La competència informacional

En definir el concepte de dinamització de la biblioteca escolar s’han identificat el serveis sobre els quals es basava i s’han explicat algunes tipologies d’activitats agrupades al voltant de dos grans àmbits: la formació d’usuaris i l’animació a la lectura. Les activitats incloses en el primer d’aquests àmbits tenien, entre d’altres finalitats, que l’alumnat adquirís estratègies de cerca i de recuperació de la informació per a satisfer les seves necessitats formatives. En aquest sentit es podria considerar la formació d’usuaris com l’antecedent del treball de la competència informacional a la biblioteca escolar.

Els continguts que es desenvolupen en aquest apartat es basen, especialment els que fan referència a la competència informacional, en les aportacions que autores com Glòria Durban i Anna Blasco fan en diferents obres:

DURBAN, Glòria. La biblioteca escolar, avui. Un recurs estratègic per al centre. Barcelona: Graó, 2010

BLASCO, Anna; DURBAN, Glòria. Competència informacional: del currículum a l’aula. Barcelona: Rosa Sensat, 2011 (Dossiers; 72)

BLASCO, Anna; CAMACHO, Mar; DURBAN, Glòria. "Orientacions per a desenvolupar la competència informacional", dins BUNDÓ, Dolors (coord.) Pla de Lectura de Centre (PLEC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament (versió de desembre de 2010).

I el web Competència informacional a l’aula, 2010

Educació documental i altres conceptes

Amb la Societat de la Informació, la sobresaturació de recursos i, sobretot, la seva qualitat fan que la formació d’usuaris adquireixi un altre paper, de manera que el seu àmbit d’acció sortirà de la biblioteca escolar per integrar-se i consolidar-se en el marc general de la comunitat educativa.

La formació d’usuaris, en l’àmbit escolar, és el pas previ a l’educació documental, car la primera inclou totes aquelles activitats que s'organitzen perquè l’alumnat aprengui a accedir a la informació, mentre que l’educació documental inclou totes les actuacions que impliquin processar, tractar i comunicar informació. La formació d’usuaris és, bàsicament, una feina que es fa des de la biblioteca, mentre que l’educació documental l'ha de fer la totalitat de l’equip docent d’un centre.

Una de les principals característiques de la Societat de la Informació és la generació constant d’informació i l’evolució del saber i, des del punt de vista tècnic, la diversificació de les tipologies de suport i de llenguatge utilitzat en les fonts documentals. Això ha fet necessària l’adaptació d’estratègies i habilitats usades a l’educació documental i, en altres casos, la creació de noves i la generació de nous recursos. En síntesi, es reclama una capacitació constant que supera amb escreix l’horitzó de l’escolaritat. Per això, l’educació en la societat de la informació té com un dels seus principals objectius desenvolupar l’aprenentatge al llarg de la vida.

És el que alguns autors anomenen alfabetització informacional o ALFIN (la traducció més comuna de l’anglès information literacy), la qual es podria entendre com el conjunt de destreses i habilitats que han de permetre a una persona ser capaç “de reconèixer quan necessita la informació i ser capaç de localitzar-la, avaluar-la i usar-la amb eficàcia, tant per a la resolució de problemes com per a l’aprenentatge al llarg de la vida” (American Library Association).

Altres expressions per definir el mateix concepte són: cultura de la informació, habilitats informacionals i competència informacional.

Les finalitats que es perseguia amb la formació d’usuaris es veuen substancialment modificades i completades. Per tal d’exemplificar els objectius que es pretén amb l’educació documental o alfabetització informacional o competència informacional s’enumeraran els “set pilars” o columnes bàsiques per a la gestió i l’ús de la informació que el 1999 va difondre la Society of College, National and University Libraries:

  1. Reconèixer la necessitat d’informació.
  2. Distingir entre les diferents formes de tractament de la necessitat d’informació reconeguda.
  3. Construir (utilitzar) estratègies de localització de la informació.
  4. Localitzar i accedir a la informació (tenint en compte la font i el suport utilitzat).
  5. Comparar i avaluar la informació obtinguda en diverses fonts.
  6. Organitzar, aplicar i comunicar la informació a altres persones i de forma adequada a cada situació.
  7. Sintetitzar i edificar a partir de la informació existent, contribuint a la creació de nou coneixement.

Un altre aspecte a tenir en compte és la multitud de llenguatges a través dels quals s’accedeix a la informació, és important que també es coneguin les característiques dels llenguatges específics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic, sonor, hipertextual, audiovisual, etc.) i la seva decodificació.

Concreció del concepte de competència informacional

El concepte de competència informacional neix de la necessitat de trobar un terme específic per a definir l’ensenyament i l’aprenentatge de conceptes, habilitats i actituds que es relacionen amb l’ús de la informació. Integra diferents llenguatges i suports comunicatius i implica tots els processos, tant de cerca, com de tractament i ús de la informació que tenen lloc perquè es produeixi la transformació de la informació en coneixement personal (PLEC, 2010).

Si bé el concepte de competència informacional és relativament nou, la tasca educativa que s’hi reflecteix no ho és pas. El treball amb la informació ha estat, de sempre, en la base de la feina que s’ha fet a l’escola, hagi, o no, estat vinculada amb el treball a la biblioteca escolar. Heus ací alguns exemples que corroboren aquest fet:

  • La formació d’usuaris i l’educació documental que s’han dut, i encara es duen a terme, des de la biblioteca escolar tenien com a principals objectius conèixer els espais bibliotecaris i els suports documentals i facilitar i potenciar l’ús autònom de la biblioteca.
  • L’ús de documents històrics primaris o secundaris a la classe de coneixement del medi social a primària o de ciències socials a secundària tenien com a principal objectiu obtenir informació sobre un fet o un període històric, una informació que posteriorment es tractava, es destil·lava i es transformava en coneixement.
  • En el marc del treball a l’aula de les estratègies d’aprenentatge, les tècniques de tractament de la informació (idees clau, resum, esquemes, mapes conceptuals) sempre han format part dels objectius propis de l’escola.

L’eclosió de les TIC en la documentació i en l’ensenyament ha enriquit aquestes activitats relacionades amb la cerca i el tractament de la informació (que formen part de la pràctica educativa des de fa anys) amb habilitats específiques relacionades amb l’entorn digital. Tanmateix hi ha el perill de caure en la simplicitat de considerar que la competència informacional està formada per un conjunt d’habilitats tecnològiques i digitals que faciliten l’accés a la informació.

Res més allunyat, la competència informacional és més complexa perquè s’hi impliquen tant les habilitats de cerca, selecció, anàlisi crítica, reelaboració, i comunicació de la informació, com les actituds ètiques en l’ús de la mateixa.

"La competència informacional no representa únicament aprendre a accedir a la informació, sinó que suposa, des d’un punt de vista genèric, aprendre a pensar i, des d’una òptica més concreta, permet el desenvolupament de múltiples destreses que precisen de l’aprenentatge d’habilitats no únicament documentals i tecnològiques, sinó també lingüístiques i cognitives” (DURBAN, 2010, pàg. 89).

Competència informacional i competències bàsiques

Amb l’aprovació de la LOE el currículum s’estructura al voltant de les vuit competències bàsiques. La més propera a la informacional és l’anomenada Tractament de la informació i competència digital que recull bona part dels continguts ALFIN, però centrats, específicament, en l’entorn TIC. La competència informacional sempre ha estat present als currículums, això sí, lligada al desenvolupament de la competència lectora, a projectes d’investigació i a treballs de recerca.

La irrupció de les TIC al final del segle XX, l’han feta aflorar amb força i prendre perfil propi. Però reduir la seva adquisició només a l’àmbit de les noves tecnologies en faria perdre precisió. Per això, quan en l’àmbit educatiu es fa servir el terme “competència informacional”, es fa referència a un conjunt d’habilitats que tenen la seva base fonamental en la Competència comunicativa lingüística i audiovisual; la seva eina principal en les competències metodològiques (segons els termes que planteja la competència de Tractament de la informació i la competència digital juntament amb la Competència d’aprendre a aprendre), i un aliat en l’àmbit organitzatiu en la Competència d’autonomia i iniciativa personal.

En el següent esquema, Blasco, Durban i Machado (PLEC, 2010) sintetitzen les habilitats informacionals a partir de l’Annex 1 dels Decrets 142 i 143 (Competències bàsiques).

competencies.jpg

Els àmbits (capacitats/fases) de la competència informacional

En l’àmbit de les biblioteques escolars s’han elaborat diferents models per facilitar la sistematització del domini de les habilitats informacionals. A Catalunya, en el marc del programa biblioteca escolar “puntedu”, s’ha desenvolupat un model proposat per Glòria Durban el 2007, i reformulat el 2010, que s’estructura en tres grans capacitats o fases:

  1. Cerca i recuperació de la informació
  2. Anàlisi i tractament de la informació
  3. Comunicació i aplicació del coneixement

On

  • Les capacitats expressen blocs de coneixements relacionats amb les habilitats, les destreses pràctiques i els indicadors particulars.
  • Cada capacitat indica les habilitats a desenvolupar de manera jerarquitzada.
  • Cada habilitat indica el procés a seguir a través dels descriptors descomposts en destreses i indicadors bàsics

cinfomod-3fases-rodona-blau.jpg

A continuació es farà una breu descripció de cadascuna de les fases a partir d’unes taules on, per a cada fase s’identifiquen les habilitats (primera columna), les destreses (segona columna) i els indicadors (tercera columna). Aquestes taules s’han extret del web Competència informacional a l’aula.

Cerca i recuperació de la informació

En aquesta fase es treballen els hàbits de consulta que afavoreixen la manera més fàcil d’identificar les necessitats informatives i el coneixement de les estratègies i dels recursos més idonis per satisfer-les.

cinfo-model3f-fase_i.jpg


Idees a retenir sobre aquesta fase:

  • Consta de dues subfases, una de prèvia dedicada a la planificació i la segona ja centrada en el procés de cerca i recuperació.
  • En la planificació s’ha d’identificar la necessitat informativa i organitzar i planificar la investigació.
  • Per identificar la necessitat informativa cal que s’hagi entès perfectament la informació rebuda per extreure les idees i conceptes principal per definir el que es vol investigar.
  • En la detecció de la necessitat informativa cal saber explicitar mitjançant un vocabulari adequat l’abast de la necessitat i la finalitat de la mateixa.
  • La cerca inclou dos moments: la localització d’informació per una banda i la selecció i recuperació de la informació per l’altra.
  • La localització de la informació implica saber planificar i dissenyar les estratègies, identificar les diferents eines de cerca i saber aplicar les estratègies de cerca dissenyades.
  • Cal conèixer els recursos disponibles (impresos o digitals), les seves característiques i la forma més fàcil d’accedir-hi.
  • Cal estar familiaritzat amb les diferents fonts d’informació per tal d’identificar-ne les més apropiades per a fer la cerca.
  • En la selecció i recuperació de la informació s’han de saber aplicar criteris de qualitat, comparar informacions, escollir els documents útils, emmagatzemar-los provisionalment i avaluar el procés per detectar possibles mancances.
  • Per fer la selecció cal comprovar l’actualització del recurs i la seva fiabilitat (identificació de l’autor o responsable).

Anàlisi i tractament de la informació

Aquesta fase se centra en dos aspectes principals: la comprensió i la interpretació de les informacions rellevants i la manipulació dels continguts.

logo_model3f-tractament.jpg


Idees a retenir sobre aquesta fase:

  • La interpretació i la comprensió de la informació ha de ser crítica, de manera que les idees i els conceptes es llegeixin i es comprenguin correctament.
  • Per a una interpretació i comprensió crítica de la informació és important reconèixer i identificar la ideologia o el punt de vista present en la informació per poder-la acceptar o rebutjar.
  • Per fer un bon tractament de la informació cal analitzar-la, seleccionar-la i estructurar les idees principals.
  • L’estructuració de les idees es pot fer segmentant i establint relacions jeràrquiques i associatives i ordenant i classificant la informació seleccionada.
  • La manipulació dels continguts: incorpora el tractament textual amb les eines TIC, i requereix d’habilitats d’emmagatzematge específic, així com de la selecció de programes informàtics i de representacions sintètiques mitjançant la utilització d’esquemes i taules.
  • La manipulació de continguts significa un treball de síntesi dels continguts de les diverses fonts d’informació consultades.
  • Cal establir connexions entre la informació recollida a les fonts seleccionades amb els coneixements previs per tal de poder fer inferències, formular conclusions i elaborar una nova informació.

Comunicació i aplicació del coneixement

En aquesta fase cal destacar dos aspectes essencials, per una banda la comunicació i, de l’altra, les formes per compartir i aplicar el coneixement elaborat.

logo_model3f-comunic.jpg


Idees a retenir sobre aquesta fase:

  • És una fase que s’inicia quan la informació està sintetitzada i ordenada.
  • La comunicació implica, per una banda, la composició i edició del producte final i per l’altra, la possibilitat de compartir amb altres persones el coneixement adquirit.
  • La creació del producte final se segmenta en tres habilitats: l’estructuració del contingut, l’ètica en la utilització de la informació i la identificació de valors i creences.
  • Cal haver estructurat prèviament el contingut per passar a l’edició física del producte.
  • En l’edició física del producte, el paper de les TIC és bàsic. Cal saber escollir el format i el suport més adequats segons la intencionalitat, i saber introduir elements i principis bàsics de disseny.
  • La utilització ètica de la informació significa que cal citar adequadament les fonts d’informació emprades i respectar la privacitat i la seguretat de la informació.
  • És important ser respectuós i tolerant amb la diversitat d’opinions i de perspectives que hi pot haver sobre allò que s’ha treballat.
  • El producte final s’ha d’adequar a la intenció comunicativa i ha de ser coherent.
  • S’ha de fer una valoració final tant dels resultats com del procés, de manera que es relacionen les conclusions o respostes establertes amb la necessitat informativa plantejada inicialment.
  • L’aplicació del coneixement ha de demostrar que aquest és útil en altres contextos.

Situacions d’aprenentatge a cada àmbit

Si s’analitza atentament el currículum de primària i de secundària es comprovarà que en les diferents àrees curriculars es donen situacions d’aprenentatge que requereixen activar de manera independent les habilitats informacionals de cadascun dels àmbits.

Per exemple en relació al primer àmbit (Cerca i recuperació de la informació) i relacionat amb la localització, selecció i recuperació de la informació entre els continguts de cicle superior de primària hom hi pot trobar (PLEC, 2010):


  • Recerca d'informació en un llibre o enciclopèdia. (LC)
  • Capacitat per captar informació a partir d'enllaços i d'organitzar-la per fer-ne un treball personal. (LC)
  • Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment. (MNS)
  • Cerca i contrast d'informació en diferents suports (MNS)
  • Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i àudio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació. (MNS)
  • Utilització dels mitjans de comunicació i d'Internet per obtenir informació sobre audicions, concerts, espectacles musicals, estils musicals i coreogràfics (EA).
  • Ús de les TIC per a la recerca guiada de la informació en la realització de tasques específiques (LE).

Tanmateix l’assoliment d’aquestes habilitats i destreses serà més efectiu quan es practiquen situacions d’aprenentatge transversals.

Blasco, Durban i Machado (PLEC, 2010) fan un buidat d’alguns continguts de primària i de secundària que faciliten el desenvolupament integral de la competència informacional:


Primària

  • Exploració d'algun aspecte de l'entorn a partir d'una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu (Cicle Inicial de Primària) (MNS)
  • Realització d'un treball d'investigació a partir d'una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu i l'ús de les TIC. (Cicle Mitjà de Primària) (MNS)
  • Elaboració d'un estudi de cas sobre elements característics de l'entorn, per mitjà del treball cooperatiu i utilitzant de diferents fonts d'informació (documents, informacions orals, mitjans de comunicació, Internet). (Cicle Mitjà de Primària) (MNS).
  • Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC. (Cicle Superior de Primària) (MNS).
  • Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució. (Cicle Superior de Primària) (MNS).
  • Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència de la publicitat sobre els hàbits de consum. (Cicle Superior de Primària) (MNS).
  • Utilització dels mitjans de comunicació i d'internet per obtenir informació sobre qüestions relacionades amb l'art i els contextos de producció i exposició artística. (EA).
  • Interès i recerca d'informació (individual i col·lectiva) sobre compositors, intèrprets, festivals de música i manifestacions musicals en general, i la dansa. (EA).


Secundària i Batxillerat

  • El treball de síntesi (de 1r a 3r curs) que integra continguts relacionats amb les diferents matèries del curs.
  • Els projectes de recerca relacionats amb les diferents àrees curriculars.
  • El projectes transversals que es desenvolupin en el centre com ara: setmana cultural, jornades solidàries,tallers interdisciplinaris…
  • El Projecte de recerca de 4t d’ESO, que es pot fer en una hora setmanal al llarg de tot el curs, en dues hores en un quadrimestre o en tres hores en un trimestre. També es pot concentrar en sis dies (35 hores).
  • Treball de recerca de Batxillerat.

Competència informacional i biblioteca escolar

La biblioteca escolar és l’espai per excel·lència de la integració curricular de les habilitats que conformen la competència informacional. La biblioteca actuarà de mediadora entre l’alumnat i els docents, per una banda, i el fons documental (en paper i en línia) i les eines de cerca per una altra, per tal de donar resposta a les necessitats informacionals que es generen i que es requereixen en les diferents situacions d’aprenentatge. La biblioteca ÉS un espai de formació.

Algunes consideracions a tenir en compte per tal de fer de la biblioteca escolar un recurs estratègic per al desenvolupament de la competència informacional.

Així la biblioteca escolar:

  • Tindrà materials i recursos de qualitat que afavoreixin la indagació i la cerca. Aquests materials i recursos materials hauran de ser de diferents formats documentals per tal de facilitar el treball dels alumnes.
  • Vetllarà per donar a conèixer altres recursos informatius actualitzats que substitueixin aquells que s’han quedat obsolets.
  • Disposarà d’exemples i models que afavoreixin la comunicació de la informació.
  • Gestionarà de manera eficient els materials i recursos disponibles, en especial haurà de fer-los fàcilment accessibles mitjançant el servei de consulta i de préstec in situ, la consulta en línia o d’aquella manera que millor s’adapti a la realitat del centre.
  • Farà la màxima difusió dels recursos de la biblioteca entre tota la comunitat educativa, especialment caldrà potenciar la familiarització dels docents amb els recursos disponibles al centre. Així podrà col•laborar en el desenvolupament d’un itinerari formatiu en l’ús i coneixement dels recursos i dels serveis de la biblioteca del centre.
  • Donarà pautes per a l’adquisició d’habilitats en informació perquè la formació d’usuaris tingui un enfocament competencial, de manera que els aprenentatges esdevinguin més funcionals: la tradicional formació d’usuaris s’emmarcarà en aquells processos d’ensenyament i aprenentatge que es recullen en el projecte curricular de centre i s’integrarà en el treball des de les diferents àrees curriculars (des de la biblioteca es podrà participar en la creació d’activitats de cerca d’informació que es facin a l’aula).
  • Fomentar l’ètica en la utilització de la informació, tot respectant-ne la privacitat i la seguretat. Per això és fonamental que el treball per a una citació adequada de les fonts d’informació usades estigui recollida de ple en la formació d’usuaris.

De la lectura atenta d’aquestes consideracions bàsiques sobre la participació de la biblioteca escolar en el desenvolupament de la competència informacional, es dedueix que té un paper important en la fase de cerca i tractament de la informació i, de manera menys destacada, en la fase de creació i comunicació de coneixement.

El desenvolupament de la segona fase, anàlisi i tractament de la informació, és responsabilitat gairebé exclusiva del professorat del centre car les habilitats que s’hi desenvolupen són el nucli central de la competència lectora, i com a tals, esdevenen la base de l’aprenentatge en general. Això no significa que des de la biblioteca, conjuntament amb altres àmbits del centre educatiu (diferents coordinadors, especialment el TIC), no es vetlli perquè les habilitats informacionals es desenvolupin des de totes les àrees curriculars o no es disposi d’aquelles eines informàtiques més adients per a cada situació.

Cinfo_aula i el grup Bibliomèdia han elaborat un espai on es recullen i difonen experiències d'èxit de competència informacional i biblioteca escolar: Biblioteca escolar: experiències i recursos per a la competència informacional.

Un altre espai on podeu trobar propostes pràctiques per al desenvolupament de la competència informacional des de la biblioteca escolar i des de l'aula és el bloc de la Glòria Durban Competencia informacional, sí. Pero ¿cómo?

Orientacions per a la intervenció dels serveis educatius

La importància del tema és reconeguda per la majoria dels professionals de l’educació. Cal donar un pas més enllà i pautar i planificar la manera de treballar la competència informacional, no solament des del punt de vista només d’aprendre a accedir a la informació sinó, i sobretot, del vessant més cognitiu i que implica aprendre a pensar. Des d’una òptica més concreta es podria dir que es tractaria de facilitar el desenvolupament de múltiples destreses que precisen de l’aprenentatge d’habilitats no únicament documentals i tecnològiques, sinó també lingüístiques i cognitives.

Probablement hom ha sentit moltes vegades:

  • Els noies i noies ja en saben, de buscar informació, o en saben més que…
  • Ensenyar tot el procés que representa formar-los en la competència informacional és un procés molt lent i llarg… i el currículum s’ha d’acabar…
  • La informació que s’ofereix, relacionada amb aquest tema, és molt interessant, però falta temps per arribar a tot arreu.

És des d’aquesta realitat manifestada pels professionals de l’ensenyament i tenint ben clara la importància de capacitar els alumnes amb les habilitats que els serviran per aprendre al llarg de la vida, més que l’acumulació de conceptes i coneixements, que els serveis educatius han de saber dissenyar actuacions de suport, de cara al professorat dels nostres centres.

En relació a la formació d’usuaris, considerada com a antecedent, es podria:

  • Facilitar unes pautes bàsiques i clares per a la formació d’usuaris, des de l’educació infantil fins a secundària, on trobin tots els continguts a tenir en compte (coneixement dels espais, normés d’ús i funcionament, classificació del fons documental, accés al fons, com accedir-hi i consultar el catàleg, ús autònom de la biblioteca…) i com introduir-los de forma seqüenciada.
  • Facilitar documentació, prèviament seleccionada, que faciliti el procés de la formació d’usuaris.
  • Establir una coordinació amb la biblioteca pública per tal d’unificar criteris i assegurar la coherència en relació a la formació d’usuaris, tenint en compte que l’alumnat és usuari, a la vegada, de la biblioteca escolar i de la pública.
  • Promoure que la formació d’usuaris esdevingui una formació compartida entre ambdues biblioteques. Preparació conjunta de les sessions (responsables de la biblioteca pública i escolar)
  • Oferir estratègies als responsables de les diferents biblioteques escolars perquè la formació d’usuaris s’estengui des de la biblioteca a les aules.

En relació a la competència informacional i tenint en compte que hom hauria de conèixer a fons les seves fases per oferir un assessorament de qualitat es podria:

  • Incloure accions de cadascuna de les fases de la competència informacional en les intervencions que es puguin fer als centres, encara que no estiguin lligades directament amb el desenvolupament d’aquesta competència.
  • Facilitar una selecció acurada de recursos que orientin en la pràctica del treball de les tres fases de la competència informacional. Recursos que siguin útils per a la pràctica educativa.
  • Organitzar activitats de formació permanent, dintre del Pla de formació de zona, destinades al professorat, amb la finalitat de facilitar l’adquisició d’estratègies didàctiques per a l’ensenyament del procés de la competència informacional.
  • En el marc dels seminaris de coordinació de biblioteques escolars, facilitar estratègies per a la capacitatció informacional dels seus responsables i promoure l’elaboració de materials i recursos didàctics adreçats a l’alumnat que tinguin com a finalitat la cerca, el tractament i la comunicació de la informació.
  • Implicar-se en la formació a centres i del professorat.
  • Recollir experiències de centres que treballin amb els seus alumnes la competència informacional, per tal de promoure l’intercanvi d’experiències.
  • Coordinar-se amb la biblioteca pública per a la creació conjunta de guies temàtiques que puguin donar resposta a les diferents àrees o matèries del currículum.
  • Difondre a tots els centres educatius les guies temàtiques i els enllaços als catàlegs dels diferents serveis de lectura pública.

A part dels documents citats a l’inici, que són essencials per entendre el concepte de competència informacional i la seva aplicació tant a la biblioteca i com a l’aula, seria convenient destacar sis documents més:

CASAS, Montserrat; (coord.). Ensenyar a parlar i escriure ciències socials. Barcelona: Rosa Sensat, 2005 (Premis; 2)

CASAS, Montserrat; (coord.). Competències per parlar i escriure ciència a l’educació primària. Barcelona: Rosa Sensat, 2007 (Premis)

DURBAN, Gloria. La biblioteca escolar com a eina educativa, 2003

DURBAN, Gloria; CID, Ana; GARCÍA GUERRERO, José. Programas para el desarrollo de la competencia informacional articulados desde la biblioteca escolar. Sevilla: Junta de Andalucía. Consejería de Educación. Dirección General de Evaluación y Ordenación Educativa, 2012

MONEREO, Carles; (comp.). Internet y competencias básicas. Barcelona: Graó, 2005.

PIQUIN CANCIO, Rosa. “Los proyectos documentales integrados en la BE/CREA ¿qué son? ¿cómo hacerlos?”. Libro Abierto, núm. 21. Consejería de Educación. Delegación Provincial de Málaga, 2005.

WRAY,David; LEWIS, Maureen. Aprender a leer y escribir textos de información. Madrid: Morata, 2005 (2a edició) (Pedagogía. Manuales)