Vicenç Pagès Jordà publicà, fa anys, un llibre que portava per títol De Robinson Crusoe a Peter Pan.¹⁾ Aquest llibre presenta una llista de vint novel·les de qualitat contrastada que joves i adults poden llegir amb plaer, com L’illa del tresor, Els tres mosqueters, El llibre de la selva, Jane Eyre, Dràcula, La filla del capità o Peter Pan. Darrere d’aquesta selecció, Pagès Jordà esgrimeix la teoria que entre les dues novel·les que defineixen el títol del llibre, publicades respectivament el 1719 i el 1904, s’escriu tota la gran literatura juvenil que es pugui desitjar. I la raó que sustenta aquesta hipòtesi és que el lector, mercès a aquestes obres i reconegudes com a “clàssics”, pot viatjar des de terres perdudes —Robinson Crusoe—, passant pel fons del mar —Vint mil llegües de viatge submarí— o a la lluna —De la terra a la lluna— ambdues de Jules Verne, acabant amb el viatge pel món de la fantasia que suposa l’obra de James Matthew Barrie amb el seu Peter Pan. I és que, un cop fet, viatges per tots els espais possibles ja no hi ha més possibilitats d’inventiva, de viatges físics, reals o imaginaris.

La hipòtesi té, sense cap mena de dubte, un rerefons interessant i ens ajuda a posar parèntesi a la literatura juvenil que a poc a poc va esdevenir camp gairebé exclusiu dels nens i les nenes que feien el seu pas de la infància a la joventut —la base sobre la qual se sustenta el llibre—, però deixa a fora de les lectures juvenils autors com Roald Dahl, Michael Ende o J.K. Rowling, entre d’altres. I oblida que hi ha un viatge que no està representat en cap dels títols anteriors: els viatges interiors, vers la personalitat pròpia, derivat, molt especialment, de la psicoanàlisi. I aquí el camp a córrer no té límits.

Fem, però, un parèntesi en la tesi de Pagès Jordà, que recuperarem més tard, i comentem que algú pot esgrimir que aquesta literatura, la que va des de l’obra de Daniel Defoe a la de Barrie no la podríem considerar literatura infantil, i no estarà del tot desencertat. I és que la literatura manllevada, que la joventut o adolescència es va fer seva per la manca de textos apropiats als seus interessos, no estava inicialment pensada per a aquesta edat, que, en aquell temps, ni existia formalment: el pas de la infantesa a l’edat adulta no contemplava el que ara tant venerem i que rep el nom d’adolescència.

Derivat del creixement industrial posterior a la Segona Guerra Mundial —1939-1945— la indústria americana necessita cada vegada més mà d’obra qualificada per poder continuar esdevenint la potència mundial que domina el món durant la segona meitat del segle XX. I és per aquest motiu que la formació a poc a poc s’allarga i es generalitza a classes socials que amb anterioritat entraven directament al món del treball després d’una infància més o menys formativa. Aquest fet esdevé clau per crear una generació de joves que estudien i que gaudeixen de temps lliure per fer altres activitats com esport, ballar, socialitzar-se i, també, llegir.

I així davant de la demanda de lectures que fins aleshores havien només estat a l’abast d’unes classes socials que no havien d’integrar-se al món del treball als deu o dotze anys es generalitzen i comencen a engrossir un nou subgènere literari: la literatura juvenil. Hem d’assenyalar que aquestes lectures, però, no reflecteixen el món real dels seus lectors, i això també esdevé clau per a l’evolució que aquesta novel·la fa al llarg del segle XX.

Reprenem el fil del títol del llibre de Vicenç Pagès i marquem l’inici de la literatura juvenil en el Robinson Crusoe, tot i que de ben segur ni el mateix Daniel Defoe ho havia previst —hem de tenir en compte que la majoria de versions del llibre destinat a joves lectors s’acaba quan el Robinson és salvat de la seva illa, quan, si llegim la novel·la completa, ens adonarem que aquest títol esdevé el perfecte manual del colonialista occidental, que va artigant illes senceres per convertir-les en extenses plantacions de cocoters o cacau.

La novel·la explica les aventures i desventures d’un pobre jove que, després de viatjar per mig món, naufraga amb el seu vaixell enfront d’una illa deserta. Allà ha de sobreviure amb les poques pertinences que ha pogut salvar del naufragi i sabent, a més, que aquella illa està molt allunyada de les rutes marítimes habituals. Robinson, mercès a les seves profundes creences religioses i a la seva habilitat, sobreviu gairebé sol a l’illa —recordem l’aparició del criat Divendres, un “salvatge” salvat per Robinson de morir devorat pels seus enemics— durant vint-i-vuit anys.

Hem de dir que aquella novel·la, de gran èxit comercial durant el segle XX, va obrir les portes d’un gènere que es batejà com a robinsoniades, entre les quals destaca especialment El Robinson suís, del pastor Johann David Wyss i escrita el 1912.

Però aquesta literatura no estava escrita per al consum d’adolescents, ans al contrari, una gran part —com L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson— es publicava per capítols setmanalment o de manera mensual en revistes de consum generalista amb la intenció de fidelitzar lectors, que, interessats pel que podia passar als protagonistes de les històries, adquirien la publicació setmana rere setmana.
És per això que, com bé diu Irene Vallejo:²⁾

Hem de tenir en compte que algunes d’aquestes novel·les es van encavalcar damunt de moviments literaris que tots podem reconèixer, com el Romanticisme, o de tendències temàtiques de gran calat com és la novel·la històrica. És per això que, tot i que podem tendir a posar-la tota en el mateix sac, a l’hora de la veritat hem de mirar cada una de les novel·les segons el moment, l’autor i la intencionalitat. Quan apliquem una mirada més precisa sobre cada una en podrem detectar les mancances i, fins i tot, observar-ne les virtuts. I és que, com bé diu Vallejo a l’obra citada amb anterioritat “Per avui el desafiament continua en l'aire, tal com sabe els professors de Louisville que van voler esborrar l'insult nigger de l'obra de Marc Twain. Els llibres infantils i juvenils són obres literàries completes o manuals de conducta?” (p. 212).

Segons la nostra mirada podrem jutjar i motivar a la lectura d’obres de referència com Oliver Twist, de Dickens, Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain, Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas, o El corsari negre, d’Emilio Salgari. I és que moltes d’aquestes novel·les, passades pel sedàs dels valors del segle XXI, esdevenen si més no sorprenents. Tot i això hem de recordar que la lectura és un acte que pot esdevenir íntim però, així mateix, també col·lectiu, i la mirada de molts lectors pot ajudar a reflexionar i a posar nom a situacions que no fan més que crear esperit crític en cada un dels seus lectors. A més, una mirada objectiva i mediadora, com hauria de ser la de qualsevol professor/a, de superar els prejudicis derivats d’una lectura simple i fugaç anant a buscar els valors, moltes vegades crítics, que tenen sense cap mena de dubte els clàssics. Així, a tall d’exemple, quan llegim Huckleberry Finn, de Mark Twain, la podem observar sota el prisma del segle XXI i la mirada actual a l’entorn de l’esclavitud o el masclisme. Però també pot ser llegida, com diuen, entre línies o, com diu el mateix Daniel Cassany³⁾, “rere les línies”, i observar que Twain va ser capaç de fer, en una Amèrica profundament esclavista en què vivia, un al·legat en favor de la llibertat de les persones. És per això que, abans de quedar-nos en una primera anàlisi, simple i barroera, és necessari llegir amb atenció, amb esperit crític i fonamentat.

Algunes d’aquestes lectures manllevades han acabat esdevenint autèntics referents clàssics dels primers textos de la literatura infantil i juvenil. Hem de tenir en compte que l’edat ideal de la lectura d’aquests textos s’esdevenia entre els 10 i els 15 o 16 anys, edat que corresponia amb la fi de l’antiga EGB, quan els joves ja tenien les bases de l’aprenentatge lector, i que comportava que molts preadolescents i adolescents compartissin lectures.

Molts dels autors dels títols que es referencien a continuació els podríem batejar com autors de llanterna: llibres llegits a hores intempestives sota els llençols del llit transgredint la norma paterna/materna de tancar el llum i posar-se a dormir, títols que han fet néixer el gust per la lectura a generacions senceres d’adolescents. És veritat que si posem aquests textos sota el prisma contemporani potser no passarien tots els filtres, però és necessari reconèixer el mèrit d’aquest autors. A tall d’exemple:

Descarrega l'arxiu

Tot i que no formarien pròpiament part d’aquest capítol, a fi d’ampliar la mirada sobre altres clàssics, també podem tenir en compte reculls de contes populars com els dels germans Grimm, Charles Perrault, Hans Christian Andersen o les faules d’Isop o La Fontaine, com bé apuntàvem a la primera part d’aquesta formació.