La col·lecció
Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació, 2013.
Política de la col·lecció
Cada biblioteca ha d’establir una política de col·lecció que orienti la gestió del seu fons, pel que fa tant a la selecció, l’adquisició i la renovació de continguts impresos com a la tria i la selecció de continguts digitals. Aquesta política ha de mantenir la coherència amb el PEC, s’ha de basar en les necessitats i els interessos de la comunitat escolar, i ha de ser coherent amb els principis de la llibertat intel·lectual i dels drets dels infants al coneixement, així com respectar:
- La inclusió i l’accessibilitat.
- La multiculturalitat i el plurilingüisme.
- La coeducació i la perspectiva de gènere.
- Els ODS.
Cal que el centre determini, de manera detallada:
- Els criteris de selecció dels documents: nivells, idiomes, temàtiques, etc.
- La persona o persones en qui recau la responsabilitat de la tria i el manteniment del fons: renovació, adquisició, esporgada, etc.
La política també ha d’identificar la responsabilitat dels bibliotecaris escolars per resistir els esforços per censurar materials, independentment d’on vinguin les pressions per limitar els recursos o l’accés als recursos.
Directrius IFLA per a la biblioteca escolar. 2a edició revisada. 2018.
Contingut de la col·lecció
La col·lecció ha d’incorporar tota mena de recursos, impresos i electrònics, i també́ objectes, sigui quin sigui el seu suport i forma. També́ ha d’incloure materials gràfics, sonors i audiovisuals. Els recursos electrònics han d’incloure l’accés a Internet, a bases de dades referencials i a text complet, i també́ a paquets de programaris educatius. D’altra banda, la biblioteca es una entitat creadora de continguts quan prepara informació́ sobre el seu funcionament o els seus fons i els difon sigui en suport imprès o electrònic.
Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació, 2013.
Es fa difícil aplicar avui els estàndards tradicionals d’equilibri ficció/coneixements (40/60), ja que comptem amb els recursos digitals. La composició de la col·lecció dependrà de les necessitats del centre. Cal tenir en compte que la col·lecció ha de donar suport al currículum (recursos d’informació), i a l’hàbit lector i al gust per llegir. Una proposta de recursos a adquirir:
- Materials generals de referència: diccionaris, enciclopèdies, directoris, bases de dades, etc.
- Materials de ficció (incloent-hi un ampli ventall de gèneres): llibres de literatura infantil i juvenil, novel·les, còmics, pel·lícules, etc.
- Materials de no-ficció de tots els àmbits del coneixement i per al tractament dels continguts curriculars.
- Altres materials de suport a l’aprenentatge: làmines, murals, fotografies, mapes, jocs, música, etc.
- Materials per atendre la diversitat de l’alumnat amb necessitats educatives especials i amb necessitats específiques de suport educatiu.
- Materials per al professorat i les famílies.
- Materials elaborats pel professorat, pels alumnes i per la mateixa biblioteca: treballs de recerca, dossiers dels projectes, reculls d’endevinalles, materials docents i materials produïts per la biblioteca, etc.
- Documents històrics del centre: àlbums fotogràfics, anuaris…
- Fons local: materials del barri, la localitat i la comarca.
- Publicacions periòdiques: revistes infantils i juvenils, premsa, revistes de divulgació científica, revistes educatives, revistes temàtiques, etc.
- Materials efímers: dossiers, fullets, etc.
La nostra col·lecció és inclusiva?
Per tal que la biblioteca escolar sigui un recurs per a la totalitat de l’alumnat s’han de tenir en compte aspectes com ara espais, equipaments, recursos (materials i humans), serveis, activitats, organització, funcionament i el seu paper com a agent de formació en el centre.
Quan parlem de la col·lecció hem de tenir presents diversitat de materials:
1. Materials que facilitin l’ús a persones amb discapacitat:
- Audiollibres.
- Llibres de mida gran i de lletra grossa.
- Llibres de lectura fàcil.
- Llibres en Braille.
- Llibres amb SAAC (Sistemes augmentatius i alternatius de comunicació).
- Vídeo/DVD amb subtítols o llengua de signes.
- Llibres electrònics.
- Llibres amb il·lustracions tàctils.
- Llibres d’imatges.
- Pel·lícules.
- Videojocs.
- Recursos electrònics.
- Jocs de taula .
2. Materials que visibilitzin les persones amb discapacitat i facilitin parlar-ne:
- Llibres de persones amb ceguesa, amb cadira de rodes, amb malalties mentals, amb malalties minoritàries, etc., de ficció i de no ficció, adequats a les seves edats.
- Materials per a la igualtat de gènere, tant de ficció com de no ficció.
- Materials en les llengües d'origen de l’alumnat de l’escola: mètodes per a l’aprenentatge d’aquestes llengües, llibres de ficció escrits en aquestes llengües adequats al nivell de l’alumnat… I materials que posin en valor la llengua i la cultura d’origen d’aquest alumnat, i que en recullin elements de la identitat.
- Materials per a la inclusió LGBTQ: materials divulgatius i literaris adequats a l’alumnat (biografies, documents sobre drets i història, salut, recursos digitals…).
- Documents en diferents formats: llibre físic, llibre digital, audiovisual, podcast, recursos web… de manera que la persona usuària pugui escollir un format que fomentin múltiples maneres d’aprendre i reforci les seves fortaleses i estils d’aprenentatge. Caldria identificar aquests documents en la seva fitxa de catalogació (per exemple, al camp lliure de la fitxa epèrgam) i en el mateix document, per facilitar-ne l’ús.
En el document La biblioteca escolar com a eina d’inclusió s’ofereixen pautes per millorar la inclusivitat de la col·lecció, així com una eina de diagnosi per conèixer la situació actual.
Feu una ullada a Som com som. Maleta inclusiva del SE Vallès Occidental VI Montcada i Reixac
Desenvolupament i manteniment de la col·lecció
El fons de la biblioteca s’ha de gestionar i mantenir seguint les normes professionals i els estàndards bibliogràfics acceptats a escala internacional i nacional. Els materials de la biblioteca s’han d’etiquetar i organitzar per facilitar un accés fàcil. Aspectes com la localització dels materials, la retolació i la seva difusió són clau per assegurar el màxim rendiment de la biblioteca. És important garantir l’accés lliure als recursos, i evitar-ne la col·locació en armaris tancats. Aquests es poden reservar per als fons especials, fons històric o documents poc utilitzats que es vulguin conservar.
El manteniment del fons és una de les atribucions de la persona responsable de la BE –d’acord amb la comissió de biblioteca– i s’ha d’ajustar a la política dissenyada pel centre. Aquest fons s’ha d’anar renovant periòdicament, d’acord amb els criteris d’esporgada del centre, per tal de retirar materials que van quedant obsolets o que estan malmesos, i substituir-los per noves adquisicions. Cal tenir un fons actualitzat i que respongui a les necessitats de la comunitat educativa; per això és imprescindible la col·laboració dels diversos grups de la comunitat escolar, especialment del professorat.
Els criteris bàsics que han de regir la selecció son:
- Qualitat.
- Adequació al públic i a l’entorn.
- Actualització.
- Llengua.
- Equilibri (entre suports, matèries, punts de vista, nivells…).
L'esporgada
És el procés d’eliminació de llibres vells, fets malbé o de continguts obsolets, i de recursos en suport no imprès i fonts d’informació que no reuneixin les condicions adequades. Un fons més reduït però de bona qualitat serà més utilitzat que un de més voluminós amb una elevada proporció de documents vells, fets malbé i obsolets, ja que els títols nous poden passar desapercebuts entre un munt de material no actualitzat.
El projecte de la biblioteca ha d’establir la periodicitat i els criteris de l’esporgada, que sempre s’ha de fer amb garanties i coneixements. Vegeu el procés d'esporga 1):
Compartir recursos
No és fàcil disposar de tot el fons necessari. de vegades en els centres sorgeixen necessitats puntuals i cal recórrer a altres fonts d’ajuda. Tingueu present la col·laboració amb:
- La biblioteca pública. Mitjançant el préstec interbibliotecari (de biblioteca a centre educatiu, no a persona física) por prestar lots de llibres al voltant de temàtiques concretes per a un projecte, lots per fer un club de lectura, etc. És important mantenir una relació institucional amb la biblioteca pública i informar-se de les possibilitats de col·laboració amb el centre. En parlarem més al mòdul 4.
- Els serveis educatius. Els CRP disposen de maletes pedagògiques al voltant de temàtiques d’interès dels centres educatius. Normalment en fan difusió al seu espai digital. És imprescindible la relació fluïda amb el SE de referència per saber quins recursos us poden oferir. En tornarem a parlar en el mòdul 4.