Foment de la lectura i educació literària

La lectura no es pot imposar. Oblidem-nos d’obligar-los a llegir. Mai funcionarà. El cuc de la lectura només els picarà si els pica la curiositat, si estimulem el desig, si suggerim i captivem amb arguments, amb amabilitat i amb paciència, no amb crits i càstigs. Exigir «llegeix!» no tindrà mai el resultat positiu que busquem. En canvi, recomanar amb passió sentida una obra adequada a l’edat, els interessos i el moment exacte en què es troba el nen en qüestió…

GIRBÉS, Joan Carles. El mètode definitiu per tenir fills lectors: consells i receptes miraculoses que garanteixen l’èxit escolar. Fundació Jaume Bofill, 2012.

Els currículums d’ensenyaments bàsics diferencien clarament la lectura autònoma, dirigida a la construcció d’un mateix com a lector/a, i la lectura guiada, orientada a l’adquisició d’habilitats interpretatives de la literatura i a la construcció d’un bagatge literari. Tot i que, als ensenyaments bàsics, es tracten per separat en dues competències diferents (7 i 8), no hem de perdre de vista que ambdues estan intrínsecament relacionades: un/a lector/a no neix, es fa; i es fa mitjançant les experiències lectores, els models de lectura i la interacció amb els altres. I en aquesta construcció aprèn a interpretar les obres, a descobrir-ne els elements literaris i això li permet gaudir més de les obres i anar construint un bagatge literari i cultural. Lectura autònoma i lectura guiada, hàbit lector i competència literària poden ser les dues cares de la mateixa moneda.

Dividirem aquest apartat en 2 blocs:

  • Gust per llegir i hàbit lector.
  • Educació literària a les diferents etapes.

Gust per llegir i hàbit lector


S’entén el gust per llegir com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, sense res a canvi, amb l’únic propòsit de passar-ho bé, com a descoberta d’unes il·limitades possibilitats d’oci, com a expressió i formació del gust personal i del desig lector, i com un element clau per a l’adquisició del coneixement i per al desenvolupament personal al llarg de la vida.

Per què és important fomentar l’hàbit lector a l’escola? Doncs perquè està comprovat que estar implicat en la lectura i tenir un bon hàbit lector correlacionen amb una bona competència lectora i majors possibilitats d’èxit acadèmic. Les anàlisis de resultats de PISA 2009 ho confirmen. És més, recomanen el foment de l’interès per la lectura com a mesura per millorar la competència lectora:




El plaer és una precondició important per esdevenir un lector efectiu. Així, per reforçar el rendiment en lectura, les escoles poden tant instruir en tècniques lectores com fomentar l’interès per la lectura.

Traduït de PISA 2009 at a Glance, a: FERRER, F. et alt. PISA 2009: Avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Fundació Bofill.

L’hàbit lector, però, no s’adquireix de forma automàtica, sinó que, com tots els hàbits, necessita ser practicat de forma habitual i sovintejada. A banda, en l’adquisició d’aquest hàbit intervé també la part afectiva, el gust per practicar-lo. És per aquest motiu que els currículums d’ensenyaments bàsics prescriuen, tant a primària com a secundària, un temps de lectura dedicat a afavorir l’hàbit lector.

Vegeu què en diuen els currículums.

Com organitzar en el centre el temps de lectura dedicat a afavorir l'hàbit lector

Com hem pogut veure, els currículums prescriuen un temps diari (primària) i setmanal (secundària) dedicat a afavorir l’hàbit lector. Això no és nou, els currículums vigents fins avui ja en parlaven i en el document La lectura en un centre educatiu s’ofereix un model d’organització d’aquest temps de lectura, que no ha d’anar destinat a fer activitats de comprensió lectora sinó a altre tipus d’activitats.

A partir dels resultats de PISA 2009, es van extreure les condicions perquè l’alumnat s’impliqui en la lectura i consolidi l’hàbit lector:

  • Poder escollir les seves lectures i que aquestes tinguin sentit per a ell/a.
  • Poder compartir lectures i parlar d’allò que es llegeix.
  • Disposar de temps i entorns de lectura.

Amb aquests ingredients, el Departament d’Educació crea el seu model d’organització del temps de lectura dedicat a l’hàbit lector:


Animació a la lectura

L’animació a la lectura és una activitat de mediació cultural entre els llibres i els nens, destinada a reduir la separació física, cultural i psicològica entre ambdós.

Traduït de MATA, Juan. Animación a la lectura: hacer de la lectura una práctica feliz, trascendente y deseable. Barcelona: Graó, 2008

Dins d’animació lectora s’inclouen totes aquelles activitats que tenen per objectiu apropar els nens i joves a la lectura i provocar-los el gust per llegir.

A l’hora de plantejar-se activitats d’animació cal tenir present quin és el veritable propòsit: que llegeixin. Per tant, no han de ser activitats gaire complexes ni costoses de fer. Una presentació d’un llibre, una petita exposició temàtica o una lectura en veu alta són activitats d’animació a la lectura que, probablement, facin agafar ganes de llegir. Un gran muntatge que impliqui moltes hores de preparació potser pot fer venir ganes de llegir, però potser també restarà temps que es podria dedicar a la lectura. Cal tenir present, a l’hora de planificar les activitats d’animació, quina és la relació cost/efectes que poden produir sobre la lectura i quina sostenibilitat en el temps poden tenir.

Alguns exemples d’activitats d’animació a la lectura1):

  • Contacontes en diferents formats i suports (Kamishibai, titelles, rondalles orals, etc.).
  • Laboratoris de lectura. “Espais de creació per als infants i les seves famílies que conviden a experimentar al voltant de la lectura, entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.
  • Visites d’autors/es i il·lustradors/es.
  • Exposicions al voltant d’un tema o una efemèride.
  • Maletes viatgeres.
  • …


Què pot fer la BE per afavorir el gust per llegir i l’hàbit lector?

A mode de resum podeu consultar les accions que pot fer la biblioteca escolar en aquesta presentació i en el PDF adjunt:

Accions de suport a l'hàbit lector des de la BE

Vegeu la proposta d'accions per afavorir l'hàbit lector feta per l'escola Wagner de Santa Coloma de Gramenet en el marc del projecte CETE+ Erasmus KA120 MC Biblioteca escolar PuntEdu amb el suport i coordinació de la biblioteca del centre:

Educació literària

Tot i que molts aspectes tractats a l’apartat anterior ja es consideren educació literària i que ja se n’ha parlat, també, en el mòdul 1, volem dedicar-hi un apartat específic on destacar el paper que ha de complir la biblioteca del centre.

Com ja hem comentat, els currículums d’ensenyaments bàsics tracten l’educació literària a les competències específiques 7 i 8 de l’àrea/matèria de llengua catalana i Literatura, aranès i Literatura i Llengua castellana Literatura. Si observem els criteris d’avaluació i els sabers associats, obtindrem moltes pistes sobre el paper que pot tenir-hi la biblioteca, tant a educació primària com a secundària:

L'educació literària als currículums d'ensenyaments bàsics:

Competències específiques 7 i 8 ARANÈS-LLCAT-LLCAST

Criteris d'avaluació Competències específiques 7 i 8 ARANÈS-LLCAT_PRI

Criteris d'avaluació Competències específiques 7 i 8 ARANÈS-LLCAT_ESO

Sabers educació literària PRI

Sabers educació literària ESO

Educació literària a l’educació primària: paper de la biblioteca escolar

El tractament de l’educació literària en el currículum d’educació primària es pot sintetitzar en aquests blocs:

  • Un corpus compartit i equilibrat de literatura infantil de qualitat, al qual s'hi accedeix mitjançant la lectura (compartida i guiada) i l’escolta (literatura oral i lectura en veu alta).
  • La lectura i l’escolta guiada de literatura infantil, que han de permetre descobrir els elements essencials de les obres i del seu gènere.
  • La relació dels textos amb altres manifestacions artístiques.
  • La producció de textos d’intenció literària.

La biblioteca escolar té un paper fonamental com a mediadora i orientadora a l'hora de fer propostes de lectura i dibuixar itineraris lectors. Es proposa treballar a partir d'una selecció d'obres o textos literaris adequats als interessos i necessitats infantils, en diferents suports, que es presentaran organitzats al voltant d’itineraris lectors, en funció de diferents criteris (temàtics, per gènere literari, etc.) perquè l’alumnat pugui establir relacions entre ells i vagi construint, encara de manera incipient, un mapa literari. Aquests textos, a més de ser el punt de partida per a diferents activitats (escolta de textos; lectura guiada, acompanyada i autònoma, silenciosa o en veu alta, amb l'entonació i el ritme adequats; lectura dramatitzada, recitat, jocs retòrics, etc.), serviran també com a model per a la creació de textos amb intenció lúdica, artística i creativa, i per establir diàlegs amb altres manifestacions artístiques i culturals.

Currículum d'educació primària:àrea de Llengua Aranesa i Literatura (a l’Aran), Llengua Castellana i Literatura i Llengua Catalana i Literatura.

Possibles accions a desenvolupar per part de la BE:


  • Lectura guiada i compartida d’obres de qualitat, organitzades en itineraris lectors. La lectura guiada permet que l’alumnat, amb el guiatge del mediador/a i mitjançant la conversa literària, pugui comprendre i aprofundir en els aspectes literaris i el significat de l’obra. Aquesta lectura es pot fer de diferents maneres: es poden alternar fragments llegits per l’alumnat i altres llegits pel professorat, conversant i posant en comú aspectes literaris, abans, durant i després de la lectura. La biblioteca ha d’ajudar a fer la selecció de llibres adequats per a aquest tipus de lectures, així com recopilar material de suport (propostes de lectures guiades).
  • Creació d’itineraris lectors per al centre: temàtics, per gènere literari, per efemèrides, etc. Selecció d’un corpus d’obres de qualitat que es poden compartir amb l’alumnat mitjançant la lectura en veu alta, la lectura guiada i compartida o la lectura individual. Es poden elaborar aquests itineraris de forma gràfica, per tal que els lectors/es siguin conscients del seu camí en la lectura. Les constel·lacions literàries poden ser una manera d’organitzar-los. Aquestes lectures es poden coordinar des de la biblioteca i fer-les a les aules.
  • Relació de la literatura amb altres manifestacions artístiques i culturals: a partir de les lectures compartides, la biblioteca pot organitzar/ coordinar activitats de cinefòrum (veure la pel·lícula del llibre que s’ha llegit i conversar), exposicions artístiques que es puguin relacionar, per època, per tema o per altres aspectes, amb les obres llegides; concerts, obres de teatre, etc.
  • El llibre com a objecte: la biblioteca és el lloc per excel·lència on l’alumnat pot conèixer els elements del llibre i els oficis que estan implicats en la seva creació. Des de la biblioteca es poden elaborar llistes d’autors i autores, afavorir projectes al voltant d’il·lustradors/es, coordinar visites d’autors/es i il·lustradors/es, promoure l’exploració del món editorial mitjançant les seves webs, aprofundir en el concepte se sèrie i col·lecció, etc. Tot això es pot treballar, també, mitjançant la funció de cerca bàsica i avançada del catàleg de la biblioteca, tant l’escolar com la pública.
  • Tallers de creació literària: tallers de poesia, de còmic, de narrativa… a partir de les lectures que es comparteixen, de l’observació de les característiques del gènere i de bons models. La biblioteca pot implementar aquestes activitats i coordinar-les en el centre educatiu, no només en moments puntuals com Sant Jordi sinó al llarg de tot el curs. Es poden organitzar certàmens anuals, exposicions dels treballs creats i fer-ne difusió a les xarxes (amb el permís adequat l’autoria).

Educació literària a l’educació secundària obligatòria i Batxillerat: paper de la biblioteca escolar

El tractament de l’educació literària a secundària i Batxillerat es pot sintetitzar en tres direccions:

  • La construcció d’un mateix com a lector autònom, configurant les preferències lectores i experimentant el vessant social de lectura (interacció amb els altres al voltant de la lectura). L’itinerari de lectures que anirà configurant cada lector/a l’enriquirà i li permetrà créixer com a lector literari.
  • La descoberta d’obres i autors/es del patrimoni propi i universal de referència, aprenent a analitzar-ne els elements i a posar aquestes obres amb relació amb el seu context històric, amb altres obres de la literatura i amb manifestacions culturals i artístiques.
  • La creació literària a partir de la lectura i del contacte amb la literatura, ajudant-se d’altres llenguatges artístics i audiovisuals.

A l'ESO, Amb referència a la competència 8 de Llengua catalana i literatura, Llengua castella i literatura i Llengua aranesa (Aran) el currículum diu:

Dos són els eixos proposats per al desenvolupament d'aquesta competència. En primer lloc, la lectura guiada i compartida a l'aula d'obres que es consideren recomanables i que permetin, amb la mediació docent, no només el seu gaudi sinó també l'apropiació dels seus elements rellevants. En segon lloc, la inscripció d'aquestes obres en itineraris temàtics o de gènere, integrats per textos literaris i no literaris de diferents èpoques i contextos, la lectura comparada atengui l'evolució dels temes, tòpics i formes estètiques i ajudi a establir vincles entre l’horitzó de producció i l'horitzó actual de recepció.

Si analitzem l’estructura del currículum de Batxillerat trobem que l'educació literària es tracta des de diferents matèries. Podeu observar el buidatge del currículum de les matèries de Llengua Catalana i Literatura/Llengua Castellana i Literatura (comunes), Literatura Catalana (modalitat), Literatura Castellana (modalitat), Literatura Universal (modalitat) i la matèria optativa trimestral de Creació Literària.

Ll.Catalana i Literatura, Ll.Castellana i Literatura_BATX_comuna

Literatura Catalana modalitat BATX

Literatura Castellana modalitat BATX

Literatura Universal modalitat BATX

Literatura Dramàtica modalitat BATX

Creació literària BATX

Possibles accions a desenvolupar per part de la BE:


  • Creació d’itineraris de lectura de textos literaris i no literaris (ESO), per temes i gènere, de diferents èpoques i contextos, que permetin a l’alumnat llegir-los de forma autònoma i guiada, i que vagin configurant el seu bagatge literari. Un exemple d’aquests itineraris poden ser les Constel·lacions literàries.
  • Creació d’itineraris de lectura d’obres rellevants de la literatura catalana, castellana i universal (BATX), per temes i gènere, de diferents èpoques i contextos, que permetin a l’alumnat llegir-los de forma autònoma i guiada, i que vagin configurant el seu bagatge literari. Un exemple d’aquests itineraris poden ser les Constel·lacions literàries.
  • Coordinació i promoció de projectes de recerca literària, donant suport a les fases de cerca i tractament de la informació i a la fase de comunicació del coneixement. Suport a la creació de productes (exposició oral, assaig, presentació multimodal) mitjançant orientacions, sessions de formació, tutorials, etc.
  • Selecció de recursos informatius i didàctics al voltant de la literatura, per posar a disposició de docents i alumnat: guies de lectura, línies del temps, aplicacions, etc.
  • Establiment de vincles entre la literatura i altres manifestacions culturals i artístiques: organització i coordinació d'activitats de cinema, música, teatre, exposicions, etc.
  • Organització de conferències d’experts en un determinat autor/a.
  • Suport a la lectura guiada d’obres de la literatura catalana, castellana i universal, mitjançant l’oferta d’exemplars en préstec i la selecció de materials de suport per a professorat i alumnat.
  • Organització de debats i converses al voltant d’una obra i dels temes dels quals tracta, així com dels aspectes literaris rellevants.
  • Organització de clubs de lectura i fòrums lectors al voltant de les obres compartides, en format presencial i virtual.
  • Organització d'exposicions literàries i coordinació de visites d’autors/es.
  • Coordinació i organització de rutes literàries i de visites a cases museu dels autors/es de casa nostra.
  • Organització de certàmens literaris.
  • Organització de recitals de lectura en veu alta d’obres literàries.
  • Suport a la crítica literària, orientant-ne la seva elaboració i fent-ne difusió mitjançant els espais digitals de la biblioteca.
  • Elaboració de tutorials per a la creació de nous productes literaris més enllà de les pràctiques vernacles: bibliotràilers, bibliotuber |, booktokers, videolits, fanficció, et
  • Organització i coordinació d’activitats/tallers de creació literària, a partir de les lectures compartides i del coneixement dels aspectes essencials de les obres.
  • Manteniment de les biblioteques d’aula, assegurant que el fons sigui renovat de forma periòdica i que sigui diversificat pel que fa a preferències lectores i tipus de lectures.
  • Creació i coordinació d’espais digitals literaris: blog, xarxes socials, wiki, site, etc.
  • Gamificació aplicada a la literatura: superació d’un repte a partir de la consecució de proves. Utilitzar el joc com a recurs educatiu en literatura.

Per saber-ne més:

1) Dinamitzem? Propostes per a la biblioteca escolar. Programa biblioteca escolar Puntedu. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació, 2020.