És una opinió força comuna que, davant les potencialitats informatives i la facilitat d’accés a les xarxes digitals, el llibre de coneixements tindrà cada vegada menys paper a l’escola, un entorn que, empès per les circumstàncies, ha apostat per una digitalització gairebé total. Malgrat aquesta tendència, hem de tenir en compte estudis com Evolution of Reading in the Age of Digitisation (2014-2018), que demostren que la lectura a l’entorn digital té característiques particulars i que “la comprensió de textos expositius i informatius és més elevada quan es llegeix en paper que quan es llegeix en mitjà digital, particularment quan el lector té restriccions de temps per a la lectura. Aquesta diferència desapareix en la lectura de textos narratius”. ¹⁾

D’altra banda, les dades aportades pels estudis internacionals com l’informe PISA 2018 revelen que els nostres estudiants, per bé que han millorat, encara no assoleixen el nivell mitjà de comprensió lectora dels països de la OCDE, entesa com la comprensió, l'ús, l'avaluació, la reflexió i el compromís amb els textos, per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat. ²⁾
En aquest context, els llibres de coneixements poden tenir una funció més enllà de la informativa i formativa, i esdevenir un element clau per millorar la comprensió lectora de l’alumnat.

Com ja hem comentat, el llibre de coneixements va més enllà de la consulta i, per la seva complexitat, permet una lectura molt rica que Betty Carter qualifica d’estètica i eferent, ja que permet obtenir alguna cosa del text i, alhora, proporciona el plaer de conèixer, de resoldre dubtes o preguntes, de comprendre el perquè de les coses i d’obrir noves expectatives de coneixement. ³⁾

No obstant això, al nostre entorn, els llibres de coneixements sovint queden amagats per la presència abassegadora dels llibres de ficció, que són majoritaris a les aules i a les biblioteques escolars i públiques, copen les poques pàgines que els mitjans dediquen als llibres infantils i juvenils i, a més, no solen ser objecte de premis i guardons. Les famílies que acompanyen la lectura dels infants, tampoc hi recorren gaire sovint, i a les cases són poc habituals, sobretot perquè es considera que, per informar-se, els nois i les noies ja poden recórrer a la xarxa.

L’escola, doncs, seria l’entorn idoni per tal de compensar aquesta desigualtat de partida, però el cert és que tant a les biblioteques escolars com a les biblioteques d’aula, la presència de llibres de ficció supera, de molt, la de llibres de coneixements. Les activitats de promoció de la lectura, fins i tot les més simples, com ara l’hora de lectura en veu alta, també tendeixen a centrar-se més en la ficció, i quan les escoles o les biblioteques públiques elaboren llistes de lectures recomanades en moments específics de l’any, com Nadal o l’estiu, no solen incorporar-hi llibres de coneixements. És per això que es podria dir que, a l’escola, no s’aprofita tot el potencial que ens ofereixen aquests llibres i molts nois i noies perden una oportunitat única per esdevenir lectors.

Els llibres de coneixements exploren una variada tipologia de lectures, des de la seqüenciada i lineal fins a la discontinua, i la seva complexitat textual facilita diversos nivells de lectura, en els textos principals, en els peus d’imatge, en els textos complementaris, que exposen anècdotes o fets i dades. Cal tenir en compte, a més, les múltiples possibilitats de lectura que ofereixen les imatges, però també és imprescindible treballar el valor posicional de les diverses informacions, les funcions d’organització i jerarquització dels continguts de títols i subtítols, i les utilitats dels diversos recursos que solen incorporar els llibres de coneixements (sumaris, índexs, glossaris, cronologies, bibliografies, etc.), tal com hem vist en el mòdul 1.

Només així els nostres nois i noies podran adquirir i desenvolupar les competències necessàries per enfrontar-se, més endavant, amb obres científiques o assagístiques, o simplement, llegir allò que els permetrà comprendre millor el món que els envolta. I és que, com apunta Barbara Moss, “l’exposició primerenca al llenguatge de la no ficció pot ajudar a millorar la comprensió dels textos expositius per part dels nens i joves i pot prevenir les dificultats que molts estudiants troben en aquests texos més endavant”⁴⁾. En un altre treball, ⁵⁾ s’enumeren més beneficis derivats d’una bona oferta de llibres de coneixement que no només han de tenir presència a l’escola, sinó que han de constituir una part important de la biblioteca d’aula:

En efecte, el recurs a aquestes fonts per a la construcció del coneixement contribueix a identificar els mecanismes d’organització i estructuració de la informació i facilita que els nois i les noies comparin dades, identifiquin diversos punts de vista o posicionaments i s’iniciïn en la pràctica de la consulta bibliogràfica com a un dels mecanismes de construcció de coneixement.

Així doncs, ser un lector efectiu de llibres de coneixements requereix determinats aprenentatges que, necessàriament, hauran d’adquirir-se amb la pràctica continuada i el guiatge d’un mediador, entès com una persona que acompanya el lector i que pot ser un docent, el bibliotecari del centre o el de la biblioteca pública o un llibreter, sense menystenir el paper que hi poden jugar les famílies. ⁶⁾