El gust per llegir

Daniel Pennac a la seva obra “Com una novel·la” reivindica per als lectors el dret a callar i no dir res després de llegir. La lectura ha de ser un acte gratuït com qualsevol altre plaer. La família, però sobretot l’escola, ha de ser qui contagiï als infants el gust per llegir.

En els continguts que es desenvolupen a continuació es farà referència essencialment a la lectura per plaer a l’escola i als diferents espais en què els infants i joves entren en contacte amb els llibres i on adquireixen els hàbits de lectura. La seva descripció es basa sobretot en aquests textos:

COLOMER, Teresa. “Una nueva crítica para el nuevo siglo”. Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil (núm. 145, pàg. 7-17) 2002.

COLOMER, Teresa; DÒRIA, Elisabeth; MARTÍ, Pere; PORTELL, Joan. "Orientacions per a desenvolupar l’hàbit lector: el gust per llegir", dins BUNDÓ, Dolors (coord.) Pla de Lectura de Centre (PLEC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament (versió de desembre de 2010).

LLUCH, Gemma. Cómo seleccionar libros para niños y jóvenes. Los comités de valoración en la bibliotecas escolares y públicas. Gijón: TREA, 2010.

Com es pot afavorir l’hàbit lector

El foment de la lectura és un dels objectius prioritaris d’un centre educatiu. Hi ha “un acord generalitzat que l’escola continua essent l’única institució que pot fer accessible l’ús habitual de la lectura a un públic socioculturalment divers […]. Des de fa dècades l’escola ha fet un gran esforç per apropar-se als interessos dels alumnes de medis socials i d’hàbits culturals diversos per tal d’impulsar-los cap a la lectura personal” (PLEC, 2010), per això les activitats al voltant de la lectura són presents en la dinàmica d’ensenyament i aprenentatge de molts centres.

La biblioteca escolar és un element clau en el foment de la lectura mitjançant l’organització d’activitats d’animació que motivin i facilitin l’apropament de l’infant a una obra en particular i a la lectura en general.

L’adquisició de l’hàbit lector és un procés lent que no depèn d’activitats descontextualitzades, sinó d’una acció coherent inclosa dins el projecte educatiu del centre.

Concreció del concepte de "gust per llegir"

El gust per llegir es podria entendre com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il·limitades possibilitats d’oci; com a expressió i formació del gust personal i del desig lector, i com un element clau per a l’adquisició del coneixement i per al seu desenvolupament personal al llarg de la vida.

La idea de l’animació a la lectura s’hauria d’incloure en el marc més ampli de la promoció de la lectura i el foment del gust per llegir, accions, ambdues, que no tenen cap més objectiu que la formació de lectors que sentin la necessitat de llegir i sàpiguen gaudir de la lectura.

En el marc de l’escola l’adquisició dels hàbits lectors, però, només s’aconseguirà amb “la col·laboració de totes les àrees curriculars, i l’enllaç de cada classe, curs escolar, cicle o centre educatiu, tenint cura de fer una planificació transversal, interdisciplinària i integradora de totes les parts que intervenen en l’educació” (PLEC, 2010).

L’adquisició dels hàbits de lectura i del desig de llegir va molt lligada a persones i llibres. Dins l’escola és el docent qui té més incidència en el desenvolupament dels hàbits de lectura. Per poder contagiar el gust per llegir, el mestre ha de ser un bon lector, ha d’haver gaudit de la lectura i ha de creure amb la importància de la literatura i la seva funció principal: l’expressió i la comunicació humanes.

L’objectiu final del gust per llegir és desenvolupar la competència literària en les persones lectores. Quines són les característiques del perfil d’una persona amb competència literària? Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz el defineixen a l’obra Ensenyar llengua (Graó, 1994):
  • Té suficients dades sobre el fet literari.
  • Coneix autors, obres, èpoques, estils, etc.
  • Sap llegir i interpretar un text literari.
  • Sap identificar i interpretar tècniques i recursos estilístics.
  • Coneix els referents culturals i la tradició.
  • Té criteris per a seleccionar un llibre segon els seus interessos i gustos personals.
  • Incorpora la literatura a la vida quotidiana.
  • Gaudeix amb la literatura.

Àmbits i situacions d’aprenentatge

Els àmbits o “espais” on els infants i joves entren en contacte amb els llibres i on adquireixen els hàbits de lectura són quatre: la lectura autònoma, la lectura compartida, la lectura al voltant de les àrees curriculars i la lectura guiada. Són uns àmbits en els quals l’escola té un paper molt destacat i on la família i l’entorn social més proper esdevenen la seva extensió natural.

Aquests quatre àmbits o “espais” no queden recollits de manera explícita a les directrius curriculars, per això caldria que des del projecte educatiu de centre i des del mateix pla de lectura es planifiquessin aquelles estratègies i activitats que han de fomentar, entre infants i joves, el gust per llegir.

A continuació es definiran, a partir del document del PLEC 2010, algunes de les característiques dels quatre àmbits i s’enumeraran estratègies que es poden usar.

a) La lectura autònoma

La lectura autònoma és una lectura personal, extensiva, silenciosa, de gratificació immediata i d’elecció lliure, imprescindible per al desenvolupament de la competència lectora i literària.

En aquest espai de lectura perllongat, l’alumnat practica i adquireix les habilitats necessàries per construir la seva imatge com a lector i la capacitat de llegir de manera autònoma. En aquest espai també es practiquen i adquireixen les conductes habituals dels lectors: avaluar llibres, arriscar-se a seleccionar-los, abandonar un llibre si no satisfà les seves expectatives, endur-se’l en préstec, recomanar i deixar-se recomanar un llibre… Es tracta d’unes conductes que afavoreixen l’assoliment de la competència lectora.

Com es pot fer?

L’èxit de l’activitat que es desenvolupa en aquest àmbit depèn de diversos factors, entre els quals cal destacar: fer una bona selecció de llibres, organitzar un temps de lectura, planificar periòdicament activitats de foment de la lectura i afavorir pràctiques socials relacionades amb la lectura (visites a la biblioteca pública i a llibreries, assistir a representacions teatrals i recitals de poesia, llegir ressenyes de llibres…).

A continuació es proposen un conjunt d’estratègies que es poden aplicar al centre per facilitar el desenvolupament de la lectura autònoma. Aquestes estratègies només s’enumeraran, ja que per una banda estan descrites al document PLEC (2010) i, per l’altra, són estratègies prou conegudes perquè s’han difós en la nombrosa literatura que hi ha sobre el tema:

  • Facilitar un temps i un espai per llegir. El temps pot anar dels 10 minuts a l’hora diària segons edat. L’espai es pot adequar a les característiques del lector, des del racó de la biblioteca de l’aula a infantil, a la biblioteca del centre per a cursos superiors, passant per l’aula. Aquesta praxis està recollida a la normativa d’inici de curs.
  • Disposar d’un bon fons de llibres és essencial. Aquest fons ha d’estar seleccionat i ha de ser variat en funció de les diverses tipologies de lectors que conviuen a l’escola. Sobre les característiques generals del fons ja se n’ha parlat en mòduls anteriors.
  • A la persona lectora se li han de donar eines per orientar-se en la tria d’un llibre. Cal fer incidència en els paratextos i en els criteris generals de selecció i saber-los adreçar a llocs fiables de recomanacions. La descoberta d’aquests instruments s’ha d’estendre al llarg de tota l’escolaritat.
  • Elaborar guies de lectura a partir dels interessos personals, i, sobretot, d’obres de qualitat contrastada i difondre-les a docents i famílies.

b) La lectura compartida

Llegir en parelles o en petit grup significa donar un paper actiu a l’alumnat en la construcció del sentit del text. Aquesta implicació i esforç interpretatiu facilita la instauració d’hàbits de lectura.

Compartir la lectura dóna sentit a la dimensió socialitzadora de la literatura:

  • Tota comunitat cultural té uns referents, la interpretació i la valoració dels quals reforça la pertinença a aquests grups.
  • Fa possible beneficiar-se de la competència de tots per a construir el sentit i obtenir el plaer d’entendre millor els llibres.
Com es pot fer?

“Les activitats pròpies d’aquest àmbit passen pel foment de la implicació i la resposta personal, la vivència oral dels textos, les múltiples formes de la discussió –des del petit grup a Internet–, la construcció col·lectiva del sentit o el desenvolupament d’un metallenguatge per expressar els judicis propis. Discutir, narrar, exposar, dramatitzar, llegir en veu alta, elaborar les respostes personals a través de diferents tipus d’expressió artística o d’assaig, evocar els textos llegits, establir-ne relacions, etc., són accions apropiades per fer de la lectura un espai social compartit” (PLEC, 2010)

A continuació es proposen un conjunt d’estratègies que es poden aplicar al centre per facilitar el desenvolupament de la lectura compartida. Aquestes estratègies només s’enumeraran, ja que per una banda estan descrites al document PLEC (2010) i, per l’altra, són estratègies prou conegudes perquè s’han difós en la nombrosa literatura que hi ha sobre el tema:

  • Ja s’ha parlat més amunt de la importància que la persona que anima a llegir sigui un bon lector. Una pràctica essencial per a la lectura guiada és la narració i lectura de textos per part del professorat. Cal preveure espais diaris per a aquesta pràctica adaptats al nivell de l’alumnat, des de l’hora del conte a la lectura de capítols d’una obra.
  • L’escola ha d’ensenyar a llegir en veu alta, per tant la lectura en veu alta i la dramatització de textos per part de l’alumnat és una eina bàsica, que també permetrà el desenvolupament de la competència oral facilitant posteriors activitats com l’exposició de treballs de recerca.
  • La discussió compartida del sentit de poemes, àlbums il·lustrats, relats o textos informatius facilita la implicació en la comprensió del text. És una activitat bàsica que facilita el treball de l’argumentació i que hauria de tenir un lloc privilegiat a totes les àrees curriculars.
  • Els clubs de lectura són una forma concreta de discussió compartida i que tenen unes característiques pròpies: assistència voluntària, giren al voltant d’un tema, un gènere o un hobby, presència d’un dinamitzador.
  • Incorporació d’eines 2.0. La creació de blocs vinculats a la biblioteca obliga els lectors a mantenir-los vius i de retruc els vincula a altres lectors externs.
  • L’intercanvi d’experiències lectores mitjançant activitats com els padrins lectors fomenta el reforç de la lectura i beneficia tant la persona que rep aquest reforç com la persona que el fa.
  • Aprofitar les oportunitats que dóna l’entorn per a la lectura, com la participació en premis literaris i en actes puntuals de foment de la lectura. Accions com els premis Atrapallibres i Protagonista Jove del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil o l’activitat La lliga dels llibres organitzada per les biblioteques públiques de l’Hospitalet de Llobregat en són alguns exemples.

c) La lectura al voltant de les àrees curriculars

La lectura és una eina essencial per als aprenentatges lingüístics en els quals es duen a terme activitats que interrelacionen la lectura, l’escriptura i la parla. El llibre pot esdevenir un gran punt de partida per a aquestes activitats.

A la resta d’àrees curriculars, l’ús de la lectura per a l’adquisició de coneixements específics es pot fer a través de textos informatius (llibres de coneixements), però també a través de textos literaris (llibres d’imaginació).

En aquestes darreres obres es troben nombrosos referents culturals que poden afavorir l’aprenentatge a través de les àrees curriculars: socials, històrics, geogràfics, artístics, científics, de tradicions i costums, ètics, filosòfics, matemàtics…).

Com es pot fer?

Els llibres i textos a utilitzar no cal que siguin de lectura obligatòria (aquest aspecte ja s’exposa a l'àmbit següent), poden ser llibres i textos en qualsevol format que apareguin de manera puntual i en el moment oportú a l’aula (llegits o presentats pel docent o aportats per l’alumnat). Es tracta que les obres usades esdevinguin en el teló de fons i en un instrument de cultura posat a l’abast de l’alumnat al llarg d’una seqüència didàctica.

Aquests textos també poden servir de model per als seus escrits i els poden ajudar a relacionar continguts tractats en les diferents àrees curriculars.

A continuació es proposen un conjunt d’estratègies que es poden aplicar al centre per facilitar el desenvolupament de la lectura a través de les àrees curriculars. Aquestes estratègies només s’enumeraran, ja que per una banda estan descrites al document PLEC (2010) i, per l’altra, són estratègies prou conegudes perquè s’han difós en la nombrosa literatura que hi ha sobre el tema:

  • Els continguts curriculars treballats al centre segur que poden disposar de textos i lots de llibres, els quals, per exemple, poden girar a l’entorn d’un autor, d’un gènere o d’una temàtica. Per exemple novel·les com La ciutat sense muralles d’Oriol Vergés, L’ocell de foc d’Emili Teixidor o Les històries naturals de Joan Perucho poden a ajudar a completar la visió d’un període històric concret.
  • Les exposicions temporals són un bon reforç a algunes metodologies de treball emprades als centres docents: treball per projectes, aprenentatge basat en problemes. És una estratègia que facilita la col·laboració interdisciplinària.
  • L’elaboració i selecció de lots de bibliografia i altres suports en col·laboració amb altres entitats de l’entorn permet donar resposta a les necessitats d’una o vàries àrees, ja que no sempre els fons de la biblioteca escolar són els adequats.

d) La lectura guiada

La lectura guiada ha estat sempre una responsabilitat de l’escola i la tasca que els docents han sentit com a més pròpia. Aquest és un tema previst al currículum on es parla de lectures literàries prescriptives (lectures obligatòries). Per tal que aquest àmbit participi de manera efectiva en el desenvolupament de l’hàbit lector, des del document del PLEC (2010) es proposen dues millores a tenir en compte: “la implicació del professorat de totes les àrees en la lectura de textos i llibres informatius, i […] la revisió de les formes didàctiques de guiar la lectura interpretativa de les obres literàries”.

Per altra banda, també es recomana que la lectura literària prescriptiva estigui ben planificada al llarg de l’escolarització obligatòria i postobligatòria de manera que:

  • Les lectures ofereixin un ventall prou variat i ric del que es pot esperar de la literatura, així com una entrada en les obres de referència de la col·lectivitat (cànon).
  • S’adeqüi al context de l’alumnat. Ara bé, han de tenir una certa riquesa textual i sobrepassar el grau de dificultat d'allò que els infants i joves poden llegir. No es pot oblidar que és una lectura guiada des de l’aula.
Com es pot fer?

A continuació es proposen un conjunt d’estratègies que es poden aplicar al centre per a facilitar el desenvolupament de la lectura guiada. Aquestes estratègies només s’enumeraran, ja que per una banda estan descrites al document PLEC (2010) i, per l’altra, són estratègies prou conegudes perquè s’han difós en la nombrosa literatura que hi ha sobre el tema:

  • La lectura col·lectiva d’obres literàries és una pràctica habitual als centres.
  • L’elecció de llibres de lectura per àrees hauria de sorgir d’una coordinació del professorat responsable i hauria de permetre la introducció d’altres tipologies textuals (no literàries) per tal de facilitar a l’alumnat trobar el tipus de lectura que els és més interessant.
  • El domini de les llengües no oficials a l’escola també passa per les lectures en diferents llengües.
  • Cal que hi hagi una coordinació entre les diferents etapes educatives mitjançant les programacions verticals de lectures diverses que tinguin en compte la varietat de gèneres literaris o no.

La literatura infantil i juvenil

Al llarg de l’explicació del concepte de gust per llegir i dels àmbits o “espais” on es pot desenvolupar s’ha fet referència bastament de la necessitat de disposar d’unes lectures adients a l’edat de les persones lectores. Aquestes lectures ens les ofereix la literatura infantil i juvenil.

La literatura infantil i juvenil ha estat durant molt de temps desatesa dins de l’àmbit escolar. Per sort, cada vegada més, d’unes dècades ençà, el seu ús està molt generalitzat en la formació lectora. Avui en dia aquesta literatura resulta bàsica per familiaritzar-se amb el text, per a la formació de l’aprenentatge lector i literari des de les primeres edats: coneixement del temps literari i de la divisió de l’acció en seqüències, l’experimentació del plaer de les paraules, la identificació amb els personatges o el diàleg amb la pròpia experiència.

L’ús de la literatura infantil i juvenil en l’àmbit escolar no està exempta de perills:

  • Usar-la només en el terreny estricte de la motivació lectora.
  • Estar mancada d’una programació d’activitats d’anàlisi i comprensió que permeti fer explícits els coneixements literaris de forma progressiva i ajudar les persones lectores en la interpretació del text.
  • La proliferació de guies de treball i de lectura ofertes des de diferents àmbits, especialment l’editorial, fa que els textos literaris sovint es converteixin en el punt de partida d’unes rutines escolars totalment contraproduents amb l’adquisició del desig de llegir.

La literatura infantil i juvenil en el marc de la institució escolar és bàsica pel que hom anomena educació literària perquè “l’adquisició d’hàbits de lectura va molt lligada a la lectura literària, ja que és sobretot en la lectura de contes i narracions on els infants i adolescents dediquen a la pràctica lectora el temps i l’esforç necessaris per al domini del llenguatge i de l’escrit […]. A través de l’educació literària a l’escola els nois i les noies aprenen molts dels referents de la seva cultura, perceben les jerarquies en el funcionament social dels textos, obtenen recursos per apreciar els nivells de significat que ofereixen les obres, adquireixen una manera de parlar sobre els llibres, se’ls obre la possibilitat d’objectivar la lectura segons diversos criteris culturals, com el de gènere, etapa històrica, etc., i poden interrelacionar les competències adquirides amb altres sistemes artístics com els dramàtics i els audiovisuals (PLEC, 2010)”.

Quines lectures han de llegir els infants i joves?

Teresa Colomer en l’article citat a l’inici de la pràctica proposa quatre criteris essencials a tenir en compte per definir un bon llibre infantil i juvenil.

a) La qualitat literària

Per a definir-la, un llibre:

  • Ha de tenir una solvència contrastada: estar reconegut per la crítica, l’autor té un cert prestigi, estar ben escrit i ser original, és fidel a un model i un bon exemple de llengua…
  • Ha de formar part del patrimoni cultural propi, de manera que algunes obres haurien de permetre als lectors infantils i juvenils apropiar-se de l’entorn cultural més proper. Tanmateix no s’hauria de desmerèixer el patrimoni cultural universal, ja que molts models de la literatura infantil i juvenil actual es basen en clàssics universals (Verne, Stevenson, Collodi o Barrie), així com en simbologies i arquetips de la tradició i el folklore.
  • Ha d’estar lligada a la tradició educativa, que no didàctica i moralitzant (es tractarà en el següent punt). Ha d’existir un cànon literari d'aquestes obres, car a l’escola serà, sovint, l’únic lloc on infants i joves entraran en contacte amb aquest tipus de literatura.
b) Els valors i la ideologia

S'han d'entendre com el conjunt de conceptes, creences i ideals que proposa i sosté una manera de veure el món. En el cas d’ideologia i literatura infantil i juvenil es podria parlar de normes, valors, creences, opinions, prejudicis o actituds pròximes a l’emotivitat i creades a partir dels múltiples mecanismes que permet una narració (Lluch, 2010). Quan es parla d’ideologia o valors en els llibres actuals: es fa de pacifisme, respecte a la diversitat i a la multiculturalitat, a allò que és políticament correcte (llenguatge i continguts), condemna de determinades actituds (xenofòbia, consum de drogues i alcohol), respecte al medi ambient, etc.

En aquest apartat també entrarien aquells llibres que tenen un valor didàctic, no pas moralitzant com algunes de les obres inicials adreçades a infants i joves (segle XIX) sinó aquells llibres que, separats de la ideologia i de la moral, afavoreixin l’aprenentatge de coneixements (llibres de coneixements).

Els valors i la ideologia actuals, però, podrien suposar un llast per a alguns clàssics. Així un llibre com La meravellosa medecina d’en Jordi de Roald Dahl, amb alguns dels paràmetres ideològics (equivocats?) actuals podria ser considerat políticament incorrecte.

Per això s’ha de tenir en compte el valor històric de la moral i la ideologia.

  • Els valors del llibres infantils tenen data de caducitat, car recullen els valors, la moral, la ideologia… d’un moment determinat de la història, de l’època en què van ser escrits (Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain, no deixa de ser un clàssic de la literatura juvenil tot i que, sota la mirada actual, conté conductes masclistes i, fins i tot, xenòfobes).
  • Els contes populars han variat al llarg de les diferents èpoques segons els valors, només cal veure com evoluciona la Ventafocs recollida per Perrault i la recollida pels germans Grimm. Cada època agafa el motllo del conte i li dóna la seva moral.

El valor literari i estètic ha de prevaler per damunt del valor moral i didàctic.

c) Els llibres han d’agradar als infants i joves

S’ha de tenir en compte l’opinió dels lectors. Perquè la qualitat i els valors serveixin d’alguna cosa els llibres han de ser llegits, per tant han d’agradar al lector. A grosso modo, els llibres que solen agradar són engrescadors (d’intriga, d’humor, romàntics…), còmodes (el lector no ha de fer gaire esforç per llegir-los), fàcil (vocabulari senzill i adaptat als lectors potencials i amb poques descripcions), etc.

Sovint, entre els llibres que més agraden hi ha les sèries (Penya dels Tigres, Gerónimo Stilton…), que ajuden els lectors mandrosos, car la seva estructura és una estructura coneguda i que se sol repetir llibre rere llibre. Tanmateix també cada llibre de la sèrie presenta alguna novetat, especialment en l’argument. Aquesta sàvia combinació entre continuïtat i canvi facilita la lectura. Són llibres davant els quals, el bibliotecaris / mediadors solen arrufar el nas i no són partidaris de tenir-los a les BE, perquè, segons diuen, ja els compren els pares (consideració dubtosa davant determinats entorns socials i perquè si no els compren estàs tancant la lectura a un determinat segment d’infants que amb aquest tipus de llibres es podrien engrescar a llegir).

d) Llibres que contribueixen a l’adquisició de la competència literària i artística dels infants i joves

Per saber-ho es pot plantejar un seguit de preguntes, la resposta de les quals permetria fer un retrat de quins llibres podrien formar part d’un itinerari d’aprenentatge per a l’adquisició de l’esmentada competència:

  • Permeten avançar en la complexitat de les lectures? Propostes diferents de lectures de textos i imatges, seqüenciats en un ordre lògic, permeten planificar la lectura de tot un cicle o etapa…
  • Presenten varietat de gèneres? Ficció o no ficció, literàries o no literàries…
  • Presenten varietat de tipus i formats? Apaisats, llibres joc, àlbums il·lustrats…
  • Estan vinculats amb textos oralitzats i dramatitzats? Narrativa oral, poesia, teatre…

Un bon llibre ha d’estimular la capacitat crítica de la persona lectora.

La biblioteca escolar i el desenvolupament del gust per llegir

La biblioteca té un paper fonamental en el desenvolupament dels hàbits lectors i la figura del docent, però, s’hauria de transformar en un mediador de lectura. El paper d’aquesta figura va molt lligat amb el coneixement dels interessos i aficions dels infants i amb el coneixement d’una gran varietat de llibres de temàtiques i gèneres diferents que aborden aquells interessos i aficions. La coneixença d’interessos i de llibres permet aconsellar de manera individualitzada.

La figura del responsable de la biblioteca escolar, però, s’hauria d’entendre en un sentit més ampli. La seva acció no tan sols hauria d’anar adreçada als infants i joves usuaris, sinó també al professorat del centre que és qui té la relació més directa amb l’alumnat i qui pot fer de manera més complerta la funció de mediació.

L’activitat de la biblioteca i de les persones responsables, de cara a aquella doble funció mediadora, s’hauria de basar en:

  • La Informació sobre l’oferta de llibres infantils i juvenils.
  • La Discussió entre iguals per a aportar idees és molt enriquidora.
  • Un mètode per a la Valoració dels llibres.

a) Informar-se sobre l’oferta de llibres infantils i juvenils

Són nombrosos els mitjans d’accés a l’oferta de literatura infantil i juvenil que cal conèixer. El que es presenta a continuació només en són alguns exemples:

1. Seleccions que es presenten en llibres, pàgines web… (SOL, CLIJ), que publiquen directoris per edats i temes.

  • Quins llibres han de llegir els nens? a càrrec del seminari de bibliografia infantil de l’Associació de mestres Rosa Sensat, que quadrimestralment apareix publicada en forma de guia de lectura a l’epèrgam.
  • El Servei d’informació selectiva del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, publica cada dos mesos un butlletí de novetats bibliogràfiques, en el qual s’inclouen les darreres novetats de llibres infantils i juvenils. A més aquest organisme publica un seguit de bibliografies temàtiques, algunes de les quals estan adreçades a les biblioteques escolars.
  • La Fundación Germán Sánches Ruipérez a l’apartat del seu portal Guías de lectura inclou seleccions de llibres infantils i juvenils.
  • Llibres infantils i juvenils recomanats per la crítica (2000-2011) és una publicació de GRETEL (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona).

2. Les revistes de literatura infantil i juvenil com Faristol o Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, que publiquen directoris per edats i temes i ressenyes més o menys crítiques.

3. Llibreries especialitzades o d’altres entitats donen a conèixer les darreres novetats a través de la seva pàgina web: Robafaves, o Abacus que publica les Històries menudes.

4. Els cànons que són els pilars literaris d’un determinat tipus de cultura i inclouen aquelles obres que es consideren referents. Alguns autors seguint Bloom han elaborat algunes llistes amb voluntat de cànon, per exemple:

  • ECCLESHARE, Julia; BLAKE, Quentin. 1001 libros infantiles que hay que leer antes de crecer. Barcelona: Grijalbo, 2010.
  • PAGÈS JORDÀ, Vicenç. De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Barcelona: Proa, 2006.
  • O les obres de Pep Molist Dins el mirall (Graó, 2008) i Els llibres tranquils (Pagès editors, 2003).
  • Per a la literatura infantil espanyola, la revista CLIJ al número 130 de setembre de 2000 va publicar l’article “100 obras de literatura infantil del siglo XX”.

5. Inventaris de llibres al voltant d’una temàtica, per exemple, aquestes dues publicacions que presenten alguns clàssics de la literatura infantil i juvenil a partir dels seus personatges.:

  • DURAN, Teresa; LUNA, Marta. Un i un i un… fan cent. Cent personatges de la literatura infantil i juvenil. Barcelona: La Galera, 2002.
  • DURAN, Teresa; JANER, Eulàlia; RIFÀ, Santi; [coordinació]. Personatge a la vista : llibres que fan lectors. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

6. Alguns mitjans de comunicació solen tenir seccions, més o menys periòdiques dedicades a la literatura infantil i juvenil (Avui, El Periòdico o El País). De la mateixa manera algunes revistes de caràcter educatiu també publiquen ressenyes (Escola Catalana, Guix o Perspectiva Escolar…).

7. Finalment també cal tenir en compte els catàlegs de les editorials i els seus webs on publiciten de manera periòdica les novetats dels seus fons.

b) La discussió entre iguals

Seria convenient que la persona responsable de la biblioteca escolars participés en xarxes entre iguals per parlar i discutir sobre literatura infantil i juvenil i conèixer les darreres novetats.

Tanmateix aquesta discussió entre iguals en què participa la persona responsable de la biblioteca escolar o els membres de la Comissió de biblioteca té un sentit més profund quan es fa dins la institució escolar i depassa la simple recomanació de llibres per a cadascun dels nivells, cicles o etapes.

Aquesta acció podria tenir una importància cabdal en el desenvolupament del Pla de Lectura si la biblioteca escolar lidera o participa en discussions sobre, per exemple:

  • La lectura és intensiva o extensiva, la primera és la que es fa des del treball a l’aula amb els típics dossiers editorials sobre comprensió lectora, mentre que la segona és la pregonada per les persones responsables de la biblioteca escolar i que proposen llibres engrescadors per als infants i joves.
  • Les lectures “funcionals” que són les que proporcionen, informacions,coneixements… ,instruccions, en fi, proposen diferents tipologies textuals que compleixin uns objectius diferents.
  • L’edat lectora, tot i que les editorials sovint classifiquen els seus llibres per franges d’edat, cal ser crític amb aquest paràmetre i tenir en compte la maduresa lectora dels infants i joves.
  • Els problemes de comprensió, tipografia, estètica…
  • Les versions de clàssics: és convenient treballar versions de clàssics?,com dosificar-les?,quina versió es treballa?
  • Com construir un itinerari de lectura per a cadascun dels infants i joves.

c) La valoració dels llibres: la selecció de llibres infantils i juvenils

Per fer una bona selecció de llibres infantils hi ha nombroses propostes, tanmateix una de les més completes i didàctiques és la que fa Gemma Lluch al llibre citat a l’inici de la pràctica. És molt recomanable que aquest llibre no falti a cap biblioteca d’un servei educatiu.

De manera general els criteris de selecció que proposa es basen en:

  • L’edat del lector. En funció de l’edat i els trets definitoris, les propostes de llibres varien segons temàtica i tipologia.
  • Els paratextos. Són els recursos del llibre com a objecte: la coberta, la contracoberta, les guardes, la tipografia, els espais en blanc, els marges, l’enquadernació, el format, les informacions que es donen al pròleg, a la contracoberta, a les solapes, si hi ha notes al peu de pàgina, les característiques del títol i dels capítols…
  • Els criteris específics per a relats, obres de teatre, poesia, imatges, llibres de coneixements i llibres per a nadons. Criteris que es basen en l’anàlisi del text, la imatge, el llenguatge, l’estructura, el ritme, l’argument, el tema i el missatge, els personatges, la veu o punt de vista (qui explica la història, el narrador), l’origen (d’on ve la història –adaptació, d’autor, de la narrativa oral…-), el temps i l’espai, les relacions intertextuals…

Un resum de la proposta de Lluch, la podeu trobar en l'article Una propuesta de análisis para la LIJ.

A l'entrada Orientacions per a l'anàlisi de llibres de literatura infantil i juvenil del bloc Biblioreport hi trobareu un recull de propostes per a la valoració de llibres per a infants: les que fa Gemma Lluch des del seu portal i les adaptacions del criteris d'aquesta mateixa autora fetes pel seminari de biblioteques escolars del Garraf.

A la xarxa també trobem alguns portals que ofereixen informacions sobre criteris de selecció, al PLEC del portal www.sol-e.com hi ha aquestes dues aportacions:

Orientacions per a la intervenció dels serveis educatius

El foment de la lectura és un dels objectius prioritaris d’un centre educatiu i, la biblioteca escolar n'és un element clau. Les activitats d’animació són un recurs molts important per motivar i facilitar, l’apropament dels infants i joves a una obra en particular i a la lectura en general.

La intervenció dels serveis educatius en aquest àmbit ha d’estar centrada especialment a facilitar l’accés a la informació, al professorat en general i al responsable de la biblioteca escolar en particular, sobre quina literatura infantil hi ha, i les experiències que al voltant de l’educació literària es coneixen.

  • Conèixer llibres de referència que aportin coneixement i elements de reflexió sobre literatura infantil, educació literària i llegir per plaer. El coneixement d’aquesta documentació permetria fer un assessorament de qualitat al centres
  • Fer seleccions acurades i amb criteri per tal de traspassar el coneixement adquirit als centres educatius.
  • Ampliar i actualitzar els fons de la mediateca del servei educatiu amb la compra dels llibres recomanats, especialment aquells que aporten orientacions metodològiques sobre l’adquisició de l’hàbit lector i el foment del gust per llegir.
  • Seleccionar pràctiques de referència sobre com es treballa el foment a la lectura i fer-ne difusió entre els responsables de les biblioteques escolars.
  • Coordinar conjuntament amb les biblioteques públiques del territori les pràctiques de lectura compartida i oferir-les a les escoles: tallers d’interpretació poètica, recitals de poesia…
  • Col·laborar en la formació de clubs de lectura ja que són una eina important per a la socialització de l’hàbit de la lectura i per afavorir espais d’intercanvi d’idees, estils, gustos i coneixements…
  • Donar a conèixer novetats bibliogràfiques i fer propostes diverses de difusió: entre l'alumnat, visites de llibreters, contacte amb una persona experta en literatura infantil i juvenil…
  • Fer una selecció de bones guies de lectura i difondre-les a través de la web del servei, a l’apartat destinat a les biblioteques escolars.
  • Crear un seminari o grup de treball, amb professionals de l’ensenyament, per reflexionar i aprofundir en el camp de la lectura en general.
  • Informar les escoles de recursos i activitats que es proposen des de l'entorn per al foment de la lectura: Premi Atrapallibres, Premi Protagonista jove, Xim i Xesca, Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta, Itineraris de lectura…

Dues lectures imprescindibles:

AMO SÁNCHEZ FORTÚN, José Manuel de. Literatura infantil : claves para la formación de la competencia literaria. Málaga: Aljibe, 2003.

COLOMER, Teresa [dtra]. Siete llaves para valorar la historias infantiles. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2002.

Lectures per a ampliar:

COLOMER, Teresa. La formación del lector literario : narrativa infantil u juvenil actual. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1998 (El árbol de la memoria)

DURAN, Teresa. Àlbums i altres lectures. Anàlisi dels llibres per a infants. Barcelona: Rosa Sensat, 2007

GARCÍA GUERRERO, José. Contribución de la biblioteca escolar al fomento de la lectura. Sevilla: Junta de Andalucía, Consejería de Educación y Ciencia, 2012

MOLIST, Pep. Els llibres tranquils. El curs de la vida a través de la literatura infantil. Lleida: Pagès Editors, 2003.