S’ha parlat de la lectura i de l’hàbit lector a la pràctica 4 del mòdul 3. Entre els principals agents que ajuden a configurar l’hàbit lector hi ha les famílies. És important compartir-hi la tasca d’encomanar als fills el gust per llegir: són aliades indispensables de l’escola per ajudar els infants a establir una relació afectiva positiva amb la lectura.

Manresa (2013) assenyala tres situacions diferents dins de l’àmbit familiar que poden contribuir a configurar hàbits lectors dels alumnes:

• Les interaccions entre l’adult i l’infant en situacions de lectura.
• Les possibilitats reals de llegir que l’alumne té a casa.
• Els models lectors dels adults.

Les Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya fan esment de les famílies quan es refereixen a algunes de les funcions del coordinador responsable de la biblioteca:

• Identificar les necessitats relacionades amb la lectura i informació de tota la comunitat escolar i establir els processos per a resoldre-les, per mitjà d’una política adequada de gestió de la col·lecció i de la implementació de serveis.
• Treballar amb la comunitat en general, especialment amb les famílies.

Quina relació estableix la biblioteca del centre amb les famílies? Quines funcions ha de cobrir aquesta relació? Podem distingir tres àmbits ens els quals s'estableix la interacció amb les famílies:

• Formació.
• Gestió.
• Participació en activitats.

Ja s’ha parlat del paper formador de la BE amb alumnat i professorat en altres mòduls. Ara és el torn de les famílies. Moltes tenen el centre educatiu i, en concret, la BE, com a principal mitjà d’accés a la lectura i a la cultura. La BE compleix la funció d’igualar les oportunitats entre el seu alumnat.

La BE pot organitzar accions de formació amb les famílies mitjançant xerrades, tallers, cursos i recomanacions personalitzades. Els temes més amplis que s’acostumen a tractar són:

• La creació de l’hàbit lector de les seves filles i fills.
• L’accés a la informació i el tractament de la tecnologia.
• La literatura infantil i juvenil.
• El procés d’aprenentatge de la lectura.
• La lectura d’estudi o com donar suport a l’aprenentatge dels seus fills i filles.
• Altres temes d’interès escolar i social: assetjament escolar, salut, etc.

Aquestes accions formatives es porten a terme per part de la persona coordinadora de la biblioteca, professorat del centre o altres experts externs (metges del CAP, per exemple). Des de la comissió de biblioteca i en coordinació amb la resta de claustre es pot establir una priorització de necessitats per organitzar un programa anual de formació per a famílies.

La implicació de les famílies en les activitats escolars varia segons els països. La biblioteca pot oferir a les famílies l’oportunitat de participar en un projecte compartit amb la comunitat educativa, de manera que tothom se senti reconegut. Com a voluntàries, les famílies poden col·laborar en tasques pràctiques i donar suport a la plantilla de la biblioteca (endreçar llibres i materials, folrar, fer cartelleria, etc.). També poden donar suport a accions de foment de la lectura que s’organitzen des de la biblioteca (hora del conte, exposicions, tallers, etc.).

És important, també, plantejar-se la seva participació a la comissió de biblioteca, per tal de tenir una altra visió complementària. Poden assistir a reunions puntuals on es tractin temes del seu interès i sobre els quals us interessa tenir la seva visió.

Si analitzem les pràctiques habituals de lectura podem detectar-hi dues dimensions: una de personal i privada (la lectura com a acte interior íntim) i una d’interpersonal social o pública (la lectura en interacció amb els altres). La dimensió social, que afavoreix la interacció amb els altres en el marc de la lectura, millora la implicació dels lectors i la creació de l'hàbit lector.

En una societat en què el fet de “compartir” és tan important, no es pot deixar passar l'oportunitat de fer-ho, també, amb la lectura, en benefici de l’hàbit lector. Cada vegada hi ha més centres educatius que promouen activitats al voltant de la lectura en què participen les famílies. Aquestes activitats, en primer lloc, afavoreixen que les famílies se sentin acollides a la biblioteca i a l’escola, i que notin que en formen part; en segon lloc, ofereixen als infants el model lector adult, que el troben tant en els seus docents com en les seves famílies. I en tercer lloc, serveixen de passarel·la per a d’altres activitats comunitàries a la biblioteca pública i d’altres institucions.