El projecte de biblioteca escolar
L’assessorament a un centre per elaborar el seu projecte de biblioteca caldria que partís del concepte, el model i les funcions que defineixen la biblioteca escolar com un recurs educatiu. D'altra banda també és fonamental insistir que el projecte de biblioteca escolar ha d’estar inserit en el Projecte Educatiu de Centre i les seves accions emmarcades en els pressupòsits del Pla de Lectura de Centre.
La lectura és un element fonamental en el desenvolupament integral dels infants i dels adolescents, ja que esdevé un dels pilars bàsics per a l’assoliment de les competències que els ajudaran en la seva vida personal i social. Així doncs, la biblioteca escolar esdevé una peça clau i imprescindible per promoure la competència lectora, la competència informacional i el gust per la lectura en l’alumnat i és un dels objectius principals dels centres educatius.
Les biblioteques escolars del país han canviat i s’ha avançat en alguns aspectes que van en la línia de la nova definició, entre d’altres coses, gràcies a:
- L’acceptació per part de tothom que la biblioteca escolar és un recurs estratègic per a l’ensenyament i aprenentatge. Definició que ha estat avalada per organismes internacionals.
- La identificació de la biblioteca escolar com un element bàsic i indispensable per a la funció educativa en la normativa educativa més recent (LOE i LEC).
- Les iniciatives institucionals de suport als centres com la creació per part del Departament d’Ensenyament del Programa de Biblioteques Escolars i la convocatòria del projecte d’innovació educativa biblioteca escolar "puntedu".
- L’extensió d’iniciatives formatives relacionades amb la biblioteca escolar.
Malgrat això, encara queda molt camí a recórrer. En general han millorat aspectes relacionats amb l’organització del fons documental, la qualitat de les col·leccions, els espais, les activitats (animació a la lectura i formació d’usuaris) i serveis que s’ofereixen. Però…
- … es pot dir amb la mateixa seguretat que les biblioteques escolars han esdevingut un veritable centre de recursos que contenen documents de tot tipus per a l’aprenentatge i per a la recerca?
- … es pot afirmar que les biblioteques escolars s’han convertit en un element clau per a l’assoliment de la competència informacional i l’adquisició d’aprenentatges autònoms?
La biblioteca escolar com un recurs educatiu. Concepte, model i funcions. Justificació i sentit de la biblioteca escolar
Necessitem aclarir el què i el perquè de la biblioteca escolar al servei de l'Educació. Ha de néixer actualment la possibilitat d'una visió més clara del sentit de la biblioteca que col·labora a renovar la justificació de la seva existència.
La visualització dels elements rellevants ha de permetre configurar un marc teòric que li doni força i consistència. Perquè si no renovem el discurs que la justifica, i si no ho fem en funció de les noves necessitats i dels contextos actuals, aviat el sistema escolar prescindirà d'ella.
No és qüestió d'inventar una nova biblioteca, el concepte i el model que estem desenvolupant des de fa anys són vàlids, però és necessari tornar-ne a parlar amb fermesa i claredat per assegurar que aquest desenvolupament es dugui a terme de forma estable.
Glòria Durban
Consideracions inicials per començar un projecte
Quan un centre escolar demana assessorament per a l’organització i la dinamització de la biblioteca del centre, o bé ajut per elaborar-ne el projecte, l’actuació dels serveis educatius hauria de seguir una estratègia:
a) Tenir un primer contacte
En primer lloc cal tenir en compte que les demandes poden ser formulades des de realitats i de necessitats ben diverses:
- La demanda, indistintament, la poden fer centres amb projecte d’innovació educativa biblioteca escolar "puntedu" o sense, però que tenen interès a organitzar i dinamitzar la seva biblioteca.
- La demanda prové d’un centre que ja tingui una biblioteca i la vol revitalitzar o que no en tingui i la vulgui crear.
- La demanda és iniciativa del centre amb el consens de tot el claustre o fruit d’una proposta particular d’un o pocs docents sense consens.
Així, s’hauria d’establir un primer contacte que permeti conèixer la realitat i el grau de compromís del centre envers la iniciativa de tirar endavant el projecte de biblioteca escolar. Aquest primer contacte s’hauria de fer amb l’equip directiu per conèixer quin és el punt de partida del centre i les necessitats en relació a la demanda d’assessorament.
Els aspectes que haurien de quedar clars en aquest primer contacte són:
- Concepte de biblioteca escolar en el sentit més ampli.
- Grau d’implicació de l’equip directiu, del claustre i de tota la comunitat educativa.
- Integració del projecte de biblioteca escolar dins del projectes Educatiu i Curricular de Centre.
- Existència d’un Pla de Lectura de Centre.
- Les accions que es fan al centre al voltant de la lectura, l’escriptura i la biblioteca escolar.
Què, qui, com de la biblioteca: la posada en marxa de la biblioteca en un centre educatiu.
Es tracta d’una eina adreçada a aquells centres que es plantegin endegar un projecte de biblioteca escolar o bé a aquells que decideixen revisar-ne els seus objectius i les seves tasques. Aquest document permet fer visible, de manera esquemàtica, els diferents punts claus que cal tenir present en un projecte de biblioteca que doni suport al currículum.
b) La presentació al claustre
Una vegada fet el primer pas, caldrà presentar a tot el claustre la proposta d’endegar la biblioteca del centre. En aquesta trobada s’haurien d’exposar aquells punts clau que s’han treballat en la primera trobada amb l’equip directiu, per tal de fer entendre que el grau d’implicació de tot el professorat és imprescindible perquè la biblioteca esdevingui un veritable recurs que ha de facilitar el camí cap al coneixement de l’alumnat.
Cal tenir en compte que aquesta trobada on l’equip docent d’un centre pugui expressar les seves opinions i inquietuds és essencial i necessària, perquè quan es parla de biblioteca, segons quina sigui la seva experiència personal, el seu perfil professional, o la idea que hom té del concepte de biblioteca, l’actuació i el plantejament estratègic de l’inici del projecte ha de ser un o un altre.
c) Cercant sinergies i confluència de projectes
Als inicis de la introducció de les TIC a escoles i instituts, els centres i la biblioteca escolar (a voltes inexistent) anaven per camins diferents, la seva relació era mínima. Mentre que en l’àmbit de les TIC es creava el Programa d’Informàtica Educativa i es formava els docents des d’una perspectiva essencialment tècnica i poc didàctica, en el cas de les biblioteques no hi havia cap programa de referència i la formació es basava en el caràcter voluntari del docent que hi estava interessat.
Els darrers anys això ha canviat, la formació per a l’aplicació de les TIC a l’aula ha esdevingut més de caràcter didàctic i el concepte de la biblioteca també ha canviat. A més, s’han anat generant sinergies des de la creació del Programa de Biblioteques Escolars: s’ha treballat per la confluència d’ambdós àmbits, tot i que als centres, la introducció del treball entorn de la competència informacional és molt lenta.
Des del propi Departament d’Ensenyament, sovint es fan propostes, que en teoria haurien d’estar molt coordinades, per configurar un projecte global (el PEC), però que en realitat i, massa sovint, es dinamitzen de manera aïllada. Tots tenim presents plans com el TAC, el Puntedu, el PLEC, l’Impuls a la Lectura o projectes com l’Educat 2.0 (antic 1x1). Davant aquesta diversitat hom no pot deixar de preguntar-se:
- Han d’avançar cadascun per separat?
- Es necessiten?
- S’han de contemplar d’una manera complementària cap a una mateixa finalitat?
- Poden conjuntament posar a l’abast de l’alumnat estratègies d’aprenentatge que li han de permetre l’aprenentatge al llarg de la vida?
Es tracta de preguntes la resposta de les quals és ben senzilla i està relacionada amb el projecte de centre.
d) Els agents externs
Ja s’ha esmentat anteriorment de la importància de definir el grau d’implicació dels agents externs en el projecte comú de la biblioteca escolar. Aquí destacarem la implicació de dos agents externs.
Cal establir, progressivament, un marc de col·laboració amb els serveis de lectura pública (Biblioteques públiques i Universitàries) i l’Ajuntament pel que fa al Pla de lectura municipal. Especialment important és la cooperació entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública, ja que l’acció conjunta i coordinada entre totes dues ajudarà a optimitzar recursos, esforços i serveis.
És important que el projecte contempli també la vinculació amb els serveis educatius que li poden donar suport: el CRP, pel que fa a la formació, recursos, assessorament en la dinamització i organització de la biblioteca, i coordinació en el treball de xarxa; l’ELiC pel que fa a la dinamització del gust per la lectura i l’assessorament en l’Iimpuls a la llengua, i l’EAP en aspectes compensatoris relacionats amb els alumnes amb dificultats d’accés al codi escrit i a la competència lectora.
Definició, concreció i estructura del projecte
El projecte de la biblioteca escolar ha de permetre configurar aquest servei del centre com un recurs estratègic que faciliti els processos d’ensenyament i aprenentatge on es recullin totes les possibilitats de suport a l’acció docent i de coordinació educativa per al desenvolupament curricular.
Estructura bàsica d’un projecte de biblioteca escolar
1. Justificació del projecte.
2. Diagnosi.
3. Quina biblioteca volem: missió i política.
4. Objectius referits a gestió i organització, dinamització i formació.
5. Accions, tasques i activitats.
6. Seguiment i avaluació.
1. Justificació del projecte
Aquest apartat del projecte hauria de funcionar a manera d’introducció general, on els aspectes més genèrics de la biblioteca escolar, com el concepte o les funcions, s’emmarquessin en la realitat del centre, el coneixement de la qual vindria donat per les conclusions de la diagnosi.
De manera contextualitzada en la vida del centre, en aquesta justificació del projecte es podrien desenvolupar idees relacionades amb:
- La biblioteca escolar com un centre de recursos per donar accés a materials de qualitat, diversos i útils.
- La biblioteca escolar com un recurs estratègic per a la promoció de la cultura en l’àmbit de l’escola o l’institut.
- La biblioteca escolar com un recurs educatiu que contribueix a desenvolupar el currículum i que facilita estratègies metodològiques per a l’adquisició de les competències bàsiques.
- La biblioteca escolar com un servei i un lloc de trobada per facilitar la participació de la comunitat educativa i per vincular el centre amb el seu entorn.
- La biblioteca escolar com un agent interdisciplinari que proporcioni suport pedagògic i faciliti la coordinació educativa.
2. Diagnosi
La primera cosa que hom ha de fer en el moment d’endegar un projecte de biblioteca escolar és l’anàlisi del centre, de l’entorn i de la biblioteca. Cal tenir un coneixement i una informació contextualitzats. Per fer-ho cal fer una bona planificació i disposar dels instruments adequats per a la recollida d’informació i la seva posterior interpretació.
Especialment interessant és el qüestionari elaborat per Dolors Bundó.
En l’apartat dedicat al Pla de Lectura de Centre ja s’ha fet referència a la necessitat d’una diagnosi per a la seva elaboració. Per a la diagnosi s’han relacionat les dimensions que Isabel Solé proposava el 2006 i que considerava crucials de la infrastructura i funcionament d’un centre en allò relatiu a la lectura. En el cas del projecte de biblioteca les dimensions es concreten i amplien.
Alguns aspectes a tenir en compte i que caldria que figuressin en qualsevol procés de diagnosi:
- El processos d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i l’ús i el tractament de la informació.
- Els hàbits lectors i escriptors, tant de l’alumnat com del professorat.
- Els hàbits de treball de l’alumnat.
- La comunitat escolar: qui la forma, el compromís dels pares amb l’educació dels fills i amb el centre…
- Els recursos bibliotecaris del centre: infraestructura, local, equipament, col·lecció… Anàlisi de l’estat.
- Organització de la biblioteca: com ha funcionat fins ara, de quin personal es disposa, l’horari, qualitat i quantitat dels serveis que ofereix…
- L’ús que l’alumnat, el professorat i les famílies fan de la biblioteca escolar. El coneixement del fons.
- Les infraestructures bibliotecàries i culturals disponibles i que són properes al centre, el grau de col·laboració que ha establert.
- La formació de l’equip docent, tant pel que fa a biblioteconomia i documentació, com en l’ús de les TIC o la derivada de les necessitats del centre.
Alguns dels aspectes esmentats, per no dir la majoria, són comuns per a la diagnosi del PLEC. De fet, aquest document hauria de ser el continent del projecte de biblioteca.
3. Quina biblioteca volem: missió i política
Si en la diagnosi ja s’ha fet un avenç de les propostes d’actuació, en aquest apartat es tracta de concretar els trets essencials i definitoris de la biblioteca del centre. Caldrà especificar quan, com, on, per a qui i sota la responsabilitat de qui es potenciarà la biblioteca escolar.
Per una banda caldrà identificar la relació que la biblioteca escolar ha de tenir amb:
- El currículum escolar.
- Els mètodes pedagògics del centre docent.
- Les necessitats d’aprenentatge i el desenvolupament personal dels estudiants.
- Les necessitats de l’equip docent.
- La millora dels nivells de rendiment.
I per una altra caldrà definir els elements que contribueixen a l’èxit efectiu d’una biblioteca ben gestionada:
- Finançament i pressupost
- Ubicació (biblioteca central, seccions d'aula…).
- Recursos i equipament.
- Organització (gestió documental, horari, recursos humans implicats i dedicació horària…).
- Concreció dels usuaris a qui anirà dirigida l’activitat de la biblioteca.
- Serveis de la biblioteca.
- Promoció i difusió de l’activitat de la biblioteca.
4. Objectius referits a gestió i organització, dinamització i formació
Els objectius són essencials per saber on es vol arribar?, com s’hi vol arribar? i, sobretot, per a què?, amb les accions, tasques o activitats que es plantejaran en el projecte.
Consideracions a tenir en compte per a l’establiment dels objectius del projecte de biblioteca escolar són:
- La identificació i redacció dels objectius derivarà de la diagnosi i tindrà en compte els resultats i les mesures sorgides de l’anàlisi de la informació i, sobretot, de la declaració de principis que hom ha fet en l’apartat anterior (Quina biblioteca volem: missió i política).
- Els objectius han de contemplar aspectes relacionats amb els àmbits d’ús de la biblioteca escolar: gestió i organització, dinamització i formació.
- Els objectius relacionats amb la lectura ja s’haurien de recollir en el PLEC, dins del projecte de biblioteca aquests darrers objectius haurien d’estar estretament lligats amb els que es redactin en l’apartat de dinamització.
- Els objectius que es plantegin han de ser permanents, és a dir, que serveixin per a planificar accions, tasques o activitats a curt, mitjà i llarg termini.
- Els objectius han de ser avaluables, és a dir, han de permetre fer un seguiment del projecte, per a la qual cosa hauran de facilitar la identificació i redacció d’uns indicadors d’avaluació.
- Els objectius s’han d'adequar a la normativa vigent en matèria i ús de la biblioteca escolar.
- Han de tenir en compte la utilització de la biblioteca escolar com un recurs educatiu estratègic per a l’ensenyament i aprenentatge.
- Han de tenir en compte la participació de la comunitat educativa.
La redacció dels objectius, emmarcada en el tres àmbits d’intervenció, hauria d’anar dirigida, entre d’altres coses, a:
- Disposar d’una planificació per a la adquisició de recursos i l’ampliació del fons.
- Incrementar i modernitzar l’equipament i les infraestructures.
- Establir criteris per a la gestió de la col·lecció.
- Preveure la difusió.
- Proporcionar estratègies perquè l’alumnat desenvolupi habilitats de comprensió lectora en totes les àrees.
- Formar lectors competents.
- Fomentar la lectura.
- Desenvolupar les competències lectora i informacional.
- Oferir de manera planificada diferents tipologies d’activitats.
- Sistematització de les pràctiques del centre en relació a l’ús de la biblioteca escolar i a la lectura.
- Implicar els diferents sectors de la comunitat.
- Fomentar la interrelació entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública.
- Preveure la formació necessària en relació a la gestió documental i a l’ús i la dinamització de la biblioteca.
- Participar en xarxes professional que permetin una coordinació i una autoformació.
- Inserir les accions de la biblioteca en el Pla de Lectura de Centre.
5. Accions, tasques o activitats
Aquest és l’apartat més llarg, car el centre ha d’identificar cadascuna de les accions, tasques o activitats que es duran a terme a la biblioteca escolar o en què aquesta hi té un paper determinant malgrat es facin a l’aula.
Aquestes accions, tasques o activitats incloses al projecte de biblioteca han d’estar relacionades amb els objectius plantejats, d’acord amb els tres grans àmbits d’intervenció.
Les accions, tasques o activitats han d’estar planificades de manera coherent per tal de poder donar una resposta educativa adequada a les necessitats derivades dels projectes educatiu i curricular del centre. S’han d’incloure en el Pla Anual.
En cadascuna de les accions hi hauria de constar:
- Objectiu al qual dóna resposta.
- Àmbit d’intervenció en el qual s’ubica.
- Descripció.
- Persona que la durà a terme.
- Temporització.
- De quin pressupost es disposa (especialment en aquelles accions relacionades amb el manteniment d’infraestructures, adquisició de recursos, ampliació de la col·lecció, activitats de dinamització que requereixin un suport extern, formació…)
- Material necessari per dur-la a terme.
També s’hauria de preveure un apartat d’observacions i de control, que en facilitarien el seguiment i la posterior avaluació.
6. Seguiment i avaluació
Ja que la biblioteca escolar està immersa, com un element més, dins el procés educatiu, una volta s’ha determinat en què, com i quan actuar, cal establir què, com i quan avaluar.
Tota avaluació es basa en la recollida d’informació i la seva anàlisi. El resultat que s’obté no suposa pas el final d’un trajecte, sinó un pas molt important en el desenvolupament d’un procés que es clou amb l’adopció de mesures de millora, o amb la posada en marxa d’un nou pla d’acció.
Perquè l’avaluació sigui realment efectiva es necessiten uns agents externs que precisin el model i les funcions de la biblioteca escolar, orientin en la formulació dels objectius i aportin criteris, instruments i indicadors de qualitat.
L’avaluació s’ha de referir als objectius proposats i és essencial disposar d’uns indicadors significatius, precisos i ponderables que desglossin aquells objectius i permetin determinar-ne el grau de consecució per tal de poder fixar un pla per millorar els resultats obtinguts.
Hi ha diferents maneres de dur a terme l’avaluació. Mitjançant entitats i persones alienes al centre (avaluació externa), a través d’accions realitzades pel propi centre (avaluació interna o autoavaluació) o a través de la memòria anual o avaluació final que es fa en acabar el curs escolar i es fixa en els objectius assolits, els avenços, els objectius pendents i les dificultats trobades.
L’autoavaluació és potser la més interessant perquè porta implícit un procés de reflexió i requereix d’una sèrie d’indicadors de referència i necessita de la participació de diferents membres de la comunitat educativa, des del responsable de la biblioteca fins als usuaris que utilitzen les instal·lacions o que participen en els diferents programes i activitats, passant per la comissió de biblioteca, l’equip directiu i el claustre.
Darrerament han aparegut un seguit d’iniciatives per proporcionar a les biblioteques escolars un model d’autoavaluació i que presenten unes propostes molt completes, amb un nombre suficient d’indicadors i d’instruments útils.
Bibliotecas escolares ¿entre interrogantes?
La publicació Biblioteques escolars ¿entre interrogants? Eina d’autoavaluació. Preguntes i indicadors per millorar la biblioteca ha estat dirigida per Inés Miret, Mònica Baró, Teresa Mañà i Inmaculada Vellosillo.
Es tracta d’una eina que pretén donar als centres educatius unes pautes per a l’avaluació de les biblioteques i, així, poder conèixer de manera objectiva, flexible i integrada la seva realitat, les seves fortaleses i les seves debilitats. Però també pretén aportar una manera d’enriquir tot allò que ofereixen.
És una eina útil ja que està organitzada a manera de protocol que guia pas a pas el procés de reflexió, que presenta aquestes característiques:
- Està basada en preguntes que un centre ha de fer-se per millorar els processos educatius recolzant-se amb la biblioteca.
- Estableix ponts amb els plans de lectura i les TIC, no sempre integrades de manera suficient a la biblioteca.
- Se centra tant en els productes com en les processos.
- Proposa una anàlisi recursiva i periòdica (bianual).
- Es pot aplicar a qualsevol tipologia de centres.
- És personalitzable; en funció de les necessitats es poden definir itineraris adaptats.
- Ajuda a consensuar millores en funció del punt de partida del centre.
- Es proposa com un document de treball obert, format per una col·lecció de fulls on es pugui anotar, ampliar, eliminar, compartir…
- GARCIA GUERRERO, José. Aproximación a la evaluación de la biblioteca escolar.
MIRET, Inés; BARÓ, Mònica; MAÑÀ, Teresa; VELLOSILLO, Inmaculada; MONTERO, Ignacio. Bibliotecas escolares 'entre comillas'. Estudio de casos: buenas prácticas en la integración de la biblioteca en los centros educativos. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2010.
És un bon punt d'inici per anar visualitzant la part més pràctica de tot allò que es desenvoluparà al llarg dels següents mòduls.