Dinamització de la biblioteca escolar

Al llarg de la història les biblioteques, en general, havien estat considerades simplement com uns dipòsits de la cultura i el saber, només algunes poques tenien clar que havien de ser alguna cosa més i que s’havien d’obrir a la societat. No va ser, però fins la dècada de 1980 quan va sorgir un corrent de canvi generalitzat, que creia que aquests equipament s’havien de convertir en un servei actiu a la ciutadania i deixar de ser un espai tancat en si mateix i actuar portes enfora mitjançant la planificació d’accions que permetessin donar a conèixer els seus serveis i dinamitzar-ne els recursos. En els darrers anys i en el marc de la societat del coneixement i de la informació, la manera de donar a conèixer els serveis i de dinamitzar els recursos ha evolucionat.

Concepte de dinamització

La dinamització de la biblioteca escolar és la planificació i el desenvolupament de programes i activitats per donar a conèixer la biblioteca, els seus serveis i recursos, i per promoure la lectura i l’accés a la informació.

Tradicionalment s’associa la dinamització de les biblioteques escolars amb activitats com l’hora del conte, les visites d’autors o autores i amb les activitats, més o menys, lúdiques que es fan per motivar la lectura. Un conjunt d’accions que massa sovint s’han aplicat de manera aïllada, sense una planificació d’acord amb els principis que inspiren el projecte educatiu.

Al llarg del mòdul 1 s’ha intentat deixar ben clar quin és el concepte de biblioteca escolar. Un concepte força més ampli que el tradicional. Aquesta variació del concepte de biblioteca escolar també porta implícit un canvi en allò que es pot entendre com a dinamització.

El reconeixement de la biblioteca escolar com un recurs estratègic per a l’ensenyament i aprenentatge implica que la dinamització té una funció clarament educativa i que el seu objectiu prioritari no sigui només el de generar activitats i serveis per al seu ús, que també, sinó la d’esdevenir una eina educativa útil per a l’assoliment del currículum, promoure el gust per la lectura i el desenvolupament cultural i social de l’alumnat.

D’una manera general, es podria dir que els principals àmbits sobre els quals ha fet incidència la dinamització de la biblioteca escolar són:

  • El coneixement i accés a fonts d’informació diversificades, un àmbit d’acció molt relacionat amb l’organització de la biblioteca escolar.
  • L’animació a la lectura i a l’escriptura, un àmbit d’acció molt relacionat amb la inclusió curricular de la biblioteca escolar.
  • La dinamització cultural del centre i de la comunitat educativa, un àmbit molt relacionat amb les relacions i l’obertura de la biblioteca escolar a l’entorn més proper.

Aquest escrit de Josep Borrut i Agnès Cruanyes sobre la dinamització (2009), pot ajudar a centrar el concepte tant en el marc d’un centre d’educació infantil i primària, com en un centre d’ensenyament secundari.

Dinamització i organització de la biblioteca escolar

  • Es pot dinamitzar la biblioteca si no està ben organitzada?
  • Per què dedicar-hi tantes hores a l’organització si no es fa una bona tasca de dinamització?
  • Les persones responsables de biblioteques escolars, a què dediquen més temps, a l’organització o a la dinamització?

Aquestes qüestions s’han de tenir molt en compte si el centre vol que el projecte de biblioteca escolar tingui èxit i aquesta esdevingui un recurs al servei de l’ensenyament i aprenentatge.

La dinamització de la biblioteca escolar va, en certa manera, associada a l'organització. El coneixement i l’accés a la col·lecció de la biblioteca en faciliten l’ús. Cal saber trobar un equilibri, per part de la persona responsable, entre la gestió documental i les activitats dinamitzadores, especialment en els moments inicials del projecte.

Les feines de gestió com la catalogació i l’ordenació dels fons solen ser unes feines fosques, d’un treball intens i amagat. Una dedicació extrema a aquesta tasca sense tenir en compte la dinamització, pot portar la biblioteca a ser vista com un santuari, com un lloc poc útil. De què serveix una biblioteca molt ben organitzada, però sense vida? La biblioteca ha de ser visible des del començament i per això cal saber combinar la dinamització amb l’organització.

Com es pot combinar la dinamització i l’organització? De diverses maneres, i totes passen per l’assumpció de funcions per part de l’equip directiu, de la persona responsable i de la comissió de biblioteca, de la participació de l’equip docent i d’altres membres de la comunitat educativa.

Dos exemples:

  1. En un centre on la gestió, organització i dinamització de la biblioteca escolar recauen només sobre la persona responsable, aquesta hauria de dedicar la meitat del seu horari a gestió i organització i la resta a la dinamització. Si d’aquesta manera aconsegueix fer visible la biblioteca al centre, el projecte no fracassarà car, de mica en mica, la resta de l’equip docent s’hi anirà implicant.
  2. En un centre on, a banda de la persona responsable, hi ha una comissió de biblioteca activa, en els moments inicials del projecte la persona responsable es podria dedicar més a la gestió i organització, mentre que la comissió es podria dedicar més a les tasques de dinamització.

Dinamització i inclusió curricular de la biblioteca

Si no s’és capaç d’estimular-ne la utilització educativa, o no es posa en la pràctica la inclusió curricular de la biblioteca, quina utilitat real pot tenir?

No n’hi ha prou amb una persona a qui a través de les funcions s'ha facilitat una dedicació horària, ni de disposar d’unes bones instal·lacions, ni tenir un fons actualitzat…, no n’hi ha prou. La clau per aconseguir que la dinamització sigui real i efectiva i estigui al servei de la lectura, la capacitació informacional i el currículum, és que els professors es converteixin en partícips col·laboradors i en creadors de materials.

En conseqüència cal canviar de perspectiva i invertir la qüestió. Cal deixar de mirar la biblioteca com a finalitat, sinó com a punt de partida i valorar-la des de la dinàmica interna de l’escola. Cal visualitzar la biblioteca plenament integrada amb el seu entorn, cal considerar-la escola.

És imprescindible connectar amb les necessitats del dia a dia de l’escola, ja que no n’hi ha prou que la biblioteca sigui utilitzada, sinó que el més important és que sigui realment útil. I si això s’aconsegueix, l’èxit estarà assegurat.

La dinamització ha de tenir com a fita implementar l’ús educatiu de la biblioteca i en aquest sentit cal explicitar clarament les funcions de l’equipament i actuacions que durà a terme.

Dinamització i entorn social i cultural

Al llarg del primer mòdul ja s’han fet nombroses referències a la integració de la biblioteca escolar en l’entorn sociocultural on es troba. Sovint, la biblioteca escolar fa una funció compensatòria d’apropament de la cultura a una comunitat educativa, que l’únic equipament cultural de què disposa és la biblioteca del centre. Al seu voltant s’organitzen nombroses activitats: tertúlies amb pares, clubs de lectura, conferències, festes populars, tallers d’estudi assistit…

Tanmateix, cal tenir en compte un fet que ha ampliat l’entorn social i cultural. L’eclosió de les TIC l’ha ampliat, ha apropat a l’entorn més proper realitats molt llunyanes i ha fet que hi hagi noves maneres d’apropar-s’hi. La dinamització de la biblioteca escolar en un entorn d’ensenyament i aprenentatge ha d’estar vinculada a l’ús de les tecnologies de la societat del coneixement i a les eines de la web social, quan aquestes tenen la funció de compartir coneixement (aquests continguts es desenvoluparan a la biblioteca escolar 2.0: comunicació i col·laboració.

Els serveis i les activitats són la base de la dinamització


Abans de començar a llegir aquest apartat, potser val la pena donar un cop d’ull a aquests documents:

DELGADO, Mª Cruz . “La dinamización de las bibliotecas escolares”, dins Kepa Osoro Iturbe (coord.). La biblioteca escolar un derecho irrenunciable. Madrid: Asociacion española del libro infantil y juvenil, 1998.

CORONAS CABRERO, Mariano. “Bibliotecas escolares: animación a la lectura y algo más...”, Textos. Didáctica de la lengua y la literatura (núm. 44, pàg. 56-68).

Es tracta de dos articles que, parteixen d'un concepte de dinamització semblant i que presenten activitats de biblioteca escolar. El primer, el de M. Cruz Delgado, dóna una gran importància a les activitats de formació d’usuaris, de tal manera que dels tres apartats en què divideix l'escrit dos en fan referència. El segon, el de Mariano Coronas, en forma d’Abecedari presenta un conjunt d’activitats on té presència la formació d’usuaris, però les activitats d’animació lectora hi predominen.

Hi ha moltes propostes, molts exemples de bones pràctiques, i moltes idees que s’han dut a terme amb èxit. Probablement la dificultat estigui a l'hora d'escollir les accions que puguin resultar més útils, com ara planificar-les i estructurar-les de manera que donin resposta a les necessitats educatives, informacionals i lectores del centre.

En el moment de decidir les accions que poden ser més útils, cal ser molt realistes. Pot succeir que s’inverteixin molts esforços en el disseny d’un excés d’activitats que el centre no sigui capaç d’assumir o, el que és pitjor, que no arribin a connectar amb les necessitats reals de l’alumnat ni amb les del professorat, que és qui, en darrera instància, té la responsabilitat de promoure l’ús de la biblioteca.

Les accions de dinamitzadores de la biblioteca escolar estan relacionades amb els serveis que dóna als seus usuaris i a l’organització d’activitats pròpiament de dinamització.

1. Els serveis de la biblioteca escolar

La biblioteca ha de planificar d’acord amb el projecte educatiu del centre quins serveis ofereix. Per fer-ho cal tenir en compte:

  • A quins usuaris es dirigeix (professorat, alumnat i comunitat educativa en general) i quines són les seves necessitats:
    • Informació per al desenvolupament de les tasques assignades,
    • Activitats pedagògiques relacionades amb la literatura infantil i juvenil i amb l'accés a la informació.
  • De quins recursos disposa: recursos humans, recursos econòmics, col·lecció instal·lacions i equipaments…

Les accions que a continuació s’expliquen estan ordenades segons el tipus de servei que ofereix la biblioteca escolar.

L’accés directe al fons

L’accés directe al fons està relacionat amb l’horari d’obertura de la biblioteca, el qual ha de permetre a l'alumnat i al professorat la consulta i el préstec. La qualitat d’aquest servei es veu incrementada amb l’obertura en horari extraescolar, perquè altres membres de la comunitat educativa se’n beneficiïn.

Altres aspectes a tenir en compte per a la millora d’aquest servei:

  • Cal assegurar que es podrà accedir a la biblioteca de forma regular. Això implica determinar el màxim d’hores d’obertura on el responsable de la biblioteca o una persona capacitada per donar aquest servei pugui atendre cadascun dels seus usuaris.
  • La persona responsable donarà suport a les activitats que el mestre d'aula tingui previstes de fer a la biblioteca d'acord amb el projecte educatiu.
  • L'obertura de la biblioteca, sempre que sigui possible, ha de cobrir franges d'horaris lectius i no lectius. Perquè això sigui possible, cal que l’organització del centre ho afavoreixi.
  • Cal distribuir l’horari en estones de lliure accés i estones fixes destinades a activitats de grup.


Un altre aspecte amb el qual es relaciona l’accés al fons és la consulta al catàleg. Sobre aquest aspecte ja s’ha fet una especial incidència al llarg del mòdul 2, a l’apartat on es fa la descripció bàsica de l’epèrgam.

El préstec

Aquest servei, que permet treure els documents de la biblioteca durant un període establert de temps, ha d’estar ben regulat i gestionat i els usuaris n’han de conèixer el funcionament. En planificar-lo cal tenir en compte:

  • Els destinataris:
    • Préstecs individuals: destinats a professorat, alumnat o qualsevol altre membre de la comunitat educativa. Solen ser de curta durada.
    • Préstecs col·lectius: destinat a les aules o bé als departaments. Solen ser de més llarga durada.
  • Els documents:
    • Generalment, estan exclosos de préstec les obres de referència, alguns documents de la col·lecció local i els documents del fons històric.
    • Són documents a disposició de préstec el fons de coneixement i d'imaginació (en qualsevol format), les publicacions periòdiques…

A les biblioteques escolars, per a la gestió del préstec s’utilitza l'epèrgam.

La biblioteca pública ofereix la possibilitat de tenir prestats temporalment lots de documents que es poden necessitar puntualment al centre. Aquests préstecs poden ser de llarga durada.

Accions de comunicació i difusió

Des de la biblioteca escolar s’han de preveure i s’han planificar les accions per posar a disposició de l’alumnat i el professorat, així com de la comunitat educativa en general, el fons documental, així com de les activitats que proposa. Per altra banda també cal que es faci una previsió dels materials necessaris i la seva elaboració.

Algunes de les accions més comunes de comunicació i de difusió per a promocionar l’activitat de la biblioteca escolar són:

  • Retolació adequada i atractiva.
  • Web o bloc de la biblioteca escolar.
  • Organització d’exposicions i xerrades des de la biblioteca adreçades a la comunitat educativa.
  • Reunions informatives del que es fa a la biblioteca.
  • Presentació de la biblioteca al nou alumnat i a les famílies.
  • Atenció al professorat i presentació de la biblioteca al professorat novell.
  • Expositor de novetats.
  • Punts de llibre.
  • Organització de fires d’intercanvis de llibres.
  • Elaboració de guies de lectura i llistes de llibres recomanats.
  • Elaboració de cartells promocionals als diferents taulells d’anuncis del centre.
  • Fer arribar a la premsa local i comarcal les activitats de la BE.
  • Mantenir una estreta relació i col·laboració amb altres BE del municipi i amb la mateixa biblioteca pública.

L'epèrgam permet elaborar algunes d’aquestes propostes, com ara, guies de lectura, recomanacions…

2. Les activitats de dinamització

Tot i estar molt lligades a l’adquisició de la competència lectora, tradicionalment les activitats de dinamització de la biblioteca han estat les de formació d’usuaris i les d’animació a la lectura

La formació d'usuaris

Una de les principals ofertes de la biblioteca escolar, fins ara, ha sigut el conjunt d’activitats que tenen com a principal finalitat l’adquisició de les eines tècniques i metodològiques de les diferents formes d’accés, tant a la lectura com a font d’informació, com a la lectura com a font de gaudi i la motivació per l’ús de la biblioteca És el que s’anomena formació d’usuaris i que suposa una formació específica en el si de la biblioteca escolar.

Aquesta formació d’usuaris, entre d’altres coses, pretén que els alumnes del centre:

  • Coneguin els espais, serveis i activitats que ofereix la biblioteca escolar.
  • Coneguin la diversitat del seu fons, l'organització i la classificació.
  • Utilitzin les eines adequades per a la cerca i la localització de la informació.
  • Adquireixin estratègies de cerca i de recuperació d’informació sobre diferents suports.
  • Abordin un petit treball d’investigació o satisfacin les necessitats puntuals d’informació.
  • Adquireixin hàbits i actituds de respecte a les persones, als espais i als materials de la biblioteca escolar.


Els centres educatius, on la biblioteca escolar ha tingut i té un paper destacat dins el projecte educatiu, solen disposar d’una programació per a la formació d’usuaris on es recullen activitats seqüenciades per nivells que donen resposta a les necessitats identificades més amunt.

Podeu trobar informació i exemples d’activitats sobre la formació d’usuaris a:

ARELLANO YANGUAS, Villar. Biblioteca y aprendizaje autónomo. Guía didáctica para descubrir, comprender y aprovechar los recursos documentales. Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Educación y Cultura, 2002. (Blitz. Serie verde; 3).

BARÓ, Mònica; MAÑÀ, Teresa. La formación de usuarios en la biblioteca escolar. Educación infantil y primaria. Malaga: Junta de Andalucía, Consejería de Educación y Cultura, 2002.

BARÓ, Mònica; MAÑÀ, Teresa. La formación de usuarios en la biblioteca escolar. Educación secundaria. Malaga: Junta de Andalucía, Consejería de Educación y Cultura, 2002.

COBOS, Laura; ÁLVAREZ, Melquíades. Guía práctica de acceso a la información en la biblioteca escolar. De la pregunta al documento. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2006.

Donde viven los cuentos. Madrid: Fundación German Sánchez Ruipérez

Exploradors de biblioteques. Barcelona: Diputació de Barcelona.

GARCÍA FERNÁNDEZ, Carmen. Formación de usuarios y educación documental en bibliotecas infantiles y juveniles. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2006

GRUP BIBLIOMEDIA. La biblioteca-mediateca : educació infantil i primària. Proposta de treball. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2007 (Dossiers; 63).

GRUP BIBLIOMEDIA. La biblioteca-mediateca : educació secundària. Proposta de treball. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2007 (Dossiers; 64).

SOTO ALFARO, Francisco; [coord.]. La formación de usuarios y el uso de la información : una experiencia didáctica en la biblioteca del Colegio Público de Falces (Navarra). Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Educación, 2005 (Blitz. Serie verde; 5)

És important que la formació d’usuaris s'ofereixi tant des de la pròpia biblioteca del centre com a la biblioteca pública del municipi o barri, ja que l’alumnat i el professorat és usuari de qualsevol servei de lectura pública. En aquest sentit caldrà una treball de col·laboració i planificació conjunta entre els professionals de la biblioteca pública i la biblioteca escolar.

Quan a les activitats de formació d’usuaris que tenen com a principal objectiu l’accés a la informació per part de l’usuari de la biblioteca, s’hi afegeixen activitats que impliquin processar, tractar i comunicar la informació i es fomenta el treball autònom, ja sigui individual o cooperatiu, hom ja pot parlar de d’educació documental o de competència informacional.

L’animació a la lectura

Som el que llegim. Tenim el que vivim. Per això emprenem viatges que altres ja han dut a terme abans, per això volem gaudir dels mateixos indrets, d’idèntiques passejades, de projectes semblants. No ens val la Grècia contada, la volem habitar.

(RAFART, Susanna. Un cor grec : memòria i notes d’un viatge. Barcelona: Angle editorial, 2006)

L’animació a la lectura, en l’àmbit escolar és el conjunt d'accions que tenen com a principal objectiu provocar una trobada satisfactòria dels infants amb la lectura, de manera que els fomenti la curiositat i l’interès pels llibres, i el desig de llegir.

L’animació a la lectura no ha de ser una intervenció puntual feta des de la biblioteca o des de l’aula (si el docent n'està conscienciat) en el marc d’una celebració o un acte cultural que es fa a l’escola. L’animació a la lectura ha de formar part d’una planificació a llarg termini que impliqui totes les persones que formen part de la comunitat educativa. Les celebracions i els actes culturals només han de ser el suport de les activitats planificades.

L’animació a la lectura no suposa fer una sèrie d’activitats aïllades per tal d’afavorir l’apropament a l’objecte “llibre”, sinó que s’ha de considerar com un procés educatiu, amb activitats continuades, que té com a principal finalitat aconseguir que els alumnes llegeixin.

Exemples d’activitats d’animació a la lectura se’n troben a la majoria d’escoles catalanes, gairebé sempre emmarcades en una programació que, en general, es deixa en mans de la biblioteca escolar: a partir d’un objecte (d’una carta misteriosa que arriba a la classe o un bagul ple d’objectes estranys), a partir d’una dramatització (es presenten uns diàlegs d’uns personatges que han sorgit de manera estranya i que tenen una conversa que s’ha de saber com acaba), etc.

Aquestes activitats d’animació a la lectura, segons les seves característiques, es poden dividir en tres classes d'acord amb el moment de la lectura: abans, durant i després. Si es recupera el dret a callar durant i després la lectura d’un llibre, que reivindica Pennac, es pot convenir que les veritables activitats d'animació a la lectura d’un llibre són les que es fan abans, car són activitats que tenen com a finalitat donar a conèixer un llibre perquè els infants el llegeixin. Qualsevol de les propostes que es facin per a l’apropament d’un llibre als infants s’hauria de fer des d’una perspectiva lúdica.

Les activitats que es fan durant i després de la lectura estan més aviat relacionades amb l’adquisició de la competència lectora, en definitiva amb l’aprenentatge de la lectura i amb l’aprenentatge a través de la lectura. Tot i que també es poden incloure activitats de caràcter lúdic posteriors que reforcen l’interès pel llibre.

La finalitat d’animar a llegir els infants és desvetllar-los el gust per llegir.

Dues lectures imprescindibles:

CENTELLES, Jaume. La biblioteca, el cor de l’escola. Barcelona: Associació de Mestres de Rosa Sensat. 2005 (premis; 1).

PORTELL, Joan; [coord.]. M’agrada llegir: com fer els teus fills lectors. Barcelona: Ara llibres, 2004.

Altres lectures per aprofundir en el tema:

BALLESTER, Anna. “Animació a la lectura. El plaer d’envoltar-se de paraules que acaronen”. Articles de didàctica de la llengua i de la literatura (núm. 21, pàg. 17-24) Abril de 2000

DOMECH MARTÍNEZ, Carmen. Te trueco un cuento : animación a la lectura e interculturalidad. Madrid: Gobierno de España. Ministerior de Educación, Política Social y Deporte, 2008.

ESCARDÓ, Mercè. La biblioteca, un espai de convivència, un espai educador. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 2002.

GARCIA GUERRERO, José. Actividades de dinamización desde la biblioteca escolar. Málaga: Aljibe, 2002 (Biblioteca de educación)

JOVER, Guadalupe. Un món per llegir. Educació, adolescents i literatura. Barcelona: Rosa Sensat, 2007.

MARINA, José Antonio. La magia de leer. Barcelona: Plaza & Janés, 2005.

TEIXIDOR, Emili. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2007