M3.Tema 1. L'espai de la biblioteca i els libres ficcionals

No aprofundirem en l’organització de la biblioteca, és un tema que ja té altres espais de debat, però sí que cal remarcar que és aconsellable que a la biblioteca hi hagi un espai diferenciat per als llibres de ficció i els de coneixements. L’ús que els lectors fan d’aquests documents, com els manipulen, quin tipus d’informació busquen, l’estona que hi dediquen… i els lectors que utilitzen els diferents materials determinen una manera d’estar i treballar diferent a la biblioteca. S’ha de tenir present les necessitats dels lectors de la biblioteca, pensar que en algun moment hi conviuran nois i noies que busquen una zona més tranquil·la per treballar, per consultar, i altres que hi vénen a llegir i compartir lectures i potser un grup de l’hora del conte. És molt convenient, doncs, que l’espai es pugui anar adaptant a les necessitats diverses, sense oblidar que és un espai de convivència i d’educació.

Orientacions per a una possible organització de l’espai

Partim, doncs, d’un espai diferenciat de llibres de coneixements dels de ficció. Els llibres de coneixements estan ordenats seguint la classificació adaptada de la CDU, i a prop es pot trobar l’espai destinat a diaris i revistes, ordinadors i altres eines de consulta.

En la zona de ficció, els llibres hi estan classificats segons les pautes marcades per la xarxa de biblioteques públiques i el programa per a la xarxa de biblioteques escolars Puntedu i ens facilita la creació dels espais on petits, mitjans, grans i joves troben les seves lectures. Aquesta classificació agrupa els llibres en cinc apartats:

  • I correspon als llibres adreçats a infants de 0 a 6 anys
  • I1 correspon als llibres adreçats a infants de 7 i 8 anys
  • I2 correspon als llibres adreçats a infants de 9 i 10 anys
  • I3 correspon als llibres adreçats a infants d’11 i 12 anys
  • JN correspon a llibres adreçats a noies i nois de 13 a 15 anys

Durant les primeres visites dels infants i els joves a la biblioteca ja ens adonem que n’hi ha que davant la quantitat de llibres que poden triar es perden, no saben què escollir, no tenen l’autonomia per trobar allò que els agrada, per conèixer el fons. Per altra banda des de l’escola i l’institut diem que volem incidir en el seu creixement com a lectors i lectores, en l’ampliació de gustos i criteris, en fer-los descobrir llibres que potser per ells mateixos no haguessin anat a buscar però que sabem que els poden agradar, o si més no descobrir-ne les virtuts. I, evidentment, facilitar-los la tasca de trobar allò que volen llegir. Això ens ha fet replantejar la classificació dels llibres de ficció.

Dins dels grans grups de nivells lectors I, I1, I2, I3, JN, podem diferenciar categories atenent les tipologies de llibres que trobem a la biblioteca i a les llibreries. Per crear aquestes subdivisions cal investigar quines són les grans tipologies de llibres existents sota les quals agrupar els llibres. Per fer aquesta feina ens basem en el llibre de Teresa Duran i Roser Ros, Primeres literatures: llegir abans de llegir, editat per Pirene (1995), des d’on es fa una anàlisi dels llibres per als més petits. En aquest mòdul ens centrarem a descriure la classificació de llibres per als més petits.

Una classificació funcional dels llibres per als més petits

Per tal d’aconseguir aquest coneixement i autonomia es pot fer una classificació més funcional, per exemple, des de la Biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hem fet una adaptació de la classificació de Duran i Ros1) (1995). El resultat ha estat una classificació molt pràctica que ens ha permès agrupar tot el fons bibliogràfic que correspon al primer apartat de la classificació, el que coneixem com a I, adreçat als més petits (0 a 6 anys) i en cinc grans grups:

  • Primers llibres de coneixements o el món que ens envolta
  • Cròniques de processos quotidians o el dia a dia
  • Descripció de processos fantàstics o històries meravelloses
  • Llibres d’iniciació a la lectura
  • Llibres joc

Aquest tipus de classificació permet que l’infant tingui més autonomia per moure’s per la biblioteca i trobar el que li agrada, a la vegada que hi hagi una major incidència per part nostra. Hi ha lectors i lectores a qui els agraden molts tipus de llibres, de la mateixa manera poden triar un imatginari, una crònica o bé un llibre fantàstic. Però molts nens i nenes tenen unes preferències més definides, els agrada molt un tipus determinat de llibre que queda localitzat en una d’aquestes tipologies. Seguint aquesta classificació, quan l’infant arriba a la biblioteca ja sap on trobar allò que li agrada, és més autònom. Quan hi parlem de les seves preferències lectores, tant ell com nosaltres sabem què li agrada, ho pot argumentar millor, i a nosaltres ens facilita la feina, ja que quan arriba una novetat d’aquell tipus de llibre que li agrada li podem mostrar de seguida, i seguir parlant de llibres i aprofundint en els seus gustos lectors.

Per altra banda, quan tenim més temps i ens podem dedicar una estona a aquest infant ens acostarem a un llibre totalment diferent del que ell hauria anat a buscar, seurem al seu costat i li explicarem o llegirem posant tot l’entusiasme per tal que li agradi i seguirem parlant d’aquest tipus de lectures. Aconseguint així que aquell llibre que mai no hauria tingut a les mans el pugui mirar amb uns altres ulls, i haurem contribuït a eixamplar el seu itinerari lector i a un major aprofundiment en les seves preferències i en la diversitat del fons.

Llibres documentals o de coneixements:

El món que ens envolta.

Sota aquest epígraf trobem els llibres que ens mostren conceptes concrets i el món exterior. Són els primers llibres de coneixements o àlbums documentals, que ens expliquen d'una manera molt senzilla com són les coses. Ordenats per les tres primeres lletres de l’autor podem trobar temes força diversos: numeraris, abecedaris, imatgiaris, llibres de contraris, de colors, de percepció espacial, de geometria, d’animals, de famílies d’arreu del món…

Exemples:

Bebès del món. Barcelona: La Galera, 2009

CARLE, Eric. Mi primer libro de las Formas. Madrid: Kókinos, 2006

Colors de natura. Barcelona: Cruïlla, 2004

COUPRIE, Katy; LOUCHARD, Antonin. Todo un mundo. Madrid: Anaya, 2003

DELEBECQUE, François. Els animals salvatges. Barcelona: Cruïlla, 2008

GUTMAN, Anne. HALLENSLEBEN, Georg. Els Sorolls. Teresa Farran (trad.) Barcelona: Joventut, 2003

MARI, Enzo; MARI, Iela. La manzana y la mariposa. Sevilla: Kalandraka, 2006

MARI, Iela. Las estaciones. Sevilla: Kalandraka, 2007

PITTAU i GERVAIS. Les estacions de l’any. Barcelona: Cruïlla, 2011

Llibres de ficció:

El dia a dia

Sota aquest epígraf reunim els llibres que reflecteixen la vida més quotidiana dels infants. Els hàbits (dormir, menjar…), els sentiments i les emocions que es viuen a casa, a l'escola, en la relació amb els adults més propers. Són cròniques de la vida quotidiana que permeten una identificació, és allò que "a ells també els passa…" Són les històries que passen durant el dia, i ens conviden a passar un dia amb els seus avis, o en el parc, o ens presenten la mare, o el pare, o ens fan partíceps que tindran un germanet o germaneta…

Exemples:

ASHBÉ, Jeanne. Això no es fa! Anna Coll-Vinent (trad.) Barcelona: Corimbo, 1999

ASHBÉ, Jeanne. Fins al vespre! Miquel Colomer (trad.) Barcelona: Corimbo, 1998

BLACKWOOD, Freya. A l'Eli li encanta donar. David Salas Mezquita (trad.) Barcelona: Intermón Oxfam, 2010

BRUNO, Pep. La Familia C. Mariona Cabassa (il.) Joan Barahona (trad.) Barcelona: Hipòtesi: ; Pontevedra: Kalandraka, 2010

FREEDMAN, Claire. T'estimo molt, petit dormilega. Ignasi Roda (vers.) Simón Méndez (il.) Barcelona: ING, 2007

GOMI, Taro. Som-hi, a banyar-se! Marta Morros (trad.) Barcelona: Hipòtesi ; Pontevedra: Kalandraka, 2011

KÖNNECKE, Ole. En Toni i les nenes. Barcelona: Cruïlla, 2004

LEE, Suzy. La Ola. Cádiz: Barbara Fiore, 2008

OLTEN, Wanja. Gens ni mica brutes. Manuela Olten (il.) Barcelona: Takatuka, 2010

ORMEROD, Jan. Bon dia. adaptació: Jordi Pujol (adap.) Barcelona: Serres, 2005

OUD, Pauline. A dinar! Barcelona: Cruïlla, 2008 (La Bet i en Lluc)

Històries meravelloses

En aquest grup reunim els contes populars i recreacions, llegendes, i històries fantàstiques. Són els primers llibres d'imaginació, amb personatges llegendaris o fantàstics, i situacions sorprenents. Són les històries que passen de nit, possibles només en els somnis. Dins aquest grup també podem trobar temàtiques reals i versemblants, però protagonitzades per animals o personatges imaginaris, de manera que el que narren perd duresa i emotivitat per guanyar en humor, moltes vegades, i en imaginació.

Exemples:

BECKER, Bonny. La visita de Oso. Kady MacDonald Denton (il.) Madrid: Jaguar, 2011 (Miau)

JEFFERES, Oliver. Arriba y abajo. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2011 (Los especiales de A la orilla del viento)

GREJNIEC, Michael. ¿De què fa gust la Lluna? Maria Viu (trad.) Pontevedra: Kalandraka, 2008

MAYER, Mercer. Un Malson al meu armari. Sara Sanjurjo (trad.) Barcelona: Kalandraka, 2001

MULLER, Gerda. Rínxols d'Or i els tres óssos. Anna Coll-Vinent (trad.) Barcelona: Corimbo, 2007

Rínxols d'or. Marta Mata (adap.) Arnal Ballester (il.) Barcelona: La Galera, 1993 (Popular; 4)

SENDAK, Maurice. Allà on viuen els monstres. Maria Viu (trad.) Pontevedra: Kalandraka, 2000

STEAD, Philip C. Un día diferente para el señor Amos. Erin E. Stead (il.) Barcelona. Océano, 2011 (Océano Travesía)

Llibres d’iniciació lectora.

En aquest grup reunim les col·leccions que han estat pensades amb una finalitat clarament didàctica. Amb l'objectiu que els nens identifiquin sons, paraules i les primeres frases llegides. Habitualment el text està escrit amb lletra lligada o amb lletra de pal, hi poden haver pictogrames… Són llibres per iniciar-se en la mecànica lectora, o en què les paraules ocupen un espai rellevant. Així podem trobar primers llibres d’endevinalles, poesies, contes adaptats molt breus, que potser coneixen perquè algú els hi ha explicat i ara poden identificar imatges i paraules escrites, primeres lectures a través de les quals es reforcen fonemes o sons…

Exemples:

BLANCH, Xavier. Animals de la A a la Z. Un llibre d'endevinalles. Barcelona: La Galera, 2007

GIBERT, Bruno. La Meva petita fàbrica de contes. Barcelona: Thule , 2008

La Castanyera. Anna Grau (adap.) Maria Rius (il.) Barcelona: Combel, 2004

MARÇAL, Maria Mercè. Cançó de saltar a corda. Judit Morales (il.) Barcelona: Cruïlla, 2004

O’CALLAGHAN, Elena. Nyam-nyam. Roser Calafell (il.) Barcelona: Teide, 2003

OLLÉ, M. Àngels. El Joc de l'ABC. Anna Clariana (il.)Vic: Eumo, 2005

Poesies i endevinalles. Montserrat Correig, Monserrat Fons i Montserrat Bigas (selc.) Morad Abselam (il.) Vic: Eumo, 2006

QUART, Pere. Pingüí. Sesé (il.) Barcelona: Cruïlla, 2004

En Tabalet. Monserrat Fons, Montserrat Bigas, Montserrat Correig (adap.) Luis Filella (il.) Vic: Eumo, 2005

Llibres joc.

Sota aquest epígraf reunim els llibres que estan pensats perquè els nens interactuïn amb ells, possibilitin la manipulació o bé algun altre joc. Són llibres que faciliten el seu descobriment com a objecte. En alguns casos tenen imatges mòbils, imantades, pestanyes…, o són llibres tridimensionals, en d’altres tenen pàgines que es despleguen, o partides amb la intenció de sorprendre o de confegir altres elements o personatges a partir de la imaginació del lector i de la manipulació de les pàgines. També podem trobar llibres on els infants han de buscar determinats elements dins de pàgines molt il·lustrades. Com el seu nom indica, són llibres que ens conviden a jugar i a explorar.

Exemples:

CARTER, David A. Quadrat groc. Un llibre ple de sorpreses per a petits i grans. Barcelona: Combel, 2009

CHEDRU, Delphine. ¿Dónde se esconden… Gabriela Keselman (adap.) Madrid: Kókinos, 2010

DAPORTA, Mon. Una estranya bestiola. Oscar Villán (il.) Joan Barahona (trad.) Pontevedra: Faktoria K de Libros ; Barcelona: Hipòtesi, 2010

LODGE, Jo. La Granja del senyor Coc. Barcelona: Baula, 2009

MAEKAWA, Kazuo. El Rio. Barcelona: Edicions B, 1991 (Libro acordeón; 1)

PIN, Isabel. Un día de lluvia en el zoo. Salamanca: Lóguez, 2007

SEDER, Rufus Butler. Goool! Barcelona: Estrella Polar, 2009

TULLET, Hervé. Un libro. Esther Rubio (trad.) Madrid: Kókinos, 2010

TULLET, Hervé. Juego de azar. Madrid: Kókinos, 2008

TULLET, Hervé. Juego de construcción. Madrid: Kókinos, 2008

Cada un dels llibres es cataloga i se li afegeix una etiqueta com aquestes en el llom, així la seva localització queda definida per aquests grans grups.

Els ajudants de la biblioteca, personatges de conte indispensables per a la mediació

Quan parlem d’organització de l’espai no només fem referència a la col·locació dels llibres i l’ordre de les prestatgeries, també pensem en com crear racons diversos per motivar diferents tipus de lectura: un de càlid per a la benvinguda, un altre per compartir coixí i lectures en veu baixa, l’altre per atrevir-nos a llegir grans aventures, sabent-nos protegits alhora. A tall d’exemple presentarem els espais i les mascotes que des de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ens ajuden a reforçar un vincle amb els lectors, des dels més petits fins als més grans de primària.

Són reforços que incideixen positivament en la mediació amb la lectura, quan són petits pel vincle emocional i empàtic que es crea i, quan els lectors són més grans per l’associació a estona agradable, a descobriments i a grans fites aconseguides. Els lectors de secundària no necessiten aquest tipus de reforç, però sí que hem de continuar jugant amb ells amb el factor novetat i sorpresa, amb el canvi de mostres de llibres, exposicions de novetats, temàtiques, relacionades amb l’actualitat, amb la premsa, fent ressò del món cultural, de la música, el cinema, les arts, la tecnologia… Un exemple, el podríem tenir amb totes les notícies que hi ha hagut a l'entorn de la memòria històrica; una bona manera d’aproximar el tema, a més a més de posar a l’abast dels nois i noies un recull de premsa sobre la memòria històrica, seria una exposició de llibres sobre la Guerra Civil Espanyola i la postguerra (Material complementari 1)

Entre els elements que incideixen a crear un ambient agradable, que reforcen el microclima a l’entorn del conte o del llibre de què parlem tenim l’arbre cantoner. Ell ens acull sota les seves branques, ens protegeix de la calor i del fred, és un element que coincideix en moltes cultures, com les que hi ha al barri, en ser aglutinador, lloc de reunió, on la gent es troba per parlar…sempre de llibres. Un arbre fet amb cartolines, filferro i paper de seda amb una capçada que ocupa un quart de l’espai de la biblioteca on fem les trobades, amb els grups classe, contem contes i els més petits manipulen llibres descobrint totes les possibilitats com a objecte.

Un altre lloc captivador és el tipi. Si l’arbre és un lloc on trobar-se i parlar, el tipi permet la intimitat, quan un vol llegir sol o com a molt amb un altre lector, perquè ha trobat el llibre que volia, o vol saber quins llibres hem deixat a dins. És el lloc per trobar llibres d’indis, de muntanyes, de viatges iniciàtics, mirant sempre de tenir actualitzada i anar variant la tria (Veure el material complementari 2).

Com aquests espais que conviden a la tranquil·litat, a la reflexió, en podem trobar d’altres. Com a estratègia general està bé que es tingui en compte el lloc on s’ubica l’escola, per si es pot portar la realitat del barri, del poble o de la ciutat, però també pot ser un bon lloc d’acollida un cràter de la lluna, només cal saber fer l’escenografia i crear un ambient.

A més a més de disposar d’uns racons, la nostra biblioteca té la sort de tenir uns ajudants que han vingut de diferents racons del món per tal d’assumir diferents feines. Com hem dit més amunt són exemples, alguns força recurrents però efectius, d’altres més nostrats i fets a mida, aquesta singularitat és el que hem de buscar amb els diferents reforços que anem incorporant, sempre amb un perquè.

Els Minairons, l’Ós Bru, el Peix Irisat, en Gripau i en Gripou, el Mussol, la Merla i el seu niu… són els nostres ajudants, cada un d’ells té unes tasques encomanades que van des de la presentació de les novetats, dels llibres dels quels volem parlar, fins a la presentació simpàtica de normes i consells… com ara "podeu treure dels prestatges els llibres que creieu que necessitareu, però no cal tornar-los a col·locar, els minairons aquesta nit els deixaran al seu lloc després de llegir-los, que mai saben què fer! Voleu saber què han estat llegint, els minairons aquesta nit?"

El primer personatge que va venir a viure a la biblioteca de Rosa Sensat va ser la Merla, després vam trobar el seu niu. Buscàvem una mascota lligada al barri, com que estem a Drassanes pensàvem en un vell mariner, un pirata, la lluna… Mentre ho decidíem, acabàvem de penjar un arbre gegant amb unes branques frondoses fetes amb paper de seda de molts verds que ens convida a seure sota la seva capçada per sentir contes i parlar de llibres. A partir del dia que vam clavar l’última branca, cada matí de tot un mes una merla nascuda al pati de la biblioteca entrava volant i saltant fins enfilar-se a la prestatgeria del costat de l’arbre. Aleshores no sabíem que aquesta merla viu en els esculls, és una merla pescadora, i la vam triar com a mascota de la biblioteca. També vam trobar el seu conte, El cuento de la Mierlita. Després s'hi van afegir d’altres personatges, la seva arribada sempre ha estat fruit d’una necessitat, com ara la de voler donar rellevància a uns llibres determinats, perquè són novetats, o perquè toquen un tema molt sol·licitat, o precisament perquè són llibres que si no s’acompanyen, en no ser gaire consultats, podrien córrer el perill de quedar oblidats.

En Gripau i en Gripou, han vingut de Nova York. Els dos amics d’Arnol Lobel, més coneguts com a Sapo i Sepo en les edicions en llengua castellana, són els encarregats de llegir, presentar i fer de referents d’un apartat de llibres temàtics sobre l’amistat (Veure el material complementari 3). El valor de l’amistat, com fer amics, què passa quan un es baralla, les relacions entre iguals, vull que m’estimin, què puc fer perquè siguis feliç… són temes que ens preocupen a tots i a totes les edats, en Gripau i en Gripou són experts en aquests tipus de lectures.

Aquests personatges, tots escapats de contes, tenen un paper molt important a l’hora d’establir els vincles emocionals entre els infants i els llibres. Els més petits moltes vegades vénen a la biblioteca, no perquè tinguin ganes de llegir o mirar llibres, sinó per estar amb l’adult, perquè li dediquem una mica del nostre temps, li expliquem un conte, per poder tenir el peluix a la falda…, aquests personatges ens ajuden a reforçar aquest vincle més emocional; amb el temps hi haurà una associació de llibres i estona agradable, i serà aleshores que les visites es fan no per venir a veure el mediador, que fantàstic que sigui així, sinó per buscar llibres que narrin les històries que volen llegir.

Ja sabem que els lectors no es fan en un dia, però si des de les primeres passes per la biblioteca aconseguim que s’hi trobin a gust, que la nostra actitud sigui la de mediar entre ells i els llibres, compartint les emocions dels llibres i l’entusiasme de la lectura, només ens quedarà estar atents per no defraudar-los.

Pot semblar que aquests objectes afectius només funcionin amb els més petits, és evident que amb ells la capacitat de sorpresa i d’emoció que susciten és més gran, però cap lector dels diferents cursos de primària fa cap lleig als seus companys de viatge i seran recordats i vinculats amb experiències lectores positives.

Per saber-ne més i material complementari

ePèrgam

Biblioteca Rosa Sensat

CENTELLES, Jaume. La biblioteca, el cor de l’escola. Barcelona: Rosa Sensat, 2005 (Premi Rosa Sensat de Pedagogia 2004

DURAN, Teresa; ROS, Roser. Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir. Barcelona: Pirene, 1995 (Pirene Educació)

Aimer Lire. París: Bayard Presse, 1982, pp. 5-13

ESCARDÓ i BAS, Mercè. La biblioteca, un espai de convivència, un espai educador. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 2002

Material complementari 1 (secundària): Bibliografia sobre La Guerra Civil Espanyola i la postguerra.

Material complementari 2 (parvulari i primària): Llibres del tipi: llibres d’indis, de muntanyes i viatges iniciàtics.

Material complementari 3 (parvulari i primària): En Gripau i en Gripou, llibres sobre l’amistat i la resolució de conflictes.



1) DURAN, Teresa; ROS, Roser. Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir. Barcelona: Pirene, 1995 (Pirene Educació).