Cap a una biblioteca tecnològica i digital


Vivim en un món canviant, estem envoltats de dades i el volum d’informació que ens arriba és enorme, inabastable, per la qual cosa cal replantejar les estratègies i accions que fins fa poc s'utilitzaven en el marc de la gestió i el tractament de la informació. Cada dia apareixen noves apps, webs, eines…, i aprendre a navegar en aquest mar d’informació i tecnologia pot ser molt complex. Els experts diuen que avui dia la bretxa digital no es dona tant per manca de dispositius digitals a l’abast sinó per manca d’estratègies d'ús de la informació.

Qui ha d'ensenyar l’alumnat a destriar la informació veraç de la que no ho és? Qui pot seleccionar els recursos digitals de qualitat i oferir-los a la comunitat educativa? Qui ensenya a cercar informació i a transformar-la en coneixement? Què pot fer la biblioteca per ajudar a prevenir la bretxa digital? La biblioteca actual, com a centre neuràlgic de la informació i el coneixement en el centre, ha de ser accessible des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, ha d’oferir tant recursos físics com digitals i ha d’ensenyar a utilitzar-los; ha de traspassar les fronteres físiques i donar resposta a les necessitats informatives i tecnològiques actuals. I ha de liderar els processos de recerca i investigació.


La biblioteca del centre té un paper clau en l’accés a la informació, tant física com digital i, per tant, cal plantejar-se un model de biblioteca híbrida, amb una dimensió digital que complementi la dimensió física.


Ja en el 2013, les Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya deien això:

“La biblioteca escolar 2.0 ha de donar suport a les necessitats educatives relacionades amb l’ús d’eines i continguts digitals de la mateixa manera que ja dona suport a la selecció de recursos impresos per a la realització de treballs d’investigació i intervencions relacionades amb la recerca, la lectura i l’escriptura a les aules.”

Des de llavors, la situació ha evolucionat molt i la necessitat de la dimensió digital a la biblioteca escolar actual és indiscutible. El Projecte de Biblioteca serà l'instrument essencial que determini les passes a seguir per ajudar a integrar i fusionar la tecnologia amb la biblioteca. El curs BEMD- Biblioteca escolar en el món digital aprofundeix en la dimensió digital de la biblioteca.

Dimensió digital: àmbits d’actuació

A l’hora de plantejar-se la dimensió digital de la biblioteca caldrà tenir en compte diferents àmbits, que s’exposen a continuació:

  1. La curació de continguts.
  2. La integració de la tecnologia a la biblioteca.
  3. La identitat digital i els espais virtuals de la biblioteca.
  4. L'alfabetització mediàtica i informacional.
  5. El paper formador de la BE.


1. La curació de continguts



El terme Content curator apareix a finals de 2009 i s'expandeix durant la segona dècada del segle XXI. Neix en l'època de l'aparició de la web social, fruit de la sobrecàrrega d'informació a què estem sotmesos, que fa necessari un sistema de filtratge. El terme apareix per primer cop en un article publicat per Rohit Barghava, expert el màrqueting i professor a la Universitat de Georgetown. Altres autors i professionals de diversos camps han creat les seves pròpies definicions del terme. La content curation (curació de continguts) és, segons GUALLAR i LEIVA:

“(…) el sistema llevado a cabo por un especialista (el content curator) para una organización o a título individual, consistente en la búsqueda, selección, caracterización y difusión continua del contenido más relevante de diversas fuentes de información en la web sobre un tema (o temas) y ámbito (o ámbitos) específicos, para una audiencia determinada, en la web (tendencia mayoritaria) o en otros contextos (por ejemplo, en una organización), ofreciendo un valor añadido y estableciendo con ello una vinculación con la audiencia/usuarios de esta."

GUALLAR, Javier; LEIVA-AGUILERA, Javier. El content curator: Guía básica para el nuevo profesional de internet. Barcelona: Ed. UOC, 2013

D’aquesta definició se’n pot deduir que:

  • L'ha de portar a terme un especialista, una persona amb coneixements sobre documentació i informació, que tingui uns criteris de selecció clars.
  • Es fa per a una organització que té uns usuaris amb unes necessitats concretes i que s'han de solucionar.
  • La tasca no consisteix només a trobar, sinó que cal cercar, seleccionar, organitzar i difondre entre els seus usuaris.
  • És una tasca contínua, permanent i sostenible en el temps. No és un fet puntual.
  • És un sistema, cosa que ens fa pensar en l'organització i la planificació.

Quan es planteja a l'alumnat una cerca d'informació, amb tota probabilitat els resultats no seran els mateixos si naveguen "a mar obert" que si se’ls ofereix una selecció de recursos, prèviament contrastada, on trobaran informació de qualitat. Recordem que la bretxa digital, actualment, no és causada tant per la manca de possibilitats tècniques com per la dificultat d’aplicar estratègies de qualitat. La pandèmia recent ha ajudat a constatar un fet que ja sospitàvem, el paper de la biblioteca escolar com a igualadora d’oportunitats: molts centres educatius, mitjançant les seves biblioteques, van crear plataformes de recursos informatius de qualitat per ajudar el seu alumnat que, des de casa, seguia l'aprenentatge.

Per la quantitat d'informació, que es multiplica de manera exponencial, cada dia és més necessari fer una curació de continguts en el centre educatiu. I la biblioteca escolar, com a centre neuràlgic de la informació i el coneixement, reuneix les condicions necessàries per efectuar aquesta curació de continguts.

Un cop vista la importància de curar els continguts per oferir a l'alumnat, professorat i famílies uns recursos informatius de qualitat, caldrà posar-s’hi i prendre una sèrie de decisions. Això s'haurà de fer de forma consensuada, en la comissió de biblioteca i amb el suport del claustre i de la comissió d'estratègia digital del centre, ja que les decisions que s'adoptin seran de llarga durada: quin tipus de recursos es curaran, com s’organitzaran, quina plataforma s’utilitzarà, com se’n farà la difusió, etc. En el curs BERI: BE i recursos d’informació s’ofereix un acompanyament per a la creació d’aquesta biblioteca digital de centre.

Alguns exemples de curació de continguts de biblioteques escolars:

2. La integració de la tecnologia a la biblioteca


En el tema 1 d’aquest mòdul s’ha parlat de la necessitat de valorar com entra la tecnologia a la biblioteca. Avui dia la tecnologia ha arribat per quedar-se i el centre educatiu no pot mirar cap a un altre costat, sinó que ha de facilitar l’accés de tot l’alumnat al maquinari i programari necessaris. Han quedat enrere les aules d’informàtica, la major part dels centres educatius té dispositius portàtils a disposició de l’alumnat. Per tant, cal valorar què es necessita a la biblioteca (què podem oferir que l’alumnat no tingui ja) i quin ús se’n fa.

La biblioteca no pot caminar de forma independent, sinó que la digitalització de la biblioteca ha de formar part del procés de transformació digital del centre.

"No podem oblidar que els aspectes tècnics han d'anar associats a una finalitat didàctica, pel que es fa necessari conèixer metodologies i propostes didàctiques que afavoreixin la seva integració."

Albert Correa, BAMI- Biblioteca escolar i alfabetització mediàtica i informacional. Formació Programa biblioteca escolar Puntedu.

A l’hora de plantejar-se l’ús de la tecnologia a la biblioteca s'han de tenir en compte alguns aspectes:

  • Ús d’ordinadors i espais de treball: considerar si és necessari disposar d’ordinadors de sobretaula o si es disposa de tauletes i portàtils. Tenir en compte com es dissenyen els espais de treball amb els ordinadors, en funció del tipus de treball que es vulgui afavorir. Per exemple, si volem afavorir el treball col·laboratiu no hauríem de disposar els ordinadors de forma individual, sinó crear espais de treball (una illa de taules per a 4 usuaris/es, per exemple) amb un monitor que es pugui connectar a un portàtil.
  • Tauletes i altres dispositius que permetin fer lectura en digital, treballar amb els codis QR, realitat augmentada, etc.
  • Espai de ràdio: molts centres educatius opten per integrar la ràdio de l’escola a la biblioteca. Això demana la creació d’un espai on es puguin enregistrar els podcasts amb qualitat, així com maquinari adequat. Un exemple és l’IE Trinitat Nova (Barcelona). Trobareu altres exemples a la Xarxa de BE de Galícia.
  • Espai d’edició de vídeo i fotografia: els enregistraments amb croma i l’edició posterior dels vídeos són activitats que afavoreixen les competències digitals de l’alumnat i que cada vegada són més populars. Hi ha biblioteques que hi dediquen un espai determinat, amb una paret croma i un ordinador amb programari adequat per a l’edició. Vegeu l’exemple de l’espai d’edició de vídeo de Tabakalera i el plató de televisió del C.P.Veneranda Manzano d'Oviedo.
  • Espai d’impressió 3D: En tornarem a parlar en el mòdul 3, quan comentarem els espais de creació (espais Maker). Disposar d’una impressora 3D a la biblioteca permet afavorir l’aprenentatge creatiu i cooperatiu, millorar la capacitat de resoldre problemes i promoure el treball per projectes, basat en la investigació i la creació.
  • Altres dispositius i aparells que permetin la realització d’activitats tecnològiques: circuits electrònics, robots, etc.

Evidentment, no és indispensable disposar de tots aquests dispositius. El centre ha de valorar quines són les necessitats de la comunitat educativa i quin aprofitament se’n pot fer. Un centre que tingui la ràdio com a element essencial del seu PEC es pot plantejar si integrar l’espai de ràdio amb la biblioteca. Un centre que tingui la música com a eix principal podria estudiar si hi pot haver un espai dedicat a la creació musical.

Vegeu el Laboratori d'informàtica de l'Institut Tarragona (Tarragona) al seu Instagram.

3. La identitat digital i els espais virtuals de la biblioteca

"La identitat digital és el conjunt d’informació sobre nosaltres publicada a la xarxa, que configura la imatge que projectem de cara als altres. Des de les nostres dades, imatges i publicacions fins als nostres comentaris, gustos, contactes i amistats. Tot plegat ens descriu i determina la nostra reputació digital. És a dir, es tracta del que som per als altres segons el que la xarxa diu de nosaltres."

EDUCAC. Educació mediàtica i pensament crític.

La construcció de la identitat digital és un procés actiu vinculat a l'aportació de textos, la creació de perfils a les xarxes socials, la interacció dins de les eines web, etc. que van modelant un perfil que ens diferencia i ens fa únics.

Us podeu preguntar si la biblioteca del centre ha de tenir una identitat digital. El fet de ser presents a les xarxes obre altres vies de comunicació, fent que la biblioteca surti del seu espai físic. Es pot considerar aquesta gestió com una important estratègia de màrqueting i difusió dels productes i serveis, així també una eina d’interacció que facilita el coneixement compartit.

A l’hora de construir els espais digitals de la biblioteca, cal tenir en compte que esteu construint-ne la identitat digital. Tot allò que es difongui i la manera com es faci anirà configurant el vostre perfil al món digital. Cal tenir, per tant, algunes idees clares:

  • El perfil institucional: la biblioteca forma part del centre educatiu i tot el que es publiqui en els seus espais digitals ha de tenir visió institucional, mai personal.
  • Respecte a la propietat intel·lectual: s’han de respectar els drets d’autor de textos, imatges, músiques, aplicacions i tots els continguts que es difonguin.
  • Respecte a la privacitat: cal ser molt curós amb les imatges que es publiquen en els espais digitals de la biblioteca.
  • Respecte als drets d’imatge i personals de l’alumnat: s’ha de tenir, en primer lloc, un consentiment especial de la família i, en segon lloc, considerar de quina manera es protegeixen aquestes imatges un cop són al núvol. Podeu consultar les Pautes de difusió d’imatges de l’alumnat a les escoles, en format infografia i vídeo, que ha elaborat l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD).

La creació dels espais virtuals de la biblioteca

Una de les necessitats essencials per a la construcció de la versió digital de la biblioteca escolar és generar un espai principal de referència, a partir del qual es poden enllaçar els altres espais digitals (biblioteca digital o repositori, banc de vídeos, etc.). En aquest espai principal de la biblioteca haurien de ser visibles i accessibles tant les informacions bàsiques de la biblioteca (horaris, serveis, calendari d'activitats…) com informacions relacionades amb les activitats i serveis que en aquell moment s'estan fent a la biblioteca.

Aquest espai principal també ha de ser la plataforma per projectar la biblioteca a l'exterior. La biblioteca ha de poder difondre, mitjançant el web, les informacions derivades de les seves funcions de suport al currículum. Això comprèn el programa d’activitats, els serveis, l’accés al catàleg dels fons propis i a seleccions de recursos en línia. També ha de poder publicar informació interessant relacionada amb continguts curriculars i mostrar les relacions amb la biblioteca pública de la zona. A més, cal que hi inclogui espais de comunicació i participació oberts a tota la comunitat educativa.

L’espai digital de la biblioteca s’ha de poder integrar en les plataformes educatives i informatives del centre (Nodes, blogs, web del centre…). La creació d’un espai web per a la biblioteca ha de formar part del projecte educatiu del centre, del projecte de la biblioteca i de l’estratègia digital de centre. És tan imprescindible planificar-ne tant el procés de construcció com el posterior manteniment, per tal que es faci de forma col·laborativa. En el curs BEBL- El blog de la biblioteca escolar es tracta, amb profunditat, la creació de l’espai digital de la biblioteca. En el curs BERI- Biblioteca escolar i recursos d'informació es tracta la creació de la biblioteca de recursos informatius.

4. L'alfabetització informacional i mediàtica (AMI).

La UNESCO, en el document Alfabetización Mediática e Informacional: currículum para profesores, publicat l’any 2011, defineix l’AMI (Alfabetització mediàtica i informacional) com el paraigües sota el qual s’aixopluguen les tradicionals alfabetització informacional i alfabetització en mitjans:


Avui dia, amb els mitjans digitals, no té sentit separar aquestes dues alfabetitzacions. L’alfabetització informacional se centra en l’accés a la informació, l’avaluació de la informació i el seu ús ètic. L'alfabetització mediàtica es focalitza a entendre les funcions dels mitjans, avaluar com es desenvolupen aquestes funcions i adquirir les habilitats necessàries per crear continguts. Les habilitats i competències necessàries per desenvolupar aquestes dues alfabetitzacions, sumades a les que es necessiten per moure’s en un món digital, donen com a resultat l’AMI.

L'aparició de la tecnologia a l'escola i l'augment del volum d'informació disponible a la xarxa ha modificat el paper de la biblioteca al centre educatiu, que ha passat a ser un facilitador d'aquesta informació mitjançant la formació en recerca documental. Tal com estableixen les Directrius IFLA per a la biblioteca escolar (2a edició revisada), és objectiu de la biblioteca:

“Desenvolupar l'alfabetització informacional dels estudiants, els quals són participants ètics i responsables de la societat. Els estudiants alfabetitzats informacionalment han de ser competents en autoaprenentage. Han de ser conscients de les seves necessitats d'informació i participar activament en el món de les idees. Han de mostrar confiança en la seva capacitat per resoldre problemes i saber localitzar informació rellevant i fiable. Han de ser capaços de gestionar les eines tecnològiques per accedir a la informació i comunicar el que han après.”

Directrius IFLA per a la biblioteca escolar. 2a edició revisada.

És fonamental que la biblioteca escolar sigui un dels motors en el desenvolupament de l’AMI al centre educatiu i pugui desenvolupar programes específics de formació en aquest àmbit, en col·laboració estreta amb els docents i el treball a les aules. L'objectiu d'aquests programes és treballar, de manera sistemàtica, aquestes competències per tal que l'acció sigui efectiva i aconseguir que l'alumnat sigui conscient de les seves necessitats informacionals, que pugui resoldre problemes i localitzar informació rellevant i fiable de forma autònoma i que sigui capaç de gestionar les eines tecnològiques per accedir a la informació i comunicar (o aplicar) el que ha après. El curs BAMI- Biblioteca escolar i alfabetització mediàtica i informacional focalitza en els processos de recerca i l’alfabetització mediàtica i informacional.

5. El paper formador de la biblioteca escolar

La biblioteca escolar té capacitat per liderar alguns dels projectes que es realitzen a l'escola o bé per col·laborar-hi de manera directa. En tant que experts en gestió documental, la biblioteca del centre pot dissenyar plans de formació associats tant al foment de la lectura i la creació de l'hàbit lector com a l'AMI i les competències digitals associades al tractament de la informació.

Algunes de les accions formatives que es poden desenvolupar des de la biblioteca escolar poden ser:

  • Formació d'usuaris: Fer conèixer l'espai de la biblioteca, familiaritzar l'alumne amb l'espai i presentar els serveis i activitats que s'ofereixen. Connectar amb la biblioteca pública per a un aprenentatge al llarg de la vida.
  • Formacions específiques sobre eines de gestió de la informació: Treball específic per fer conèixer als alumnes les eines principals de gestió de la informació a la biblioteca (catàleg i classificació).
  • Formacions específiques i tècniques sobre algun aspecte del procés de recerca (plantejament d'una estratègia de cerca, eines i recursos documentals específics, estratègies de cerca en entorns oberts..).
  • Suport al desenvolupament de projectes d'aula i de centre: La col·laboració entre biblioteca escolar i claustre ha de ser estreta i ha d'estar coordinada per tal de treure el màxim rendiment dels recursos disponibles al centre. Es poden fer assessoraments, sessions compartides aula-biblioteca (codocència), selecció de materials i recursos per engegar l'activitat, cessió de l'espai perquè sigui el punt de partida del projecte, treball d'una lectura vinculada amb el projecte per iniciar la proposta, generar bibliografies específiques sobre el tema o projecte que s'està treballant, etc.
  • Tallers de formació per a l’alumnat en algun aspecte específic del procés de recerca: tallers d’hipòtesis, tallers de citacions bibliogràfiques…
  • Assessorament i formació docent en matèria de gestió documental. El personal de la biblioteca pot fer accions formatives al claustre del centre per donar a conèixer aspectes específics associats a la gestió de la documentació, l'anàlisi i selecció de la informació o bé qüestions més tècniques com les vinculades a la redacció de bibliogràfiques, aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual, etc.
  • Formacions a les famílies: xerrades i tallers sobre l'ús de pantalles i com ajudar els seus fills en el procés d'investigació.

Estratègia digital de centre

Un cop plantejats els aspectes bàsics que conformen la dimensió digital de la biblioteca del centre, es pot observar la complexitat que aquesta dimensió suposa. La biblioteca, com a recurs del centre, ha de plantejar la seva digitalització per donar resposta a les necessitats del centre i, per tant, ha d’estar inclosa en l’estratègia digital de centre:

L’EDC és una estratègia transversal que es concreta en un document que pretén abastar tots els aspectes relacionats amb la cultura digital del centre. En aquest sentit, l’EDC ha de facilitar als centres la planificació i la gestió de tots els àmbits relacionats amb la cultura digital. També ha de permetre recollir i organitzar les accions que el centre ja realitza i replantejar-les i millorar-les per aconseguir els objectius que es proposi. L’EDC ha de ser una eina al servei del centre, que pugui orientar les accions i, alhora, aportar instruments al professorat del centre. No hi ha un únic model d’EDC, sinó que cada centre ha de poder adaptar-la a la seva realitat per tal que esdevingui una eina útil i real per al desplegament de la competència digital de l’alumnat, del professorat i del mateix centre.

Estratègia digital de centre. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació, 2021.

Tenint en compte la globalitat del centre, un primer pas hauria de ser plantejar-se un pla d’acció per digitalitzar la biblioteca. Aquest pla d’acció hauria de formar part del projecte de biblioteca i, també, de l'estratègia digital del centre.

En el curs BEMD- Biblioteca escolar en el món digital es treballa, amb profunditat, la dimensió digital de la BE i s’elabora el Pla d’acció per digitalitzar la biblioteca.

Per saber-ne més: