Mòdul 4 - Tema 1

Des de la creació del Programa de Biblioteques Escolars del Departament d’Ensenyament, la seva col·laboració amb els Centres de Recursos Pedagògics ha estat màxima. Per entendre aquesta col·laboració cal conèixer certs antecedents:

a) Participació, a nivell individual, en grups de treball, d’àmbit nacional, relacionats amb la biblioteca escolar d’alguns docents destinats en els CRP, com és el cas de Bibliomedia.

b) La presència de diferents nuclis dinamitzadors de les biblioteques escolars que hi havia arreu del territori i que comptaven amb el suport dels plans de formació de zona dels centres de recursos pedagògics (Barcelona ciutat, el Prat de Llobregat, Baix Penedès, Garraf, Delta Mitjà del Llobregat, Alt Empordà…)

c) La formació documental adreçada a la gestió de la mediateca dels CRP; una formació que la majoria de docents destinats en aquests serveis havien rebut i que es va demostrar essencial per facilitar la introducció de la gestió documental als centres en general i a l’ús d’aplicacions com l’epèrgam.

d) La implicació dels serveis educatius (CRP i LiC) en la dinamització d’iniciatives dels departaments d’Ensenyament i de Cultura de la Generalitat de Catalunya relacionades amb el foment de la lectura (Seminaris del Gust per la lectura, els Itineraris de lectura…).

e) L’experiència dels CRP en la gestió de la formació; fet que va afavorir l’organització de les activitats formatives lligades al projecte d’innovació educativa Biblioteca escolar "puntedu".

Els serveis que presten i les accions dels centres de recursos pedagògics en relació a les biblioteques escolars deriven de les funcions assignades a aquests òrgans del Departament d’Ensenyament des de la seva creació a inicis de la dècada de 1980 fins l’actualitat. Es tracta de funcions orientades a:

• La facilitació de recursos educatius i didàctics de suport a la docència a centres i professorat.
• L’acompanyament als centres en el desenvolupament dels projectes que despleguen.
• La dinamització d’actuacions referides a l’entorn educatiu en col·laboració amb altres agents de la comunitat educativa i entitats socials i culturals.
• La promoció d’actuacions que permetin el treball en xarxa amb els ens locals i de la comunitat educativa.
• La gestió de la formació permanent del professorat de la demarcació territorial del servei educatiu.
• La promoció de la renovació metodològica i de les estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

A partir de l’anàlisi de les funcions i de les accions que des dels serveis educatius en general i dels centres de recursos pedagògics en particular, des de la Coordinació de Serveis Educatius i del Programa de Biblioteques Escolars es va elaborar el protocol Orientacions per al suport i l’assessorament del Servei Educatiu a la biblioteca escolar.

L’objectiu d’aquest protocol és orientar l’activitat, descriure accions i procediments i facilitar exemples de documents de suport als serveis educatius per a l’assessorament als centres en matèria de biblioteca escolar.

El protocol està dividit en cinc grans àmbits: assessorament, dinamització, formació, recursos i zona educativa. Cada àmbit és un agrupament o conjunt de serveis a prestar i d’actuacions a fer des del servei educatiu.

Les accions que s'han recollit en cadascun dels serveis s’han d’interpretar en clau interna del servei educatiu. Es tracta d’una llista de possibles accions a desenvolupar. D'aquestes accions cada equip ha de decidir quines són les que més s’adeqüen a les necessitats dels centres i amb les quals assolirà els objectius que des del servei educatiu es proposi. Tot i que s’ha relacionat cada servei amb cadascuna de les accions, en alguna ocasió una acció pot respondre a més d’un servei.

Els serveis i les accions que s’inclouen en aquest àmbit fan referència a l’elaboració del projecte de biblioteca escolar, l’acompanyament en el seu desenvolupament i la valoració i revisió del mateix. Els serveis i accions que s’hi relacionen s’adrecen a una proposta global d’intervenció en què el projecte d’innovació educativa Biblioteca escolar "puntedu" n’és només una part.

Les accions s’integren en aquests serveis:

• Orientació en l’elaboració del projecte (acció treballada al mòdul 1).
• Acompanyament del projecte.
• Suport a la revisió del projecte.
• Orientació en la difusió del projecte.

Per a endegar un procés d’assessorament als centres com el que es descriu en aquest àmbit, el professorat dels serveis educatius ha de:

• Conèixer les característiques de la biblioteca escolar en el marc de la societat del coneixement.
• Estar familiaritzat amb la normativa que facilita la inclusió de la biblioteca escolar dins del projecte educatiu i curricular d’un centre
• Conèixer a fons les característiques d’un projecte que ha de convertir la biblioteca escolar un recurs educatiu.
• Establir unes pautes d’intervenció que permetin un acompanyament personalitzat al centre al llarg del procés de construcció del projecte de biblioteca escolar.
• Conèixer l’estructura i els continguts del Pla de Lectura de Centre per tal de dissenyar un itinerari conjuntament amb el entre, perquè aquest pugui iniciar-ne un procés d’elaboració.

Els serveis i accions que s’integren en aquest àmbit van adreçades a uns destinataris molt concrets: els centres que han pres la determinació d’endegar un projecte de biblioteca escolar. Els serveis que s’hi descriuen tenen com a principal objectiu la dinamització del centre educatiu en les diferents fases del projecte i són:

• Suport als centres que inicien el projecte de biblioteca escolar.
• Foment de l’intercanvi d’experiències dels centres que estan fent el projecte.

Les accions que s’inclouen en aquests serveis han de facilitar l’oferta de models, d’experiències i d’informació als centres, perquè puguin conèixer l’entorn on està integrada la biblioteca escolar i participin d’intercanvis entre iguals i perquè el projecte es desenvolupi de manera coherent i pragmàtica.

Perquè la dinamització pugui ser d’utilitat als centres, el professorat del servei educatiu ha de:

• Conèixer experiències reeixides sobre el gust per la lectura, l’organització i gestió de la biblioteca, la competència informacional i la competència lectora per tal de traspassar-les a aquells centres que inicien el projecte de biblioteca escolar.
• Fomentar activitats de dinamització en el marc de les coordinacions de la xarxa de biblioteques escolars de la demarcació territorial del servei educatiu. Activitats que haurien d’estar molt lligades a l’estat de les biblioteques.
• Prendre la iniciativa per endegar activitats dinamitzadores per tal que els centres les facin seves i les integrin en els seus projectes.
• Conèixer les eines i instruments bàsics per a fer la diagnosi de les biblioteques escolars de la demarcació. Els resultats de la diagnosi haurien de servir de punt de partida per a la planificació de la dinamització.
• Ser un bon coneixedor dels instruments bàsics de gestió documental per tal de facilitar-ne l'ús als centres educatius.
• Conèixer les accions de dinamització que les biblioteques públiques i altres institucions relacionades amb la lectura duen a terme a la demarcació del servei educatiu.

La formació és la clau d’una bona part de l’èxit d’una tasca com la d’acompanyar un centre educatiu en el desenvolupament del projecte de biblioteca escolar. Les accions que es descriuen estan molt relacionades amb la dinàmica general que de la gestió de la formació permanent es fa des dels centres de recursos pedagògics.

Les accions s’organitzen en tres serveis:

• Suport a la formació institucional del programa Biblioteca escolar "puntedu".
• Disseny i organització dels plans de formació de zona d’activitats relacionades amb la biblioteca escolar.
• Disseny i organització de formació en centre relacionada amb la biblioteca escolar.

Per poder fer una bona gestió de la formació permanent en matèria de biblioteques escolars, els serveis educatius han de:

• Conèixer el contingut de l’oferta formativa que, de caràcter institucional, s’ofereix als centres que han estat seleccionats en la convocatòria del projecte d’innovació educativa Biblioteca escolar. Puntedu.
• Conèixer el contingut de l’oferta formativa del Programa de Biblioteques Escolars.
• Implicar-se en la docència de la formació institucional, sempre que es pugui.
• Fer un seguiment de la formació institucional i la seva incidència als centres, mitjançant la coordinació directa amb les persones que s’estiguin formant.
• Fomentar la coordinació entre els responsables de les biblioteques escolars d’una demarcació territorial i facilitar la creació de les estructures que siguin necessàries. Participar-hi.
• Donar la resposta adequada davant la demanda formativa d’un centre, de manera que la persona que la dugui a terme respongui al perfil previst des del centre.
• Saber coordinar-se amb altres serveis educatius per tal de conèixer de primera mà les característiques d’activitats formatives relacionades amb la biblioteca escolar i que hagin reeixit.
• Difondre les activitats de formació telemàtica del Programa de Biblioteques entre els docents de la seva demarcació i donar resposta a possibles dubtes que puguin sorgir.

A banda de la col·laboració en la formació institucional i el reforç territorial a les activitats de formació telemàtica que ofereix el Programa de Biblioteques Escolars, els seminaris de coordinació han estat la proposta formativa per la qual han apostat una bona part dels centres de recursos per donar suport a les biblioteques escolars de la seva demarcació territorial.

Una altre aspecte a destacar, a cavall entre els àmbits de la dinamització, la zona educativa i la formació, ho és el de les jornades d’intercanvis d’experiències. Serveixin d'exemple, les realitzades en diferents territoris a finals del curs 2012-2013

• XVIII Trobada Pedagògica a l'Hospitalet. Lectura emocions i sentiments.
• Jornada de biblioteques escolars a les Terres de l'Ebre. Cap a una biblioteca 2.0 integrada a l'entorn.
• II Jornada de biblioteques escolars a la Catalunya Central.

A banda dels seminaris de coordinació, una altra modalitat formativa que s’ha demostrat força eficient en la transformació d’escoles i instituts, ho és la dels projectes de formació en centre, ja sigui en forma d’assessorament, curs intern o taller. Aquesta modalitat és bàsica perquè parteix de les necessitats dels docents i provoca una major implicació del claustre, ja que és aquest qui, de manera consensuada, dissenya el seu propi itinerari.

Al Marco de referencia para las biblioteca escolares (2011) s’esbossa una llista de possibles continguts que es podrien tractar en les diferents modalitats formatives:

• Aspectes tècnics i organitzatius.
• Coneixement de l’entorn d’actuació de la biblioteca escolar.
• Paper de la biblioteca escolar en el desenvolupament de les competències bàsiques i del currículum.
• Elaboració d’un pla de treball de la biblioteca escolar.
• Eines, instruments i indicadors d’avaluació.
• Elaboració de plans de lectura i de desenvolupament de les habilitats informacionals de l’alumnat.
• Coneixement de la literatura infantil i juvenil.
• Estratègies de foment de la lectura i de comprensió lectora.
• Iniciatives per fomentar la participació de les famílies.
• Lectura digital i a la xarxa.
• Coneixement de recursos impresos i digitals.
• Coneixement de les eines de la web 2.0 i la seva aplicació a la biblioteca escolar.
• Estratègies per a incorporar la biblioteca a la pràctica docent de qualsevol àrea o matèria.
• Iniciatives i activitats inclusives a la biblioteca escolar.
• Elaboració de materials específics de la biblioteca escolar.

Aquests continguts haurien de conformar uns itineraris formatius en funció dels destinataris: responsable de la biblioteca, comissió, equip directiu, equip docent…

La implementació d’aquests itineraris hauria ser el resultat de l’aplicació al centre per part de l’equip directiu d’uns instruments d’anàlisi amb l’objectiu de conèixer les pràctiques pedagògiques de mestres i professors en relació a la lectura, l’escriptura, la competència informacional, l’ús de la biblioteca…

La posada en marxa d’un projecte de biblioteca escolar suposa per al centre una necessitat de tenir a l’abast un ampli ventall de recursos que ajudin a desplegar-lo.

Des de la seva creació, un dels objectius dels serveis educatius en general i dels CRP en particular ha estat gestionar els recursos que poden facilitar la dinàmica d’ensenyament i aprenentatge. Aquest fet ha estat fonamental perquè, des del primer moment de la col·laboració dels CRP amb el Programa de Biblioteques Escolars, la cerca, l’oferta i la difusió de recursos bàsics (models de projectes, bibliografia, programari o recursos digitals) hagin estat constants.

Les accions reconegudes en aquest àmbit s’organitzen en dos serveis:

• Informació, documentació i recursos específics relacionats amb la biblioteca escolar.
• Difusió dels recursos a través de diferents mitjans.

Perquè l’oferta de recursos sigui el més acurada possible i pugui ser un exemple per als centres, el servei educatiu ha de:

• Mostrar expertesa en la gestió documental.
• Conèixer els recursos que puguin ser útils en el desenvolupament, tant del projecte de biblioteca escolar com del pla de lectura de centre.
• Disposar de criteris de valoració de recursos.
• Facilitar l’accés de recursos, en el sentit més ampli del terme, als centres.
• Dominar les eines TIC aplicades a l’educació i que facilitin la difusió i l’intercanvi d’informació.
• Conèixer estratègies de marquèting.

Els portals dels CRP solen disposar d'un apartat dedicat a les biblioteques escolars, on es donen informacions relacionades amb:

• Formació. Els centres enllacen amb els materials de formació telemàtica.
• Bones pràctiques i experiències presentades a jornades d’intercanvi.
• Catàleg de materials presents a la biblioteca del servei educatiu.
• Activitats de dinamització.
• Materials elaborats per grups de mestres.
• Recursos per a la biblioteca escolar.
• Accés a les biblioteques escolars de la demarcació territorial.

Una bona síntesi dels continguts que conté l’apartat de biblioteques escolars en un web de serveis educatius, el podem trobar al CRP de Sant Andreu (Barcelona).

La biblioteca d’un centre educatiu s’insereix en un àmbit territorial on actuen altres entitats i institucions relacionades amb la gestió del coneixement i en la promoció de la lectura i on hi ha altres biblioteques escolars amb les quals es relaciona.

Les accions que s’hi reconeixen estan molt relacionades amb la dinamització i la formació i s’organitzen en dos serveis:

• Organització de jornades de biblioteques escolars a la zona educativa
• Promoció del treball col·laboratiu amb altres entitats de la zona educativa.

El servei educatiu, per tal que hi hagi una bona simbiosi amb la biblioteca escolar, bàsicament ha de conèixer l’entorn (entitats, institucions i accions relacionades amb el foment de la lectura i la gestió del coneixement) i saber aplicar criteris relacionats amb la formació, la dinamització i la gestió de recursos per fomentar la col·laboració.

Tanmateix un aspecte a destacar en l’àmbit de la zona educativa és el treball en xarxa entre els diferents agents de la comunitat educativa d’un territori. És el cas de l’exemple de dos centres de recursos pedagògics del Baix Llobregat, l’experiència dels quals s’explica en aquest article.

La coordinació dels equips que integren els serveis educatius de zona ha de donar resposta a les necessitats dels centres, del professorat i de l’alumnat de la demarcació en aquelles accions que es prioritzen, entre les quals pot situar-se la biblioteca escolar com un espai d’ensenyament i aprenentatge.

Si s’agafen com a exemple les prioritats per al curs 2011-2012, el Departament d’Ensenyament especifica clarament que “s’han de centrar en la promoció de l’èxit escolar de tots els alumnes, i assessorar i donar suport als processos d’atenció a la diversitat, inclusió i orientació educativa”, per la qual cosa considera que els objectius de treball del pla d’actuació d’un servei educatiu han de fer referència a accions globals com:

• Col·laborar amb els mestres en la detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge i fer l’avaluació psicopedagògica dels alumnes.
• Donar suport als centres i assessorar-los en estratègies organitzatives i metodològiques per a l’assoliment de les competències relacionades amb la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita.
• Donar suport als centres en les actuacions relatives a la tutoria i l’orientació personal, escolar i professional dels alumnes.
• Impulsar el coneixement i el domini de les llengües estrangeres.
• Identificar, recollir i difondre bones pràctiques relacionades amb estratègies metodològiques de gestió d’aula i d’organització de centre.

A continuació marca com s’han de concretar les prioritats específiques per a l’educació infantil i l’educació primària:

• Promoure el desenvolupament comunicatiu i lingüístic al cicle inicial d’educació infantil.
• Donar suport als centres en el procés d’adquisició de la lectura i l’escriptura dels alumnes i, especialment, en la detecció precoç de problemes d’aprenentatge.
• Promoure la competència lectora, el gust per la lectura i l’ús de la llengua a l’educació primària.

Les prioritats específiques per a l’educació secundària obligatòria són:

• Promoure el desenvolupament competencial del currículum de secundària, la construcció d’itineraris curriculars personalitzats, l’avaluació dels alumnes i les propostes de diversificació curricular.
• Potenciar l’orientació educativa i la tutoria per prevenir l’abandó escolar prematur.
• Afavorir la integració de les tecnologies i els recursos digitals en el context de la gestió d’aula.

En relació a la biblioteca escolar i, per extensió, amb el desenvolupament de la competència lectora, per exemple, l’acció integrada dels diferents perfils professionals que formen part dels serveis educatius hauria d’estar relacionada amb:

• La detecció precoç de les dificultats de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
• L’assessorament i modelatge en la pràctica educativa en relació a la millora de la competència lectora.
• La reflexió sobre l’ús de la lectura com a base de l’aprenentatge en les àrees no lingüístiques.
• L’acompanyament en les diverses fases del desenvolupament del Pla de Lectura de Centre.
• La identificació i la difusió de les bones pràctiques que es fan al voltant de la lectura i l’escriptura i de la biblioteca escolar.
• La conversió de la biblioteca escolar com un veritable espai d’aprenentatge.
• L’oferta formativa als centres que fomenti l’adopció de noves metodologies que afavoreixin el treball competencial i que s’adapti a diferents itineraris.
• El desenvolupament de la competència informacional.
• L’acompanyament en els processos d’autoavaluació del centre en matèria de biblioteca escolar de manera que permeti visualitzar la sostenibilitat del model de biblioteca com a recurs educatiu estratègic.

Per desenvolupar el contingut d’aquestes accions només caldria analitzar amb detall el currículum d’infantil, de primària i de secundària i buidar tot allò que fa referència a la lectura, l’escriptura, la biblioteca escolar i al tractament de la informació i la competència digital. L’actuació dels serveis educatius, basada en aquestes accions, completaria o complementaria o s’integraria a tot el que fa referència al desenvolupament del projecte de biblioteca escolar, que ja s’ha explicat.