Concepte d'escola 2.0
L'escola 2.0 es basa el mateixos principis que el Web 2.0: el treball col·laboratiu i l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.
El setembre de 2009 s’aprovà en Consell de Ministres el programa “Escuela 2.0” que fou traslladat a les comunitats autònomes en diferents versions. Si bé la mesura estrella del programa - la introducció d’ordinadors portàtils a les aules- fou força criticada per la comunitat docent.
El rerefons del pla explicita una realitat ineludible per a l’educació a la Societat del Coneixement: La societat de la informació i del coneixement està impregnant a tots els estaments de la societat i implicant als ciutadans en totes les seves activitats professionals i socials, des del treball, el consum i la comunicació, fins l'oci i la forma de relacionar-se. Aquest panorama imposa uns canvis profunds en els processos d'integració de les TIC al món de l'educació, uns canvis que impliquen una ineludible modernització de les aules, per passar de l'aula clàssica de guix i pissarra a l'aula digital, i una modernització del sistema educatiu en conjunt.
Antonio Pérez Sanz (2009) de l’Instituto de Tecnologías Educativas del Ministerio de Educación opina que el sistema educatiu no pot ni ha de romandre al marge d'aquesta nova realitat sociològica i ho expressa de la manera següent:
L'aprenentatge de l'individu ja no és un procés limitat en el temps per ser una demanda social i personal que es produeix al llarg de la vida de la persona i que constitueix una de les claus de l'educació dels ciutadans del segle XXI.
L'aprenentatge informal i autònom, la construcció social del coneixement, el desenvolupament de competències d'auto-aprenentatge van a constituir, en gran part gràcies a les TIC, alguns dels pilars de la formació en un futur tan proper que ja comença a ser present.
El document esmentat (Pérez Sanz, 2009) perfila les característiques del nou panorama educatiu:
- Major rellevància del domini dels processos i estratègies d'aprenentatge sobre el dels continguts (Aprendre a aprendre).
- Reconeixement d'un nou concepte d'alfabetització, que s'amplia a nous camps, com el de la comunicació mediada, multimèdia en xarxa, televisió a través de la xarxa, TDT, xarxes socials, etc.
- Necessitat d'una actualització permanent dels coneixements, habilitats, competències i criteris (Aprenentatge al llarg de la vida).
Segons els principis del programa Escuela 2.0, els canvis necessaris en el sistema educatiu es basen en l'exigència de modificar les pràctiques docents:
- El professor ha de deixar de ser un orador o instructor que domina els coneixements, per convertir-se en un assessor, orientador, facilitador del procés d'ensenyament-aprenentatge i mediador entre els alumnes i la realitat utilitzant les tecnologies que la societat posa al seu abast.
- L'alumne, per enfrontar-se a aquesta societat ja no ha de ser fonamentalment un acumulador o reproductor de coneixements sinó que, sobretot, ha d'esdevenir un usuari intel·ligent i crític de la informació, per al que precisa aprendre a buscar, obtenir, processar i comunicar informació i convertir-la en coneixement.
- L'organització escolar també ha d'experimentar canvis profunds, incorporant la opció de generar entorns virtuals d'aprenentatge basats en les tecnologies de la informació i la comunicació, superant les barreres espaciotemporals i facilitant, a més dels mètodes d'aprenentatge individual, l'aprenentatge col·laboratiu, és a dir, incorporant al procés d'ensenyament-aprenentatge les eines del que s'ha anomenat web.2.0 (Pérez Sanz, 2009)
Característiques de l’escola 2.0
El professor Juan José de Haro (2007) observa que l'aula és un mitjà idoni per al concepte 2.0 ja que en si és una petita societat formada pels professors i els propis alumnes. És doncs un lloc apte per al treball conjunt i d'ajuda mútua. Al seu parer, les característiques del concepte 2.0 aplicades a l’escola podrien ser les següents:
- Gestionar el propi coneixement, marcar els propis objectius i manejar els processos i el contingut del que s'aprèn.
- Tenir pensament creatiu, construir coneixement i desenvolupar productes innovadors i originals.
- Comunicar-se i col·laborar amb altres per a ser part activa en la generació de nou coneixement.
- Investigar, avaluar i seleccionar les fonts d'informació**, planificar estratègies per a la investigació, processar les dades i generar resultats.
- Aplicació del pensament crític per resoldre problemes, planificar projectes, investigacions i portar-los a terme.
- Utilitza la tecnologia de forma eficient i productiva. Saber utilitzar els recursos apropiats davant les necessitats plantejades.
El seu mapa conceptual d’aquest sintetitza de manera molt entenedora les característiques de l’Escola.2.0
Eines per a l’escola 2.0
Les principals aplicacions basades en el Web 2.0 i amb interès per al món educatiu són les següents:
- Imatges: Flickr, Àlbums de Picassa
- Wikis: MediaWiki, Wikispaces.
- Eines de Google: Conjunt d’aplicacions de Google que permeten treballar en línia i compartir informació i coneixement amb altres usuaris: Google Calendar, Google docs, Google Maps, Google groups
- Multimèdia compartit:
- Agregadors socials (Sindicació de continguts o redifusió web):
- - Lectors RSS / Atom : Google Reader - Bloglines.
Referències bibliogràfiques
- DE HARO, Juan José (2007) Educación 2.0. Educativa
- PÉREZ Sanz, Antonio (2009) Escuela 2.0. ITE.educacion.es. MEC
- Escuela 2.0. Ministerio de Educación | Instituto de Tecnologías Educativas
- ESCUELA 2.0.COM. Dispal.
- 10 Rasgos del Aprendizaje 2.0. Optima Infinito. Bloc de José Miguel Bolívar.