Com ja hem esmentat en tractar els criteris de selecció, el fons de coneixements de la biblioteca escolar ha de reflectir una gran varietat temàtica i de nivells de lectura, i ha d’assegurar la qualitat del fons que posa a disposició de la comunitat educativa. En aquest sentit, sovint s’argumenta que els llibres que incorporin desplegables, pestanyes o altres elements manipulables no haurien de formar part d’aquest fons a causa de la seva fragilitat, que, suposadament, no resistiria l’ús per part d’un nombre elevat de lectors. No obstant això, cal valorar si aquests llibres, de preu elevat, es poden trobar a les cases de l’alumnat i si oferir-los des de la biblioteca escolar suposa una oportunitat única de poder llegir llibres diferents per part d’aquests lectors.

També és important que el fons sigui suficient per tal de cobrir les necessitats que es generen des de les aules, i les dels mateixos lectors. A més, cal que la col·lecció estigui actualitzada i reflecteixi les tendències més actuals del món de l’edició. No fer-ho així seria perdre’s una bona part de les potencialitats d’aquests llibres.

La comissió de biblioteca pot tenir un paper importat a l'hora de recollir necessitats als diferents cicles i nivells i concretar temàtiques necessàries per donar suport als projectes del centre.

Per aconseguir que els llibres de coneixements siguin un recurs de lectura i descoberta, no n’hi ha prou amb tenir-los a la biblioteca. Cal facilitar-ne l’ús, tot promovent accions diverses, tant adreçades als nois i les noies com al conjunt del professorat. A continuació, proposem algunes accions específiques que pot dur a terme la biblioteca en relació amb els llibres de coneixements:

Són aquelles accions destinades a fer conèixer el fons de la biblioteca escolar a la comunitat educativa i afavorir la circulació del llibre, tant a les aules com a les llars de l'alumnat.

La difusió s'ha de fer sempre pensant en l'objectiu (per què volem que es conegui aquest o aquell altre llibre?) i les persones destinatàries. Algunes accions de difusió que es poden fer des de la biblioteca escolar:

• Seleccionar títols útils per a qualsevol de les fases dels projectes que es treballin al centre.
• Elaborar guies de lectura —temàtiques o en ocasió d’efemèrides— dirigides als infants, docents i famílies.
• Presentar les novetats: a les aules, a les reunions de professorat i, també, a les famílies.
• Elaborar ressenyes atractives sobre determinades obres per compartir a les xarxes socials o exhibir-les en espais del centre, preferentment els de més circulació.
• Treballar per la consideració del llibre de coneixements com a una modalitat de lectura més dins el centre.
• Afavorir el préstec d’aquest tipus de material.

\

Biblioteca de l'Escola Cossetània(Vilanova i la Geltrú)

Racó del projecte. Escola el Sarraí (Bellmunt del Priorat)

Maletes de llibres de coneixements. Escola Octavio Paz (Barcelona)

Són les accions que tenen per objectiu posar en contacte el llibre amb el lector/a, apropar els llibres, compartir-los, fer-los més comprensible i crear lligams al voltant de la lectura. Algunes accions de mediació que es poden fer a la biblioteca escolar:

• Compartir amb els nois i les noies el procés de selecció dels títols més adequats per a les seves necessitats.
• Iniciar-los en la consulta dels llibres de coneixements.
• Promoure la curiositat: una de les funcions principals del llibre de coneixements avui és la de moure la curiositat i provocar interrogants. El fet de llegir i explorar sobre un tema del qual es tenen unes idees preconcebudes fa que les noves informacions hagin de trobar l'encaix amb els coneixements previs i que sorgeixin noves preguntes.

Fer bones preguntes, que no siguin repetitives, que despertin la curiositat i moguin a la investigació no és tasca senzilla, també se n'ha d'aprendre. Una activitat potent per fer a partir dels llibres de coneixements pot ser la creació de núvols de preguntes.

• Acompanyar els nois i les noies en la descoberta dels llibres per mitjà de sessions de conversa. Molts cops la conversa queda relegada al llibre de ficció i, en canvi, no hi ha gaire tradició de fer clubs de lectura de no ficció o dedicar sessions a parlar sobre un llibre de coneixements. Aquesta conversa és igualment potent i necessària en el cas del llibre de coneixements, amb unes preguntes específiques que ajudin a estimular la curiositat i a compartir estratègies, com ara¹⁾:

Biblioteca de l'Escola Àngels Garriga (Barcelona)

Núvols de preguntes i taulers de savis de l'Escola Sadako (Barcelona)

• Introduir el descobriment d’aquests llibres en les visites que les escoles solen fer a les biblioteques públiques.
• Crear conjuntament activitats específiques per treballar-los, com ara els laboratoris de lectura, entesos com a espais de descoberta i experimentació a partir del llibre —de tot tipus de llibre— i de la lectura.
• Establir procediments de préstec de lots temàtics, amb la biblioteca pública o amb altres centres de l’entorn, quan el fons de l’escola no sigui suficient per cobrir les necessitats generades per l’activitat quotidiana del centre.
• Facilitar el préstec interbibliotecari per a lectors amb interessos molt concrets, que no es poden cobrir amb el fons de la biblioteca escolar.

Laboratoris de lectura. Biblioteca de l'Escola Mare de Déu de la Muntanya (Esparraguera)

Experimentació a partir dels llibres de coneixements. Biblioteca Ernest Lluch (Vilassar de Mar):