L'aprenentatge de la lectura (II)
En els anys darrers la reflexió al voltant dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge s’ha orientat cap al socioconstructivisme. Si el constructivisme posa l’èmfasi en la necessitat de considerar els coneixements previs dels alumnes, el socioconstructivisme focalitza la transformació de les idees a partir de la interacció. En el camp educatiu ens trobem en el «paradigma interaccionista», segons el qual allò que interessa, més que la capacitat dels alumnes, és la qualitat de la comunicació.
La recerca en el camp de la didàctica mostra que les situacions d’ensenyament i d’aprenentatge que se succeeixen en els centres educatius haurien de presentar les característiques següents:
- L’alumne ha de compartir inquietuds i dubtes amb el mestre.
- Totes les àrees i matèries del currículum han d’ensenyar quin ús fan de la llengua quan transmeten continguts.
- Els alumnes han de poder relacionar els nous temes que es presenten amb l’experiència personal.
- S’ha d’afavorir un pensament complex. Les situacions-problema que es presenten han de suposar un repte cognitiu important.
- S’ha d’ensenyar a través de la conversa.
Com s'ha comentat en els temes 1 i 2, l'aprenentatge de la lectura no es redueix als primers anys, sinó que s'aprèn a llegir al llarg de tota la vida. Al mateix temps, resulta inqüestionable que, per comprendre els textos, el lector ha d’adoptar un paper actiu en la lectura: ha d'estar familiaritzat amb l'estructura dels diferents tipus de text, ha d'aprendre a aplicar les estratègies necessàries (fer inferències, hipòtesis, omplir buits de comprensió…) per comprendre el text, ha d'aprendre a adaptar les accions que fa quan llegeix al propòsit que té la seva lectura (llegir per plaer, llegir per aprendre, llegir per…) i, per descomptat, ha de tenir automatitzats tots aquells processos relacionats amb la descodificació (processos de baix nivell).
La interacció entre el text i el lector i la construcció personal del significat queden regulades per la intencionalitat de la lectura (per a què llegim?) i també per l’activació d’un conjunt d’estratègies de lectura. Si les estratègies lectores són una competència condicional de l’alumne, és a dir, si sap seleccionar-les i posar-les en funcionament en contextos diversos per resoldre requeriments de lectura diversos, li permetran avançar en la regulació de la pròpia activitat lectora.
Mireu aquest vídeo sobre l'aprenentatge de la lectura a educació primària i secundària:
Reflexioneu:
- Quines accions penses que podria fer la biblioteca del centre per donar suport a l'aprenentatge de la lectura en aquestes etapes?
