Mòdul 1 - Tema 3

De la mateixa manera que sorgeix el concepte Web 2.0, el de “Biblioteca 2.0” comença a encunyar per referir-se a la idea de participació i interacció entre usuaris i bibliotecaris. El terme fa referència a l'aplicació de determinades tecnologies i els principis propis del web 2.0 a l'entorn bibliotecari. L'aplicació del model Web 2.0 a la biblioteca, fou utilitzat per primera vegada per Michael Casey en 2005. Inicialment, la idea es plantejava com oposició i canvi de paradigma pel que fa a la biblioteca tradicional.

Segons Vállez,i Marcos (2009), la filosofia 2.0 és la gran oportunitat de les biblioteques per estar més a prop dels seus usuaris, conèixer què els interessa i què necessiten, i oferir-lo de la forma que millor s'adapti a ells. Les biblioteques 2.0 suposen canvis en diferents nivells: tecnològic, processos i actituds, per aconseguir reduir les barreres que tenen els usuaris per accedir a la informació. Aquesta idea representa un canvi significatiu en com es veuen i administren els serveis bibliotecaris, on conceptes com usabilitat, interoperabilitat i flexibilitat dels sistemes bibliotecaris són elements clau (Vállez,i Marcos, 2009).
Per a aquestes autores, els aspectes clau de la Biblioteca 2.0 es poden definir de la següent manera:

1. Es centra en l'usuari
2. Busca patrons per donar cabuda a la majoria d'usuaris
3. Els continguts provenen de diferents fonts i s'ha de facilitar la seva integració
4. Intenta fer ús de la intel·ligència col·lectiva
5. Sol requerir la integració de diferent programari
6. És comú l'ús d'aplicacions web 2.0
7. És habitual l'ús de programari lliure

A partir d’això, Biblioteca 2.0 es podria definir com…

1. Un model de servei bibliotecari
2. Una filosofia de servei
3. No es basa exclusivament en la tecnologia
4. Una actitud centrada en l’usuari (Deakialli DocuMental, 2007)

Alejandro Carrión (Deakialli DocuMental, 2007), basant-se en el concepte 2.0, defineix les característiques següents:

• Millorar contínuament
• Participar
• Compartir
• Confiar
• Reutilitzar
• Aprofitament de la Intel·ligència col·lectiva
• Percebre l’usuari com a creador de continguts
• Fer ús de les eines pròpies del Web 2.0 (blogs, wikis, marcadors socials, xarxes socials, sindicació de continguts, podcasts, mashups)

Per a Dídac Margaix (2007) “L'autèntica revolució ve de la concepció que es té dels usuaris: s'ha passat de parlar d'ells com a consumidors d'informació a tractar-los en termes de caràcter participatiu en l'elaboració i gestió dels continguts”.
Aquest autor opina que el canvi fonamental és degut al desenvolupament dels principis més característics del Web 2.0 segons la formulació d’O’Really: la confiança radical i aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.

El següent diagrama, del mateix autor, exemplifica allò que la Biblioteca 2.0 comparteix amb el Web 2.0

Per visualitzar el conjunt del concepte Biblioteca 2.0 pot ser també útil el mapa conceptual de la Biblioteca 2.0 elaborat per Diana Rodríguez:

Font: (Podeu veure la imatge a mida gran)

Una cerca d’informació sobre biblioteques 2.0 ens remet sovint a referències a altres tipus de biblioteques que també podem trobar en xarxa. Ens referim a allò que es coneix com “biblioteca digital” o “virtual”. En sentit estricte, aquesta mena de biblioteques no formen part de l’Univers 2.0 però convé tenir-les present, saber distingir-les correctament i incorporar-les, si s’escau, a la nostra biblioteca 2.0.

En termes molt genèrics, una biblioteca digital o virtual és una biblioteca en què una proporció significativa dels seus recursos es troba disponible en format digital (pdf, doc, etc), accessible per mitjà d'orinadors. És un concepte que subratlla els atributs de ubiqüitat, sincronia, asincronia i hipermèdia d'Internet. És la biblioteca com a espai compartit que manté les funcions específiques d'una col·lecció sistematitzada de documents, però que les incrementa a través de la flexibilitat que ofereix l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El concepte és fàcil d’entendre però difícil de definir. L’any 2000, la bibliotecària de la UOC, Dora Pérez (2000), ho expressava així:
No és gens fàcil en aquests moments definir què és una biblioteca digital, és a dir,el que cada un de nosaltres entén per biblioteca digital i més concretament,distingir entre l'ús i el significat dels diferents termes que s'utilitzen per definir aquesta realitat. Bàsicament, s'han utilitzat i barrejat tres conceptes que, tot i tenir connotacions diferents, moltes vegades han volgut fer el mateix: biblioteca electrònica, biblioteca digital i biblioteca virtual.

L’autora plantejava el següent esquema (Pérez, 2000):

• Biblioteca electrònica: continguts en suport electrònic, accés per mitjans físics (CD-ROM), o electrònics (catàleg en línea).
• Biblioteca digital / virtual: continguts en suports electrònics i digitals, i accés en línia a través de xarxes telemàtiques.

Actualment, el terme “biblioteca electrònica” està en desús i és limita als catàlegs en línia que les biblioteques posen a disposició dels seu usaris (per ex. epèrgam).

Aquesta definició, però, no aclareix la diferència entre biblioteca digital i virtual. Hi ha qui opina que una biblioteca digital és la part “digitalitzada” d’una biblioteca física, el que coneix com “biblioteca híbrida” mentre que la biblioteca virtual és aquella que deixa d'existir espacialment i no te seu física. Altre opinió, és la proposada López Guzmán: Una biblioteca virtual és la que fa ús de la realitat virtual per mostrar una interfície i simular un ambient que situï a l'usuari dins d'una biblioteca tradicional. Fa ús de la més alta tecnologia multimèdia i pot guiar l'usuari a través de diferents sistemes per troba col·leccions a diferents llocs (López Guzmán, 2000)

A la realitat quotidiana, però, s'observa força confusió entre aquests conceptes. Quan cerquem a Internet exemples de biblioteques digitals o virtuals ens trobem una gran ambivalència en l’ús d’aquests termes i comprovem que, a la pràctica ambdós conceptes es consideren sinònims.

En definitiva, quan parlem d’una biblioteca en línea (virtual, digital o electrònica) ens referim a un model de biblioteca no física que ofereix recursos mitjançant Internet. Aquests recursos, segons el seu contingut es poden classificar bàsicament dins 3 classes diferents de col·leccions:

• Documents digitals. Són objectes creats directament en format digital. Poden ser documents textuals, imatges, vídeos o enregistrament sonors que poden presentar diferents formats (pdf, htm, jpg, avi, mp3, etc. ). Es trobem dipositats en el servidor de la pròpia biblioteca i l’usuari pot accedir a ells directament.
• Documents digitalitzats que provenen d’un format físic (paper, dvd). Es poden haver digitalitzat en diferents formats però, com en el cas anterior es trobem emmagatzemats en el servidor de la pròpia biblioteca i l’usuari pot accedir a ells total o parcialment.
• Enllaços a documents digitals o que ha estat digitalitzats que no es troben continguts dins la biblioteca que ofereix el servei sinó en altres pàgines web. El que ofereix la biblioteca és una selecció ordenada d’enllaços a aquest recursos però no els té allotjats al seu servidor, de manera que, a diferencia del casos anteriors no pot garantir la seva perdurabilitat. Aquesta mena de biblioteques poden utilitzar algun llenguatge documental (CDU, per exemple) per indexar els enllaços. Però no sempre és així ja que la selecció d’enllaços a recursos d’interès mitjançant llenguatges documentals com per exemple la CDU resulten costoses de fer, mantenir i actualitzar per a biblioteques de mida petita i mitjana.

Hi ha biblioteques digitals/virtuals que només ofereixen l’accés a documents del segon tipus (digitalitzats) mentre que d’altres ofereixen l’accés mixt a documents de la primera, segona o tercera classe. També hi ha d'altres que només són del tercer tipus i bàsicament cataloguen enllaços a fonts web. Aquest darrer exemple és el més habitual entre les biblioteques escolars actuals. Sovint en accedir al seu lloc web podem trobar una secció dedicada a la "biblioteca digital" o "virtual" que, bàsicament, inclou hipervincles més o menys organitzats que apunten a recursos externs considerats d'interès per a la comunitat educativa. Darrerament, però, algunes biblioteques escolars comencen a incloure treballs de l'alumnat o del professorat creats ja, directament, en format digital. És a dir, contenen recursos del primer i el tercer tipus.

Per això, entre les biblioteques 2.0 s’ha estès força l’ús de folcsonomies per a l’etiquetatge social (marcador socials). Aplicacions 2.0 con delicious o diigo faciliten crear col·leccions d’enllaços de manera col·laborativa i simple. La contrapartida és que la disparitat d’etiquetes emprades per descriure els recurs pot arribar a dificultar la recuperació d’informació.

Altres eines 2.0, com els agregadors socials tipus Netvibes també estan sent utilitzades a l'entorn de les biblioteques escolar per recopilar recursos. Sobre aquestes eines es parlarà amb detall més endavant.

Veiem alguns exemples:

• Deakialli DocuMental (2007) Biblioteca Pública 2.0 por Alejandro Carrión
• Casey, Michael (2005) Working Towards a Definition of Library 2.0.
• IFLA/UNESCO (2011)Manifesto for Digital Libraries. Bridging the Digital Divide: making the world’s cultural and scientific heritage accessible to all.
• Margaix, Dídac (2007) Conceptos de web 2.0 y biblioteca 2.0: origen, definiciones y retos para las bibliotecas actuales. El profesional de la información, v.16, n. 2
• Pérez, Dora (2000) La biblioteca Digital. Universitat Oberta de Catalunya.
• Vállez, M., Marcos M.C. (2009) Las bibliotecas en un entorno Web 2.0.. Hipertext.net, núm. 7; Universitat Pompeu Fabra.