Biblioteca escolar i biblioteca pública

(…) Fomentar la coordinació d’una bona part d’aquest agents (la biblioteca pública i la biblioteca escolar, més enllà dels seus àmbits específics d’actuació) pot ser una manera excel·lent d’assolir l’objectiu de fer persones lectores capaces de comprendre i interpretar tot tipus de textos, imatges, documents…, i gaudir-ne, amb la finalitat d’aconseguir una societat avançada, informada i democràtica.

BUNDÓ NIN, Montserrat; GABARRÓ PARERA, Montserrat (2008). La biblioteca escolar i la biblioteca pública: idees per a la col·laboració. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.


En el tema anterior hem parlat sobre la necessitat de treballar en xarxa amb l’entorn, compartint objectius i optimitzant recursos en benefici de l’alumnat. El tàndem BE-BP ha estat i és motiu de debat en moltes taules rodones d’experts i formacions perquè, malgrat la necessitat del treball coordinat, costa trobar una fórmula que el faciliti.

Per què és necessària la col·laboració entre la BE i la BP?

  • La BE i la BP comparteixen un mateix objectiu: proveir les persones usuàries d’un entorn segur de lectura, aprenentatge i cultura.
  • Es facilita l’accés d’alumnat i famílies a les biblioteques: pot ser que els usuaris de la BE ho siguin també de la pública, perquè el seu entorn familiar s’ha assegurat que així sigui. Però també és cert que hi ha infants que, fins que no coneixen la biblioteca de l’escola, no han estat mai en cap biblioteca i tampoc ho fan, de forma sovintejada, les seves famílies. La BE pot fer de pont amb l’entorn, tant per a l’alumnat com per a les famílies que, a través de la BE, accediran a la BP i descobriran l’oferta d’activitats i recursos que els ofereixen.
  • Es comparteixen fons i necessitats: la BP té un fons extens i especialitzat, que la BE no pot tenir, per raons òbvies. La col·laboració entre ambdues biblioteques permet que la BE es beneficiï, mitjançant el préstec interbibliotecari, del fons de la BP. A la vegada, la BP pot conèixer el fons propi que guarda la BE, com ara els treballs de recerca de l’alumnat, documents històrics del centre, etc. La BP també pot conèixer quines necessitats de fons (desiderates) rep la BE i això pot ajudar a la seva política d'adquisicions. Els fons d’ambdues biblioteques es complementen.
  • Es comparteix el coneixement dels currículums: la BE coneix el currículum i les situacions d’aprenentatge del centre. La BP necessita el treball coordinat amb la BE, compartir objectius i mirades per ajustar al màxim les propostes de suport als aprenentatges.
  • Es comparteix l’expertesa i els coneixements del personal: la BP té un personal especialitzat i expert en documentació i fonts d'informació que pot orientar la BE en certs aspectes organitzatius i d’accés a la informació. La persona coordinadora de la biblioteca escolar disposa de coneixements pedagògics, que pot compartir amb el bibliotecari/a per optimitzar les situacions d’aprenentatge a la BP.
  • La BE coneix de primera mà els seus usuaris i usuàries, les seves peculiaritats i necessitats, i pot compartir-les amb la BP per poder oferir experiències de lectura i d’aprenentatge personalitzades.
  • La BP disposa d’espais que pot oferir als centres educatius per a la realització d’algunes activitats.

La BE i la BP a les Directrius de BE

Els principals documents globals que emmarquen les línies a seguir per al desenvolupament de les biblioteques escolars al nostre país, les Directrius IFLA/UNESCO i les Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius a Catalunya, donen una importància cabdal a la relació entre la biblioteca escolar i la biblioteca pública:

Les Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya ho fan específicament quan fan referència a:


La xarxa: Les biblioteques públiques col·laboren amb les biblioteques escolars i cooperen amb el servei educatiu en els àmbits d’assessorament i suport a la biblioteca escolar tot preparant activitats i facilitant el préstec interbibliotecari. L’agrupació de biblioteques en xarxes implica la creació i la utilització d’espais físics i virtuals, i d’eines comunes que afavoreixen el treball cooperatiu, la col·laboració, l’intercanvi i la comunicació.

La gestió del fons: Davant la impossibilitat de donar satisfacció a totes les necessitats de lectura i d’informació d’uns usuaris amb interessos i capacitats diversos, i diversos culturalment i lingüísticament, la biblioteca escolar ha de participar en un sistema de préstec interbibliotecari.

El servei de préstec: El Servei de préstec inclou el servei de préstec interbibliotecari, mitjançant el qual la biblioteca s’encarrega de localitzar i proporcionar els documents que no es troben al fons propi i que estan disponibles en altres biblioteques. És important establir acords per al préstec amb les biblioteques públiques de la zona i altres organismes de préstec institucionals, ja que aquestes poden ser un important suport a la col·lecció del centre. D’aquesta manera, la biblioteca escolar ha de poder utilitzar el servei de préstec interbibliotecari per cobrir les necessitats específiques d’informació, i per complementar la compra pròpia.



A les Directrius IFLA per a la biblioteca escolar (2a edició revisada) es remarca també la necessitat de col·laboració amb la biblioteca pública:


Un bibliotecari escolar també ha de tenir contacte, si és possible, amb altres grups bibliotecaris de la comunitat més extensa, incloses les biblioteques públiques i les associacions bibliotecàries. Per tal de millorar els serveis bibliotecaris per a nens i joves en una comunitat determinada, biblioteques escolars i públiques han d’esforçar-se a cooperar. Un acord escrit de cooperació ha d’incloure: mesures comunes per a la cooperació, especificació i definició de les àrees de cooperació, aclariment d’implicacions econòmiques i com compartir costos, i un període de temps programat per a la cooperació. Alguns exemples d’àrees de cooperació són la formació compartida de personal, la planificació i el desenvolupament cooperatius de la col·lecció, la coordinació de serveis i xarxes, les visites de la classe a la biblioteca pública, la lectura conjunta i promoció de l’alfabetització, i el màrqueting conjunt de serveis bibliotecaris per a infants i joves.


Línies de cooperació

La cooperació entre la BE i la BP hauria de passar per la programació de serveis i activitats de manera conjunta en els àmbits educatiu i cultural (desenvolupament de materials educatius, formació d’usuaris, programació d’activitats de promoció de la lectura) i tecnicoprofessional (desenvolupament de la col·lecció, coordinació de serveis…):

  • Organització i dinamització conjunta d’accions i projectes de foment de la lectura : concursos, certàmens, presentacions de llibres, clubs de lectura, cinefòrum, jornades…
  • Programació de visites guiades per a la comunitat educativa a les BP de l’entorn per conèixer els serveis que ofereixen, el seu funcionament i els recursos de què disposen.
  • Seguiment coordinat de l’obtenció del carnet de biblioteca per part de l’alumnat.
  • Organització d’activitats de formació d’usuaris: ús de la CDU, espais, cerca d’informació, ús dels catàlegs…
  • Assessorament tècnic en qüestions de formació dels bibliotecaris, i de la gestió i de l’organització de les BE. Fer accessibles els espais digitals des de cada una de les biblioteques (cada biblioteca escolar té l’enllaç de la biblioteca pública de referència i a l’inrevés).
  • Elaboració conjunta de guies temàtiques de lectura.
  • Participar en seminaris de biblioteques escolars i formacions dels dos àmbits.
  • Difusió selectiva i sistemàtica d’informació bibliogràfica sobre temes d’interès als centres educatius per a la comunitat educativa.
  • Préstecs col·lectius de lots de llibres als centres educatius, basant-se en les seves necessitats, per poder treballar a l’aula i a altres espais que fomenten la lectura.

Alguns exemples de col·laboració:

Per saber-ne més: