Maneres de compartir: lectura en veu alta, conversa literària

La lectura en veu alta


No hi ha dubte que la lectura en veu alta és una de les activitats més practicades a les aules per part dels alumnes. Ens aturarem i reflexionarem sobre els efectes beneficiosos d'aquest tipus de lectura si les condicions en què es fa són les òptimes.

La lectura en veu alta del docent

Està ben demostrada la influència positiva que té la lectura en veu alta per part del professorat als alumnes. Per llegir bé és imprescindible tenir bons models de lectura: escoltar una lectura feta amb bon ritme, entonació, fraseig adequat, implicació per part del lector… ajuda a establir vincles afectius al voltant de la lectura i n'ofereix un bon model.

No en tots els contextos familiars ni a totes les edats es dona aquesta lectura en veu alta. El centre educatiu té una feina important com a compensadora de desigualtats, oferint bons models. Perquè la lectura en veu alta del docent, a totes les edats, permet:

  • La possibilitat d'escoltar textos que estan per sobre del seu nivell lector i que tenen estructures narratives més complexes.
  • La satisfacció de seguir un argument extens durant un temps.
  • Tenir a la seva disposició un llenguatge literari ric i trobar plaer a escoltar-lo.
  • Compartir amb el grup un cos de referents literaris.
  • Incitar a la lectura autònoma d'obres, si se'n llegeixen en veu alta alguns fragments.

Com en totes les activitats que s'ofereixen a l'aula, cal una preparació prèvia per part del docent i que es donin unes condicions adequades:

  • Escollir una lectura que agradi al docent, que sigui adequada al grup i que estigui una mica més enllà del que llegirien pel seu compte.
  • Seleccionar textos que suposin un guany cultural i literari per als alumnes.
  • Llegir-se tot el text abans de llegir-lo als alumnes, per detectar si es pot mantenir l'interès al llarg de l'obra, per veure si es pot fragmentar la lectura, per identificar possibles dificultats…
  • Presentar-lo de forma entusiasta al grup.
  • Afavorir l'escolta activa dels alumnes.
  • En la lectura per capítols, comentar el que s'ha llegit anteriorment abans de començar el nou fragment i llegir suficient estona per poder endinsar-se en l'argument.
  • Permetre la conversa, l'intercanvi d'opinions, idees i comentaris un cop finalitzada la lectura.
  • Elaborar un registre de les obres llegides en veu alta per part del docent.

Mireu aquest vídeo elaborat per Bibliotecas Escolares CRA. Unidad de Currículum y Evaluación, del Ministerio de Educación de Chile.



La lectura en veu alta dels alumnes


La lectura en veu alta dels alumnes ha estat sempre una de les activitats més practicades a les aules. Durant molt de temps s'ha utilitzat com a eina d'avaluació per comprovar com un sap alumne llegir. Deixant de banda aquesta finalitat, cada cop més es demostren els beneficis que té la lectura en veu alta per part dels alumnes:

  • Ajuda a aprofundir en la comprensió del text.
  • És una estratègia de millora de la fluïdesa lectora.
  • Fa que l'alumne s'impliqui més en el text que llegeix.
  • Afavoreix la comunicació amb els altres mitjançant la lectura.
  • És una manera de compartir les lectures.


Ara bé, quan un alumne llegeix en veu alta, aquesta activitat genera autoavaluació i reconeixement del propi nivell lector: l'alumne pren consciència del seu nivell de lectura i això pot repercutir positivament o negativa en el seu autoconcepte lector. Una mala experiència a l'hora de llegir per als altres pot fer que l'alumne generi rebuig per l'activitat de llegir en general. Per tal que sigui una activitat beneficiosa cal assegurar sempre unes condicions:

  • La preparació del text abans de llegir-lo en veu alta: llegir-lo de forma individual, assegurar-ne la comprensió, identificar-ne les dificultats, assajar-lo…
  • Que es tracti d'una activitat comunicativa: que tingui sentit que aquell text es llegeixi en veu alta, que sigui una lectura per a un auditori.

Mireu aquest vídeo: un exemple de bona pràctica de lectura, de l'Escola Mossèn Cinto de Folgueroles, realitzada en el marc de l'Impuls de la Lectura.



Què pot fer la biblioteca del centre per donar suport a la lectura en veu alta?



Per saber-ne més:

La conversa literària



Conversar va més enllà de parlar amb l’altre: vol dir escoltar l'altre i prendre en consideració el seu punt de vista, construir junts. Només d’aquesta manera s’aconsegueix una conversa de qualitat. Per tal que es doni aquesta conversa cal un clima de seguretat i de confiança.

La conversa afavoreix el contrast entre punts de vista diferents. Aquesta interacció amb els altres afavoreix la construcció del punt de vista personal.

«La biblioteca, ha de ser també un espai obert a la circulació de la paraula, ha de ser un territori de conversa. Els nois i les noies han de poder interactuar amb els llibres i entre ells al voltant dels llibres. La biblioteca és un espai adequat per promoure el que podem anomenar “vagareig interpretatiu”, ja que es tracta de plantejar preguntes rellevants que, en el cas de la literatura, mai no tenen una única resposta. Pensem, per exemple, en una pregunta del tipus: com creus que se sent aquest personatge? L’important no és trobar la bona resposta, sinó compartir respostes diverses».

Montserrat Fons i Juli Palou, materials del curs BECL ("puntedu").

Quin tipus de conversa?

L'objectiu de la conversa literària és doble: per una banda, afavorir que l'alumne s'impliqui en la lectura i senti que forma part d'una comunitat de lectors; per altra banda, la comprensió profunda del text i la millora de competència literària.
Amb aquests objectius la conversa ha de tenir unes condicions:

  • El docent ha d'actuar de mediador: ha de facilitar l'intercanvi entre els alumnes.
  • Les preguntes han de ser obertes.
  • La conversa ha d'estar en el camp dels alumnes.
  • Intercanvi lliure entre els participants.

Mireu aquest vídeo:

Reflexioneu:

  • Com pot contribuir la biblioteca escolar a fomentar la conversa literària?

Per saber-ne més: