Pel que fa als continguts, són diversos els aspectes que hem de tenir en compte. Per descomptat, en primer lloc, caldrà avaluar-ne la qualitat, en termes d’actualització, veracitat i rigor de la informació, que són inexcusables en un llibre de coneixements. En el camp de les ciències, per exemple, els avenços en la recerca poden fer que la informació esdevingui obsoleta o, si més no, que resulti incompleta.

Un aspecte especialment complex és el de l’avaluació del rigor i la veracitat dels continguts, en especial en els llibres destinats als primers lectors, en què sovint es renuncia a aquests valors per tal de facilitar-ne la comprensió. En termes generals, es pot dir que, si un concepte no es pot explicar sense caure en una simplificació excessiva, vol dir que no seria adequat per a l’edat de destinació.

Aquest és un dèficit que afecta especialment les narracions informatives, a mig camí entre el llibre de coneixements i el llibre de ficció, que sovint recorren a recursos propis de la ficció, sense identificar clarament en quin pla se situa la informació. Això passa, per exemple, en la personalització d’animals protagonistes, que adopten actituds que poden generar confusió.

No obstant això, hi ha molts llibres que superen aquest repte, que combinen bé els dos plans tot mantenint la qualitat i que solen indicar aquesta circumstància de manera explícita en alguna part del llibre. És innegable, però, que presentar els continguts en un context narratiu contribueix a fer-lo més eficaç, com és el cas, per exemple, de l’obra La mama se’n va a l’Antàrtida (Zahorí).

Davant de la importància de les traduccions en la producció de coneixements per a infants i joves, caldrà tenir molt en compte si les dades i les informacions que s’hi contenen fan referència a l’entorn del lector. Ja hem vist com la globalització ha fet proliferar l’edició de temes “universals” en detriment del coneixement de l’entorn i tenim molts llibres sobre ecosistemes llunyans, i potser no tants sobre la natura que ens envolta, per la qual cosa potser caldrà prioritzar aquests pocs títols, encara que no siguin els més atractius o innovadors, enfront d’altres.

Determinats temes poden resultar polèmics o conflictius, i el qui selecciona llibres ha de prendre decisions sobre això, tenint en compte que l’objectivitat total no existeix: la tria del tema, de les fonts, la manera de plantejar-lo i la selecció dels aspectes a tractar ja és, en si mateixa, una declaració de principis. Evidentment, en una biblioteca haurien de conviure-hi enfocaments diferents i punts de vista contradictoris, fins i tot, encara que sovint és més còmode defugir el conflicte que es pugui generar en contraposar els dos sabers. En qualsevol cas, caldrà que els posicionaments adoptats siguin sempre prou explícits.

En aquest sentit, encara són molts els llibres que presenten el coneixement com una cosa tancada i inamovible, quan en tots els àmbits científics l’aparició de noves teories i nou coneixement és constant.

Pel que fa als temes de sempre, en valorarem els nous enfocaments, que complementin les obres de la nostra biblioteca. En aquest sentit, procurarem descartar la incorporació de tòpics i de llocs comuns, tant en els textos com en les il·lustracions. Per exemple, prioritzaríem un llibre sobre els sentits que obre el focus i incorpora el món animal, que deixa un espai al sisè sentit o vincula els sentits a aspectes artístics i que, a més, posa a prova els sentits dels lectors, com per exemple, En tots els sentits. (Librooks, 2019).

De la mateixa manera, també caldrà tenir en compte que les consideracions de tipus social han fet modificar els punts de vista des d’on abordar els temes i, avui, per exemple, seria inacceptable que un llibre que tracti la família no incorpori les diverses modalitats familiars actuals o que no s’adopti la perspectiva de gènere en un llibre sobre les olimpíades.

El llibre de coneixements explora també la interacció amb el lector a partir de propostes que l’estimulen a experimentar i crear. Propostes per activar el lector, per investigar, per estimular la imaginació i la creativitat i, en el cas dels millors llibres, per reflexionar sobre les accions i els seus resultats. Constitueixen aquesta modalitat els llibres de treballs manuals, de cuina, d’experiments científics, però també d’altres que aposten per un aprenentatge més actiu, els quals Lartitegui denomina actividaris. En algun cas, l’aprenentatge es basa en el joc com a mètode, sense que es tracti d’un llibre de jocs, pròpiament dit.

Són una eina molt útil per permetre avançar en el coneixement i solen presentar formes molt variades: glossaris, bibliografies, selecció de recursos web d’institucions, enllaços a vídeos i propostes de sortides o visites a institucions com museus, biblioteques, etc. Sempre caldrà considerar-ne la pertinença i la qualitat de la selecció i el fet que l’editor de traduccions hagi adaptat les propostes de l’obra original al context del lector.