Mòdul 1 - Tema 3

Isabel Solé en el document de discussió que va redactar el novembre de 2006, afirmava que el Pla de Lectura era una oportunitat:

• Per aprofitar tot el potencial dels centres educatius per promoure l’aprenentatge de la lectura, l’aprenentatge a través de la lectura i el gust per llegir.
• Per vincular l’aprenentatge i l’ús de la lectura a l’aprenentatge i l’ús de la llengua oral i l’escrita.
• Per acostar-se a la lectura amb una mirada àmplia, que implica tots els docents de totes les etapes; per vincular l’aprenentatge de la lectura al treball curricular i disciplinar i el gust per llegir no solament a la ficció, sinó també al gust per conèixer i saber.
• Perquè els centres educatius esdevinguin contextos de lectura, escriptura i aprenentatge, oberts a tots els textos i als formats diversos en què es presenta la informació.
• Perquè és un compromís amb l’equitat i l’excel·lència, atès que ambdues propietats requereixen que tots puguin llegir i assolir una competència en lectura que permeti gaudir i utilitzar-la per aprendre de manera autònoma.
• Perquè es tracta d’un projecte ambiciós, que exigeix lideratge i la participació implicada de docents dels diversos cicles i etapes educatives. Aspira a fer dels centres educatius contextos lletrats, on es llegeix i s’escriu amb finalitats diverses, i ho fan tots i totes, docents i estudiants.

Aquest elements que Isabel Solé va posar damunt la taula com a base inicial per a la discussió del que havia de ser un Pla de Lectura s’han anat recollint en les diferents redaccions que aquest document ha tingut. Les aportacions que Dolors Bundó, Anna Díaz-Plaja, Joan Portell i Josefa Sánchez van fer a partir d’un document de formació es van recollir en una primera redacció del que havia de ser el model de PLEC que proposava el Departament d’Ensenyament i que va ser presentat en el marc de les IV Jornades de Bibioteques Escolars (Barcelona, 2009).

El PLEC és un document de centre que, a partir de les necessitats detectades en una anàlisi prèvia, recull els objectius, les metodologies i les estratègies necessàries per assegurar l’assoliment de les competències bàsiques i per fomentar l’hàbit lector i el gust per llegir de l’alumnat.

Les principals característiques d’un PLEC que respongui a aquesta definició són:

• Estar directament vinculat al Projecte Educatiu de Centre.
• Estar impulsat per l’equip directiu del centre i coordinat i implementat pels docents dels diversos nivells, cicles i etapes i de les diferents àrees o matèries.
• Ser un instrument de planificació que hauria de partir de l’anàlisi de les necessitats del centre.
• Cal que hi hagi un lideratge participatiu i un equip compromès amb capacitat de presa de decisions.
• Ha de tenir voluntat transformadora tenint en compte les necessitats del centre.
• Ser un referent didàctic que orienti al professorat en tots els processos d’ensenyament i aprenentatge que es donen al centre.
• Ha de comptar amb la biblioteca escolar com a element dinamitzador de la lectura i com a espai d’informació i documentació.
• La competència lectora és la base del procés d’aprenentatge, per tant se n’ha d’afavorir la integració en totes les àrees del currículum.
• L’alumnat ha de ser autònom i competent en l’accés, el tractament i l’ús de la informació.
• L’alumnat hauria d’adquirir un hàbit lector i descobrir i valorar el plaer de la lectura.
• La integració del PLEC en els projectes educatiu i curricular del centre ha d’estimular l’ús de metodologies més actives i significatives per a l’alumnat.
• Ser un element dinamitzador de la lectura, tant al centre com a l’entorn, cosa que implica relacionar-se i coordinar-se amb aquells elements de l’entorn més proper que participen del mateix objectiu (Plans Educatius d’Entorn, biblioteca pública, llibreries, centres cívics, etc.).
• La implicació del professorat en el desenvolupament del PLEC ha tenir com a base una formació de qualitat, que s’ha de promoure des del centre. Això significa una coordinació amb el centre de recursos pedagògics per tal de concretar la intervenció formativa.
• Com a instrument de treball ha d’incloure unes eines d’avaluació continuada i d’autoavalució que facilitin el seguiment i l’adequació dels objectius a les noves necessitats del centre.

Tenint en compte que la lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i que ha d’estar inclosa en totes les àrees, es proposa que el PLEC s’estructuri en tres grans eixos, en cadascun dels quals la lectura es tracta des d’una perspectiva que complementa els altres:

• Saber llegir.
• Llegir per aprendre.
• Gust per llegir.

Entesa com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir i interpretar textos cada vegada més complexos, i com una necessitat de superació i esforç en la lectura.

Suposa un conjunt d’habilitats cognitives (descodificar, coneixement de vocabulari i gramàtica, interpretació d’estructures lingüístiques i textuals, coneixement del món…) i metacognitives (ajustament, control, adequació al propòsit…).

Una bona competència lectora implica, doncs, saber llegir, comprendre i interpretar textos en diversos formats (continu, discontinu, mixt i múltiple) i suports (text imprès i text electrònic).

Entesa com l’adquisició d’habilitats i destreses per localitzar, avaluar, usar i comunicar la informació de forma efectiva. És l’aprenentatge de la gestió del coneixement i implica totes les àrees i matèries del currículum. També contempla els continguts clàssics de la formació d’usuaris de biblioteques.

En la competència informacional es distingeixen tres àmbits: la cerca de la informació, el tractament de la informació i la comunicació de la informació.

Per a un bon desenvolupament de la competència informacional al centre és necessari visualitzar de manera integrada i vinculada l’ús de la biblioteca escolar i de les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) i els materials i eines específiques que tant una com l’altra disposen

S’entén el gust per llegir com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, en la formació del gust personal i en el desig lector propi.

El gust per llegir implica que s’hagi assolit un bon nivell de competència lectora, la possibilitat de fer una lectura en llibertat i que el centre promogui i faciliti contextos lectors.

A banda d’aquests tres eixos que conformen el corpus principal del PLEC, car en ells s’organitzen totes les accions que al voltant de la lectura es realitzen al centre, també cal incloure-hi altres aspectes que són igualment necessaris tant per al seu desplegament com per a una bona implementació, a saber:

• Les conclusions de la diagnosi prèvia.
• Els recursos interns (materials, econòmics i humans) que hom disposa per a tirar-lo endavant i els recursos externs que poden facilitar la tasca (Serveis Educatius, biblioteca pública…).
• La formació del professorat que el centre preveu que necessitarà i de quina manera la pensa dur a terme.
• Les estratègies de difusió del pla a la comunitat educativa a l’entorn proper i l’Administració i altres institucions vinculades al centre i a la lectura.
• La concreció de criteris i estratègies d’avaluació i revisió del PLEC i la planificació de propostes de millora per ajustar els objectius i els continguts inicials a les noves necessitats que s’esdevinguin de la pròpia aplicació del pla.

Com qualsevol pla, l’elaboració i l’aplicació del PLEC té diferents fases:

1) Fase de motivació i sensibilització de la comunitat educativa perquè prengui consciència que el desenvolupament de la competència lectora ha de ser una prioritat per al centre. És una fase essencial per a la posterior implicació del professorat en la coordinació i aplicació de les accions que es despleguin del pla.

2) La diagnosi implica conèixer la situació de partida, fet que ha de proporcionar informació i facilitar la reflexió sobre dimensions crucials de la infraestructura i funcionament d’un centre en allò relatiu a la lectura. És un moment clau.

Isabel Solé, en el document de novembre de 2006, ja esmentat, proposa un seguit de dimensions a tenir en compte per a obtenir aquesta diagnosi.

A aquestes dimensions d’anàlisi, s’hi podrien afegir-ne d’altres: infraestructures generals del centre, tractament i ús de les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge, característiques del personal docent i no docent (titulació, formació, habilitats…), recursos externs que poden donar suport a la tasca educativa (serveis educatius, biblioteca pública, institucions culturals, associacions de barri, llibreries…)

3) Un cop s’ha fet la diagnosi es passa a l’elaboració i desenvolupament, fase en la qual el centre haurà de concretar els objectius, les estratègies, els procediments i els criteris d’avaluació que es planteja en relació a la competència lectora, la competència informacional i el gust per llegir; i, per això mateix, haurà de decidir quines són les prioritats en funció de les necessitats educatives sorgides de la pròpia anàlisi prèvia, tals com:

• Períodes d’elaboració i contingut de cada període.
• Objectius, estratègies i criteris d’avaluació per a cada eix del PLEC.
• Tasques i responsabilitats del professorat.
• Formació del professorat.
• Adequació dels recursos.

4) L’avaluació anirà relacionada amb el grau d’assoliment dels objectius proposats a partir d’uns criteris d’avaluació establerts. Començarà en el moment de la posada en marxa del PLEC i serà una avaluació interna i continuada i caldrà que es determini la manera de com es durà a terme.

El Departament d’Ensenyament facilitarà el seguiment i avaluació externa del PLEC tenint en compte els aspectes següents:

• Nivell d’assoliment dels objectius proposats.
• Repercussió del PLEC en altres documents del centre: Projecte Educatiu, programacions didàctiques de les àrees curriculars, programacions d’aula, etc.
• Interrelació del PLEC amb altres plans i/o programes que el centre desenvolupi.
• Repercussió del PLEC en la millora de la competència lectora, la competència informacional i l’hàbit lector de l’alumnat.
• Grau d’implicació del centre en:
  • La planificació i el desenvolupament d’actuacions adreçades a millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura.
  • La integració i l’ús de la biblioteca en el desenvolupament de les programacions didàctiques de les diferents àrees.

La biblioteca ha de ser un referent, un pilar sobre el qual es recolzi el desenvolupament del currículum i un motor de canvi i de millora educativa. En aquest sentit ha de ser l’eix al voltant del qual s’articulin els diferents projectes, de lectura, d’escriptura o d’investigació del centre.

També ha de ser un lloc que participi en les activitats programades des de les diferents àrees del currículum i que tenen com a principal objectiu l’assoliment de les competències bàsiques. La biblioteca hauria d’esdevenir un recurs bàsic per als aprenentatges autònom, interdisciplinari i col·laboratiu.

La biblioteca, per poder donar una resposta coherent i efectiva a les necessitats d’ensenyament i aprenentatge que es plantegin des dels diferents àmbits escolars, cal que faci un esforç per centralitzar els recursos informatius de què disposa el centre. En aquest sentit ha de procurar que aquests recursos siguin variats i alhora ha de tenir en compte que els recursos, en la societat actual, no són físics, sinó que també es poden trobar a la xarxa.

Com ja s’ha explicat, el PLEC es basa en el desenvolupament simultani i coordinat de tres eixos bàsics per a l’ensenyament-aprenentatge: la competència lectora, la informacional i el gust per la lectura. En els recursos utilitzats per a la seva implementació, les TAC hi són presents com a eines indispensables. Aquesta situació fa que sigui del tot necessari lligar i coordinar les TAC al pla de lectura.

Tanmateix, en qualsevol situació serà clau, en dissenyar el PLEC, atendre i particularitzar aquests aspectes per tal d’afavorir un desenvolupament harmònic entre l’alfabetització lectoescriptora clàssica i la resta d’alfabetitzacions pròpies característiques de l’era de la informació. I per això, resultarà estratègic per als equips docents disposar d’eines pedagògiques potents, motivadores i compensadores dels possibles desequilibris esmentats. Les TAC, com a eines, i la biblioteca escolar com a entorn, esdevenen peces fonamentals en l’èxit lector.

El PLEC ha d’estar coordinat amb l’entorn on està ubicat el centre, de manera que en la seva elaboració s’hauria de preveure la participació de tota la comunitat educativa. Un PLEC que tingui en compte el seu entorn sociocultural hauria d’acomplir objectius com:

• Promoure i facilitar la participació i col·laboració de les famílies en les activitats de foment de la lectura programades.
• Potenciar l’ús de les biblioteques públiques com a espais culturals i socials inclusius.
• Afavorir la cooperació entre biblioteques públiques i escolars.
• Facilitar l’accés al llibre i la lectura a la major part de la ciutadania, fent especial incidència en infants, joves i col·lectius més desafavorits.
• Difondre a la comunitat educativa els diferents Plans de foment de l’hàbit de lectura endegats per les diferents entitats i Departaments de les nostres institucions, siguin d’àmbit local, comarcal o nacionals.
• Contribuir que socialment es valori de forma més positiva l’activitat lectora i facilitar l’accés al llibre a tota la ciutadania.
• Impulsar el treball en xarxa i la coordinació entre els diferents centres educatius, entitats i recursos de l’entorn per desenvolupar la promoció de la lectura.
• Formar la comunitat educativa sobre la importància de la lectura en la formació integral de la persona i com a via d’accés al coneixement.
• Promoure el respecte i la valoració de totes les llengües parlades a la zona, amb especial promoció de la llengua catalana com a llengua comuna i de cohesió.

La intervenció hauria de tenir en compte els diferents àmbits que formen la comunitat on s’insereix el centre: famílies, associacions de mares i pares, biblioteques públiques, xarxes socioeducatives i plans comunitaris més generals.