La creació de continguts

Encara que la funció principal del fons de llibres de coneixements d’una biblioteca escolar sigui la de donar suport al currículum, en el procés de tria és important de considerar també les preferències dels lectors i els seus interessos particulars, i, per tant, cal seleccionar també aquells llibres que, pel seu tema o la seva presentació, els puguin induir a la lectura i fer-ne lectors eficaços. Cal tenir en compte, a més, que els nois i les noies d’avui estan acostumats a una gran varietat de mitjans visuals i de gran impacte, per la qual cosa l’aspecte formal del llibre pot ser determinant amb vista a la seva acceptació per part dels lectors. 1)

En principi, procurarem de disposar de llibres de tots els temes i per a totes les edats, que presentin propostes formals diverses, punts de vista diferents i noves maneres d’abordar els temes de sempre, que poden ser informals sense perdre qualitat científica. Com hem vist, hi ha diverses maneres de tractar els continguts dels llibres de coneixements, de manera que la nostra col·lecció haurà de ser equilibrada en aquest sentit, tot combinant obres de consulta ràpida amb divulgació, experimentació o amb narracions informatives. En aquest sentit, prioritzarem els llibres que permetin desenvolupar competències de cerca i ús d’informació i l’adquisició del sentit crític dels estudiants.

Seleccionar llibres d’aquesta tipologia per a l’escola implica tenir en compte diversos elements, alguns d’intrínsecs al llibre però també d’altres més relacionats amb l’entorn en què han de ser llegits o consultats. A l’hora de seleccionar cal considerar que el preu elevat d’aquests llibres fa que no sovintegin a les llars i, per tant, l’escola i la biblioteca escolar seran entorns privilegiats per a la seva lectura. Però la selecció de llibres de coneixements per a l’escola ha d’anar més enllà del producte en si mateix. Cal triar també en funció de l’entorn, tot tenint molt clar el paper compensatori de l’escola en contextos de poca presència de llibres a la llar, cosa que (recordem una altra vegada) converteix l’aula i la biblioteca escolar en entorns privilegiats per a la seva lectura. Per això, i malgrat el preu elevat que puguin tenir, sovint prioritzarem la tria d’obres molt especials, que obrin expectatives en els lectors, bé pel seu format, bé per la manera innovadora de presentar els continguts.

I mai no hem d’oblidar el lector: pensar com rebrà el llibre, com el llegirà, quines dificultats hi trobarà, quins interessos li pot despertar i què n’opinarà. Per això és imprescindible acompanyar els nois i les noies en la lectura d’aquest tipus de llibre, no només per facilitar l’aprenentatge de la seva consulta sinó també per conèixer com s’hi relaciona.

Extret de Sofia Montenegro y Trinidad Silva (2019). Libros informativos para niños y jóvenes. Manual para mediadores de la lectura, p. 15.

Alguns consells per a la selecció:

  • No deixar-nos influir massa per les tendències ni per la disponibilitat dels títols en el mercat. El nostre objectiu és oferir un fons variat i de qualitat.
  • Buscar la qualitat dels llibres però també tenir en compte la recepció que en faran els nois i les noies.
  • Aplicar també al fons de què ja disposem els mateixos criteris que apliquem a la selecció de les noves adquisicions.
  • Optar per propostes més híbrides, que integren informacions, reflexions, pautes d’observació, experimentació, jocs, manualitats…


La creació dels llibres de coneixements

L'autoria

Un primer criteri a aplicar té a veure amb l’autoria de l’obra. En valorarem la qualificació de l’autor/a o els autors/es o el fet que la validació científica de l’obra hagi estat feta per una persona experta o per una institució de prestigi. Per això, agrairem si l’edició incorpora informació sobre aquest fet, però si no fos així caldrà cercar-la d’una manera o altra. No obstant això, tan important com l’acreditació de coneixements és la capacitat d’un autor per presentar els continguts de manera adequada, que aconsegueixi connectar amb els lectors i despertar-los la curiositat per saber-ne més. Per això, alguns llibres són fets amb divulgadors/es que fan assequibles els continguts als lectors i que “són aquesta veu propera, més interessada en la persona que en les dades, més disposada a fer-se entendre que a mostrar erudició”.2)

Algo común a la hora de valorar un libro informativo es considerar la formación del autor o del equipo detrás de la investigación, el que puede estar compuesto por profesionales de variadas disciplinas. La discusión que generalmente acompaña este momento de valoración es aquella sobre el perfil del autor o autores, es decir, si quien escribe y/o ilustra debe ser un especialista en el tema o si basta con que sea un buen divulgador. Sobre este respecto, el hecho de que un libro sobre los anfibios del bosque templado o sobre arqueología sea escrito por un/a especialista otorga un respaldo inmediato al libro en términos de credenciales académicas, sin embargo esto no asegura que sea un buen libro informativo. Por ejemplo, el científico o especialista puede tener un vasto conocimiento sobre el tema, pero no ser capaz de transmitirlo adecuadamente o de conectarse con el modo de conocer y de aprender de un niño.

Hay ocasiones en que la “ignorancia” o falta de expertise sobre un tema, sumado a la curiosidad, pueden ser un plus para el autor, ya que este emprendería el mismo camino de conocimiento que el lector al momento de escribirlo. Así sucedió con Aliki, la famosa autora estadounidense de libros infantiles. Cuando en sus inicios le propusieron hacer un libro sobre dinosaurios, ella le explicó al editor que no sabía nada sobre dinosaurios y él le respondió: “Estupendo”. Luego, ella comparte y justifica la respuesta de su editor con la siguiente anécdota: “Yo tenía un amigo que sabía mucho sobre pájaros. Sus libros no tenían éxito porque sabía demasiado; no respondía a lo que podía interesar a sus lectores, ya que no lograba comunicarse con ellos”

MONTENEGRO, Sofía; SILVA, Trinidad (2019). Creando nuevos lectores. Alcance e impacto del libro informativo. Santiago de Chile: Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio, p. 23.

En el cas d’obres traduïdes, a més, cal vetllar especialment per l’ús de la terminologia específica, ja que el traductor pot dominar les llengües però no necessàriament les disciplines que tradueix.

En valorarem:

  • S’indica l’autoritat de qui n’elabora els continguts?
  • Se’ns dona informació sobre la seva preparació, la seva vàlua..?
  • La traducció és correcta? Els termes específics estan ben traduïts?
  • Hi ha una revisió final dels continguts? S’indica qui la fa?

L'editorial

Un altre element que orienta la tria i la valoració dels llibres de coneixements pot ser l’editorial, que, en darrera instància, és qui es fa responsable de la qualitat dels continguts i de tot el procés de producció del producte. Tot i que és difícil que una editorial mantingui un elevat nivell en totes les seves propostes, sempre tendim a atorgar confiança a aquelles que coneixem a través de bones experiències de lectura. A una editorial li demanem que respongui pels continguts i garanteixi el rigor en la documentació emprada per elaborar els continguts, així com que el llibre presenti coherència entre la temàtica, l’edat de destinació i la manera de plantejar els continguts. La trajectòria d’una editorial també ens informa dels seus plantejaments, de l’interès per introduir nous temes o d’innovar en altres aspectes.

En valorarem:

  • L’editorial és reconeguda? Els seus llibres han rebut bones valoracions? Premis?
  • Té una trajectòria en l’edició d’obres de coneixements?

La col·lecció

Les noves modalitats de llibres de coneixements trenquen amb la tradicional idea de la col·lecció. Han desaparegut del mercat aquelles col·leccions amb centenars de títols, que tractaven un ventall ampli de temes: ara cada llibre és únic i es planteja de cap i de nou. No obstant això, podem trobar propostes editorials en forma de col·lecció que siguin molt interessants, amb un nombre reduït de títols que giren entorn un tema o un objectiu concret i que, sovint, comparteixen modalitat de presentació. Sense que això signifiqui que tots els títols presentin el mateix nivell de qualitat, ni tinguin el mateix interès per a tots els lectors, una col·lecció coneguda sol ser un indicador fiable per a la selecció.

Col·lecció Akiparla. Akiara Books.

En valorarem:

  • Els diferents títols tenen autors diferents o, en el seu defecte, han estat revisats per una persona especialista?
  • La col·lecció té coherència temàtica, amb un nombre limitat de títols, tots pertinents?

1) SMITH, Jennifer M.; ROBERTSON, Marla K. “Navigating Award‐Winning Nonfiction Children’s Literature”. Reading Teacher (set./oct. 2019, vol. 73, núm. 2), p. 195-204.
2) Lartitegui, Ana. G. (2018). Alfabeto del libro de conocimientos. Paradigmas de una nueva era p. 59