació necessària per al desenvolupament de la seva tasca docent i per a la seva formació professional. Els CRP, en coordinació amb la biblioteca pública, haurien de constituir el nucli dur per a l’assessorament i de suport a les biblioteques escolars. L’acció conjunta d’ambdós serveis hauria de contemplar els aspectes més especialitzats, tant en el camp pedagògic, com en el de la gestió documental.
En el marc de formació del professorat, seria convenient contemplar la col·laboració dels professionals de biblioteca pública en els continguts de l’oferta formativa relacionats amb la biblioteconomia i la documentació com: gestió de recursos d’informació local i formes d’accés, fonts d’informació especialitzada, formació d’usuaris… Sempre tenint en compte la detecció de necessitats que el CRP hagi realitzat.
És en aquest context on s’haurien de definir les vies de cooperació entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública per a la millora dels serveis bibliotecaris destinats als infants i joves d’una comunitat determinada.
A manera de conclusió cal insistir que, tot i veient que els avantatges que pot aportar aquesta cooperació són molts, avui en dia la col·laboració encara és puntual i, generalment, és més el fruit de la bona voluntat del personal d’un i altre servei bibliotecari (el públic i l’escolar) que el d’un acord preestablert o la voluntat i el recolzament institucional. En la mesura que aquesta col·laboració estigui inclosa en els plans de treball dels agents implicats (biblioteca pública, biblioteca escolar i servei educatiu), i es concretés en un acord institucional de cooperació, aquesta podria esdevenir permanent. La col·laboració s’hauria de concretar en uns objectius prefixats, ben definits i sobretot assolibles, que tindrien la finalitat de fer-la sostenible, per tal de millorar els serveis que actualment es donen des d’ambdós àmbits bibliotecaris.
Bones pràctiques de col·laboració entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública
Alguns municipis han iniciat experiències de col·laboració molt interessants.
Biblioteques públiques de Salt. Col·laboració entre biblioteca pública i biblioteca escolar
Aquest projecte té per objectiu potenciar l'ús de la biblioteca escolar com a element integrat en el procés educatiu, contribuir a crear hàbits lectors en els infants i facilitar l'alfabetització informacional. Al mateix temps s’intenta buscar estratègies que ajudin a clarificar les funcions de cadascuna i incrementin l'ús dels recursos dels dos tipus de biblioteques com a eines complementàries en el procés educatiu.
[+ informació]
És un projecte de col·laboració que es du a terme al districte de Gràcia (Barcelona) i compta amb la participació de d’un grup de treball del PFZ del servei educatiu de Gràcia i els responsables de les biblioteques públiques del districte (Vila de Gràcia i Jaume Fuster). Els objectius del projecte estan relacionats amb la competència informacional, entesa com un element clau per al coneixement rigorós i científic de la realitat. La biblioteca és un recurs educatiu i informatiu essencial per a l’adquisició d’aquesta competència.
Programa biblioteca pública – centres educatius
Programa que recull les activitats, els serveis i els recursos que la Biblioteca Ca l’Oliveres posa a disposició dels centres educatius. Contempla la importància del treball conjunt (biblioteca pública i centres educatius) amb l’objectiu de donar un valor afegit a l’educació dels habitants de Lliçà d’Amunt.
Projecte iniciat el curs 1998/1999. Participen en el seu disseny els especialistes de les biblioteques dels centres educatius de primària, la Regidoria d'Educació i la Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Posteriorment, amb l'obertura de la segona biblioteca municipal, s'incorpora al projecte la Biblioteca Armand Cardona i Torrandell.
Biblioteques públiques - biblioteques escolars: una col·laboració imprescindible
La promoció i la potenciació de l’hàbit lector i l’aprenentatge actiu són alguns dels objectius que tenen en comú els centres d’ensenyament i les biblioteques públiques. Les biblioteques públiques de l’Hospitalet de Llobregat proposen a les escoles una sèrie d’activitats per potenciar l’ús de les biblioteques públiques i escolars.
Tallers d’interpretació poètica
És una iniciativa compartida entre de les biblioteques públiques de la comarca d’Osona i el CRP d’Osona per donar resposta a una demanda dels mestres: oferir pautes i recursos per ajudar a fer una bona lectura, recitació i interpretació de poemes. Hi participen totes les escoles de la comarca que en el seu municipi tenen biblioteca pública.
Difusió d’activitats que ofereixen les Biblioteques públiques
Difusió des del web del CRP d'Osona de les activitats infantils i juvenils que organitzen i ofereixen les biblioteques públiques de la comarca. Si la biblioteca organitza alguna activitat rellevant (exposicions, Conta-Contes de Bolívia, Any Verdaguer, presentació Ruta Miquel Martí i Pol…) al marge de les que formen part de la seva agenda habitual, ho comuniquen al CRP des d’aquí es fa arribar la informació als centres educatius, en funció de l’edat dels destinataris de l'activitat.
Les biblioteques a Girona. Un projecte de ciutat
Web de recursos i serveis que l’ajuntament de Girona ofereix a les escoles de la ciutat. Pretén coordinar l’acció municipal en l’àmbit de la lectura pública amb les biblioteques escolars. El projecte també contempla la definició de possibles vies de col·laboració entre biblioteca pública i biblioteca escolar.
[+ informació] Programa de Biblioteques Escolars.
Biblioteca Pública i Biblioteca Escolar: xarxa de col·laboració
És una experiència duta a terme a la comarca del Montsià: conjunt d’activitats i d'experiències compartides entre les biblioteques públiques, el CRP del Montsià i escoles i instituts.
REYES, Lourdes. Col·laboració entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública. Revista GUIX núm. 355. Juny de 2009
DURAN OLLER, Assumpta. El bibliobús a l’escola. Perspectiva Escolar, n. 291, gener 2005 (pàg. 2-6)