El perfil competencial de sortida de l’alumnat d’ensenyament bàsic “identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que s'espera que els alumnes i les alumnes hagin desenvolupat en completar aquesta fase del seu itinerari educatiu”. Aquest perfil posa en relació els problemes del món actual amb els competències que haurà de desenvolupar l’alumnat per poder-los resoldre i participar plenament de la societat. D’aquesta manera, els aprenentatges prenen sentit, s’apropen a l’escola els problemes del món real i es creen situacions significatives d’aprenentatge. La lectura crítica i la selecció d’informació hi tenen un paper fonamental.

Vegeu els indicadors dels perfils competencials de sortida que es poden relacionar directament amb l'alfabetització mediàtica i informacional:

Buidatge perfil competencial de sortida

La lectura és a la base de tots els aprenentatge. En l’àmbit escolar s’entén per «llegir per aprendre» la capacitat de l’alumnat per utilitzar la lectura com a font d’informació i construcció de coneixement. En el tema 1 d’aquest mòdul hem situat el Llegir per aprendre com un dels eixos del Pla de lectura de centre, en el qual s’inclou la lectura d’estudi i tot el que fa referència a la cerca i el tractament de la informació i la lectura crítica.

El procés d’aprenentatge d’estratègies i habilitats de cerca i tractament de la informació i de comunicació del coneixement s’ha anomenat de diferents maneres al llarg de la història (ALFIN, Competència informacional, Infolit…). Actualment, el concepte més estès és el d’Alfabetització mediàtica i informacional (AMI), que fa servir la UNESCO:

La biblioteca del centre educatiu és el context idoni on aprendre a resoldre les necessitats informatives i adquirir les habilitats i estratègies necessàries per ser autònom en els seus aprenentatges al llarg de la vida; d’aquesta manera, es compensa també la desigualtat d’oportunitats i s’ajuda a reduir la bretxa social i digital de l’alumnat. Com pot la biblioteca escolar impulsar i coordinar l’AMI en el centre? Rosa Piquín¹⁾ ho articula en quatre línies de treball:

1. Disposició de recursos i orientació en la seva utilització.
2. Disseny, juntament amb la resta de professorat, de programes de formació en cerca, selecció i ús de les fonts informatives i el treball documental.
3. Suport al professorat en el desenvolupament de les habilitats AMI des de la seva àrea/matèria.
4. Suport als projectes interdisciplinars i treballs d’investigació que afavoreixin l’ús de recursos informatius.

El curs BAMI- Biblioteca escolar i alfabetització mediàtica i informacional aprofundeix en aquest àmbit.

La biblioteca del centre educatiu, ben dissenyada i organitzada, per la seva transversalitat i flexibilitat, pot actuar com a accelerador de la innovació en el centre i impulsar processos de canvi. La seva capacitat d’arribar a tots els cursos i matèries i de relacionar-se amb la comunitat educativa i l’entorn facilita que pugui ser impulsora de projectes que, provats en un context petit, tinguin després un gran abast.

Aquestes són algunes de les qualitats de la BE que fan que pugui ser un motor d’innovació en el centre:

• És un entorn d’aprenentatge flexible, que dona resposta a múltiples necessitats educatives.
• Col·labora amb el seu entorn per tal d’establir sinergies i optimitzar recursos.
• Impulsa i coordina projectes de recerca i investigació en el centre, oferint una selecció de recursos de qualitat, coordinant activitats i programes d’AMI, i exercint el paper de formadora de la comunitat educativa.
• És un espai no només de consulta, lectura i estudi sinó, cada cop més, de creació.
• Afavoreix l’ús de pedagogies centrades en l’alumnat i la descoberta.

Destaquem a continuació algunes de les metodologies que més s’utilitzen en els centres educatius actualment i el paper que pot exercir la biblioteca per donar-hi suport.

Aprenentatge basat en projectes i aprenentatge basat en problemes

Són dues metodologies que tenen molts elements en comú. Parteixen d’un interrogant, fan emergir els coneixements previs de l’alumnat i el situen al centre de l’aprenentatge; es duen a terme processos de recerca i investigació a partir de fonts d’informació i de l’experimentació. El treball col·laboratiu i cooperatiu és essencial i es desenvolupen competències clau (Comunicació Lingüística, Personal, social i d’aprendre a aprendre, digital, etc.).

Mentre que l’aprenentatge basat en problemes parteix d’una situació problemàtica concreta i el procés anirà encaminat a trobar-hi una solució, l’aprenentatge basat en projectes pot partir d’un tema més ampli i el final del projecte condueix a l’elaboració d’un producte (una presentació, un audiovisual, etc.).

Aprenentatge basat en situacions És un dels elements dels nous currículums d’ensenyaments bàsics (vegeuAnnex 5 del currículum):

Algunes de les situacions podrien ser:

• Un tema d’interès de l’alumnat.
• Una observació d’un fenomen.
• Una polèmica entorn d’un fet.
• Una problemàtica que afecti la població.
• Un dilema.
• Una manifestació artística.
• …

Aquest tipus d’aprenentatge té una doble finalitat: per una banda, el desenvolupament de les competències específiques de les àrees i matèries de forma contextualitzada; per altra banda, el desenvolupament d’habilitats que li permetran enfrontar-se als reptes del segle XXI (raonar, imaginar, planificar, explorar, investigar, gestionar recursos, etc.).

Infografia Situacions d'aprenentatge educació bàsica i Batxillerat.

Projectes globalitzadors i contextualitzats de caire transversal

Els nous currículums permeten als centres educatius la gestió autònoma d’hores per desenvolupar projectes globalitzadors i contextualitzats de caràcter transversal que tinguin en compte les oportunitats educatives de l’entorn (artístiques, socials, científiques o d’altres). Aquests projectes afavoreixen el desenvolupament de competències de les àrees i matèries, d’habilitats de recerca i investigació, l’aplicació de la tecnologia de forma contextualitzada i la relació amb l’entorn.

Classe invertida

La classe invertida (flipped classroom) és un model pedagògic que aposta pel treball a l'aula sobre una base de coneixements adquirida prèviament a través de la consulta i anàlisi de material. D'aquesta manera, la sessió a l'aula se centra en el treball sobre els dubtes, consultes i altres problemes que poden sorgir de l'estudi d'aquell tema o concepte i s'orienta a la pràctica, al desenvolupament de productes o la cerca de solucions del problema plantejat.

En la classe invertida el rol de l’alumnat canvia, passa a ser protagonista del seu procés d'aprenentatge i marca el ritme amb què va assolint els continguts. El temps de classe se centra en la posada en pràctica de diferents activitats, mentre que les explicacions teòriques es fan utilitzant mitjans tecnològics. El docent és el responsable de seleccionar i generar els materials necessaris per desenvolupar l'acció didàctica. Entre els diferents aspectes a tenir en compte en el moment de dissenyar una classe invertida cal tenir en compte que el docent:

• es converteix en un gestor del procés d'aprenentatge,
• haurà de guiar l'alumne en el seu camí fins assolir els objectius establerts,
• deixa de ser l'única font de coneixement ja que l'alumne haurà de trobar les fonts i recursos necessaris i complementaris per cobrir les seves necessitats informacionals i completar el procés d'aprenentatge.

Design Thinking

Té el seu origen en el món de l’empresa però, de mica en mica, ha anat entrant en el món educatiu. Es basa en la generació de solucions innovadores posant el focus en l’usuari i les seves necessitats, experimentant i provant els prototips de solucions per modificar-les fins a trobar la resposta més eficient. El DT és un procés que pot ser iteratiu (repetir-se diversos cops) i que passa per una sèrie de fases:

• Empatitzar: interactuar amb les persones usuàries per comprendre les seves necessitats i utilitzar-les en la solució al repte que es planteja.
• Definir: concretar el repte, organitzar la informació obtinguda i quedar-se amb aquella que és realment útil per generar solucions.
• Idear: pensar solucions innovadores en base a les necessitats de les persones usuàries. Ser creatiu i no rebutjar cap idea, d’entrada.
• Prototipar: construir prototips d’algunes de les idees per poder-les provar.
• Avaluar: provar les possibles solucions i identificar-ne errors per millorar-les.

Hi ha algunes experiències reconegudes de Design Thinking aplicat a l’àmbit educatiu i, en concret, a les biblioteques escolars, com la Bibli®evolució i el projecte Repensem la biblioteca #Hack the School (Institut La Sedeta, Barcelona), promoguts per la Fundació Jaume Bofill. El Programa biblioteca escolar Puntedu ofereix una FIC basada en el Design Thinking, BENR- Biblioteca escolar: nous reptes.

Espais de creació (Makerspace) Makerspace, espais maker o espai de creació són llocs pensats per al disseny, l’experimentació i la creació compartida a partir de materials i amb l’ús d’eines i tecnologia. El centre educatiu i la biblioteca en especial, per les seves qualitats, són un lloc ideal per disposar d’aquests espais:

Els espais de creació connecten amb el currículum i ajuden a desenvolupar competències mitjançant la creació, la manipulació i l’experimentació. Es poden utilitzar de forma col·laborativa o individual, amb el suport dels llibres de coneixements i de la tecnologia. Permeten millorar les habilitats de comunicació i l’experimentació de l’error com a font d’aprenentatge. Són un recurs per a la inclusió de tot l’alumnat, permeten múltiples respostes, fomenten l’autonomia de l’alumnat, ajuden a desenvolupar la seva creativitat i fomenten la cultura del “fes-t’ho tu mateix”, el reciclatge dels objectes i el compartir.

Alguns exemples d’espais de creació:

• De teixits: per crear objectes de llana, roba, teixits amb circuits electrònics…
• De materials reciclables: per donar una segona vida als objectes.
• De construccions: amb peces de plàstic o de fusta, amb retalls de materials sobrers…
• De circuits electrònics.
• De pensament computacional, programació i robòtica.
• Espais de disseny 3D: alguns centres disposen d’impressores 3D amb les quals es poden imprimir els dissenys creats per l’alumnat.
• De ciència: experimentació amb els sentits, amb imants, amb lupes, microscopis, etc.
• …

Per qüestions d’espai i organitzatives segur que no és possible disposar alhora de tots aquests espais maker. La BE pot programar aquests espais maker al llarg del curs, en funció del treball desenvolupat a les àrees i matèries i dels interessos de professorat i alumnat. És important lligar-los amb el llibre de coneixements com a font d’informació i de gaudi.

Font imatge

Les metodologies que s’han comentat tenen aspectes en comú: la tria d’un tòpic, tema o problema, la creació d’equips de treball, el desenvolupament d’una tesi o argument, el procés de recerca d’informació i el treball amb la informació, la comunicació de coneixement, la creació de productes, l’ús de la tecnologia…

La BE ha de donar suport a cada un d’aquests passos. Alguns suggeriments: