La BE i la curació de continguts
El terme Content curator apareix a finals de 2009 i s'expandeix durant la segona dècada del segle XXI. Neix en l'època de l'aparició de la web social, fruit de la sobrecàrrega d'informació a què estem sotmesos, que fa necessari un sistema de filtratge. El terme apareix per primer cop en un article publicat per Rohit Barghava, expert el marketing i professor a la Univerisitat de Georgetorwn.
Altres autors i professionals de diversos camps han creat les seves pròpies definicions del terme. La "content curation" (curació de continguts) és, segons GUALLAR i LEIVA:
Content curation es el sistema llevado a cabo por un especialista (el content curator) para una organización o a título individual, consistente en la búsqueda, selección, caracterización y difusión continua del contenido más relevante de diversas fuentes de información en la web sobre un tema (o temas) y ámbito (o ámbitos) específicos, para una audiencia determinada, en la web (tendencia mayoritaria) o en otros contextos (por ejemplo, en una organización), ofreciendo un valor añadido y estableciendo con ello una vinculación con la audiencia/usuarios de esta.
GUALLAR, Javier; LEIVA-AGUILERA, Javier. El content curator: Guía básica para el nuevo profesional de internet. Barcelona: Ed. UOC, 2013
Aquesta definició porta ímplícites unes característiques i uns aspectes organitzatius:
- L'ha de portar a terme un especialista, una persona amb coneixements sobre documentació i informació, que tingui uns criteris de selecció clars.
- Es fa per a una organització que té uns usuaris amb unes necessitats concretes i que s'han de solventar.
- La tasca no consisteix només a trobar, sinó que cal cercar, seleccionar, organitzar i difondre entre els seus usuaris.
- És una tasca contínua, permanent i sostenible en el temps. No és un fet puntual.
- És un sistema, cosa que ens fa pensar en l'organització i la planificació.
Qui s'encarrega de fer la curació de continguts en els centres educatius?
En els temes 1 i 2 del mòdul 1 hem parlar d'internet, d'usuari escolar i d'escola i hem destacat la ingent quantitat d'informació accessible a només un clic i les habilitats i destreses necessàries per poder-la destriar.
Com diu Daniel Cassany:
CASSANY, Daniel. Rere les línies: Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Biblioteca Universal Empúries, 2006.
Quan l'alumnat ha de fer una cerca d'informació per a un projecte documental, els resultats no seran els mateixos si els deixem navegar "a mar obert" que si els oferim una selecció de recursos, prèviament contrastada, on trobaran informació de qualitat. D'aquesta manera no tan sols el seu treball se'n beneficiarà, ja que la informació que n'obtinguin serà veraç i actual, també estalviaran esforços i temps i, el més important, aprendran a fixar-se en aquells indicis que ens diuen que un espai digital és fiable.
Ho hem constatat durant la pandèmia: molts centres educatius, mitjançant les seves biblioteques, han creat plataformes de recursos informatius de qualitat per ajudar el seu alumnat que, des de casa, seguia l'aprenentatge.
Per la quantitat d'informació, que es multiplica de manera exponencial, cada dia és més necessari fer una curació de continguts en el centre educatiu. I la biblioteca escolar, com a centre neuràgic de la informació i el coneixement, reuneix les condicions necessàries per efectuar aquesta curació de continguts:
"La BECREA (biblioteca escolar como centro de recursos para la enseñanza y el aprendizaje) ha de liderar en el centro la política de gestión de contenidos (selección y provisión de recursos impresos y digitales,) flexibilizando el modelo organizativo y desarrollando colecciones variables y distribuidas. Este es uno de los puntos clave de la utilidad de una biblioteca escolar CREA que ac- túa de “curador de contenidos”, una función muy necesaria en la actualidad, donde lo importante ya no es tener acceso a los recursos sino la presencia de un agente que realice las tareas de filtro y de redistribución de contenidos.
GARCÍA GUERRERO, José. Bibliotecas escolares con futuro. Fundación Germán Sánchez Ruipérez i Lectyo.
Vegeu en el vídeo següent com la biblioteca escolar ha modificat les seves funcions per adaptar-se al món actual:
Com creem una biblioteca digital (BD)?
Un cop vista la importància de curar els continguts per oferir a l'alumnat, professorat i famílies uns recursos informatius de qualitat, caldrà posar-se mans a l'obra i prendre una sèrie de decisions. Això s'haurà de fer de forma consensuada, en la comissió de biblioteca i amb el suport del claustre i de la comissió d'estratègia digital del centre, ja que les decisions que s'adoptin seran de llarga durada. Per tant, cal reflexionar bé i explorar les diferents solucions: quina eina es tria, com s'organitzen els recursos, quins criteris es fan servir per a la tria, etc.
- GUALLAR, Javier; LEIVA-AGUILERA, Javier. El content curator: Guía básica para el nuevo profesional de internet. Barcelona: Ed. UOC, 2013, Col·lecció El profesional de la información, n. 24,
- MARQUINA, Julián. El content curator o el profesional de la desinfoxicación. [Consulta: 3 d'agost de 2021]
- ODDONE, K.Digital content curation: how to do it right! . A SCIS. [Consulta: 3 d'agost de 2021]