Mòdul 2 - Tema 1

Quan un centre es planteja que vol posar en marxa la seva biblioteca cal que prèviament hagi reflexionat entorn del compromís que adquireixen com escola en el seu projecte de biblioteca i es pregunti: “quina biblioteca vol?”.

Aquest procés ha d’implicar l’equip directiu i tot el professorat. De no ser així, difícilment es podrà dur a terme. El temps de dedicació que suposa posar en marxa una biblioteca i la conseqüent dinamització és molt gran, per això cal un compromís seriós i una organització de centre que ho faci possible.

Per garantir el bon funcionament de la biblioteca, l’organització i la dinamització n'han d’estar plenament associades pel fet que cadascuna d’elles no té sentit per ella mateixa. No serveix de res organitzar la biblioteca si no s’ha d’utilitzar, i no es pot dinamitzar-la si no està ben organitzada.

Aquesta associació entre organització i dinamització es pot afavorir i garantir si es parteix d’un pla de treball que contempli tots els aspectes que faran possible el seu bon funcionament: organització, dinamització i formació i planificar les actuacions que cal dur a terme a curt i llarg termini.

Amb l’assessorament dels referents en biblioteques escolars dels centres de recursos pedagògics, es pot ajudar a planificar i acompanyar la posada en marxa d’una biblioteca escolar. Un bon exemple és el protocol d’actuació elaborat per Mercè Abeyà i Montserrat Gabarró del Nucli de biblioteques escolars de la ciutat de Barcelona: “Pla de treball per als centres educatius: organització i dinamització de la biblioteca escolar”.

Un pla de treball com aquest ha d’ajudar a planificar de manera pautada i gradual les diferents actuacions previstes per posar en marxa la biblioteca i per garantir-ne el bon funcionament. Hauria de contemplar diferents aspectes: organització, recursos i equipament, funcionament, horaris, serveis bàsics…

Un aspecte important a tenir en compte al planificar la posada en marxa d’una biblioteca (nova o renovada) és la ubicació.

Sempre que sigui possible, cal facilitar-ne l’accessibilitat, tant des de l’interior del propi centre, com de l’exterior. L’interès del centre per obrir la biblioteca a tota la comunitat educativa i al seu entorn, fa que sigui recomanable situar-la a l’entrada per tal de poder disposar d’un accés exterior, independent de la resta de l’edifici.

Hi ha centres que disposen d’un bon espai, però poc adequat quant a l’accessibilitat, i seria convenient, en aquests casos, estudiar la possibilitat de canviar-ne la ubicació. En el cas que això no fos possible, caldria suplir aquestes deficiències amb altres solucions que facilitin l’accés exterior i, també, a persones amb discapacitats motores i sensorials. Cal pensar també amb una bona senyalització de la biblioteca que indiqui, amb claredat, la ubicació.

També ha de disposar d’una adequada il·luminació natural i artificial.

Pel que fa a l’espai, en primer lloc cal fer referència a la superfície total. El Real Decreto 132/2010 de 12 de febrero, n’especifica uns mínims que són 45 metres quadrats per als centres de primària, i de 75 per als de secundària i batxillerat. La superfície total és important en la mesura que facilita o dificulta l’organització de l’espai en zones funcionals, afavorint d’aquesta manera la distribució del fons documental i la realització d’activitats.

En segon lloc cal incidir en la planificació d’aquest espai. Un entorn ben planificat, còmode i ordenat afavoreix la relació entre les persones que hi treballen i l’utilitzen. És important tenir molt en compte aquest aspecte per tal d’adequar l’espai a la realitat i a les necessitats de la comunitat educativa.

Des del punt de vista del mobiliari, una bona opció és optar per prestatgeries modulars que permeti moure-les amb facilitat per crear nous espais en funció de l’activitat que es vulgui dur a terme, i pensant també en aquelles activitats que van adreçades a un nombre important de persones.

L’equipament s’ha d'adequar a l’edat de l’alumnat que l’ha d’utilitzar (taules, cadires…).

També és necessari preveure una bona planificació de les instal·lacions elèctriques i disposar d’una bona cobertura wi-fi suficient per donar servei als seus usuaris.

La distribució del mobiliari i la resta d'equipament han de facilitar la creació de diferents zones:

• Zona de gestió destinada a les persones responsables de les qüestions tècniques i d’organització de la biblioteca. Situada en un lloc amb bona visibilitat. Ha de disposar d’un ordinador amb el programa de gestió, connexió a internet, lector de codi de barres i el mobiliari adequat per a les necessitats del servei.
• Zona d’estudi i investigació que permeti el treball en grup o individual, amb el fons documental imprès corresponent a les diferents àrees curriculars ordenats per la signatura.
• Zona de lectura informal a partir de documents en tot tipus de suport que estimulin l’aprenentatge continuat i la lectura per plaer: lectura de ficció, revistes, premsa, jocs, DVD, CD…
• Zona d’audiovisuals que disposi de la tecnologia, els recursos i l’espai adequat per a projeccions i audicions, tant per al professorat com per a grups autònoms de l’alumnat.
• Zona d’informàtica amb ordinadors amb accés a internet, per a la consulta del catàleg en línia i la consulta de recursos digitals a la xarxa. També hauria de comptar amb lectors de CD-rom i DVD, impressores i escàner, auriculars i altres perifèrics…
• Zona d’informació diversa generalment consisteix en plafons on es pengen convocatòries, activitats culturals de l’entorn, una bústia de suggeriments…
• Zona per als més petits en les escoles de d’infantil i primària, destinada a explicar contes o bé iniciar-se a la lectura tot mirant contes i llibres.
• Zona per a les famílies que disposi d’un fons documental d’acord amb els interessos i necessitats, en relació a l’educació dels seus fills i també com a membres que són de la comunitat educativa.

Cal que cadascuna de les zones estigui ben retolada per tal de facilitar un ús adequat i autònom a l’usuariat.

La biblioteca escolar actual és alhora un espai físic i virtual, de la mateixa manera que, de manera progressiva, s’hi van convertint les aules i els mateixos centres. El repte actual i d’un futur immediat ha de ser la integració efectiva d’aquests dos àmbits. Tot i que es fan grans esforços per a la millora i la modernització de la biblioteca física, l’objectiu ha d’anar més enllà, de manera que els dos entorns siguin presents en un mateix espai multimodal, on els documents físics i els virtuals es combinin en funció de les necessitats informatives i d’aprenentatge.

A manera d’orientació hom considera convenient que la biblioteca escolar, en aquells centres de menys de 200 alumnes, hauria de disposar d’un nombre no inferior a dos ordinadors per a l’ús de l’alumnat, mentre que per als centres de més de 500 alumnes haurien de disposar d’un mínim de cinc.

Una bona senyalització facilita l’ús autònom d’aquest recurs educatiu. La senyalització ha de ser clara, entenedora i fàcil de llegir i pot ser externa i interna.

a) Senyalització externa: facilita la localització de la biblioteca des de qualsevol punt del centre. La senyalització externa determina la importància que s’atorga a la biblioteca.

b) Senyalització interna: facilita l’ús i la orientació de l’equipament. Aquesta senyalització es classifica segons la seva finalitat:

• Informació: els serveis que ofereix la biblioteca, l’horari, les normes d’ús, les orientacions de cerca, el sistema de préstec.
• Ús de l’espai, explica les zones d’activitat en què s’ha dividit la biblioteca. La informació pot combinar text i icones. S’ha d’uniformitzar el tipus de rètol i les grafies.

• La senyalització temàtica de les prestatgeries implica que s’han de senyalitzar els cossos de les prestatgeries segons la classificació de la CDU

Un aspecte bàsic de la biblioteca escolar, que exigeix una dedicació especial, és la col·lecció, la qual sol estar dividida en seccions. Tota biblioteca escolar ha de tenir:

• Una secció de referència o consulta amb les obres d’informació general que facilitin la consulta puntual i ràpida d’un tema. Són obres de referència les enciclopèdies temàtiques o alfabètiques, diccionaris enciclopèdics, bibliografies…
• Una secció de coneixements amb documents en format llibre, audiovisual o digital. La seva funció és donar informació sobre qualsevol àrea del coneixement.
• Una secció d’imaginació o de ficció amb obres de literatura infantil i juvenil: contes, àlbums il•lustrats, novel•la juvenil, còmics… En aquest espai els llibres s’ordenen per grups d'edats.
• Una secció de revistes que inclogui un expositor amb els números més recents de cada revista i ordenats alfabèticament pel nom de la publicació. Els números anteriors es guarden a part.

Altres seccions que es podrien incloure a la biblioteca escolar són el del fons especial o efímer, el fons d'enregistraments audiovisuals i enregistraments sonors, el fons de material gràfic i cartografia, el de la col•lecció local i el fons històric.

La composició del fons documental i el seu tractament tècnic tenen una gran importància, són indicadors de la política que la direcció del centre aplica en relació als recursos didàctics, i també posa en evidència les metodologies que utilitza el professorat i el grau de coherència entre el projecte de biblioteca i la integració al projecte educatiu de centre.

Des de la implementació del Programa de Biblioteques Escolars, la majoria de centres, tant si han estat seleccionats en el projecte “Puntedu” en qualsevol de les convocatòries, com si no, però que han volgut tirar endavant el seu projecte de biblioteca escolar, han aplicat mesures i inversions orientades a la millora de la dotació de recursos materials i bibliogràfics i al tractament tècnic del seu fons.

Hi ha centres que, probablement, no compleixen aquesta proporció però ho han de conèixer.

Cada curs escolar s’hauria d’incrementar el fons documental d’acord amb les necessitats detectades al centre. De la mateixa manera, cada any s’haurien de donar de baixa tots aquells documents que ja no són útils. El procés tècnic per a retirar documents i recursos dels fons documental s’anomena esporga. Aquesta actuació és necessària per mantenir el fons actualitzat.

Els centres escolars tendeixen a conservar tot el que tenen o el que els arriba per diferents vies (ofertes, donatius…) perquè els ha costat molt obtenir-ho i perquè sovint disposen de pocs recursos. Aquesta casuística fa que hi hagi col·leccions amb documents, en molts casos, inapropiats i obsolets.

La biblioteca escolar ha de ser una biblioteca amb visió de futur, s’ha de rejovenir i actualitzar constantment per donar resposta a les necessitats de l’alumnat d’avui, d’acord amb l’evolució de la societat i els reptes educatius amb els quals s’està immers. Aquest és un criteri indispensable perquè la comunitat educativa valori el seu ús com a espai d'aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars i per promoure el gust per la lectura, en cas contrari, el professorat i l’alumnat deixa d’utilitzar-la.

L’actualització i el manteniment de la col·lecció són processos que han de fer-se en qualsevol tipus de biblioteca i en la biblioteca escolar esdevenen fonamentals si es vol oferir un servei imprescindible i de qualitat per als estudiants de totes les etapes educatives. La revisió crítica del fons és una tasca necessària i efectiva però planteja interrogants, neguits, dubtes i recels. Esporgar és, ja de per si, una tasca difícil i complexa; sovint cal prendre decisions importants que han de ser enteses i consensuades per totes les parts implicades.

El tractament tècnic de la documentació és un aspecte que ha millorat en els darrers anys. L’ús d’aplicacions informàtiques, com l’epèrgam en el cas dels centres educatius que depenen del Departament d’Ensenyament o l’Absysedu, que s’ha introduït a totes les escoles de l’Institut Municipal d’Ensenyament de Barcelona, així com a les escoles públiques "puntedu" d'aquesta ciutat (Absysedu és una aplicació dissenyada específicament per a funcionar en un entorn web i el seu objectiu fonamental és facilitar la gestió de xarxes documentals educatives).

La formació institucional, organitzada des del Programa de Biblioteques Escolars, dirigida al professorat i les accions dels Plans de Formació de Zona han ajudat a normalitzar i simplificar les tasques de catalogació i ordenació de la col·lecció, que es tracten en aquest mateix mòdul a La cadena documental.

A més dels recursos humans i els materials, perquè la biblioteca escolar sigui una realitat, cal considerar l’aplicació de mesures organitzatives que facilitin i predisposin a la utilització dels recursos i oportunitats que la biblioteca, com a centre de recursos de lectura, informació i aprenentatge, els ofereix.

Al mòdul 1, a l’apartat intitulat L’organització de la biblioteca, implicació del centre, ja s’ha parlat dels recursos humans implicats en la biblioteca escolar i de les seves funcions. Aquí s’afegiran consideracions al voltant de la dedicació horària, la formació i la coordinació amb l’equip docent del centre.

En nombrosos fòrums especialitzats es demana a les diferents administracions educatives que haurien de contemplar una normativa específica on es determinessin les funcions i la dedicació horària que les persones responsables de la biblioteca haurien de dedicar a tasques d’organització i dinamització.

Tanmateix serà la cultura participativa de cada centre la que finalment marcarà les línies de treball. Ara bé, no s'ha d'oblidar que és l’equip directiu qui té la potestat final d’estructurar l’organització més convenient per al centre i, en conseqüència, perquè la dedicació dels responsables de biblioteca sigui l a més adequada per donar resposta a les necessitats de l’alumnat i del professorat.

Una bona formació del personal implicat amb el funcionament de la biblioteca, que disposa de temps suficient i que manté una relació dinàmica de participació amb l’equip docent, és un factor clau a l’hora d’aconseguir la implicació del professorat en l’ús de la biblioteca com a espai d’ensenyament i aprenentatge.

És imprescindible la coordinació amb el professorat, els departaments, els cicles… i de manera especial amb l’equip de professionals responsables de les TIC. L’elaboració de programes conjunts és una excel·lent forma de fomentar la participació i cohesió. A través de les reunions de cicle, de departament, o mitjançant el claustre, els professionals que formen part de la comissió de biblioteca poden recollir propostes i detectar les necessitats de la resta del professorat, difondre pautes i orientacions de l’ús, activitats i materials disponibles…

Tenir cura d’aquest tipus de pràctiques afavoreix la implicació de tot el professorat. Ara bé, això només serà possible si es contempla un espai de temps destinat a fer aquesta coordinació. En cas contrari es parlarà molt de la necessitat de fer aquestes trobades però, en definitiva, si no està previst ni fixat un espai i un temps, no es trobarà mai el moment per fer-ho.

Un dels models de biblioteca escolar que cal difondre, pel fet de ser més efectiva, és el que comporta la centralització de la gestió de tots els recursos informatius i de ficció o imaginació de què disposa el centre. El fet de contenir tot el fons documental en un sol catàleg permet que el professorat, independentment del departament o nivell al qual pertanyi, i l’alumnat tinguin accés a tots el recursos en funció de la seves necessitats.

La ubicació natural dels materials és la biblioteca central, tanmateix, amb caràcter temporal o permanent (segons les característiques del centre), la ubicació pot ser descentralitzada, a les biblioteques d’aula, les biblioteques de departament, o en aules especialitzades. Ara bé, el fet que tots formen part d’un únic catàleg facilita la recuperació i la localització dels documents, evita la duplicitat de les adquisicions i afavoreix un millor manteniment de la col·lecció.

Quan aquesta condició, la d’un únic catàleg, és compleix, resulta més fàcil atendre les demandes del professorat a través d’un préstec temporal o permanent en funció d’un projecte concret o de una temàtica determinada. D’aquesta manera, la distribució dels recursos, per al seu ús, es pot fer amb més garantia, evitant pèrdues o la dispersió innecessària.

La manera en què es distribueixen els espais o en què s'ordenen i es classifiquen els materials per a l’ús de la comunitat educativa pot facilitar o no l’aprofitament de la biblioteca escolar i la consecució dels seus objectius.

En la mesura que s’utilitzin sistemes estandarditzats es garanteix que l’aprenentatge que fa l’alumnat com a usuari de la biblioteca escolar, el pugui fer extensiu a les altres biblioteques públiques o universitàries que utilitzarà al llarg de la seva vida acadèmica i personal.

La biblioteca escolar ha de procurar tenir un horari d’obertura tan ampli com sigui possible, com a mínim hauria de coincidir amb l’horari lectiu del centre. L’organització dels recursos humans hauria de contemplar que les persones que formen part de la comissió puguin donar servei durant aquest horari. Si hi ha dificultat per poder donar aquesta cobertura, caldrà buscar solucions que s’ajustin a les possibilitats reals del centre.

Si és possible, fóra interessant poder obrir la biblioteca en horari extraescolar; si l’organització interna del centre no hi pot donar resposta, és poden establir convenis de col·laboració amb altres administracions o acords amb l’associació de mares i pares del centre. Aquest tipus de col·laboració reclama, però, que hi hagi una bona coordinació per part del centre amb les persones que gestionen la biblioteca durant aquesta franja horària, per tal d’assegurar que l’atenció i el servei es dugui a terme segons la normativa establerta per la comissió de la biblioteca. En qualsevol cas, els criteris de l’organització de la col·lecció, la política de préstec i l’enfocament de les activitats de la biblioteca escolar és, sense cap mena de dubte, responsabilitat de la comissió de la biblioteca.

La biblioteca escolar ha de ser un servei dinàmic i en constant renovació, per això cal disposar d’un pressupost anual ordinari per a l’actualització de la seva col·lecció. Tenint en compte que es tracta d’un recurs que afecta tot l’alumnat, i que incideix en tots els processos d’ensenyament i aprenentatge i en totes les àrees i matèries, i facilita la lectura informativa i de ficció de tota la comunitat educativa, seria aconsellable que aquest pressupost fos entre el 5% i el 10% del total del centre, tal com alguns documents ja esmentats recomanen.

El responsable de la biblioteca i el conjunt de components de la comissió tenen entre les seves funcions la de seleccionar i adquirir els materials per a la renovació i actualització dels fons. Al mateix temps, cal establir fórmules de participació en aquest procés de selecció per part de la resta del professorat, fent propostes a partir de llistes de recursos que creuen necessaris per atendre les necessitats de la tasca docent que desenvolupen.

La comissió de biblioteca estableix els criteris del préstec i de l’ús del fons documental de la biblioteca escolar, en funció del perfil dels seus usuaris i del tipus de material.

L’elaboració d’una guia de la biblioteca, especificant els serveis disponibles: horaris, normes, plànol, condicions de préstec, activitats i altres informacions, és una bona manera de mantenir informada tota la comunitat educativa. Aquesta pràctica, cada vegada més estesa, està demostrant que dóna un excel·lent resultat.

També es va estenent en alguns centres la dinamització d’activitats que suposen una implicació de la família, com: les maletes viatgeres, lots de llibres per alumnes amb malalties de llarga durada… guies de lectura en dates senyalades coma ara Sant Jordi, Nadal… amb la finalitat de donar a conèixer bons llibres per regalar en aquestes diades.

La creació d’un bloc o d’un espai concret a la web del centre és una oportunitat més per a la difusió de les activitats de la biblioteca i la creació d’espais digitals que complementin el fons físic de la col·lecció amb enllaços a recursos seleccionats i a llocs web de referència. En aquest mateix espai, hi pot constar l’enllaç directe al catàleg on-line de la biblioteca del centre.