Aspectes formals del llibre de coneixements
Composició gràfica
Com ja hem vist, els llibres de coneixements són un conjunt multimodal que combina elements textuals i visuals, que s’han d’articular formalment de manera adequada, sempre en funció de la intencionalitat de l’edició. Tot i que la composició i la impressió digital permeten trencar la rigidesa en la distribució dels elements a la pàgina, no és fàcil de combinar textos de funcions diverses, imatges de tot tipus, gràfics, mapes, diagrames, esquemes, infografies, etc.
Biblioteca de l'Escola Àngels Garriga (Barcelona)
Per tal de disposar d’una superfície més apta per a les noves funcionalitats, en els darrers anys la doble pàgina ha esdevingut la unitat bàsica de presentació dels continguts, ja que permet més llibertat per a la distribució d’una gran varietat d’elements. En aquest espai, la informació expositiva i complementària es disposa de maneres diferents i en diverses ubicacions, sovint en blocs de color o de formes especials. També es detecta la presència de tipografies cada vegada més variades amb dissenys originals, que són un mecanisme per jerarquitzar i establir les relacions dels continguts, elements que tenen un significat en el conjunt, molt especialment per a llibres destinats a les primeres edats lectores. D’altra banda, en aquest tipus de llibre cada vegada té més importància la imatge, que és imprescindible per a uns lectors immersos en la cultura visual. Una imatge que també cal saber llegir i valorar.
- Els diversos elements estan disposats harmònicament en la pàgina? Hi ha equilibri entre els diversos elements?
- Els textos estan disposats en funció d’un itinerari de lectura o permeten la “navegació” per part del lector?
- Les diverses tipologies textuals permeten nivells de lectura diferents?
- La tipografia permet jerarquitzar els continguts i establir les relacions entre ells?
- Les variants tipogràfiques que s’utilitzen tenen una funció específica o són només decoratives?
- Els blancs i els colors s’utilitzen de manera significativa o tenen valor decoratiu?
- Els elements gràfics que configuren blocs d’informació complementària, com ara curiositats, dades o anècdotes, amplien continguts i faciliten lectures alternatives?
- Les relacions entre el text i les imatges són efectives? Estan ben expressades?
- El cos i la varietat tipogràfica s’adequa a l’edat del lector?
- Hi ha sobreimpressions que dificultin la llegibilitat o la identificació dels elements?
- Si hi ha elements manipulables com pestanyes, acetats, etc., aporten informació? Funcionen bé? Estan ben realitzats? Semblen resistents?
Text i textos
Malgrat la importància creixent de la imatge, el text és encara un element clau en els llibres de coneixements i és per això que cal parar esment en la seva qualitat. Així, en valorarem la claredat expositiva i la correcció ortogràfica i gramatical, però també la riquesa lèxica, que permetrà als nois i noies conèixer noves paraules. També hem de tenir en compte si els diversos tipus de text (títols i subtítols, textos de presentació, textos breus i anecdòtics, peus d’imatge etc.) poden facilitar diferents nivells de lectura, en funció de les habilitats del lector.
- El llenguatge és prou clar i explícit?
- El redactat és entenedor i facilita la comprensió de conceptes complexos?
- S’hi fa un ús correcte, precís i adequat de la terminologia?
- Els termes específics estan prou explicats, sigui en el text mateix o bé en glossaris o vocabularis?
Imatges i mecanismes de visualització de la informació
En els llibres de coneixements, les imatges suporten una càrrega informativa cada vegada més determinant. A més, les imatges contribueixen a explicitar el text i en faciliten la comprensió, de manera que permeten que lectors amb habilitats diferents puguin utilitzar aquests llibres. Per això, és important analitzar la funció de les imatges, la seva aportació real i si el seu estil, més o menys figuratiu, resulta eficaç per comunicar contingut. D’altra banda, valorarem l’eficàcia dels elements, com ara cronologies, esquemes, gràfics, mapes i infografies, per determinar si són necessaris, si són correctes i quin tipus d’informació afegida aporten.
Referència
- La imatge ofereix informació o contingut que complementa el text?
- La imatge contribueix a la comprensió dels continguts?
- L’estil de les il·lustracions s’adequa al nivell del text i a l’edat dels lectors?
- La il·lustració pot generar confusió en quant al nivell del contingut?
- Representa d’una manera veraç els continguts?
- Es manté la proporcionalitat dels elements representats?
- S’eviten els antropomorfismes innecessaris?
- En les cronologies, la representació gràfica del temps manté la proporcionalitat? la selecció de les fites és adequada?
- Els gràfics, les infografies i els esquemes són útils per a la comprensió dels continguts?
- En els mapes, les escales són correctes?
Eines de consulta
Per tal d’explotar al màxim la seva capacitat, els llibres de coneixements solen incorporar mecanismes de consulta com els sumaris i els índexs, dos elements que haurien de ser presents en aquest tipus de llibre i que, com hem comentat, contribueixen a desenvolupar les competències de cerca i ús de la informació. En el cas dels sumaris, com que la seva funció és alhora d’orientar i de despertar l’interès pel tema, han d’adoptar un estil directe i clar sense renunciar a crear expectatives en el lector. No obstant això, és difícil trobar un terme mitjà entre el llenguatge figurat de molts títols de capítol i el llenguatge explícit que es requereix en un sumari, que ha de facilitar una idea concreta del contingut. D’altra banda, els índexs han de servir per localitzar amb rapidesa la informació continguda en el llibre, a partir d’uns termes que apareixen al text, que han de respondre a la lògica del qui fa la cerca. També cal analitzar-los a fons, ja que sovint els presenten problemes de pertinença, d’organització o de jerarquització de les entrades.
- Els epígrafs del sumari donen idea del contingut del llibre? Sabem què s’hi tracta i què no?
- Els epígrafs seleccionats per als índexs són rellevants i concisos?
- Les remissions a les pàgines són correctes?
- Les referències internes entre els termes indexats són eficaces?
El llibre com a producte
Finalment, caldrà valorar el llibre com a tal, des del punt de vista de la seva confecció: la qualitat del paper i de la reproducció gràfica, tant del text com de la imatge, de l’enquadernació i del format.
- Els materials són resistents?
- El llibre s’obre amb facilitat? Les dimensions són adequades a l’edat dels lectors?
- Les cobertes són atractives? Els textos que s’hi reprodueixen conviden a llegir el llibre?
- La impressió és nítida? Hi ha suficient contrast entre el paper i les tintes?
- Hi ha materials d’acompanyament (CD, enganxines, lupes, pestanyes…)?
- Si és així, són pertinents? Aporten coneixement? Són fàcilment manipulables? Poden resistir l’ús sovintejat en una biblioteca?
A mode de resum, recollim tots els aspectes a considerar a l'hora de triar llibres de coneixements:
Revistes especialitzades:
Seleccions de recursos bibliogràfics, per temes (inclou llibres de coneixements):
- Quins Llibres. Entorn de consulta ePèrgam del Seminari de Literatura infantil i juvenil de l'Associació de Mestres Rosa Sensat,
- El Garbell. Butlletí periòdic de la Biblioteca de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Recursos d’especialistes:
- Jaume Centelles. La invitació a la lectura.
- Encarna Isanda. Quatre petites cantonades
- Marta Cava. Bibliocava
- Joan Portell. Llibres al Replà
- Guies de lectura del Grup de Treball de Literatura Infantil del Garraf.
- Roman Belmonte. Donde viven los monstruos: LIJ
- El Culturista Llibres. Selecció Llibreria Sendak
Institucions i empreses:
- Genius. Portal infantil de biblioteques de la Diputació de Barcelona.
- Canal Lector de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez
Exposició de llibres de coneixements a la Biblioteca del Casino (Manresa)