Llibres de coneixements a primària

El llibre de coneixement és un tresor que sovint, a les escoles, de manera involuntària, preservem dels infants, ja que els dificultem la via d’accés directe deixant-lo reposar a la biblioteca del centre o bé a les biblioteques d’aula.

DURAN I PASSOLA, Mireia. Obrim el coneixement. Faristol, 94 (2021), p. 18-21.

És per això que caldria donar a aquests llibres el mateix tractament que atorguem a la ficció en el conjunt de pràctiques lectores i, en aquest sentit, és imprescindible incentivar el seu ús a les aules i incorporar els llibres de coneixements a les activitats de promoció lectora que s’organitzen des de la biblioteca i, fins i tot, fer-ne lectures orals i presentacions, tal com apunta Ana Garralón. 1)

El llibre de coneixements, la curiositat dels infants i la cerca d'informació

El nou currícuum d'ensenyanents bàsics dona una paper destacat a l'aprenentatge basat en situacions i als projectes. Així mateix, la competència específica 6 dins de l’àrea de llengua catalana, aranès i llengua castellana està dedicada a la cerca de la informació i s’hi destaca el paper de la biblioteca escolar:

El treball per projectes implica, de manera indispensable, iniciar la recerca en els llibres que tracten el tema plantejat, amb la idea que el coneixement no parteix mai de zero. Per això, des del moment de la determinació de l’objectiu és important de disposar —ja sigui a la biblioteca de l’escola o ja sigui a l’aula— de seleccions de llibres en relació amb els objectius dels treballs que iniciem, i incentivar-ne la utilització per resoldre els dubtes que sorgeixen a classe o com a base per a la construcció de textos propis.

També es podrien fer activitats que, al voltant d’un mateix centre d’interès, posin en relació llibres de ficció i de coneixements, com una manera d’identificar-ne les diverses funcionalitats. I és que, certament, per a les primeres edats, sovint costa diferenciar-los, ja que ambdós solen adoptar un plantejament narratiu per tal de facilitar-ne la lectura i aquest fet pot causar problemes a l’hora de distingir el que és ficció del que és coneixement objectiu.

En particular, els professors voldran pensar detingudament sobre els tipus de llibres que presenten com a «no ficció» i ajudar els estudiants a notar quan alguns llibres combinen fet i ficció. Quan s’utilitzen llibres combinats, els professors haurien d’ajudar els estudiants a entendre què és factual i què s’ha ficcionat, i per què l’autor pot haver optat per barrejar-los.

GILL, Sharon Ruth. What teachers need to know about the «new» nonfiction. The Reading Teacher, 2009, vol. 63, núm. 4, p. 260-267.

Consultar diversos llibres pot ajudar a ampliar o a concretar l’enfocament que adoptarem, a interrelacionar aspectes i a adquirir competències de lectura, de cerca i ús d’informació i d’escriptura. Recórrer a aquests llibres plantejarà la lectura de textos diversos, permetrà descobrir el valor documental de les imatges i llegir-les adequadament, localitzar la informació en els llibres, determinar si ens serà útil i comparar-la amb la que podem obtenir en altres llibres o altres fonts. La lectura de llibres de coneixements al voltant d'un projecte pot ajudar a despertar la curiositat, crear interrogants i fomentar la cerca en altres llibres.

Ensenyar a llegir llibres de coneixements

Per tal de facilitar la lectura a la biblioteca, és important tenir en compte com els nens i joves llegeixen els llibres de ciència de forma recreativa. Es podrien donar moltes raons sobre per què molts infants s'impliquen més en els llibres de ciències que són informatius i no narratius. Les més òbvies, la seva lectura no lineal, la doble pàgina, l'ús del color, la disposició amb cura dels blocs de text i imatge, els quadres de text i altres elements fomenten la navegació d'un element cap a un altre i els lectors troben la seva manera particular de fer-ho, d'acord amb els seus interessos o el que els crida més l'atenció. Una nova manera de llegir, descrita com a "lectura radial". El disseny intel·ligent de les pàgines empeny el lector a centrar-se en qualsevol part de la pàgina i a desplaçar-se cap a l'exterior, cosa que dona major autonomia al lector, que pot triar negociar la pàgina.

(…) Aquestes característiques dels lectors de llibres de ciències suggereix formes en què la biblioteca pot atendre les seves pràctiques de lectura, com fer lloc a la lectura i la conversa i crear un entorn social de lectura. Molts llibres informatius de ciències permeten ser llegits en parella, facilitant així la discussió, compartir informació i la conversa informal sobre la lectura.

Traduït de JARMAN, R.; ALEXANDER, J. Reading Science for Pleasure. Promoting the experience in primary and secondary schools. SLA Guideline. SLA, 2020.

Segons alguns autors, és important no menystenir la capacitat de comprensió lectora en un llibre que és de l’interès del lector/a, perquè connecta amb els seus interessos i això implica una motivació superior, que li permetrà de superar els obstacles que pugui presentar la lectura. 2)

Què fan els infants quan llegeixen llibres de coneixements? Quines estratègies necessiten aprendre, per fer-ho de forma eficient? Com se'ls pot ajudar des de l'escola i, en concret des de la biblioteca?


El modelatge del docent i les lectures guiades

És important que els lectors aprenents observin què fa un lector/a expert quan llegeix un llibre de coneixements, perquè, com hem vist abans, no es llegeix de la mateixa manera que un llibre de ficció. Les lectures en veu alta del docent, amb participació activa de l'alumnat, serveixen per compartir estratègies i descobrir-ne de noves.

Vegeu aquest vídeo on es mostra una sessió d'escolta guiada d'un llibre de coneixements i fixeu-vos en el paper de la mestra:

  • Mostra que és important activar els coneixements previs sobre el tema.
  • Remarca la importància de voler saber coses noves.
  • Observa la coberta, el títol i les imatges, activa coneixements previs i fa fer prediccions.
  • Explora el llibre abans de llegir-lo per veure com està organitzat: els fa adonar que aquest llibre no té sumari com altres que ja han vist abans, que hi ha fotografies, que està organitzat en doble pàgina amb informació independent.
  • Fa la lectura de cada doble pàgina: llegeix el text principal, els peus de fotografia, fa connectar amb els coneixements previs, els mostra com es fa preguntes a partir de la informació que li dona el text…

L'escolta guiada i la lectura guiada són dues modalitats de lectura que permeten a l'alumnat l'aprenentatge i pràctica d'estratègies lectores de manera que, més tard, les puguin utilitzar de forma autònoma. El modelatge del docent, un cop més, és fonamental. Vegeu aquests exemples d'escolta guiada i de lectura guiada de llibres de coneixemements:

La creació dels seus llibres de coneixements

Una bona manera d'entendre com funciona un llibre de coneixements és crear-ne un. De fet, algunes propostes didàctiques molt actuals, com els lapbooks, ja van en aquesta línia.

Es pot proposar en qualsevol projecte o activitat desenvolupada a l’aula. Una proposta de seqüència:


  • Especificar clarament les preguntes de partida i relatar el procés dut a terme. Naturalment, serà imprescindible prendre nota de les fonts d’informació consultades en la primera fase de contacte amb el tema i resumir quines dades se n'han obtingut obtenir i quines noves idees ens han aportat.
  • Descriure els processos experimentals i els resultats obtinguts, il·lustrar-ho tot plegat amb fotografies i imatges i fer-hi els corresponents peus i relacionar-les amb els textos. Finalment, serà interessant pensar la composició del llibre, l’organització de les seves parts, la distribució dels textos i les imatges.
  • Elaborar un sumari i, si cal, un índex de tasques que deixarem pel final, quan el llibre ja estigui composat i puguem remetre a les pàgines.
  • Elaborar els títols dels crèdits: qui ha fet els textos, qui ha fet les fotografies i els dibuixos…
  • A més, també podem fer-ne una versió digital, amb enllaços a les fonts o amb incorporació de vídeos dels processos, per poder compartir el coneixement amb altres grups o escoles.

Referència imatge

1) GARRALÓN, Ana. Denominemos, nombremos, designemos, llamemos o bauticemos…. Educación y Biblioteca, Madrid, 2005, núm. 147, p. 62-71.
2) FAÚNDEZ, Paola. “Descubrir y guiar: lecturas informativas en contextos educativos”. Había una Vez, 21 (2015), p. 28.