Com fer una bona selecció
A l’hora de seleccionar lectures per a llegir de manera individual o compartida, és a dir, per a lectura íntima o lectura que és coneguda popularment com a obligatòria, hi ha diversos factors sobre els quals hem de parar atenció. En el bloc següent d’aquesta formació abordarem criteris que serà necessari tenir en compte en l’àmbit de centre, però a continuació desgranarem alguns dels principals aspectes que ens poden ser de gran ajuda per a l’elecció dels llibres de lectura individual, d’aula o d’escola a primària.
L’edat lectora
Són múltiples les seqüències i divisions que s’han fet a l’entorn de les edats a què han d’anar dirigides unes determinades lectures. Això ha comportat diversitat d’opinions i, per experiència, podem dir que a voltes l’elecció d’un títol en una determinada edat o en una altra ha estat més per una necessitat comercial de completar una determinada franja de lectors que no pas per criteris pedagògics o educatius. Malauradament, a més, d’aquesta elecció també se n’ha derivat la creença, força generalitzada, que com més il·lustració per a més petits serà. I aquest criteri, portat a l’extrem, pot haver comportat que els àlbums, curulls d’il·lustracions que els il·luminen, han estat classificats per a primers lectors. ¿Algú pot pensar que un àlbum com L’illa, d’Armin Greder (Lóguez, 2003), en què s’afronta el tema de la immigració amb tota la seva cruesa, o Frank, de Ximo Abadia (Dib-buks, 2018), que porta per subtítol La increïble historia de una dictadura olvidada és per a primers lectors?
Així mateix, conscients d’orientar els mediadors en l’elecció de lectures mercès a un element com és l’edat, les editorials han usat els colors dins de les col·leccions per separar per franges. Recordar, a tall d’exemple, els colors de “Els Vaixells de Vapor” de l’editorial Cruïlla, passant del blanc general de les cobertes i contracobertes per a primers lectors, fins al vermell dels lectors més grans, tot transcorrent pel blau i el taronja en la gradació de la dificultat lectora. Aquest criteri dels colors també ha estat seguit, tot i que amb tons diferents, per les editorials La Galera, Edebé o Barcanova, entre d’altres.
Entenem perfectament que orientar en l’edat lectora és sempre un element a tenir en compte, però sempre hauríem de mirar primer el lector a qui ens adrecem abans d’escollir segons orientacions generalistes -edats lectores indicades en la coberta o en la contracoberta-, i fins i tot a vegades arbitràries, que no s’adeqüen necessàriament al lector.
Llegim la proposta que la professora Gemma Lluch de la Universitat de València fa d’edats lectores. La presentem de manera resumida a continuació —podeu trobar més informació al seu llibre La lectura al centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles i document en el Pla de Lectura de Centre1):
- Des dels 6 anys s’aconsella llegir llibres il·lustrats i introduir les primeres novel·les de narrativa infantil de temàtica quotidiana i fantàstica, i recordar els llibres informatius o de no ficció. També tenir cura d’introduir els jocs de paraules. Tenir cura que els arguments siguin convincents amb personatges versemblants.
- Des dels 9 anys s’aconsella la lectura de contes clàssics, fantàstics, d’aventures mitològics, relats de misteri, de detectius, de ciència ficció i humorístics. Fer passos per la poesia abstenint-se de moralitats explícites i descripcions llargues i òbvies.
- Des dels 12 anys s’aconsella llegir poesia i textos que abordin els conflictes que viuen els adolescents. Recordar que també es poden llegir còmics i de tots els gèneres narratius. Motivar i guiar seria el far a seguir en l’elecció de les lectures i la funció del mediador.
- Des dels 15 anys s’aconsellen relats i poemes que aprofundeixen en cerques existencials. Amb protagonistes joves que cerquen el seu lloc al món. És important les recomanacions mútua de llibres a través de fòrums virtuals o qualsevol xarxa social.
Paratextos
L’Enciclopèdia2) ens defineix el paratext com: conjunt d’elements tipogràfics, formals i de contingut que acompanyen el nucli textual d’un llibre, com ara el títol, la dedicatòria, el pròleg, l’índex, etc. Va ser Gérard Genette, el 1987 amb el llibre Seuils (Llindars), que elabora una teoria que ha marcat posteriorment l’anàlisi dels llibres forjant el mot de paratextualitat.
Sobre la classificació dels paratextos hi ha diverses propostes, com la que ens els classifica en paratextos de l’editorial —coberta, tipografia, disseny, etc.— i els paratextos de l’autor —títol, capítols, etc. Tot i això, ens ha semblat més adequada una mirada més completa com la que proposa la professora Gemma Lluch. Lluch remarca tres tipus diferents de paratextos:
- els paratextos més visibles: coberta, llom, format, indicadors d’edat, nom i anagrama editorial, col·lecció, etc.;
- els paratextos del llibre: títol del llibre i dels capítols, dedicatòries, pròleg, tipografia, etc.;
- els paratextos externs: textos (informació editorial, crítica, recomanació, ressenya, etc.) i plataformes (bloc, web, wiki, xarxa social, etc.).
Lluch, Gemma; Valriu, Caterina (2013). La literatura per a infants i joves en català. Anàlisi, gèneres i història. Alzira: Bromera (Essencial; 15), p. 24.
Cada un d’aquests elements ens pot donar pistes molt orientatives de l’elecció que hem de prendre. Així, per exemple, habitualment les cobertes amb cinquena tinta —hem de tenir en compte que els colors habituals en la impressió són el blau, el magenta, el groc i el negre— com pot ser un color platejat o daurat, indica que aquell llibre va més destinat a ser un crossover, és a dir, per a totes les edats més enllà de l’àmbit educatiu. O observar l’indicador d’edat amb relativitat —com seria, per exemple, dir “llibre per a lectors de 6 a 99 anys”— hauria de ser, com ja hem comentat amb anterioritat, una màxima de la vostra elecció.
Tot i que un 27% de les persones escollim els llibres pel títol, també és molt indicatiu llegir la contracoberta, el pròleg —si n’hi ha— i quelcom tan poc cabdal com les dedicatòries. Tot plegat ens orientarà sobre el contingut i el caràcter de l’autor o autora que hi ha darrere del llibre.
Pel que fa al disseny, hem d’observar que els capítols siguin prou longeus com per no desanimar joves lectors, que tinguin coherència i no s’hagin col·locat com aquell que sembra un camp de blat, o que la tipografia usada sigui clara i de fàcil llegir, així com el cos de lletra.
Observar, així mateix, si hi ha hagut una rigorosa correcció, no només ortogràfica, sinó especialment tipogràfica: que no hi hagi errades de picatge, usos incoherents en les puntuacions diverses per expressar el mateix —exclamacions, punts i coma, punts i seguits, diàlegs mal acotats, etc.
Revisar els crèdits també és una feina a tenir en compte, ja que ens diu l’any d’edició del títol original, l’origen i el traductor. I aquí a vegades és on rau el problema: reedició o traducció de títols editats amb anterioritat d’un autor o autora de gran èxit literari del moment que l’editor/a vol aprofitar l’embranzida d’aquest per vendre títols de qualitat dubtosa o traduccions fetes amb bona fe però poc rigor literari, i això no expressa res més que desdeny pels lectors i per la llengua per part de l’editor.
Finalment, com diu Lluch, hem de tenir en compte els paratextos externs: fer una passada pel lloc web de l’editorial ens permetrà conèixer si tenen més obres d’aquell autor, què en destaquen especialment, la seva fitxa biogràfica breu, etc., informació que ens pot orientar amb vista a observar el grau de seguiment que té i l’experiència anterior de l’autor.
També val la pena fer recerca a les xarxes de crítiques de plataformes diverses com les que s'han comentat en el mòdul 1: el Garbell (Associació de Mestres Rosa Sensat), la secció de crítiques de la revista especialitzada en LIJ Faristol (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) o Llibres al Replà, un blog de producció pròpia amb la participació d’alguns dels principals especialistes en LIJ del país.
Així, doncs, no podem menystenir la informació que el mateix llibre ens ofereix amb una mirada ràpida, l’hem de tenir en compte i aprendre a observar.
Les cobertes dels llibres
Un element que ha estat estudiat amb interès és l’evolució de les cobertes dels llibres. La bibliotecària i dissenyadora gràfica Júlia Baena en va fer un interessant article comparatiu 3)en què observava l’evolució d’aquest element extern dels llibres en els darrers trenta anys en la novel·la juvenil. Baena ens ofereix una pauta per a l’avaluació de la coberta que seria bo de seguir:
- Crida l’atenció? Aquest és un element a tenir molt en compte, ja que, que aixequi la mà qui no ha escollit mai un llibre per la coberta? No crec que la majoria ho puguem fer. Així doncs, preguntem-nos el següent: ens atrau la coberta del llibre? Si la resposta és afirmativa tenim molt de guanyat.
- Ens orienta sobre el contingut del llibre? I és que la coberta ha de ser suggeridora, ens ha d’orientar sobre allò que trobarem al llibre. És bo, fins i tot, que quan acabem la lectura d’un llibre tornem a mirar la coberta i n’identifiquem els elements que hi apareixen per comprendre’ls completament.
- Identifica el gènere literari i, per extensió, l’editorial? Moltes editorials imprimeixen un segell propi en la coberta. Això té avantatges —si la col·lecció ens ha agradat ens en fa fidels—, però també inconvenients —si identifica massa un gènere concret pot provocar rebuig inicial al lector que no li agrada aquell.
- Identifica la col·lecció? Fa anys les editorials caracteritzaven les col·leccions, fet que en facilitava fer-ne seguiment, però aquesta tendència darrerament s’ha trencat i cada títol és tractat com una lectura per si sola. El criteri d’elecció o seguiment d’una col·lecció va a càrrec de cada mediador.
Les il·lustracions
Semblava que una màxima que s’esdevenia en el món de l’edició infantil i juvenil era la progressiva desaparició de la il·lustració a mesura que l’edat lectora augmentava. Sortosament això s’ha trencat i, per exemple, La invenció de l’Hugo Cabret, de Brian Selznick (Cruïlla, 2007) va oferir la possibilitat de posar damunt la taula el casament perfecte entre text i imatge per a joves lectors.
De les il·lustracions n’hauríem d’observar diversos elements per fer-nos algunes preguntes:
- Són necessàries? És a dir, si només embelleixen el contingut del llibre o, en canvi, són capaces d’aportar informació, una mirada de l’il·lustrador o elements que ajuden a entendre el text —aleshores s’han de tenir molt en compte. Si només serveixen per a il·luminar allò que el text ja ens diu, aleshores les hem d’observar com un element de descans per al lector, però, al mateix temps, avaluar-ne l’adequació o, fins i tot, si aquesta complementació en el text pot limitar la capacitat de fantasia del lector.
- L’estil és l’adequat? Així, per exemple, si llegim una novel·la de terror és millor que les il·lustracions estiguin degudament ambientades, com les que aportaria en Tha; si la novel·la s’esdevé en un temps històric determinat, l’han de reproduir fidelment, com la mirada que donaria en Jordi Vila Delclòs; o, si té una vessant més còmica, potser podríem optar per Pere Puig. Tot plegat ha d’estar en consonància en una obra global en què els elements no hagin estat escollits a l’atzar.
- Tenen prou qualitat? Observar si la reproducció ha estat feta amb rigor i respecte ens ajudarà a saber si l’editor o editora ha tingut en compte el lector i no només el cost del producte. És per això que valorar si són a color —si és necessari—, si els colors estan ben reproduïts —que no estiguin fora de registre si aquesta no ha estat la voluntat de l’il·lustrador—, o que destaquin en la maqueta —que no es trepitgin amb el text, que se’ls dediqui l’espai necessari, etc.—, poden ser elements orientatius de la qualitat de l’obra. I és que si es té respecte per la il·lustració probablement també es tindrà pel text i la seva qualitat.
- Estan col·locades allà on toca? Hem d’observar, a mesura que fem la lectura de la narració, si les il·lustracions han estat distribuïdes per atzar o l’editor ha pensat on i quan poden aparèixer. Si no es pot esdevenir —i no ho diem perquè sí— que una il·lustració ens descobreixi un misteri que no es desvetllarà fins a la pàgina següent, símbol de la mala maquetació del llibre.
L’edició, el disseny, la impressió…
Massa vegades menystenim elements més formals de l’edició que malgrat tot tenen una importància cabdal en la selecció, ja que, com dèiem més amunt, els llibres també entren pels ulls. Així s’ha de tenir cura d’observar elements tan bàsics com:
- La qualitat del paper: gramatge i color que en faciliti l’ús i la reproducció del text i les il·lustracions.
- El disseny: que sigui bonic, amb espais ben equilibrats, amb una successió i preservació de l’autoria de la il·lustració…, en definitiva, que sigui atractiu.
- La impressió: que tot el text estigui ben reproduït, sense diferències d’intensitat de tintat que en dificulti la lectura en algun punt, que les il·lustracions siguin al més aproximades possible a l’original, que es vetlli pel detall de la imatge, etc.
- L’edició: la bellesa del llibre és un element en el qual hi conjuguen tots els paratextos, il·lustracions i elements formals, i molts d’aquests deriven en una edició més o menys acurada. Observar-los i tenir-los en compte serà de gran importància per oferir una bona primera entrada positiva i lectura posterior. A tenir en compte!
A mode de resum disposeu d'aquesta presentació:
- Crítiques de la revista Faristol (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil-IBBYCAT), fetes per persones expertes. Es publiquen a la web de la revista i, de forma periòdica, se'n fa difusió en el seu perfil a Twitter (@Ibbycat_Consell).
- La invitació a la lectura. Pàgina personal de Jaume Centelles. De forma periòdica publica crítiques de LIJ.
- Llibres al replà: no deixeu de llegir les crítiques de persones expertes en LIJ que habiten en els diferents pisos d'aquesta comunitat lectora, com ara la Teresa Duran, el Joan Portell, el Pep Molist, l'Anna Díaz-Plaja, la Cristina Correro i el Germán Machado.
