Mòdul 3 - Tema 2

Per tot el que ja hem dit, la tria de llibres per confegir el fons de la biblioteca i que tots els infants i joves trobin aquell llibre que els faci més lectors no és una tasca fàcil. Seguint el criteri de varietat, i pensant que infants i joves tenen gustos i capacitats molt diversos podem començar per veure i definir quins tipus de llibres poden formar part del fons de ficció de la biblioteca. Si fem una anàlisi del que hi ha a la biblioteca tenint en compte aquesta classificació, haurem establert un instrument de diagnosi del fons de la biblioteca molt útil per valorar el que ens fa falta per arribar a muntar les baules dels itineraris lectors.

En aquest apartat tractarem bàsicament els llibres sense paraules, els llibres il·lustrats, els àlbums, la narrativa i, molt breument,el còmic i la poesia. Sobre teatre ben poca cosa podem dir, atesa l’escassetat de producció editorial per a infants i joves.

Com diu l’especialista Bosch¹⁾ (2011) “Els llibres sense paraules no són exclusius per a aquells que no saben llegir, ja sigui perquè encara no n’han après –bebès o preescolars- o perquè no dominen l’idioma –aprenents de llengües. L’etiqueta sense mots s’aplica a molts tipus de llibres diferents, i molts s’adrecen a infants grans, joves i adults” Si us fixeu en la bibliografia del material complementari 4 comprovareu que a vegades llegir la imatge comporta una atenció i una acurada lectura de la imatge, i en molts casos la relectura del llibre.

Bosch estableix una tipologia de llibres sense paraules atesa la seva narrativitat o no:

Imatgiaris i llibres joc. Son llibres que no expliquen històries.

Els imatgiaris són llibres que reuneixen un conjunt d’imatges, la forma de distribuir-les pot ser una imatge per plana o doble plana, la seqüenciació pot ser aleatòria, o per associació. Poden estar descontextualitzades, representades damunt un fons de color, o contextualitzades en escenes on queden paleses les relacions entre els diferents elements. Gairebé sempre el títol especifica el vincle d’unió entre les imatges.

Els llibres joc: els hem definit més amunt, però ara cal precisar els cinc grups que Bosch detalla segons la seva funcionalitat: llibres que demanen al lector buscar objectes o subjectes; deduir, a partir d’un fragment d’imatge escapçada, de quin objecte o subjecte es tracta; o posar a prova els sentits del lector a través de la percepció de formes, textures i colors; o el descobriment i la creació d’imatges a través de la combinació de fragments diversos; i aquells que proposen altres accions, com pintar, dibuixar…

Documentals i de ficció. Hi ha una història narrada, des del cicle de la natura (per exemple, Las estaciones, de Iela Mari) fins a una crònica detallada amb els elements del llenguatge visual (Bon dia, de Jan Ormerod).

Documentals: Molt ben contextualitzats, ens mostren amb detall aspectes de la vida quotidiana, el nostre entorn, o un món més llunyà, o el món de la natura, amb la intenció que el lector reconegui els elements i la seva relació entre ells.

Ficció: Aquí hi cap tot el que l’autor sigui capaç d’explicar amb els elements de la gramàtica visual. Cròniques quotidianes, històries realistes, narracions fantàstiques… En molts casos requereixen més d’una lectura per copsar la dimensió de la narració.

En aquest tipus de llibres, com diu Teresa Duran ²⁾ “el text funciona per si sol i també les imatges poden ser contemplades i apreciades separadament del text. Se n’aprecia la qualitat artística, però no pas la funció narrativa. En definitiva, en un bon llibre il·lustrat el pes reposa sobre allò que succeeix significativament i raonadament en el text”. En els llibres il·lustrats les il·lustracions fan d’acompanyament del text, poden aportar informació, el poden complementar en alguna mesura, però si només llegim les imatges no en tindrem prou per conèixer la narració.

Això no vol dir que sigui una tipologia que s’hagi de menystenir, ben al contrari, hi ha excel·lents llibres il·lustrats com excel·lents àlbums i excel·lents còmics sense que es desmereixi el sentit de cada un d’ells. El que hi és important és que es copsi la necessitat de fer una lectura i una anàlisi diferent, ja que intervenen diferents llenguatges narratius.

El text i la il·lustració treballen plegats per establir el significat de la història, de manera que cal fer una acurada lectura del text i de les il·lustracions, de com es mostren i de la coordinació entre text i il·lustració, si no ens volem perdre part del significat de la narració. Portell³⁾ (2004) ens diu que les il·lustracions no actuen com a quadres aïllats, sinó que han d’estar unides per una frase narrativa formada per una seqüenciació i un ritme que contribueixin a fer avançar la lectura.

Cada pàgina o doble pàgina té sintetitzada una unitat de sentit de tota la significació de la història. Teresa Duran parla de les unitats de sentit com a veritables escenes dramatúrgiques. Ens cal observar i analitzar les estratègies emprades per l'il·lustrador en aquestes escenes, a fi de comunicar-ne persuasivament la significació dins el relat.

Ens basarem en l’estudi que fa Teresa Duran, on defineix els elements o estratègies utilitzades per autor, il·lustrador, dissenyador i editor per confegir un àlbum. Primerament ens podem fixar en:

Els formats: quadrats, apaïsats, rodons, verticals, grans o petits. El format marca l’escenari on transcorrerà la narració i és força important.

De les il·lustracions, ens pot agradar un estil més que un altre, però hem d’aprendre a valorar-les per si aconsegueixen narrar el que pretén l’autor, si és capaç de transmetre sensacions. Ens fixarem en:

El registre utilitzat, si és l’adequat per tal que el lector li atorgui el sentit que es pretenia; podem trobar registres caricaturescos, pictòrics, minimalistes, preciosistes…

El marc on es distribueixen les il·lustracions i el text, o la seva no existència, o la superació de l’enquadrament per part dels personatges; si les il·lustracions estan ben centrades o no, si hi ha marge blanc o ocupen tota la doble plana, o la combinatòria que s’hi dóna.

El color és una dels aspectes amb una intencionalitat més clara, més denotativa i amb unes connotacions emotives més evidents. El color és un instrument clau per transmetre emocions i sentiments.

Pla general, pla mitjà, pla americà, primer pla o pla detall són enquadraments adoptats del cinema. El pla general permet mostrar el marc espacial i temporal de la història, cosa que el text habitualment no diu, de manera que no calen descripcions del context ni del paisatge que puguin formar part de la imatge; el pla mitjà i l’americà substitueixen la descripció del personatge; el primer pla ens permet comprendre’n expressió i sentiments, i el pla detall focalitza i dóna relleu a allò que resulta significatiu per al desenvolupament de la historia. La combinació dels diferents plans dins l’àlbum permet traduir icònicament els moviments i, en particular, les actituds dels personatges, amb la qual cosa estalvia al text la tasca de descriure-ho.

La composició visual és el resultat combinatori de tots els elements del llenguatge visual i del pes i l’equilibri de formes, colors i masses. En el cas de l’àlbum el text, si n’hi ha, també forma part dels elements de composició de la pàgina, i és important no negligir-ho, sobretot en el cas de les traduccions. Els jocs tipogràfics també són denotatius, no només de la intensitat sonora que es pretén transmetre, sinó fins i tot de certes modulacions tonals que en casos excepcionals formen itineraris de lectura.

Els paratextos fan referencia al relat, però no ho és pròpiament. Títol, cobertes, guardes, pàgines de presentació, dedicatòries, crèdits, biografies dels autors, contribueixen a comprendre’l i a interpretar-ne el contingut. En molts casos les guardes del llibre arriben a formar part de la narració.

La complexitat dels llibres àlbums, amb la multiplicitat de disciplines que hi incideixen,fa que se n'hagi dit que és un tipus de llibre que no es pot explicar per la ràdio, o que no es pot llegir en veu alta a una altra persona si no es mostren les imatges. Bosch⁴⁾ (2007) fa una aproximació a la definició, una mica més acurada, d’àlbum i ens diu que “un àlbum és art visual d’imatges seqüenciades fixes i impreses afiançat en l’estructura de llibre, que té com a unitat la pàgina, en què la il·lustració és primordial i el text subjacent”.

El fet que la il·lustració sigui primordial i el text subjacent, sintètic o no en tingui, sumat a la prioritat del reforç de la mecànica lectora, per part d’escola i família, ha contribuït a la dificultat de la introducció de l’àlbum a les biblioteques escolars. A mesura que el lector avança en l’aprenentatge de la lectura se'l deixa de donar llibres il·lustrats i àlbums per introduir-lo a la narrativa en forma de novel·letes que aniran agafant gruix i perdent il·lustracions. És lògic que sigui així, perquè el lector pot accedir a aquest tipus de text, però no és lògic que se li negui l’oportunitat de seguir llegint àlbums. Durant molt de temps s’ha considerat que els àlbums eren llibres per a infants, actualment, amb la producció editorial que veiem a les llibreries i biblioteques, la incorporació de noves temàtiques i tractaments de la imatge, queda ben palès que en moltes ocasions es requereix un nivell lector gairebé adult i un bagatge de lector literari alt.

Cada vegada són més els instituts que utilitzen els àlbums com a recurs d’estratègies lectores. És un recurs molt valuós per treballar amb tots els alumnes i, també, molt eficaç per utilitzar en les aules d’acollida i amb alumnes amb dificultats lectores. En el material complementari 5 trobareu una llista d’àlbums i llibres il·lustrats adreçats a educació secundària.

Els còmics narren històries que es desenvolupen de manera seqüenciada en una juxtaposició de vinyetes, que poden variar de forma, distribuïdes per la pàgina. Narren aventures, cròniques i altres temàtiques molt variades, i que actualment trobem força realisme crític on es reflecteixen realitats socials i polítiques en el que s’anomena novel·la gràfica. La il·lustració és primordial, el llenguatge segueix unes pautes marcades per la força i la contundència. La unitat de sentit la trobem no en una pàgina, on poden haver moltes vinyetes, sinó en la vinyeta, que és el marc on es condensa una acció en un espai i un temps determinat. El còmic ha desenvolupat tot un llenguatge iconogràfic per representar emocions, sons i simultaneïtat de les escenes.

Tot i que sembla que, amb tanta imatge, la narrativa només fa referència a novel·les per joves, en podem trobar en forma de novel·letes adreçades a infants que comencen a ser lectors competents. En molts casos estan a mig camí dels llibres il·lustrats i les novel·les, i evidentment el llenguatge pren una dimensió prioritària. Però hi ha més aspectes per tenir en compte quan llegim narrativa, i que cal valorar, sigui per l’edat que sigui. Quan parlem de narrativa és habitual parlar de col·leccions o editorials, ja que pot semblar que les obres responen a un criteri clar i uniforme. No tots els llibres d’una mateixa col·lecció són bons, i encara menys d’una mateixa editorial. La nostra recomanació és que no els compreu ni els valoreu mai per col·leccions ni per editorials. No cal dir que els llibres abans de comprar-los s’han de llegir, però, com que no es pot llegir tot el que surt al mercat, haureu de consultar les seleccions de grups de referència, o formar-ne part d’algun. En l’apartat 3.4 Els mediadors dels mediadors es fa una breu aproximació de la tasca de diferents institucions amb un ampli recorregut com a mediadors.

Quan l’autor escriu i quan nosaltres llegim i volem valorar un llibre, hem de fixar-nos en les claus sobre les quals es construeix l’obra, i aquestes es poden concretar en:

L’estructura, l’estructura bàsica és: inici, nus i desenllaç. La literatura infantil acostuma a ser molt lineal. En les primeres pàgines hi ha d’haver els elements necessaris per mostrar-nos el tipus de relat que es desplegarà. El nus és allà on trobem el conflicte, es cap a on conflueixen tots els elements desplegats en l’inici. El desenllaç és el final del relat: el punt cap al qual està tot trenat i ens provoca la reacció emotiva a partir de conèixer la resolució del conflicte. Però també hi ha altres tipus d’estructures: circular, amb salts en el temps, hi ha obres corals, hi ha obres on es barregen textos…

El ritme, pot venir marcat pels temps verbals, per l’estructura de cada capítol, per l’absència o presència de descripcions… Ha d’estar controlat per l’autor, no hi ha d’haver alts i baixos, pot augmentar fins al desenllaç, però no a l’inrevés.

L’argument, són les accions que formen part de la ficció que serveixen a l’autor per fer de bastida a la narració i poder comunicar les seves idees. Podem trobar arguments repetits, el que és important és com l’autor el desenvolupa. Quins recursos utilitza. De què es val. És la síntesi d’allò que l’autor fa que passi a la narració.

El tema i el missatge, qualsevol aspecte de la societat pot ser reflectit en la narrativa. La intencionalitat de transmetre un missatge mai no ha d’estar per damunt de la literatura. És a partir de la reflexió sobre allò que s’ha llegit que ha de sorgir el missatge. No ha de formar part de l’escrit. No ha de ser una lliçó.

Els personatges, porten el pes principal del que l’obra vol transmetre. Tot s’organitza al seu voltant. És en la força i en la qualitat dels personatges que l’infant projecta els seus anhels i els seus somnis. Els personatges obren un ventall de possibilitats de com pot ser el món. Els personatges responen a una manera de fer, tenen uns valors i una ètica al darrere. En la narrativa és molt gratificant trobar personatges que creixen amb l’obra a mesura que van superant dificultats.

La veu, qui ens explica la història i la manera com ens la narra. Situa al lector en un lloc determinat respecte al qui explica. Amb el narrador omniscient estem en disposició d’escoltar un conte, quan el narrador utilitza la primera persona ens convertim en confidents d’un relat.

El llenguatge, l’escriptor ha de demostrar un bon domini del llenguatge. S’ha d’escriure segons la norma, si es trenca, s’ha de deixar ben clar el perquè. El text ha de permetre una comprensió unívoca. S’ha d’escriure seguint un ordre i una lògica del plantejament. S’ha d’escriure amb intenció i adequació. El text s’ha d’adequar a cada situació comunicativa i, per això, s’ha d’utilitzar un vocabulari adequat, una estructura de la frase correcta… Ús adequat dels verbs(acció), la narració (construeix) i els adjectius (descripció). Alerta amb les traduccions.

Tots aquests elements cal tenir-los molt en compte, però el que és important és detectar per què és interessant cada llibre, què el fa diferent.

En el material complementari 6 trobareu una llista de llibres de narrativa per a secundària

Per tal d’identificar, analitzar i valorar les grans temàtiques o subgèneres de la narrativa, detallem una llista que us facilitarà la tasca de saber quin tipus de llibres teniu a la biblioteca, quins són els que més agraden i es llegeixen, i quins buits hi ha. Sabem què és un tema controvertit, hi ha llibres que es veu clarament que pertanyen a un subgènere determinat, però d’altres ens trobem que es podrien classificar sota dos o tres subgèneres, en molts casos en literatura juvenil trobem en un mateix llibre una mica d’aventura, de context històric, amor, i humor. És el criteri del mediador que ha de sospesar quin és l’ingredient que més abunda en el text i indexar-lo on correspongui. Si no es veu clar no cal posar res. Però creiem que és necessari tenir en compte aquest punt per tal d’acotar i matisar el contingut de les propostes narratives.

No hem inclòs les novel·les romàntiques ni les de tema de crítica social com a subgèneres. Entenem, tanmateix, que hi pot haver crítica social en la narrativa històrica, o en narracions de ciència ficció, o en cròniques de la vida real. El mateix succeeix amb la novel·la romàntica.

És un gènere que cal treballar a banda, des d’aquest curs volem incidir en la importància d’educar el gust per la lectura també a partir de la poesia, posant-la a l’abast dels infants i joves en les activitats de dinamització a la lectura, i que la puguin trobar en els prestatges de la biblioteca fàcilment.

És en la poesia on les emocions flueixen més fàcilment i, a través de la bellesa, la musicalitat, l’empatia dels sentiments i el joc de paraules, arriba fàcilment als lectors. Quan estem parlant del reforç de la mecànica lectora, de la comprensió i del gust per llegir, hem de tenir clar que a partir de la lectura d’un poema o d’un text teatral és quan més fàcilment es veu si s’ha interioritzat el text, si s’ha comprès. Però, perquè això sigui així, cal per part del mediador posar molta passió, haver triat molt bé els poemes, convertir-se en recitador, i donar presència a la poesia en el gust per llegir i no només des de les recomanacions de l’àrea de llengua. (Material complementari 7)

Cal tenir en compte aquest gènere tot i que actualment no s’editen col·leccions per a infants i joves en llengua catalana. Hem d’anar a buscar llibres que només es troben a biblioteques o reedicions de les adaptacions de contes populars, llegendes, i alguna obra d’autor, en les diferents col·leccions de l’editorial La Galera de fa més de 10 anys, una editorial de referència en aquest camp. Aquest gènere no només ens va bé tenir-lo a la biblioteca per fer el taller de teatre, sinó també per la lectura individual o lectura en veu alta.

COLOMER, Teresa: La formació del lector literari. Barcelona: Barcanova, 1998

COLOMER, Teresa. Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2002

DURAN, Teresa. Àlbums i altres lectures. Anàlisi dels llibres per a infants. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2007 (Referents; 2)

GARCÍA, Santiago. La novela gráfica. Bilbao: Astiberri, 2010

Material complementari 4 (parvulari, primària) Llibres sense text.

Material complementari 5 (secundària) Àlbums per secundària

Material complementari 6 (secundària). Narrativa

Material complementari 7 (primària i secundària) Poesia