La biblioteca escolar, un recurs educatiu

Un recurs educatiu és un mitjà que ha estat creat amb una intencionalitat didàctica, és a dir, són aquells materials o aquelles eines que han estat elaborades de manera expressa per facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge a l’aula.

Hi ha, però, tot un seguit de recursos genèrics als quals també se’ls pot considerar com a recursos educatius. Són recursos que, malgrat no haver estat dissenyats o creats amb una clara intenció educativa, tenen certes possibilitats d’aplicació didàctica. Els mitjans de comunicació com la premsa escrita o digital, els recursos informatius, tant escrits com digitals, o les obres de la literatura infantil o juvenil en són alguns dels exemples més clars.

Com expliquen Anna Blasco i Glòria Durban al seu llibre “Competència informacional: del currículum a l’aula”, el concepte de recurs educatiu s’ha ampliat ja que “fa referència a tots aquells components que actuen amb una funció de suport als mètodes didàctics i alhora contribueixen positivament a la participació dels alumnes”.

De manera paral·lela a l’evolució del concepte de recurs educatiu ha anat evolucionant el concepte i la percepció que hom té de la biblioteca escolar. La biblioteca escolar ha deixat de ser un lloc llòbrec i extremadament silenciós que s’havia de visitar obligatòriament a l’hora de l’estudi o per a complir un càstig, per a esdevenir un espai atractiu, confortable, lluminós, divertit, on l’alumnat hi viurà noves experiències per a convertir-se en el protagonista actiu i participatiu del seu propi aprenentatge. La biblioteca esdevé un instrument educatiu de primer ordre, “un element bàsic i indispensable per a la funció educativa” com deien Mònica Baró i Teresa Mañà el 1993 a “Formar-se per informar-se: propostes per a la integració de la biblioteca a l’escola”.

Aquesta evolució del concepte de biblioteca és conseqüència de la profunda renovació del sistema educatiu que s’ha esdevingut al llarg dels darrers anys, i fonamentalment dels principis psicopedagògics del constructivisme que s’han adoptat. Uns principis que han afavorit l’adopció d’una metodologia que potencia l’activitat de l’alumnat i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge autònom. La biblioteca passa a posar-se al servei dels interessos, de les necessitats i de la diversitat de l’alumnat.

Fins aquí, s’ha incidit en el concepte ideològic de la biblioteca escolar. No s’ha fet incidència en l’eclosió de les TIC que, des del punt de vista compositiu (o físic), fan evolucionar la biblioteca escolar vers un equipament híbrid i multimodal, la biblioteca escolar 2.0. Tanmateix sigui quina sigui la seva estructura compositiva, el concepte de biblioteca no ha de variar pas, continuarà sent un element bàsic i indispensable per a la funció educativa, en definitiva un recurs educatiu i acotant-ho més un centre de recursos de lectura, informació i aprenentatge.

Documentació de referència

El canvi en la percepció i en el concepte de biblioteca escolar s’ha vist afavorit per la publicació de tres documents elaborats per l’IFLA (International Federation of Library Institutions and Associations) i la UNESCO, el darrer dels quals fa referència a l'adaptació a la societat del coneixement.

  • La biblioteca escolar en el context de l'ensenyament i de l'aprenentatge per a tothom, IFLA/UNESCO.1999, s’hi defineix el concepte de biblioteca escolar i el seu funcionament. En aquest document, molt genèric i a manera de manifest, s’especifica quina és la missió de la biblioteca escolar d'acord amb els principis del "Manifest de l'Unesco sobre la biblioteca pública". També s’hi donen una sèrie d’indicacions bàsiques sobre finançament, funcionament i gestió, i sobre el personal necessari. A més, s’hi especifiquen les funcions de la biblioteca escolar i el seu paper en les xarxes de biblioteques, i, finalment, s’enuncia de manera molt general quina hauria de ser la legislació necessària per al seu desplegament i bon funcionament.

Funcions de la biblioteca escolar

  • donar suport i facilitar la consecució dels objectius del projecte educatiu del centre i dels programes;
  • crear i fomentar en els infants i adolescents l'hàbit i el gust de llegir, d'aprendre i d'utilitzar les biblioteques al llarg de tota la vida;
  • oferir oportunitats de crear i utilitzar la informació per adquirir i comprendre coneixements, desenvolupar la imaginació i entretenir-se;
  • ensenyar a l'alumnat les habilitats per avaluar i utilitzar la informació en qualsevol suport i format, tot fomentant la sensibilitat per les formes de comunicació presents en la seva comunitat;
  • proporcionar accés als recursos locals, regionals, nacionals i globals que permetin a l'alumnat conèixer idees, experiències i opinions diverses;
  • organitzar activitats que afavoreixin la presa de consciència i la sensibilització cultural i social;
  • treballar amb l'alumnat, el professorat, l'administració del centre i les famílies per acomplir els objectius del projecte educatiu del centre;
  • proclamar la idea que la llibertat intel·lectual i l'accés a la informació són indispensables per aconseguir una ciutadania responsable i participativa en una democràcia
  • difondre la lectura així com també els recursos i els serveis de la biblioteca escolar dins i fora de la comunitat educativa.
  • Directrius IFLA/UNESCO per a la biblioteca escolar (2002). S’hi donen les pautes per al desenvolupament del manifest de 1999. Pautes que van adreçades tant a la comunitat educativa com als governs i els polítics responsables de l'educació. Per tant, tot allò referent a la missió de la biblioteca escolar, a la legislació, als recursos humans i materials, al treball en xarxa amb altres biblioteques, es veu ampliat per facilitar-ne el desplegament. S’inclouen també indicacions sobre les activitats, sobre polítiques de marquèting i alguna referència sobre la competència en l’ús de la informació i al paper de la biblioteca escolar com un espai d’aprenentatge que faciliti el desenvolupament del currículum.

Les directrius de l'IFLA han estat el punt de partida de les Directrius i Estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya (2012). Es tracta d'un document de referència per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya, l’objectiu del qual és facilitar als centres uns paràmetres de referència per determinar la situació i l’acció, i facilitar a l’administració elements per planificar amb més eficàcia l’establiment i el funcionament de les biblioteques ja des del moment de la construcció i dotació dels centres educatius.

Les directrius exposen quins serveis s’haurien de proporcionar a tota la comunitat educativa des de la biblioteca escolar, quins tipus de documents en configuraran la col·lecció, quines zones s’haurien de crear dins la biblioteca per a les diferents funcions que s’hi han de dur a terme, quines han de ser les competències del personal que s’ocupa de la biblioteca i quina en seria la dedicació desitjable. També es presenten uns estàndards mínims aplicables als apartats de col·lecció, serveis, espai i personal.

Concepte de biblioteca escolar

La biblioteca escolar és un espai educatiu i dinàmic, un centre de recursos que conté documents en tot tipus de suport per a l’aprenentatge i per a la recerca. És un servei per al desenvolupament del currículum i dels altres aspectes del projecte educatiu de centre adreçat als professors, als alumnes i a tota la comunitat escolar. La seva missió és facilitar l’accés i difondre els recursos d’informació afavorint els processos de creació del coneixement.

La biblioteca és un recurs fonamental per a l’adquisició de les competències bàsiques i el desplegament dels continguts curriculars a totes les àrees, matèries i etapes educatives. Així esdevé, doncs, un element clau per a l’assoliment de la competència informacional, el foment de la lectura i l’adquisició d’aprenentatges autònoms.

La biblioteca escolar es comunica i interacciona amb les seves comunitats d’usuaris utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i s’integra als entorns virtuals d’aprenentatge i als sistemes d’informació del centre. D’aquesta manera, una biblioteca deixa de ser exclusivament un espai físic i esdevé una biblioteca que conté, també, espais virtuals per a la consulta i per a la comunicació.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Document per a l’organització i el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació especial (curs 2012-2013) [En línia]. Catalunya: Departament d'Ensenyament, 2012. <http://educacio.gencat.cat/portaldecentre> [Consulta: 18 de juny 2013]

GENERALITAT DE CATALUNYA. Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d'educació secundària (curs 2012-2013) [En línia]. Catalunya: Departament d'Ensenyament, 2012. <http://educacio.gencat.cat/portaldecentre> [Consulta: 18 de juny 2013]

Aquest és el concepte i model de la Biblioteca Escolar. Puntedu que s’està desenvolupant des del Programa de Biblioteca Escolar del Departament d’Ensenyament. De la lectura atenta d’aquest text es desprenen un seguit d'idees a retenir sobre el concepte de biblioteca escolar, avui.

a) La conceptualització d’aquest model de biblioteca parteix de les necessitats reals que es generen dins del centre, fruit d’un moment curull de canvis, conseqüència de l’eclosió de la cultura digital, i que estan incidint profundament en el funcionament de la institució escolar: reformulació de les metodologies, enfocament competencial del currículum…

b) La biblioteca escolar es configura com un recurs estable que facilita els processos d’ensenyament i aprenentatge i les pràctiques lectores que es donen dins els centres. La biblioteca és, per tant, un recurs educatiu que ajuda al desenvolupament del Projecte Curricular i Educatiu del Centre.

c) La biblioteca d’un centre és un espai físic que es posiciona com a entorn d’aprenentatge. La biblioteca té tres elements específics que la diferencien de la resta d’espais escolars: uns equipaments i instal·lacions singulars, un materials de qualitat en diferents suports que són diferents als presents a les aules, i una persona especialista que dispensa els materials i n’orienta l’ús i facilita els processos.

d) El model d’implementació de la biblioteca escolar és un model diferent al d’altres instàncies bibliotecàries. La realitat a què fa referència el model de biblioteca escolar és diferent al model de la biblioteca pública o al model de la biblioteca universitària. En aquests dos últims models hi ha un predomini dels serveis bibliotecaris per a l’organització i la gestió dels recursos que contenen, mentre que en el model de la biblioteca escolar predominen els serveis relacionats amb l’explotació de les possibilitats didàctiques dels recursos que conté. Una altra diferència que hi ha amb la biblioteca pública és que aquesta s’adreça al conjunt de la població i ha de satisfer les necessitats d’informació i de cultura d’una varietat de públic i d’interessos molt més àmplia.

e) Les accions de la biblioteca escolar no se circumscriuen només en l’organització i dinamització internes, com passa a la biblioteca pública. L’enfocament de la biblioteca escolar és un altre. Té dues dimensions, una de física i una altra d’educativa.

f) La dimensió física inclou accions de gestió i organització tant de les instal·lacions i dels equipaments, com del fons documental i dels serveis. Aquestes accions tenen com a finalitat poder disposar d’una estructura organitzativa estable i un entorn presencial adequats per a l’aprenentatge i la lectura. Aquesta dimensió física es relaciona amb la cadena documental, procés pel qual la biblioteca escolar garanteix la disponibilitat de recursos informatius i literaris de qualitat, tot gestionant-ne la seva selecció, catalogació i organització per tal de facilitar-ne l’accés a l’usuariat.

Exemples d’accions de gestió i organització:
  • Desenvolupar un pla de gestió de la col·lecció que determini els processos de selecció, adquisició, conservació i esporgada dels recursos per tal de permetre la seva disponibilitat in situ o a les aules
  • Desenvolupar eines de cerca i de recuperació que permetin accedir fàcilment als documents de la biblioteca (catàleg i retolacions).
  • Desenvolupar la gestió del préstec de manera automatitzada.
  • Organitzar i mantenir en bon estat les instal·lacions i equipaments.
  • Promoure l’ús dels recursos i materials de la biblioteca mitjançant accions de difusió.
  • Establir canals de comunicació estables que permetin les accions de difusió.
  • Crear i desenvolupar la pàgina web de la biblioteca dins el web del centre.
  • Gestionar l’obertura de la biblioteca en horari lectiu i extraescolar.
  • Establir i mantenir relacions amb la biblioteca pública i amb altres organismes i institucions culturals de l’entorn.

DURBAN, Glòria. La biblioteca escolar, avui. Un recurs estratègic per al centre. Barcelona: Graó, 2010, pàg. 25

g) La dimensió educativa inclou les accions de suport a la pràctica educativa ja sigui del centre en general o de l’aula en particular. Aquestes accions es vinculen tant a treballs d’investigació com a intervencions en lectura i escriptura.

Exemples d’accions de suport que responen a una necessitat del centre:
  • Suport a projectes puntuals del centre educatiu.
    • Facilitar els materials i recursos necessaris per a dur a terme les activitats dels projectes.
    • Desenvolupar actuacions en determinats aspectes dels projectes col·laborant-ne en la difusió i la dinamització
  • Dinamització cultural,connectant amb la realitat de l’entorn.
    • Desenvolupar activitats culturals al llarg del curs escolar en funció d’efemèrides locals o nacionals.
    • Promocionar i difondre activitats culturals de l’entorn social del centre.
  • Funció social com espai obert a la comunitat educativa.
    • Dur a terme actuacions d’atenció a desigualtats entre l’alumnat i a necessitats educatives especials.
    • Organitzar actuacions i activitats que facilitin la vinculació de les famílies en la promoció de la lectura.

Exemples d’accions de suport del treball a l’aula:

  • Suport al treball d’àrea o d’aula.
    • Desenvolupar actuacions i activitats de suport a demandes del professorat sobre treballs d’investigació o resolució de problemes de petita o gran magnitud
    • Facilitar les investigacions de reforç educatiu i adaptacions curriculars per atendre l’alumnat amb problemes d’aprenentatge.
    • Oferir, des de la biblioteca, racons d’autoaprenentatge de les diferents àrees o matèries.
  • Suport a l’aprenentatge d’habilitats per investigar i informar-se
    • Organitzar actuacions de suport en relació a l’accés i la utilització òptima dels diferents tipus de materials, i en la formació bàsica d’usuaris de biblioteca.
    • Desenvolupar accions de suport en l’aplicació de les etapes de treball intel·lectual per a la realització de treballs i projectes d’investigació en una àrea o matèria o interdisciplinaris.
  • Suport al desenvolupament d’intervencions de lectura i escriptura.
    • Oferta de recursos informatius bibliogràfics i digitals per a l’ús de les diferents tipologies textuals.
    • Oferta de lectures literàries per a la formació i l’experiència literària.

DURBAN, Glòria. La biblioteca escolar, avui. Un recurs estratègic per al centre. Barcelona: Graó, 2010, pàgs. 26 i 27

h) La biblioteca escolar facilita el treball autònom de l’alumnat, tanmateix el que li dóna sentit com a entorn d’aprenentatge és la seva integració i el recolzament que dóna al projecte curricular i educatiu del centre. És per això que en gran part l’ús de la biblioteca ha de ser com a voluntat explícita del professorat. L’ús de la biblioteca en la seva major part ha de venir donat per una necessitat plantejada des de l’aula i sempre relacionada amb la programació i amb les seqüències formatives que s’hi desenvolupen.

L’ús de la biblioteca ha d’estar emmarcat en un context d’aprenentatge sorgit de l’aula, mai a l’inrevés, és a dir, no ha de partir d’accions sorgides del projecte de biblioteca que poden, o no, relacionar-se amb el projecte curricular.

i) La facilitat d’accés a una quantitat ingent d’informació com a conseqüència del desenvolupament de les TIC aplicades a l’ensenyament i de l’eclosió social d’Internet, ha fet que la biblioteca deixi de ser l’únic espai d’accés a la informació. La biblioteca escolar ha d’integrar l’ús de les TIC i d’Internet tant en la seva dimensió física com en la seva dimensió educativa, de manera que faciliti el desenvolupament de la competència informacional entre l’alumnat,competència que facilitarà l’aprenentatge al llarg de la vida.

j) La biblioteca escolar té una funció social com a espai obert a tota la comunitat educativa, a través del qual es pot fer una important tasca de promoció de l’ús de les instal·lacions i equipaments per part de les famílies i de promoció de la lectura a les llars. La biblioteca escolar es podria considerar un focus de dinamització cultural de la comunitat educativa, mitjançant l'oferta de nombroses activitats que, en benefici del projecte educatiu del centre, poden estar obertes a l’entorn. Aquesta funció d’extensió cultural ha de portar a una implicació de les famílies en el funcionament i dinamització de la biblioteca.

k) La biblioteca té una funció compensatòria car a través d’ella es pot articular un projecte estructurat, d’atenció a les necessitats especials, de reducció del fracàs escolar i de compensació de les desigualtats socioeducatives. Oferirà llibres, materials multimèdia, accés a internet, etc. a aquells alumnes (i famílies) que no puguin accedir a aquests recursos per raons socioeconòmiques.

l) La responsabilitat de la implementació de la biblioteca escolar està en mans del professorat del centre. Els processos de millora que pot generar la biblioteca escolar depenen de l’ús que en faci el professorat, de com n’aprofita els recursos i de com n’articula les situacions d’aprenentatge.

m) La difusió del fons i de les activitats de la biblioteca escolar és essencial per a fomentar-ne l’ús i facilitar-ne l’accés. La correcta catalogació és el primer pas i un dels més importants de la biblioteca.

n) Les funcions de la persona responsable de la biblioteca escolar se centren a donar suport a l’acció docent: facilitar els materials més adequats, orientar sobre quins són els més idonis per a cada situació d’aprenentatge… Sense la presència d’aquesta figura la implementació de la biblioteca escolar per part del professorat seria molt complicada. La presència d’una persona responsable de la biblioteca escolar és un recurs humà indispensable.

n) La biblioteca del centre no està sola, forma part d’una xarxa de biblioteques més àmplia amb qui es coordina i, sobretot, col·labora.


Aquest mapa conceptual sintetitza el concepte de la Biblioteca escolar: Puntedu:

model_biblioteca_puntedu.jpg

(Font: BUNDÓ, Dolors [coord.] Pla de Lectura de Centre (PLEC). Catalunya: Departament d’Ensenyament [versió de desembre de 2010])

Dues lectures recomanades:

DURBAN, Glòria. La biblioteca escolar, avui. Un recurs estratègic per al centre. Barcelona: Graó, 2010

GARCÍA GUERRERO, José. Utilidad de la biblioteca escolar. Un recurso al servicio del proyecto educativo. Gijón: TREA, 2010 (Biblioteconomía y administración cultural)