Biblioteca escolar i currículum.

Els nous currículums

El gener de 2020 va entrar en vigor la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOMLOE).

A més de la Llei orgànica 3/2020, la LOMLOE modifica preceptes de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació i de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional.

Els nous currículums que desenvolupen la LOMLOE a Catalunya es començaran a implantar el curs 2022/2023. Els elements del nou currículum són les competències clau i el perfil competencial de sortida, així com els 6 vectors que, de forma transversal, han d’estar presents en els desplegaments: l’enfocament competencial, la perspectiva de gènere, la universalitat del currículum, la qualitat de l’educació lingüística, l’atenció al benestar emocional, i la promoció d’una ciutadania democràtica i amb consciència global: Imatge: El nou currículum. Una oportunitat per aprendre amb sentit.

Una BE al servei del currículum

La BE, entesa com a recurs i com a projecte de centre, és un element clau en el desenvolupament del currículum. Es tracta d’un recurs transversal, que pot arribar a totes les matèries, àrees, cicles, nivells i agents de l’escola, tot donant suport al PEC i afavorint l’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Abans d’incidir en les accions que pot dur a terme la BE, vegeu què diuen els nous currículums sobre el paper de la biblioteca en les diferents àrees i matèries1):

La BE en el currículum d'ed. primària
La BE en el currículum d'ed. secundària

Un cop analitzats els currículums observem els dos grans àmbits en què apareix la BE com a recurs: el suport a l’hàbit lector i la competència literària, i el suport a l’aprenentatge.

BE, hàbit lector i educació literària

L’hàbit lector és un dels factors que incideixen en l’èxit educatiu. Estudis diversos avalen que l’hàbit lector i el gust per llegir ajuden a millorar l’expressió escrita, el nivell de coneixements generals, la comprensió d’altres cultures i de la persona, la capacitat de presa de decisions i el rendiment escolar en general. Per tots aquests motius, entre d’altres, escola i família treballen plegades per fer nenes i nens, nois i noies que siguin lectors i lectores al llarg de la vida.

En el context educatiu conviu alumnat divers en tots els àmbits, també pel que fa a la lectura. Mentre trobem alumnes que llegeixen de forma habitual, tenen temes de lectura i autors/es preferits i participen en activitats d’àmbit social relacionades amb la lectura (clubs de lectura, tertúlies, presentacions de llibres, etc.), altres alumnes estan en procés de desenvolupament d’aquest gust per llegir, bé perquè no han tingut l'ocasió de descobrir-lo encara, bé perquè en el seu entorn no tenen les mateixes oportunitats. I és aquí on el centre educatiu i, per excel·lència, la seva biblioteca, es converteix en un element clau per oferir les mateixes oportunitats a tot l’alumnat, minimitzar la fractura social i afavorir l’equitat.

L’educació literària, entesa com el desenvolupament de la competència en la interpretació dels textos, permet l’accés de l'alumnat a obres de referència de qualitat, la interpretació dels recursos lingüístics i estilístics que utilitza l’autor/a i la comprensió del context històric i cultural:

"A través de l’educació literària a l’escola els nois i les noies aprenen molts dels referents de la seva cultura, perceben les jerarquies en el funcionament social dels textos, obtenen recursos per apreciar els nivells de significat que ofereixen les obres, adquireixen una manera de parlar sobre els llibres, se’ls obre la possibilitat d’objectivar la lectura segons diversos criteris culturals, com el de gènere, etapa històrica, etc., i poden interrelacionar les competències adquirides amb altres sistemes artístics com els dramàtics i els audiovisuals."

La lectura en un centre educatiu. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació, 2013.

L’alumnat és guiat pel mediador/a, que l’acompanya en la descoberta dels secrets de la literatura infantil i juvenil, i de la literatura de referència del nostre país i universal, i que li ensenya a interpretar allò que llegeix. Al llarg de la seva educació, aquest alumnat esdevé competent per poder accedir a la lectura de textos literaris, anar construint el seu itinerari lector i iniciar-se, també, com a creador de textos literaris en què predomini la dimensió artística i estètica, i en què apliqui els coneixements sobre els recursos i les estructures pròpies de cada gènere.

Els nous currículums, tant els d’ensenyaments bàsics com el de batxillerat, destaquen el paper de la biblioteca del centre educatiu, pel que fa tant a la creació del lector autònom com al desenvolupament de l’educació literària. S’aprofundirà en el paper específic de la biblioteca en el foment de la lectura i la competència literària en el mòdul 3. Tanmateix, però, un avançament:

  • La biblioteca ha de ser un espai de recomanació i de prescripció, on s’ofereixi a l’alumnat la possibilitat d’accedir a obres de qualitat i on es treballin les estratègies per esdevenir un lector autònom.
  • La biblioteca ha de ser un espai de socialització de la lectura, on es comparteixin lectures i es construeixi una comunitat de lectores i lectors.
  • La biblioteca ha de ser un recurs que ajudi a implementar el temps de lectura diari a les aules per afavorir el gust per llegir i l’hàbit lector, mitjançant les biblioteques d’aula i altres accions.
  • La biblioteca ha d’actuar com a mediadora i orientadora a l’hora de fer propostes de lectura literària i de dibuixar itineraris lectors de qualitat, de grup i individuals.
  • La biblioteca ha d’esdevenir un espai no només de consum de literatura sinó també de producció literària.


BE i suport a l’aprenentatge

La tecnologia i la quantitat d’informació a l’abast de tothom han provocat un canvi en la manera de pensar, de fer, de treballar, un canvi en el context social. La capacitat d'aprendre al llarg de la vida, i d’aplicar i integrar nous coneixements i habilitats mai ha estat tan necessària com ara. Saber accedir als recursos de manera autònoma és imprescindible per a l’aprenentatge al llarg de la vida.

Els nous currículums d’ensenyaments bàsics estan orientats al desenvolupament competencial i plantegen l’aprenentatge basat en situacions, escenaris que l’alumnat es pot trobar a la vida real i demanen una resposta. Aquests escenaris plantegen un context concret, un problema actual, del passat o del futur sobre el qual s’ha d’intervenir o al qual s’ha de donar resposta. Algunes exemples de situacions (extret dels currículums):

  • Un tema d’interès plantejat per l’alumnat.
  • Una observació d’un fenomen.
  • Una polèmica o controvèrsia entorn d’un fet.
  • Una informació rellevant que cridi l’atenció de la ciutadania.
  • Una problemàtica que afecta la societat en general o l'entorn proper de l'alumnat.
  • Una pregunta sobre un element de la realitat.
  • Una recerca a partir d’un problema investigable.
  • Una necessitat plantejada per un agent extern al centre educatiu.
  • Un dilema que cal comprendre i sobre el qual cal reflexionar i debatre
  • Una manifestació creativa o artística.
  • Una problemàtica de prevenció de riscos (consum de substàncies, mobilitat, hàbits poc saludables).

Tal com diu el currículum de primària i secundària, la finalitat d’aquestes situacions és el desenvolupament de les competències pròpies de les àrees i matèries, i la construcció de coneixement a partir de la informació i de la posada en acció d’estratègies de raonament, planificació, treball en equip, recerca, avaluació, aplicació del coneixement, comunicació, etc. Aquestes situacions col·loquen l’alumne en el centre de l’aprenentatge i promouen la recerca i el treball amb la informació.

La biblioteca del centre educatiu és l’entorn de recerca per excel·lència: és el lloc idoni on es poden iniciar i desenvolupar les habilitats necessàries per cercar informació per resoldre aquestes situacions, per treballar amb aquesta informació i per transformar-la en coneixement útil, que després s’aplicarà o es comunicarà. En els currículums d’ensenyaments bàsics la competència específica 6 dins de l’àrea de llengua catalana, aranès i llengua castellana està dedicada a la cerca de la informació i s’hi destaca el paper de la biblioteca escolar:


En els criteris d’avaluació s’esmenta la biblioteca com a entorn idoni per l desenvolupament d’aquesta competència i s’hi afegeix:

“La biblioteca, entesa com un espai creatiu d'aprenentatge, serà l'entorn ideal per a l'adquisició d'aquesta competència, mitjançant projectes globals i interdisciplinaris.”

S’aprofundirà en el paper específic de la biblioteca en el suport a l’aprenentatge en el mòdul 3. Anunciem les línies de treball:

  • La BE ha de treballar de forma coordinada amb els tutors i tutores i el professorat de les àrees i matèries, per conèixer les seves necessitats i descobrir oportunitats: quins projectes es fan, quines activitats de recerca, quines necessitats informatives tenen…
  • La BE ha d’actuar com a Curadora de Continguts (Content Curator), seleccionant aquelles fonts d’informació de qualitat més adients per a cada moment de la recerca i posant-les a l’abast de la comunitat educativa.
  • La BE ha de promoure projectes d’investigació i recerca i ha de donar suport als que sorgeixen a les aules i al centre, no només mitjançant l’aportació de materials sinó també amb el treball coordinat amb el professorat (tallers de recerca, tallers de creació, etc.), alumnat i famílies.
  • La BE ha de coordinar l’Alfabetització mediàtica i informacional en el centre (AMI), establint programes de formació tant per a l’alumnat com per al professorat i les famílies.
  • La BE s’ha de coordinar amb la CAD i amb els tutors/es de les Aules d’acollida per poder donar resposta a les NESE i a les NEE (en parlarem al tema 4 d’aquest mòdul).

La BE i els sis vectors del currículum

Els sis vectors que guien els currículums i que s’han de tenir presents en cadascuna de les decisions que orienten en el seu desenvolupament en el centre també són recolzats per la biblioteca:


L’enfocament competencial: en totes aquelles activitats i situacions d’aprenentatge que es desenvolupen des de la BE i a les quals la BE hi dona suport.


La perspectiva de gènere i la coeducació: tant en els activitats i els aprenentatges que es promouen com en la col·lecció, que ha de ser equilibrada i oferir bons models sense caure en reduccionismes. En parlarem més en el mòdul 2.



L’educació lingüística, perquè la biblioteca ha de ser un recurs per afavorir l’aprenentatge de la llengua, tant oral com escrita:

  • Ha d’oferir bons models de lectura, de narrativa oral i de llengua oral.
  • Ha d’oferir materials de lectura que donin suport a l'aprenentatge inicial.
  • Ha de disposar de materials de lectura per a alumnat amb NESE i NEE.
  • Ha de disposar de materials en les llengües d’origen del centre. L’alumnat nouvingut ha de poder trobar materials en les seves llengües d’origen.

El benestar emocional: la BE com a espai de gaudi, de lectura i de treball pot contribuir a la millora de l’autoconeixement i de les emocions mitjançant seleccions de lectures adequades.



La universalitat del currículum: la BE ha de ser un recurs per a la inclusió, accessible a tot l’alumnat i on tothom pugui participar-hi amb tots els drets. En parlarem en el tema 5 d’aquest mòdul.



La promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa amb la consciència global, mitjançant les activitats, les situacions d’aprenentatge que es promouen i la col·lecció de la biblioteca.


1) S'han fet el buidatge dels fragments on apareix de forma explícita la biblioteca. Se sobreentén que la biblioteca actua en molts altres aspectes, com es veurà en el mòdul 4 quan parlem de suport a l'aprenentatge i d'hàbit lector i educació literària